Rialc
Rao 154a.2 (ex 154.18, 154a.1, 154.5, 154.7)

            Pseudo Joan Roís de Corella






Cobles de mossen Corella a Caldesa

    1      Ma gran caritat, amor e llarguesa,
    2      que el poble coneix del nostre esperit
    3      . . .
    4      l’estil virtuos de tanta proesa.
    5      Doncs, que fareu vos, gentil, magnifica,
    6      que no fos virtut, sabent d’on veniu?
    7      Un baix teixidor per pare teniu;
    8      la mare, com vos, bagassa publica.

    9      Pensau que les gents sien cegues gallines,
    10     que lo fust e lo fruit ignoren de vos;
    11     baladre florint, sou fort verinos,
    12     que vostres amors son aspres metzines.
    13     Per mills sadollar de llop los afectes,
    14     d’ovella la pell haveu manllevat;
    15     la fama teniu de test cascarat;
    16     enfengeu quant pugen sens mil los defectes.

    17     Negar no podeu, per desvirginesa
    18     sens talem fugiu, com altre quistor;
    19     en tot mal talent vos creix la color,
    20     per ço us espolsau sens tota peresa.
    21     Fortuna cruel a vos tan portatil,
    22     que, morta, cercau poblat o desert,
    23     del nostre setrill, puix l’oli n’es verd,
    24     lo cap, si fa bla e no madur datil.

    25     Estant en la Seu, en aquella indulgencia,
    26     un timbre que viu en l’arca llanças,
    27     valguera mes, cert, en bossa restas
    28     d’aquell que el prengues, sens tota consciencia;
    29     si vos lo guanyas, los moros de Meca
    30     se·n van dret al cel, per cert clarament,
    31     car no satisfes ni fos penident;
    32     tornau a estibar la bruta taleca!

Resposta de Caldesa a mossen Corella

    33     De ma calitat fent vos empresa,
    34     restareu galant molt desfavorit;
    35     mou vos passio posar en escrit,
    36     ab gran furor paraules d’ofensa.
    37     Pene cruel, a vos tan propinca.
    38     Que fare, doncs, que tant m’avorriu?
    39     Mon pare vell si be el descriviu,
    40     malicia gran que be us notifica.

    41     En los rosers naixen les espines,
    42     si be de les roses ixen gran olors;
    43     gust destemprat no jutge en sabors,
    44     imperfetament, errant les estimes.
    45     Puix ixen de vos tan irats conceptes,
    46     e sabeu que james han emprat
    47     les vostres eines per mal mon pecat,
    48     per la causa de semblants respectes.

    49     De gentil dir teniu fallença,
    50     d’on se dira que no sou amador,
    51     e, pel contrari, gran avorridor
    52     de l’exercici de Venus deessa.
    53     Cove us a vos, doncs, mudar d’estil,
    54     perque la gent vos jutgen discret,
    55     e no façau tan defallit dret;
    56     si no, tendran vos per home sotil.

    57     Qui, sino vos, home de mala consciencia,
    58     haguera dit ço que vos jutjas?
    59     Valguera mes, cert, que tal dir se callas,
    60     fins fos oblidada vostra sentencia.
    61     Aixi ho perdes com los moros de la Seca
    62     del rei moro de Tremisen;
    63     ja sou damnat: teniu vos esment,
    64     aixi com aquell que tots dies peca.

Replica mossen Corella a Caldesa

    65     Calda cremant, que no sentiu hivern
    66     ni menys sabeu en quin temps se hiverna;
    67     si en lo bordell n’hi ha una qüerna,
    68     una sou vos, senyora, en aquell qüern;
    69     calda cremant, que no sentiu hivern
    70     ni menys sabeu en quin temps se hiverna;
    71     Ferux Bertran vos cala lo seu pern
    72     descapollat, la vista s’enlluerna.

Superbia

    73     De vos se condol e plany gentilesa,
    74     o dama galant, de tots bens complida!
    75     Lo vers pren espant contar vostra vida;
    76     mas forza cove, per tanta malesa.
    77     Si call, per no dir fare paguesa;
    78     si parle, direu ma llengua quant talla;
    79     digau que us vullau!, puix no puc fer falla,
    80     que ja poc parlar no em par saviesa.

[. . .]ia

    81     Sempre que us mir ab gest elevada,
    82     ab tants continents que el dir meu no hi basta,
    83     del pago pintat seguiu vos la rasta;
    84     mirau baix als peus i ireu mesurada.
    85     Defora mostrau paret reparada,
    86     pero dins teniu fumada la casa,
    87     e l’anima es ut tabula rasa;
    88     es vostre cabal la cara pintada.

Inconstancia

    89     Teniu per costum de prest fer mudança;
    90     Saturnus vos sou del cel la planeta;
    91     la lluna seguiu com una cometa;
    92     a un mes, no pus, vos feu la prestança.
    93     No resta al fi la vostra balança,
    94     ni pot fer gran colp la flaca ballesta;
    95     corcada teniu gran part de la testa;
    96     meteu vos al cap, sens tota ultrança.

Barateria

    97     En actes d’amor sou molt baratera:
    98     lleixau tot estil per pendre despulla;
    99     portau vos ne el fruit ensems ab la fulla,
    100    e aixi caminau per tota carrera.
    101    Lo gest que mostrau de molt falaguera
    102    . . .
    103    Teniu fals lo cor e bona la cara,
    104    e pendre sabeu conills ab sendera.

Avaricia

    105    Briseida seguiu, la falsa troiana:
    106    plorau ab un ull e l’altre s’alegra;
    107    mordeu com a serp o brava culebra;
    108    lo vostre acost dolor ja comana.
    109    De vos se pot dir que creix la gran fama;
    110    miracles fareu, deessa, sens falta.
    111    «Mentiu», me digues «per mig de la galta!»
    112    E dol me de vos, perque sou galana.

Peresa

    113    Contraris en vos io veig que hereten:
    114    mostrau gest gentil e sou una aranya;
    115    pus netes n’hi ha que guarden cabanya,
    116    e los elements de vos [. . .]
    117    [. . .] tots se despiten;
    118    vestiu samarro en temps no conforme;
    119    la cara del cos en vos es diforme;
    120    extrem e no als sens dubte en meriten.

    121    Si em lleix de mes dir, senyora sabuda,
    122    pensau que no fall pertret per a l’obra,
    123    que, tostemps dient, encara me·n sobra;
    124    mas vull, per honor, ma llengua fer muda.

 

 

 

Ed. Jordi Carbonell: Joan Roís de Corella, Obra profana, València, Tres i quatre, 1983 (in grafia normalizzata), pp. 55, 56, 57, 58. Vedi nota all’Incipitario.

 

Incipitario dello Pseudo Joan Roís de Corella
Indice degli autori

Rialc