Rialc
Rao 154.17
Joan Roís de Corella
1 Los qui amau, preneu aquesta cendra
2 sobre lo cap, que no perdau l’arbitre:
3 Amor es tal, que si us obre la porta,
4 tard s’esdeve que pels altres la tanque.
5 La part del mur que el fort enemic trenca,
6 mostra cami per on se puga vençre;
7 e som tan folls los ferits d’esta fleixa,
8 que tots pensam tenir un esmaragde
9 ab tal virtut, que ens fa trobar la senda,
10 vedant apres algun altre no hi passe.
11 Ama Narcis a si mateix, en l’aigua;
12 Pigmaleon volc be una imatge
13 que ell, ab ses mans, esculpi en lo marbre;
14 a aquests dos sols no els calia gens tembre
15 de llurs amants altri n’hagues triümfo.
16 Pero io viu mon lluminos carboncle,
17 ab gran repos, en mans del qui amava,
18 fer li present de festa tan ben colta,
19 que no hi romas d’amor una centilla
20 no s’acabas, venint al darrer terme.
21 E no us penseu que parte gens en somnis;
22 que no es tan clar lo sol alt en lo cercle,
23 com io viu clar aquest tan gran oprobi;
24 e, del record, tan gran dolor m’assombra,
25 que el meu cor trist en quatre parts vol rompre.
Ed. Jordi Carbonell: Joan Roís de Corella, Obra profana, València, Tres i Quatre, 1983 (in grafia normalizzata), p. 48.