Rialc
Rao 154.15

            Joan Roís de Corella






    1      Flor de saber de qui el saber estilla:
    2      si per Adam no fos natura manca,
    3      en Paradis james feren estanca
    4      ab tantes lleis, que no hi basta postilla.
    5      Mas vos, senyor, en tal edat tranquilla,
    6      ple de tot be seurieu en gran banca,
    7      tot immortal, cobert d’estola blanca,
    8      puix de perfet no us fall una centilla.

    9      Fenix del mon, de vos canta Sibilla:
    10     «Gran rei de pau, del roma temple tanca».
    11     Tot lo mon diu no hi basta Salamanca
    12     al vostre cap, que james no vacilla.

 

 

 

Ed. Jordi Carbonell: Joan Roís de Corella, Obra profana, València, Tres i Quatre, 1983 (in grafia normalizzata), p. 49.

Domanda al Principe di Viana. Risposta del Principe (ed. cit., p. 50):

               Al que de saber sus metros atila
               con ciencia perfeta (que, libre e franca,
               riende razón e rompe la tranca
               de toda torpeza), l’ingenio sotila
               en tanto, pardiós, que su fama rutila,
               e de buen grado en gentes non manca
               de dictar y escrivir, d’estilo arranca
               al ciente Caton, al valente Totila.

               De casta, Lucrecia; de belleza, Lucila;
               non tanto prefieren las otras, nin Anca
               María, fija de Anco, nin Blanca;
               de cuanto más arde su pequeña favila.

 

Incipitario di Joan Roís de Corella
Indice degli autori

Rialc