Rialc
Rao 154.15
Joan Roís de Corella
1 Flor de saber de qui el saber estilla:
2 si per Adam no fos natura manca,
3 en Paradis james feren estanca
4 ab tantes lleis, que no hi basta postilla.
5 Mas vos, senyor, en tal edat tranquilla,
6 ple de tot be seurieu en gran banca,
7 tot immortal, cobert d’estola blanca,
8 puix de perfet no us fall una centilla.
9 Fenix del mon, de vos canta Sibilla:
10 «Gran rei de pau, del roma temple tanca».
11 Tot lo mon diu no hi basta Salamanca
12 al vostre cap, que james no vacilla.
Ed. Jordi Carbonell: Joan Roís de Corella, Obra profana, València, Tres i Quatre, 1983 (in grafia normalizzata), p. 49.
Domanda al Principe di Viana. Risposta del Principe (ed. cit., p. 50):
Al que de saber sus metros atila
con ciencia perfeta (que, libre e franca,
riende razón e rompe la tranca
de toda torpeza), l’ingenio sotila
en tanto, pardiós, que su fama rutila,
e de buen grado en gentes non manca
de dictar y escrivir, d’estilo arranca
al ciente Caton, al valente Totila.
De casta, Lucrecia; de belleza, Lucila;
non tanto prefieren las otras, nin Anca
María, fija de Anco, nin Blanca;
de cuanto más arde su pequeña favila.