Rialc
Rao 154.28
Joan Roís de Corella
1 Terme perfet de l’etern consistori,
2 goig sens tristor de nostra vida trista,
3 vos sou l’estel per qui la scura boira
4 ha pres bandeig d’aquest mon ydolatre,
5 ver Deu mostrant vestit de nostra sarga.
6 Guiant vos Deu per una dreta senda,
7 passas lo port sens pagar a l’entrada.
8 E mostre·s ver que, stant dins lo sepulcre,
9 lo vostre cors nunque·s pogue fer cendra,
10 lo qual, vivint, matava tots los vermens,
11 puys era carn d’Aquell, qui ans del segle
12 vos elegi perque li fosseu mare.
13 Dins hun instant s’acaba lo retaule,
14 pus net que·l sol, de vostre cors insigne.
15 Usant de seny fes vot serieu verge,
16 a Deu servint de frescha nova fruyta.
17 Dins en lo clos de vostra mare casta,
18 partint lo cap de Satanas en peçes,
19 verge filas a Deu la vestidura
20 ab que, vençent, combate lo diable.
21 Deu vostre fill tingues dins en la claustra
22 en gran repos, dormint en vostres liris
23 ab tal delit, que y redosa nou mesos,
24 per vos passant com raig de sol per vidre.
25 Vida dels morts. Dels esmortits alquermes,
26 pa de salut. A Deu vos donant vida,
27 de l’Orient vos feren homenatge
28 senyors e reys. Del mon princeps illustres,
29 mirant l’engast Jhesus en vostra falda,
30 adoren vos, mare de Deu e filla.
31 E vos, humil, sens fel coloma y tortra,
32 lo Fill portas, circuncis en lo Temple
33 per desliurar lo mon de la ley morta.
34 Apres, fogint, lo fogis en Egipte
35 ab tal dolor, que nostre cor vol rompre
36 veure us fogir ab Deu, Verge partera.
37 Ab greus trebals lo tingues prop lo Cayre,
38 ffilant, cosint, passant la vida pobra,
39 d’on meresques que fos vostre subjecte
40 aquell Deu gran que tot lo mon governa.
41 Vos lo tornas set anys apres l’exili,
42 e ja fadri lo perdes en Judea.
43 Cobras lo prest ab tal obediencia,
44 que ’n Natzaret se mostra lo pou fondo
45 d’on Jhesucrist, ver Deu, portava l’aygua
46 per fer servey a vos, nostra senyora.
47 Y en lo convit li fes cuytar miracles,
48 d’on clar se veu nunque us dona repulsa.
49 Tingue record, clavat enmig de ladres
50 Deu vostre, tot de vos, al peu del cedre.
51 Per tot lo mon residis en persona,
52 passant turment major que tots los martres.
53 Com no moris fon singular miracle,
54 que l’univers tot se devia perdre
55 sentenciant lo jutge ’n contumacia.
56 Mas al terç jorn, vos entra dins la cambra,
57 cobrat l’esmalt de vostre bell vericle.
58 Morta la mort, lo ves sobre los nuvols
59 al cel volant, perque·ns paras cadira
60 tenint als peus los çeraffs per estrado.
61 Deu anys e dos dels apostols maestra
62 Deu vos deixa, perque·ls fosseu reffugi,
63 ffins que pujas, tenint en la ma [c]eptre
64 alt, sobre·ls cels, passant lo mes alt cercle,
65 ab cors pus clas que relluent carvoncle,
66 emperadriu, sient a la part dreta.
Ed. Antoni Ferrando, Els certàmens poètics valencians del segle XIV al XIX, València, Institució Alfons el Magnànim, 1983, p. 252.
Risposta al cartell ordinato da Bernat Fenollar (cfr. 60.9). È una versione molto abbreviata di 154.3.