Incipitario di Joan Roís de Corella*
Ab los peus verds, los ulls e celles negres (154.1)
Del mal que pas no puc guarir (154.1a)
Ab plor tan gran, que nostres pits abeura (154.2) †
Ans que dels cels girant mogues la roda (154.3)
Beda sou vos, senyor, quan vos contemple (154.4a)
D’un bell joiell, senyor, tinc inventiva (154.4b)
Senyor del mon, qui passau en saber (154.4c)
De bens e plaer tostemps abundos (154.6)
Del jorn que us viu d’altra gens no em pot plaure (154.8)
Des que perdi a vos, deu de ma vida (154.9)
En llettres d’or, tendreu en lo sepulcre (154.10)
Es pietat, si be hi voleu atendre (154.12)
Es vostre cor d’acer, ab tan fort tempre (154.13)
Fflor d’onestat, senyora devota (154.14)
Flor de saber de qui el saber estilla (154.15)
In utroque jure gran doctor, com somnies (154.16)
Los qui amau preneu aquesta cendra (154.17)
Mare d’Aquell qui de la creu en l’arbre (154.19)
Morta de part, davall la pedra marbre (154.20a)
Mort per amor, dins lo negre sepulcre (154.20b)
Mos ulls, tancats perque altra no mire (154.21)
Moura·s corrent la tremuntana ferma (154.22) †
No fon tan gran dels jueus la temor (154.23)
Preniu lo pom, mare del gran Cupido (154.24)
Si el ferro cald refreda la ma casta (154.25)
Si en lo mal temps la serena be canta (154.26)
Tan gran dolor lo meu cor trist esquinça (154.27a)
Del mon no·m dolc, que ma vida vull perdre (154.27b)
Lo foch que veig ences alt en la torre (154.27c)
Cuita, cos mort, que l’amor que et fa perdre (154.27d)
Amor cruel, qui els has units en vida (154.27e)
Terme perfet de l’etern consistori (154.28)
Tres causes son que, ab fredor de marbre (154.29)
Viu en lo cel e mort jau en lo marbre (154.31)
† In doppia edizione (rimando dalla pagina di testo).
* Alcuni componimenti assegnati a Corella, ma di sospetta attribuzione, sono stati riuniti sotto lo Pseudo Joan Roís de Corella (154a), sezione che rimpiazza quella del Rao «Joan Roís de Corella (?) o Caldesa» (154a); e sono stati inoltre opportunamente accorpati:
En vos es ma fe e tota ma vida (154a.1a, 154a.1b)
Corrisponde a 154.11a, 154.11b
Ma gran caritat, amor e llarguesa (154a.2)
Comprende 154.18, 154a.1, 154.5, 154.7
Una sou vos, lo remei de ma vida (154a.3)
Corrisponde a 154.30
Si veda Jaume Turró, «El mite de Caldesa: Corella al Jardinet d’orats», Atalaya, 7, 1996, pp. 103-116.
Ordinamento del Rao:
154. Joan Roís de Corella
Ab ab los peus verds, los ulls e celles negres (154.1, 1a)
Beda sou vos, senyor, quan vos contemple (154.4a)
D’un bell joiell, senyor, tinc inventiva (154.4b)
Senyor del mon, qui passau en saber (154.4c)
Calda cremant, mes que el foc en l’esfera (154.5)
De bens e plaer tostemps abundos (154.6)
De vos se condol e plany gentilesa (154.7)
Del jorn que us viu d’altra gens no em pot plaure (154.8)
Des que perdi a vos, deu de ma vida (154.9)
En llettres d’or, tendreu en lo sepulcre (154.10)
En vos es ma fe e tota ma vida (154.11a)
Io desig esser vostre; e la sort mia (154.11b)
Es pietat, si be hi voleu atendre (154.12)
Es vostre cor d’acer, ab tan fort tempre (154.13)
Flor de saber de qui el saber estilla (154.15)
In utroque jure gran doctor, com somies (154.16)
Los qui amau preneu aquesta cendra (154.17)
Ma gran caritat, amor e llarguesa (154.18)
Mare d’Aquell qui de la creu en l’arbre (154.19)
Mos ulls, tancats perque altra no mire (154.21)
Moura’s corrent la tramuntana ferma (154.22)
Preniu lo pom, mare del gran Cupido (154.24)
Tan gran dolor lo meu cor trist esquinça (154.27a)
Del mon no·m dolc, que ma vida vull perdre (154.27b)
Lo foch que veig ences alt en la torre (154.27c)
Cuita, cos mort, que l’amor que et fa perdre (154.27d)
Amor cruel, qui els has units en vida (154.27e)
Viu en lo cel e mort jau en lo marbre (154.31)
Los qui amau, preneu aquesta cendra (154.17)
No fon tan gran dels jueus la temor (154.23)
Si el ferro cald refreda la ma casta (154.25)
Si en lo mal temps la serena be canta (154.26)
Tres causes son que, ab fredor de marbre (154.29)
Una sou vos, lo remei de ma vida (154.30)
154a. Joan Roís de Corella (?) o Caldesa
De ma calitat fent vos empresa (154a.1)