Rialc
Rao 154.26
Joan Roís de Corella
1 Si en lo mal temps la serena be canta,
2 io dec cantar, puix dolor me turmenta
3 en tant extrem, que ma pensa es contenta
4 de presta mort; de tot l’aldre s’espanta.
5 Mas, si voleu que davall vostra manta
6 muira prop vos, hauran fi mes dolors:
7 sere l’ocell que en llit ple de odors
8 mor, ja content de sa vida ser tanta.
Ed. Jordi Carbonell: Joan Roís de Corella, Obra profana, València, Tres i Quatre, 1983 (in grafia normalizzata), p. 49.
Redazione del codice X1 (Jardinet d’Orats), ed. Ed. Antoni Bulbena, Llibre intitolat «Jardinet de Orats», Barcelona, s.e., s.d., p. 63:
1 Puix en tal temps la sirena be canta,
2 jo vul cantar, per lo mal que·m turmenta,
3 e tan strem, que ma pensa ’s contenta
4 de presta mort; de tot l’altre se spanta.
5 Donchs si voleu que deval vostre manta
6 muyra per vos, haura fi me dolor:
7 finit sere, cremant de foc de amor;
8 morre content de ma vida esser tanta.Questa cobla è copiata, o inserita come citazione, alla fine di un componimento di Joan Moreno (cfr. 115.6).