Rialc
Rao 154.28

            Joan Roís de Corella






    1      Terme perfet de l’etern consistori,
    2      goig sens tristor de nostra vida trista,
    3      vos sou l’estel per qui la scura boira
    4      ha pres bandeig d’aquest mon ydolatre,
    5      ver Deu mostrant vestit de nostra sarga.
    6      Guiant vos Deu per una dreta senda,
    7      passas lo port sens pagar a l’entrada.
    8      E mostre·s ver que, stant dins lo sepulcre,
    9      lo vostre cors nunque·s pogue fer cendra,
    10     lo qual, vivint, matava tots los vermens,
    11     puys era carn d’Aquell, qui ans del segle
    12     vos elegi perque li fosseu mare.

    13     Dins hun instant s’acaba lo retaule,
    14     pus net que·l sol, de vostre cors insigne.
    15     Usant de seny fes vot serieu verge,
    16     a Deu servint de frescha nova fruyta.
    17     Dins en lo clos de vostra mare casta,
    18     partint lo cap de Satanas en peçes,
    19     verge filas a Deu la vestidura
    20     ab que, vençent, combate lo diable.
    21     Deu vostre fill tingues dins en la claustra
    22     en gran repos, dormint en vostres liris
    23     ab tal delit, que y redosa nou mesos,
    24     per vos passant com raig de sol per vidre.

    25     Vida dels morts. Dels esmortits alquermes,
    26     pa de salut. A Deu vos donant vida,
    27     de l’Orient vos feren homenatge
    28     senyors e reys. Del mon princeps illustres,
    29     mirant l’engast Jhesus en vostra falda,
    30     adoren vos, mare de Deu e filla.
    31     E vos, humil, sens fel coloma y tortra,
    32     lo Fill portas, circuncis en lo Temple
    33     per desliurar lo mon de la ley morta.
    34     Apres, fogint, lo fogis en Egipte
    35     ab tal dolor, que nostre cor vol rompre
    36     veure us fogir ab Deu, Verge partera.

    37     Ab greus trebals lo tingues prop lo Cayre,
    38     ffilant, cosint, passant la vida pobra,
    39     d’on meresques que fos vostre subjecte
    40     aquell Deu gran que tot lo mon governa.
    41     Vos lo tornas set anys apres l’exili,
    42     e ja fadri lo perdes en Judea.
    43     Cobras lo prest ab tal obediencia,
    44     que ’n Natzaret se mostra lo pou fondo
    45     d’on Jhesucrist, ver Deu, portava l’aygua
    46     per fer servey a vos, nostra senyora.
    47     Y en lo convit li fes cuytar miracles,
    48     d’on clar se veu nunque us dona repulsa.

    49     Tingue record, clavat enmig de ladres
    50     Deu vostre, tot de vos, al peu del cedre.
    51     Per tot lo mon residis en persona,
    52     passant turment major que tots los martres.
    53     Com no moris fon singular miracle,
    54     que l’univers tot se devia perdre
    55     sentenciant lo jutge ’n contumacia.
    56     Mas al terç jorn, vos entra dins la cambra,
    57     cobrat l’esmalt de vostre bell vericle.
    58     Morta la mort, lo ves sobre los nuvols
    59     al cel volant, perque·ns paras cadira
    60     tenint als peus los çeraffs per estrado.

    61     Deu anys e dos dels apostols maestra
    62     Deu vos deixa, perque·ls fosseu reffugi,
    63     ffins que pujas, tenint en la ma [c]eptre
    64     alt, sobre·ls cels, passant lo mes alt cercle,
    65     ab cors pus clas que relluent carvoncle,
    66     emperadriu, sient a la part dreta.

 

 

 

Ed. Antoni Ferrando, Els certàmens poètics valencians del segle XIV al XIX,  València, Institució Alfons el Magnànim, 1983, p. 252.

Risposta al  cartell ordinato da Bernat Fenollar (cfr. 60.9). È una versione molto abbreviata di 154.3.

 

Incipitario di Joan Roís de Corella
Indice degli autori

Rialc