Joan Roís de Corella
1 Ans que dels cels girant mogues la roda
2 y de la mar agues fermat lo terme,
3 Deu infinit, en l’etern consistori
4 Vos elegi, per que li fosseu Mare.
5 Per ço us guarda, no us vengues a l’encontre
6 lo Sathanas, posant en vos la ’mpremta
7 del primer crim; puys dins la verge tanca
8 voli[a] entrar, per fer se novell home.
9 Axi vingues al viure d’aquest setgle,
10 passant lo port sens pagar en la marca,
11 guiant vos Deu per una dreta senda.
12 sobre la ley del general edicte,
13 portas al mon lavor de novell arbre:
14 a Deu servint de fresca nova fruyta
15 dins en lo clos de vostra mare casta,
16 ab seny perfet votant serieu Verge.
17 Apres, naixent, se mostra lo retaule
18 pus net que·l sol, de Vos, stel de l’alba,
19 portant nos pau, del general diluvi
20 ab goig sens par humil simple coloma;
21 y, en lo terç any de vostra vida excelsa,
22 pujas, volant quinze grahons, al temple;
23 que vostre cors fon molt laugera scorça
24 a l’ sperit, que may li fon rebelle.
25 Axi vixques criada [e]n lo sacrari,
26 clar entenent los profundes misteris:
27 que ’n vostre temps vendra Deu, per rembre
28 l’univers mon, del inich cativeri.
29 Hi ereu tal en virtuts hi figura,
30 que·ls mals desigs tots feyeu tornar çendra
31 dels miradors, matant en ells los vermens
32 la vostra carn, que dins tenia balsem.
33 Als quatorze anys, stant dins vostra cella,
34 en Natzareth, orant ab gran silenci,
35 hu dels serafs mes alt, del mes alt cercle,
36 humil servent de Vos, alta reyna,
37 «Deu, es ab Vos, humil Verge profunde»,
38 Vos dix, cantant, «de les dones beneyta;
39 ab Vos es Deu, no us dich sol en la pensa,
40 ans, es dins Vos, vostre Fill, en lo ventre».
41 O, verd florint, de Moyses la çarça!
42 De Gedeon la lana del ros plena!
43 Hi com umplis lo ventre del Messies
44 Deu infinit, tancant dins vostra claustra!
45 De vostres sanchs filas aquella sarga
46 ab que·s vesti de nostra carn humana,
47 e, per senyal que era vostra la tela,
48 stava entorn brodada de verds liris.
49 Pujas tantost, ab pes que us dava plomes,
50 alt en los monts del regne de Judea,
51 per visitar prenyada de sis mesos,
52 Elizabeth, mare del gran Batista;
53 e vostra veu, passant per les orelles,
54 sanctifica lo fill d’aquella sterill,
55 lo qual senti la lum del ver Carvoncle,
56 que stava clos dins la verge lanterna.
57 «Magnificat!» ab veu humil concorde
58 tan be cantas, que·ls serafins ballaren,
59 y, en los inferns, celebraren grans festes
60 al si d’Abram, Sants Pares hi Profetes;
61 apres, tornant, portas lo qui us portava,
62 vers Natzareth, Verge de Deu prenyada,
63 fins que pujas de Bellem al pesebre
64 per a parir lo Fill de Deu hi vostre.
65 De Vos naixque, com raig del sol per vidre,
66 la vera lum per qui la scura boyra
67 ha pres bandeig, d’aquest mon idolatre,
68 de vostra carn portant hun noble camis;
69 Vos alletas Aquell qui les steles
70 feu de no res y a Vos, que l’alletasseu;
71 Vos adormis Aquell qui tostemps vetla,
72 ab vostre cant humil, de simple tortra.
73 Remey perfet de nostre dol y planyer;
74 y com ploras quand aquella Carn vostra
75 en vostre Fill hun coltell la partia,
76 de vostre cor dur travesant scarpre!
77 Mirant plorar lo qui tots nos alegra,
78 de vostres ulls, besant la sua cara,
79 l’aygua mesclas; la qual, de nostra vista,
80 leva los tels que teniem per Eva.
81 Port de salut, dels peregrins endreça;
82 al tretzen jorn vos feren homenatge,
83 del Orient portant vos grans strenes,
84 senyors y reys del mon, princeps illustres;
85 spanten se quand vos miren donzella,
86 Mare de Deu, parlar la sua lengua;
87 mirant l’engast, Jesus, en vostra falda,
88 adoren vos Mare de Deu y Filla.
89 Lum sens foscor que ’n los inferns penetra,
90 y en Parahis ençeneu les entorches;
91 lo Fill portas al temple per offerta,
92 que donas lum al mon de la Ley fosca;
93 mas, al tornar, volgues lo cami torçre,
94 per lo desert fogint lo en Egipte,
95 ab tal dolor, que nostre cor vol rompre
96 veure us fogir portant Deu en los braços.
97 De quand fa Deu clos sagellat registre
98 ab quin recel lo portas per les roques,
99 ab fam, ab set, passant cami tan aspre,
100 dormint la nit en les humides silves!
101 Fins que vingues en hun loch, prop lo Cayre,
102 hon descansas; pasant la vida pobra,
103 filant, cosint, perque tingues que viure
104 vostre fill Deu, qui tot lo mon governa.
105 Set anys apres, lo tornas del exili
106 ab gran temor, tement lo fill d’Erodes;
107 en Natzareth prengues posada pobra;
108 y vostre fill vos era tan subjecte,
109 que ’n Natzareth se mostra lo pou fondo
110 d’on Jesucrist, ver Deu, portava l’aygua
111 per fer seruey a Vos, humil sementa,
112 lavant ab Vos la vostra poca roba.
113 Donchs, mereixeu los angels vos adoren,
114 puys lo qui·ls feu, servint axi us adora;
115 besa us la ma, ab continent alegre,
116 lo qui ha fet los Cels hi los abissos;
117 mas, com passa lo vostre cor hun ascle
118 quand Vos perdes Aquell qui tots nos guia!
119 Fon gran dolor la que tingues tres dies,
120 fins que·l trobas disputant, en lo temple!
121 Stech ab Vos trent’anys dins vostra retgla,
122 fins que puja a pendre lo batisme
123 al flum Jorda, perque lavas les aygues
124 per a lavar totes les nostres taques;
125 e, en lo convit, per que Vos ho manaveu,
126 obedient, comença fer miracles,
127 donant los vi, en los vexells de marbre,
128 vostre fill Deu qui·l dona en les vinyes.
129 Vera Judich, de Sathanas en peçes
130 partis lo cap, que mort no·ns pot ofendre,
131 quand no dexas la fe ni vostre Mestre;
132 al peu del Pal, en lo mont de Calvari,
133 plegas la sanch, que tota era vostra;
134 per tot lo mon residis en presona,
135 que l’univers tot se devia perdre,
136 sentenciant, lo jutge, [e]n contumacia.
137 Vida dels morts, dels smortits alquermes,
138 per gran dolor stigues smortida;
139 com no moris, fon singular miracle
140 pasant turment major que tots los martres!
141 Mas, vostre Fill, clavat en mig de ladres,
142 tingue recort de Vos, al peu del Cedre;
143 Deu, vostre tot, per que no fesseu orfe,
144 Fill vos dexa que us tingues en comanda.
145 Apres, del Fust desclavat, en les faldes
146 mort lo cobras, besant les sues nafres,
147 hi consentis al cavaller insigne
148 que ’nbalsemat lo donas al sepulcre;
149 mas, al terç jorn entrant dins vostra cambra,
150 cobrat l’esmalt de vostre bell vericle,
151 vos feu present de la noble desferra
152 dels sants catius, que portava del carçre.
153 Ab aquest goig speras lo triunfo;
154 que sobre tots fon en lo Cel gran festa,
155 quand vostre Fill, volant sobre los nuvols,
156 al Cel puja, mirant ho lo seu poble;
157 e no tarda, al vostre sant Collegi,
158 tot flamejant l’Esperit Sant trametre,
159 portant los foch d’amor axi encesa,
160 que, per Jesus, la mort los era dolça.
161 O, ver confort, dels miserables orfens!
162 O, clar stel dels qui stan en tenebres!
163 O, fort pilar hon tot lo mon recolsa!
164 O, bastiment de nostra santa Sgleya!
165 Prega us lo Fill romanguesseu maestra,
166 deu anys hi dos, dels seus pubils Apostols;
167 axi vixques en la ciutat perversa,
168 regonexent de vostre Fill les sendes.
169 Ciutat de Deu, dels exellats refugi;
170 qui ’n goig tingues com vostre Fill illustre
171 torna del Cel, dient vos: «Cancellera
172 de Parahis, veniu a la cadira!»
173 La vostra ma tenint sobre lo muscle
174 d’aquell gran Deu, a qui pogues concebre!
175 pujas tan alt sobre les jerarchies,
176 com los seraffs stan, sobre los angels.
177 Vos acollis dins en los vergens thalems,
178 peregrinant Deu en la nostra platja;
179 Ell vos acull, donant vos tot lo ceptre
180 de quand ha fet, ab general imperi.
181 Emperadriu, sieu a la part dreta;
182 als vostres peus, los seraffs per strado,
183 ab cors pus clar que lum meridiana,
184 Mare de Deu, de Parahis lo Fenix.
Ed. Ramon Miquel i Planas, Obres de Joan Roís de Corella, Barcelona, Giró, 1913, p. 393.
Incipitario
di Joan Roís de Corella
Indice
degli autori
