Jaume Gassull
1 Report d’unes noves me força que us diga
2 lo que ja no puch cobrir ni callar:
3 com veig, reverent mossen Fenollar,
4 voleu ab tot hom tenir enemiga,
5 hi, cas acordat, cercar mil baralles,
6 debats y porfidies, contrasts y questions,
7 passant tots los punts, los termens hi ralles,
8 per fer que prevalguen les vostres rahons.
9 Si en vostre jovent cercaveu reboltes,
10 quant vos fes la brama tambe com ral quaix,
11 encara que fesseu lavors alt o baix,
12 lo temps, la edat cobrihen tals voltes;
13 mas veure que us dure fins ara·l mal vici
14 hi no us esmeneu de pratiques tals,
15 voleu de diable usar del offici,
16 trepant, pecigant, çercant tostems mals.
17 Hi, per lo que us ame, lo cor no·m comporta
18 callar lo que vull hoiau vos de mi,
19 hi mes recordant me, per vos, que·m segui
20 en dies passats deffora, en l’orta,
21 en l’any de les morts, quant vos dels pagesos
22 hagues bandejat los mots casolans:
23 yo se qui·ns estaven, quan braus hi ençesos,
24 si yo no y hagues tengudes les mans.
25 Y encara voleu vos fer inventari
26 dels actes hi vida de qui no us coneix,
27 hi jens no pensau que no us ho mereix,
28 ni quant es bon home hi digne notari.
29 Per ço yo us suplich, per que altra vegada
30 en altra congoixa semblant no us trobeu,
31 vullau recordar vos qu’en boca çerrada
32 no y entra la mosca, com vos be sabeu.
33 Per uns olivars o peus d’oliveres,
34 que no se si fan olives de olor,
35 voleu malcorar hi metre mal cor
36 a qui les conrrea, en moltes maneres
37 dient li rahons que son escusades,
38 hi mes pera vos, segons quin estau;
39 que ja diu la gent, ab vostres pedrades
40 dreçades a ell, a vos encontrau.
41 Y a mi en estrem, mossenyer, me pesa
42 hi tant, que no u baste del tot encarir
43 qu’en mal ni en be negu puga dir
44 que vos no tingau la lengua cortesa:
45 hi lu diu que u feu de pura enveja,
46 hi l’altre, qu’es tal lo vostre costum,
47 hi l’altre respon qu’es cosa molt leia
48 que prenguen de vos, en loch de lum, fum.
49 Ferit crech que son del mal de Ximeno,
50 com veig que la rata acaça al gat:
51 si vos en lo naixer vos sou avançat
52 quin mal vos hi mir lo bo d’en Moreno?
53 Tornau, reverent, tornau a la ralla;
54 mirau vos, mossenyer, un poch a l’espill,
55 hi no direu oncle al qui en la talla,
56 en dies y en obres, vos pot esser fill.
57 Consell haveu dat a qui no·l demana:
58 per ffur d’aquest regne cinch sous li deveu.
59 mas ja se que u fa: que puix no podeu,
60 voldrieu que tots perdessen la gana.
61 Comunament vem, tantost qu’el temps passa,
62 se pega l’anveja molt mes qu’el rovell:
63 clama vos de vos que us sou cuytat massa,
64 ab «no y puch fer pus» com feya en Borrell.
65 Car bona us diria que fosseu, mossenyer,
66 tallat de tal luna com es lo Johan;
67 y al menys, no rebent en ell tal engan,
68 no crech tan avant vos vessem empenyer.
69 Y encara·n darieu la clocha de ales
70 y ab ella, de tornes, lo vostre cerro,
71 hi no us guastaria, lo pes de les bales
72 dels anys que teniu, tan fort lo gipo.
73 Que no se que y veu en ell vos, fins ara,
74 per on lo dejau tenir en tan poch;
75 que yo crech que basta passar tambe·l joch,
76 que no restaria deutor de la tara,
77 car veig de bon meliç la mostra deffora;
78 si dins es corcat, axo yo no u se,
79 mas crech que pora, a legua per hora,
80 anar a son pas encara molt be.
81 Puix ell no us demana favor ni ajuda,
82 a vos qui us consella passar tant avant,
83 que·m par que voleu posar al encant
84 la força que vos teniu ja perduda?
85 Renom de bon metge voleu vos y fama:
86 si y creu molt guanyar, usau ne pels dos,
87 y, a mal de renyons, faixau vos la cama;
88 si may lo guariu, yo pague per vos.
89 Haveu ho legit en cartes molt velles,
90 o en l’Aviçenna, o en l’Ipocras?
91 Yo no se nengu que no s’enganas
92 en veure de vos tan grans maravelles.
93 Moreno son mal confessa y atorga,
94 que sta en lo desig tan fundo com veu:
95 hi sens exarops donau li vos porga?
96 en loch de guarir lo, matar lo voleu.
97 No crech que n’ixcau per ara bon mestre,
98 ni se que ses fet lo vostre saber,
99 car veure los trets tan luny del paper
100 senyalen no esser de home prou destre;
101 donchs pratiques tals, mossenyer, dexau les,
102 que vos per a elles no sou de son for,
103 car may ab exarms, coniurs, ni paraules,
104 he vist yo guarir de basques de cor.
105 Si vos lo jutgau segons vostre fora,
106 en cert, reverent, gran erra preniu,
107 car veig lo anar asit y tan viu
108 que mostra tenir molt prima la scorça;
109 y·l caragol seu deu ser lo d’en Maura,
110 que pren ab les baves les mosques al sol,
111 y on fica la banya tant cava y laura,
112 que moltes vegades forada·l trespol.
113 D’uns gats que y ha lepols me sembla que sia,
114 que, si dins en l’olla pot metre lo cap,
115 per molt que li diguen «xo!» «fora!» ni «çap!»
116 james del lepar deixar se sabria;
117 y axi com uns goços que son d’una casta
118 que diu lo reffrany: criat del Urgell,
119 que ans que may deixe lo mos de la pasta,
120 cent mil bastonades podeu dar en ell.
121 Hi·l gat ab gest simple prou voltes arrapa;
122 y tots dies vem mentir los senyals;
123 y moltes vegades trobam menestrals
124 y bons bevedors davall mala capa.
125 Deixau li donchs vos meniar les olives,
126 que mes que l’esturç, te fort lo ventrell;
127 puix pera guarir li aquelles adives
128 no li satisfa lo vostre consell.
129 Perque, ben mirada la pratica sua,
130 yo·l veig molt conforme al bon esquirol,
131 que stant a la pluja, a l’ayre y al sol,
132 s’adarga hi·s cobre tostemps ab la cua.
133 Y tinch, per ma ffe, per cosa molt certa
134 que, d’algunes bregues en que s’es trobat,
135 encara li resta anar a la herta,
136 portant de continu lo dart embagat.
137 Puix canes ni banyes per dies no venen,
138 jutgau per les obres y no pels cabells,
139 majorment que huy dels jovens y vells
140 les dones repelen, agaffen y prenen;
141 e quant los vells fluixen, lavors eltes tiren
142 a casa lo moble, la roba y diners;
143 car be sabeu vos que·ls qui be ofren
144 aquells a la stola arriben primers.
145 Car no es lo temps qual esser solia
146 com vos d’aquest abit anaveu vestit,
147 que de la canço que deyeu de nit
148 ab un «gran merces» pagaven de dia,
149 y ab un ramellet y ab una floreta,
150 que us dava la dama, restaveu content,
151 pensant que tenieu soberga bestreta;
152 y axi us governaven de fum y de vent.
153 Y aquelles amors se deyen beneytes,
154 car no s’encantaven a qui y dona mes;
155 ni staven les dones sobre l’interes
156 de nit ni de dia, vetlant ni asseytes.
157 Y ab tot que may fon amor rahonable,
158 car may per raho amor se regi,
159 si en vostre temps la ves variable,
160 poch ferma y fragil, pijor esta huy,
161 segons lo que yo puch dir, ni escriure,
162 mas sol per hoyda, que alre no y se,
163 ab tot que james un dia de be
164 me vist pera veurem de pena delliure;
165 e huy ja nos usa que molt se detinga,
166 perque l’esperar no·ls porte affany;
167 mas si y ha que pendre, desigen que vinga
168 e puix sia prest, si·s vol en mal guany.
169 Si contra l’amor valgues saviesa,
170 saber ni lo seny ni menys la edat,
171 es cert que David se·n fora guardat;
172 mas veig que·ls mes savis james l’an entesa.
173 Puix no ignorau lo test ni la glosa
174 de quant vos puch dir, ni menys lo decret,
175 usau lo reffrany: no sab on se posa,
176 en qui ni perque amor ni lo fret.
177 Y ab tot que per jove no·s deja entendre,
178 car prou se coneix que va cap avall,
179 posar ne·l deveu tan poch en lo ball,
180 qu’entre·ls espatlats se puixa compendre;
181 car be conech yo que·ls vells que huy s’usen
182 y tenen bon cor, bravegen tostemps,
183 y apres ells mateixos s’enculpen y acusen,
184 com volen dels jovens seguir los extrems.
185 Y aquests, entre l’any, alguna vegada
186 si passen carrera per un bell delit,
187 encara que·ls faça apres mal proffit,
188 alegres ne resten d’averla passada;
189 pero si es forçat que tornen a correr,
190 ab tanta congoixa s’afferren als crins,
191 que, per molt que·ls vulla fortuna socorrer,
192 prou mala jornada daran als roçins.
193 Si ell es d’aquests que fan tals mesures,
194 que prou per la mostra tambe no u descrech
195 a vos que us hi va que porte son plech,
196 lo cloure·l contracte a miges costures?
197 Donchs, no li bequeu sobre la berena,
198 en dir li que fa, si pot o no pot,
199 que prou te que fer de mala fahena,
200 si sense menjar ne bestrau al escot.
201 Y axi·s pot be creure que sia possible
202 lo si com lo no, segons va lo temps,
203 que tant veig les coses anar pels extrems,
204 que res yo no dubte esser impossible;
205 e no fagau cas si ella se n’alta,
206 si·l deu o no·l deu voler ni amar,
207 que stant la raho en elles malalta,
208 prou voltes se·n poden los comptes errar.
209 Per que huy les dones estan malveades
210 en fer lo reves del que deven fer,
211 hi fan lo que deven quant no u han mester,
212 si may per desastre ho fan a vegades;
213 pero si alguna se·n troba que sia
214 deffora d’est compte, traheu la·m del viu,
215 y almenys ab raho per ella·s diria:
216 una horoneta tan poch no fa stiu.
217 Pero per no perdre lo tranch d’esta dança,
218 ni d’esta madeixa lo cap ni lo fil,
219 mostrar vos vull yo rahons mes de mil
220 per hon lo Moreno no deu fer mudanç;
221 perque, si y pensau, per molts bons respectes
222 tantost mudareu de oppinio,
223 si d’estes olives mirau los effectes,
224 ni quant fortiffiquen la mia raho.
225 Olives son fruyta portant avantatge
226 en moltes maneres als altres fruytals;
227 hi d’elles lo such guareix de molts mals;
228 hi vallen les fulles a mal de bocatge;
229 hi, verts o madures, tan grans bens reporten,
230 hi no menys si son olives de olor,
231 que·l cap y·l ventrell apuren, conforten,
232 preserven d’umor y alegren lo cor.
233 Olives son fruyta que l’oli hix d’elles,
234 prement y estrenyent les, segons se pertany;
235 y a Deu hi als sants pregam entre l’any
236 ab molts patenostres semblants a d’aquelles,
237 dels quals molt se alten hi s’ampren les dames;
238 hi d’olis tan be no resten de buyt,
239 hi·l dia de Rams beneheixen les rames
240 de llor d’olivera, car tots fan un fruyt.
241 Olives son bones al core y molt sanes,
242 car moven y exciten del gust la sabor;
243 y a voltes affilen tam prim lo rahor,
244 que fan molt espesses alçar les capçanes;
245 olives son fruyta qu’en l’any se reserva,
246 molt fresca, molt tendra, molt vert hi gentil;
247 y a causa del balsem que tant les conserva,
248 al preu de la grana compram lo brasil.
249 Olives son past de tanta dolçura,
250 que·n poden menjar los jovens hi vells;
251 hi·ls metges no·l veden als debils ventrells
252 puix sien menjades ab tento y mesura;
253 hi res no y ha en elles que no aproffite,
254 car molt bon caliu se fa dels pinyols;
255 donchs com se pot dir que no ressucite
256 la sua licor als morts caragols?
257 Car tanta virtut d’aquelles emana,
258 que no pot sens oli cremar lo cresol,
259 ni menys te sabor sens oli la col,
260 ni·s pot sense oli cardar be la lana;
261 per ço quant la lantia fa lum esmortida,
262 se pot be coneixer ab fusta raho
263 que deu tenir l’oli escas hi a mida,
264 o es de la metcha roin lo coto.
265 Donchs, puix lo Moreno s’esforça y treballa
266 cercar del cami, la senda y atall,
267 per metre en pollera y en past lo seu gall,
268 deixau li menjar lo gra o la palla;
269 devore si·s vol les rames hi fulles,
270 la çoqua, los brots, lo cor hi raels,
271 car puix que d’oliva sien par a fulles,
272 millors li sabran que les canyamels.
273 Pero si a vos, legint estes noves,
274 vos creix la salina, o poch o no rres,
275 hoint hi parlant axi de l’arnes,
276 per res no vullau venir a les proves;
277 mas si, per ventura, se mou jens la broqua,
278 podeu fer lo compte d’aquell castella,
279 que, stant mort de fam, al fum de la oqua
280 tres pans de migans en sech se menja.
281 Tan be si voleu, per lo que us conselle,
282 que pague per vos los vostres cinch sous,
283 puix es lo roydo maior que les nous,
284 hi vos son content, de res no m’apelle;
285 hi mes, si no us sembla que prou a mi toque
286 voler vos reptar, hi us par que fet mal;
287 puix part tant segura procure y advoque,
288 si no us ve a compte, restem al cabal.
Ed. Ramon Miquel i Planas, Cançoner satírich valencià, Barcelona, Giró, 1911, p. 12.
È la risposta alla poesia di Fenollar e Moreno, che apre il Procés de les olives (cfr. 60.5)
Incipitario
di Jaume Gassull
Indice
degli autori
