Pseudo Joan Roís de Corella
1 Una sou vos, lo remei de ma vida,
2 sola ’n lo mon que mon voler adora,
3 on mos desigs esperen fi complida.
4 La gran amor me força i·m convida
5 a vos servir i pendre per senyora.6 Del que volent vos servir no reposa, ço es, sens ventura espera la fi. 7 Lo que es prest a vos servir lo nom no us fretura a dir, cors de que vos sou la vida.
8 A dos departir,
9 units d’un voler,
10 no hi basta poder,
11 sino lo morir;
12 lo que podeu entendre
13 sens paraules compendre.14 Ma libertat vers vostres peus se llança, l’enteniment del qual jamai de vos se parteix. 15 O cor, i be·m vols mal, que·m fas passar pena mortal! 16 Pena pas, no menys del que vos sabeu. 17 Feu me socors e no us enugeu, que, ans del temps, vos e jo serem ensems, e parlarem del que ara dir no gose com serem en lloc que nengu no·ns oja.
Ed. Martí de Riquer, Història de la literatura catalana. Part antiga, 4 voll., Barcelona, Ariel, 19842, vol. IV, p. 163. Vedi nota all’Incipitario.
Secondo Riquer, si tratterebbe di una lettera d’amore in prosa e in versi, ipotesi ribadita da Jaume Turró, «El mite de Caldesa: Corella al Jardinet d’orats», Atalaya, 7, 1996, pp. 103-116, a p. 108. Carbonell e i precedenti editori la trascrivono invece come una poesia, rispettando l’allineamento del manoscritto. Parramon (Repertori, p. 81) la etichetta dubitativamente come un descort. Testo di Jordi Carbonell: Joan Roís de Corella, Obra profana, València, Tres i quatre, 1983 (in grafia normalizzata), p. 60:
1 Una sou vos, lo remei de ma vida,
2 sola en lo mon que mon voler adora,
3 on mos desigs esperen fi complida.
4 La gran amor me força i em convida
5 a vos servir i pendre per senyora.
6 Del que volent vos servir no reposa,
7 ço es, sens ventura espera la fi;
8 lo que es prest a vos servir,
9 lo nom no us fretura a dir,
10 cos de que vos sou la vida.
11 A dos departir, units d’un voler,
12 no hi basta poder, sino lo morir;
13 lo que podeu entendre
14 sens paraules compendre.
15 Ma llibertat vers vostres peus se llança,
16 l’enteniment del qual
17 jamai de vos se parteix.
18 O cor, i be em vols mal,
19 que em fas passar pena mortal!
20 Pena pas, no menys del que vos sabeu.
21 Feu me socors e no us enutgeu,
22 que, ans del temps, vos e io serem
23 ensems, e parlarem
24 del que ara dir no gose
25 com serem en lloc que nengu no ens oja.
Incipitario
dello Pseudo Joan Roís de Corella
Indice
degli autori
