Rialc
Rao 154.21
Joan Roís de Corella
1 Mos ulls, tancats perque altra no mire,
2 si els obre mai, la mort suplic los tanque;
3 l’aigua de plor, puix no es pot fer s’estanque
4 un poc espai pendra per on espire.
5 Sol pel desert, fugint la primavera,
6 en ram florit no pendre mai posada
7 ab ploros cant; en aigua reposada
8 nunca beure, en font ni en ribera.
9 Flor d’honestat, estara en la bandera,
10 sobre el meu vas, un mot de lletres negres:
11 «Corella es mort, qui en dies poc alegres
12 sempre vixque, per amar ab espera».
Ed. Jordi Carbonell: Joan Roís de Corella, Obra profana, València, Tres i Quatre, 1983 (in grafia normalizzata), p. 47.