Jaume Gassull
1 Tostemps hohi dir, hi ver se reçita,
2 aquell vell refrany: per dir veritats
3 se guasten hi·s perden tots jorns amistats;
4 segons senyalau en vostra sospita.
5 Callar vos volia donant vos primeres,
6 mas, vist que teniu lo pel molt agut
7 hi que m’enculpau en tantes maneres,
8 farieu parlar a qual se vol mut.
9 La replica vostra, per molt que·s disponga
10 per l’interes vostre defendre los vells,
11 com pense que feu en l’ayre castells,
12 yo no u puch pahir que no us hi responga:
13 y oblidem, per ara, la part que me·n toca
14 dient que·m teniu per molt sospitos,
15 que puix tal encontre del tot no·m derroca,
16 amichs com d’abans porem ser los dos.
17 Qu’en bregues mesclades tots jorns s’acostuma
18 restar principals alguns valedors,
19 hi esser ferits los departidors;
20 perso, crech, levau de mi vos tal suma.
21 Per ço, que·m jutgeu amich de dos cares,
22 que us cobre ab les ales hi us pie ab lo bech,
23 no son de bon ram semblants alimares,
24 car masa penetra en vos tal entech.
25 Com veig que muntau tan alta la prima,
26 volent que los dos entrem en «dix, dix»,
27 voldria us rebatre, sens esser prolix,
28 les tretes hi·ls colps secrets dexa sgrima.
29 Per ço conech ara que no·s mogue en l’ayre
30 aquell que sabeu del sobre peliç,
31 y, ab tot que u vullau passar per donayre,
32 no us cal a goç vell cridar lo «quiç, quiç».
33 A tots quatre senys la vostra scriptura
34 es be postillada ensemps a lo test,
35 y encara que us haia admes lo protest,
36 valdra·l que pora segons sa mesura;
37 per ço no stare de pendre us la contra,
38 hi crech que m’haureu tambe perdonar
39 si gens ma resposta en res vos encontra,
40 puix d’altra manera no u se retractar.
41 Negar no us vull yo que lo receptacle
42 no reba y nodreixca l’antiga lavor,
43 mas, que mes granada la leve y millor,
44 axo pot fer Deu, si y vol fer miracle;
45 sembrau vos la terra, compare Moreno,
46 per bona que sia, de vella sement,
47 y al temps de les messes batreu bon çenteno
48 mesclat a prou veçes, en loch de forment.
49 Dieu que defensse la part yo del vici,
50 hi vos de virtut anau per l’endret:
51 per molt virtuos tinch yo, hi discret,
52 al qui primer mira en son benefici,
53 car la caritat qu’es ben ordenada
54 tenir deu principi tostemps d’om mateix;
55 donchs qual sera aquella, tan mal batejada,
56 que vulla que vell li pague lo creix?
57 Dieu no·m se que tambe de la fusta,
58 que·m sembla que feu la mia raho,
59 puix may ab la seca, de bona saho,
60 la fusta qu’es vert se solda y aiusta,
61 car tostemps descobren les junctes fenelles,
62 segons millor saben aço los fusters;
63 per ço·ls matrimonis dels vells ab les velles,
64 aquells son los bons hi mes verdaders.
65 Eguals en edat quant volen casarse,
66 lo grat en aquells pot esser egual,
67 mas, quant lo parell es molt desegual,
68 molt tart s’esdeve que puguen salvarse;
69 pero ni ha tantes que corren fortuna,
70 hi·s pot per ells dir «entre barqua y nau»,
71 car, per ser tallats de molt mala luna,
72 si·ls liga Sent Pere dispensa y Sent Pau.
73 Donchs, a Juachim donau li Senta Ana,
74 hi, a Bersabe, Davit per marit,
75 y axi tendran pau de dia y de nit,
76 puix sia·l batall segons la campana;
77 que ’ncara que·s mostre la jove contenta,
78 per por, per vergonya, per força y per grat,
79 mil voltes en l’ora la carn la retenta,
80 pensant que tant moix esta lo seu gat.
81 Y axi, moltes voltes, portar barbellera
82 de viudes desigen hi negre vestir,
83 car mil taranyhines hi deuen tenir,
84 segons quant a tart hi passa granera;
85 pero ni a tantes entre çel hi terra,
86 que·s dexen prest venre, de mortes de fam,
87 hi us dexen posar la ma en la magerra,
88 hi, sens moltes noves, s’aferren ab l’am.
89 E donchs, si als jovens no deuen amar los,
90 per esser mudables molt mes que·ls penells,
91 d’aquexa enveia se moren los vells,
92 com poch ni molt vent no basta girar los;
93 car, per lo mal dret qu’en ells se conexen,
94 vivint ab regel hi por de bandeig,
95 en port molt segur tan poch s’atrevexen,
96 segons poch refien tots temps de l’ormeig.
97 Car tantes vegades en temps de bonança
98 la mar los escup hi·ls lança al traves,
99 qu’es força que tinguen, encara que·ls pes,
100 contenta y segura y egual la balança;
101 per ser mes exuts qu’exutes esponges,
102 mester es que vaien a pas molt suau,
103 hi no desconcerten hun punt los relonges,
104 puix los contrapesos no valen hun clau.
105 Per que si lo loch que tenen perdien,
106 seria tocar los al fondo y al viu,
107 y, ans que no tornassen a fer altre niu,
108 mals anys hi congoxes, prou dols passarien;
109 y·ls jovens no temen contrasts ni tempestes,
110 y ades en levant, y ades en ponent,
111 puix nunqua destenen les sues ballestes,
112 naveguen ab calma, fortuna y ab vent.
113 Dieu que·l drap vell la gent no·l desdenya,
114 puix que sia fi, ab tot sia ras:
115 no crech y aia dona que mes no stimas,
116 si·s vol en l’ivern, la nova stamenya,
117 que puix veig que tant tocau la fexuga,
118 forçat es que us tire alguns colps fexuchs,
119 puix no se tal drap a que servir puga,
120 sino a pedaços per fer ne peuchs.
121 Dieu quel vell te amor fructuosa,
122 que tant dels pertrets d’amor esta buyt:
123 si·l nom li posau segons fa lo fruyt,
124 yo us dich qu’es humor, hi molt dolorosa;
125 donau li bon llit hi bona scudella,
126 qu’es la medicina segons lo seu mal,
127 y aquella sera la sua costella
128 pera conservar li l’umit radical.
129 Ab tot quant vos dich voldria us complaure,
130 y en tot conformar me ab vostre parer;
131 mas, com me recorde que y feu molt coster,
132 no se a qual part me puga retraure;
133 voldria us lohar los vostres capitols,
134 encara que·m diguen que u faça per por,
135 hi no se per hon començe los titols
136 ni gire la lengua, que vaia de cor.
137 Per ço, donchs, forçat d’amor verdadera,
138 yo lohe y aprove tot quant haveu dit,
139 provat, per la part dels vells, hi escrit,
140 puix que sia entes en certa manera:
141 la qual no vull dir, ans vull que la glossen,
142 cercant la cascu segons lo seu seny,
143 hi, qu’en nom de Deu los vells que reposen,
144 ab qu’entre nosaltres no y reste desdeny.
145 Pero si les dones per part suas possen,
146 en veure y cercar qui u pasta y qui u feny,
147 lavors sera cas que·ls vells se compossen:
148 y a vos, que us detinga qui tant vos enpeny.
Ed. Ramon Miquel i Planas, Cançoner satírich valencià, Barcelona, Giró, 1911, p. 60.
È la risposta a Joan Moreno (cfr. 115.4) e fa parte del Procés de les olives (cfr. 60.5)
Incipitario
di Jaume Gassull
Indice
degli autori
