Rialc
Rao 154.2

            Joan Roís de Corella






    1      Ab plor tan gran, que nostres pits abeura,
    2      e greu dolor, que nostre cor esquinça,
    3      venim a vos, Filla de Deu e Mare;
    4      que nostra carn dels ossos se arranqua
    5      y l’esperit desiga l’esser perdre,
    6      penssant que, mort per nostres greus delictes,
    7      ver Deu e hom, lo Fill de Deu e vostre
    8      jau tot estes en nostres caldes faldes.

    9      Ab fonts de sanch regua lo verge strado
    10     hon, chinch infant, lo bolcas ab rrialles;
    11     y·ls vostres ulls estillen tan gran aygua
    12     que pot lavar les sues cruels nafres,
    13     ffent ab la sanch un enguent e colliri
    14     d’infinit preu, per levar nos les taques
    15     que·l primer hom, com a vassall ribetle,
    16     nos ha causat, ensemps ab nostra culpa.

    17     Lo vostre, cor partit ab fort escarpe,
    18     de gran dolor nos mostra tan gran planyer
    19     que·ls serafins ensemps ab tots los angels,
    20     mirant a vos planyent, aprenen dolre.
    21     Plany se lo mon, cubert d’aspre sçeliçi,
    22     crida lo sol, plorant ab cabells negres,
    23     e tots los çels, vestits de negra sargua,
    24     porten acorts al plant de vostra lengua:

    25     «O, Fill tot meu, hoyu a mi que us parle,
    26     qu’en lo dur pal haveu hoyt lo ladre.
    27     Puix no voleu que de present yo muyra,
    28     estigua [a]b vos tancada [e]n lo sepulcre.
    29     Yo us acolli en lo meu verge ventre,
    30     ara vos, Fill, rebeu me dins la tomba,
    31     que no·s pot fer entre·ls vius yo conversse,
    32     puix que, vos mort, es ma vida morta.

    33     En major loch no pensseu yo m’estengua
    34     del que vos, Fill, pendreu dins en la pedra.
    35     Giten a mi primera en la fossa,
    36     que no us es nou dormir en los meus brassos;
    37     cobrir vos ha lo mantell qu[e] a mi cobre
    38     e, si no us par, vos baste tal mortalla:
    39     la mia carn, que viu haveu vestida,
    40     no us sia greu que, mort, encara us cobra».

    41     Mare de Deu, humil tostemps e verge,
    42     lum d’aquest mon, del Çel luent carvoncle,
    43     mirra portam de nostra vid[a] amargua,
    44     dolent nos fort, com havem fet offenssa
    45     al vostre Fill, Deu e senyor benugne.
    46     Ensens tenim que nostre cor perfuma,
    47     que som contents se faça sacrifiçi
    48     de nostra carn, si·l vostre Fill ho mana.

    49     E no gosam les nostres mans estendre
    50     per a untar de vostre Fill insigne
    51     lo cos sagrat; mas preneu aquest balssem:
    52     que sens temor nostra lengua·l confessa
    53     redemptor Deu, a Deu plaent oferta,
    54     qui, al terç jorn, trahent del fondo carçre
    55     los sants catius, lo veureu dins la cambra
    56     mes clarejant que·l sol alt en lo çercle.

 

 

 

Ed. Ramon Miquel i Planas, Obres de Joan Roís de Corella, Barcelona, Giró, 1913, p. 409.

Vedi altra edizione in Lo Passi en cobles.

 

Incipitario di Joan Roís de Corella
Indice degli autori

Rialc