Bernat Fenollar, Pere Martines,
Joan Escrivà, Joan Roís de Corella
e Jaume de Vila
Lo Passi en cobles
A la molt il·lustre e devotissima senyora dona Ysabel de Billena, digna abadessa del monestir de la Sancta Trinitat, en Valentia.
Mossen Fenollar
D’aquella tan alta, tan fort y gran çoca
del arbre real dels reys d’Arago,
sou vos una branca ab virtut no poca,
de fruyt tan poblada que·l pes vos derroca
tan baix que a mans se cull ab saho.
A vos, donchs, excelsa, humil abadessa
del sant monestir de la Trinitat,
dreçam nostra tela, texida ’b gran pressa,
y, puix en l’entendre sou gran doctoressa,
pinçau la vos tota, per gran caritat.
Seran vostres tochs les perles triades
qu’en tot nostre dir sembrades iran;
los mots que y metreu seran estimades
grans pedres y joyes que, ben engastades,
lo pobre collar nos enrequiran.
Y ab vostres sentencies, les nostres, tan baxes,
daran major lustre als mes entenents.
Obriu, donchs, lo be de vostres grans caxes
y nostres parlars, cenyits ab les faxes
de vostre fin drap, seran excellents.
Si·l nostre merexer del tot no merita
que vostra virtut nos dega valer,
la gran passio que sols nos excita
excite a vos, puix sou tan confita
d’aquella sanch pura del rey verdader,
que tota, per tots, en l’arbre de vida
ell, ver pellica, dona per sos fills.
Donchs, moga’s la vostra real sanch finida
per sanch d’infinit, que, morts, nos avida,
preserva y delliura de tots los perills.
Martineç
A vos, que poblau lo cel de fels pobles
seguint en la terra cami tan estret;
a vos, que la sgleya ornau de richs mobles
y essent capitana de dones tan nobles,
sou vos la bandera del viure perfet.
A vos, que, tancada dins casa tan santa,
d’angeliques obres la regla brodau;
a vos, terra fertil hon molta fel planta
per gran caritat se cria y tresplanta
ab fruyt de virtuts que tant habundau.
A vos, clar’antorcha, espill d’excellencia,
confort y alegria de tots los fels ulls;
a vos, qu’en la nau de fort penitencia
servau lo timo, ab tanta prudencia,
que may dels set vicis encontra·ls esculls.
A vos, que dexant les pompes mundanes,
seguiu
l’umil trajo del gran rey del cel;
a vos, qu’excitau les penses humanes
a festes divines e molt sobiranes
seguint la doctrina del orde tan fel.
A vos, que guardau les vostres ovelles
del lop que·ns acaça ab furios tranch.
A vos, la pastora tan digna
d’aquelles
que tant conversau humilment ab elles,
vestint rica porpra de tan real sanch.
A vos, que passau la vida tan pobra
tots jorns enrriquint vos de bens eternals.
A vos, per qui huy virtut gran se obra,
ab gran reverencia dreçam nostra obra,
puix tant en vos obren les mans divinals.
Invoquen lo divinal auxili. Fenollar
Si·ls doctes redubten les coses tan altes
parlar y descriure, tement lo errar,
yo mes y molt mes, qui so de greus faltes
compres ignorant, y ab forces malaltes
aquelles en cobles voler declarar.
A tu, donchs, reffugi dels fels qui·t reclamen,
a tu, dolç Jesus, suplich y reclam
que guies ma lengua en tan fort exhamen;
tu, Deu, per qui·ls rustechs en bendir
s’inflamen
y fist la somera parlar de Balam.
Martineç
Les altes sentencies me obre y declara
tu, mestre y senyor, mon Deu y mon be.
E ab lo govern
d’aquella preclara
estela ’xcellent que·l dia prepara,
lo pelech tan fondo segur passare.
Donchs,
mostra’m la via, lo pas y la senda,
y
pobla’m la pensa de bons pensaments
perque puga ’n metres fer digna legenda
e sia·ls devots de merits tal renda
que guanyen del cel los goigs permanents.
Istoria de la Passio de nostre senyor Deu Jesucrist,
ab algunes altres piadoses contemplacions, seguint lo evangelista sant Johan, parlant per
aquell Pere Martineç e per tots los altres mossen Bernat Fenollar.
La esglesia
Mostrant un greu planyer lo cel y la terra,
cubert tot de negre lo temple molt sant,
senyalen tristor que tot goig desterra.
Mas, puix se cambia en pau nostra guerra,
hoÿu, cristians, hoÿu contemplant,
la greu Passio y mort vergonyosa
del gran redemptor, ver Deu Jesucrist.
Hoyu la, devots, a dos veus, plorosa;
hoyu ab trist cant, tenor dolorosa,
segons sent Johan qui u ha tot ben vist.
Lo evangelista
Los onze dexebles ab si sols portava
exit Jesucrist del mont de Sion
y, puix en lo cedre morir esperava,
entra ’n aquell ort hon sovint orava
della lo barranch que·s diu de Cedron.
Mas Judes, traydor, qui tal loch sabia,
puix ab ell sovint alli er’anat,
sots la pell
d’ovella la del lop vestia,
y aquell als juheus per diners trahia,
ab un fals besar, sots zel
d’amistat.
Lo evangelista
Y, no recordant se de com li fon pare,
quant tants malefficis a ell perdona
tenint lo Jesus en compte de frare,
ni menys de la trista e tant verge mare
que molt al dit Judes son fill comana,
de nit, fet lo tracte y venda malvada
ab los malvats bisbes e grans sacerdots,
vingue molt cuytat a hora captada,
y ab ell gran esquadra de gent ben armada
portant cremants falles ab crits y avalots.
Sabia Jesus, eterna prudencia,
los mals que devien en ell prest venir;
mas la gran amor que tant ab clemencia
als homens portava, vence sa potencia,
que no volgue vençre tals mals ni fogir.
Y, vent son dexeble tornat ja diable
e molts juheus altres venir pel cami,
hixque’ls al encontre ab gest molt affable
y, ab una dolçor de veu ineffable,
parla mansuet, dient los axi:
Lo Jesus
A qui demanau ab tan gran instancia,
ab ira y gran furia anant tan cuytats?
A que sou venguts en tan pobr’estancia,
que·l vostre gest mostra, ab tal circunstancia,
que no sens gran causa vos sou ajustats?
Car, vent vos portar la corda y cadena
algun malfactor crech yo que cercau,
lo qual en nosaltres, que gens vos offena,
trobar no poreu ne digne de pena.
Per ço yo us deman: a qui demanau?
Lo evangelista
Sens por ni vergonya del leig cas que feyen
trahint los vassalls son rey y senyor,
y ab moltes blasfemies que tots parlant deyen,
estaven mirant, dels dotze que veyen,
a qual besaria lo Judes traydor.
Y, ohint de Jesus la dolça requesta
y veu amigable de just innocent,
volent començar tan mala conquesta
ab armes
d’enveja, de ira y tempesta,
cridant respongueren tals coses dient:
Los juheus
Gran nit a les fosques, en loch solitari
trobant vos a tots, de tots sospitam,
y molt mes de tu que tan voluntari
nos vens al encontre ab gest temerari,
volent inquirir a qui demanam.
Concert feu de mal en hora tan tarda
com no us ha compres a tots la gran son,
y est tu principal, sols, fent
d’avantguarda
a tota la flota, que par sies guarda,
puix altri que tu no·s mou ni respon.
Aquest sols indici es gran conjectura,
major que de Judes senyal no tenim,
y anant per deserts en nit tan escura,
que sies aquell que tants mals procura,
ab molta raho a creure u venim.
Car tant son les obres
d’aquell molt proffanes,
escandels publichs y tot lo que vem,
que·s deu fer castich de coses tan vanes,
y, puix al encontre nos vens y demanes
a qui demanam, al clar t’o direm.
Los juheus
Aquell demanam qui·s diu gran proffeta;
aquell qui, pricant, desfer vol la ley;
aquell nigromantich guarint gent contreta,
qui torna la vista als cechs contraffeta;
aquell demanam qui·s fa nostre rey.
Si tu est aquell, a tu nos envien
los nostres majors, fengit fariseu.
A tu, per qui·ls pobles, trahits, se desvien,
y en obres tan falses que fas tots confien.
A tu demanam, Jesus nazareu.
Lo evangelista
Posat dins la liça, per dar la batalla
al angel
maligne, l’etern nostre be
de gran patiencia pres armes y malla,
y en nit tan escura, d’amor fent gran falla,
vetlava per dar nos lo be que·ns soste.
Y vent que, sens culpa, molt prest se veuria
batut e ligat y pres per aquells,
mostra lum eterna, mostrant que podia
deffendre’s de tots si fer ho volia,
y ab gran magestat parlant dix a ells:
Lo Jesus
Aquell home so que·ls homens de terra,
per gran amor sola, volgut he crear
y, prompte, per rembre
d’aquells la gran erra,
de carn tan mortal he pres la desferra
per tal que millor los puga salvar.
Aquell home so, ab pens’acordada,
qui vol pendre mort y greu Passio
perque vostra vida del tot reparada
per mi sia prest ab mort tan penada.
Jesus nazareu vos dich que yo so.
Lo evangelista
Estava present
l’Escariot Judes
quant dix que ell era son mestre y son Deu
y prest ell y·ls altres, les forces perdudes,
anant tots per terra donant grans caygudes,
tornaren arrere tement pena greu.
Mas lo bon Jesus, ab gest molt affable,
a Judes traydor y a tots conforta,
y gens no curant del cas detestable,
ab molt humil vista e veu ineffable
tantost altra volta los interroga:
Lo Jesus
Vengut so del cel prenent carn humana
per dar a vosaltres salut y confort;
vosaltres veniu ab pensa no sana
per cloure la font d’on tot lo be mana
ab pedres
d’enveja y calç d’ira fort.
Uberta sera als qui·n volrran beure:
als bons
d’aygua dolça y als mals d’amargor.
Puix no sou
d’aquells qui·l ver volen creure,
a que sou venguts, ni que voleu veure?
A qui demanau? Parlau sens temor.
Lo evangelista
En terra molt seca hon mal fruyt se plega
lavor piadosa may troba saho;
que·l peccat
d’enveja, quant menys li denega
amor totes coses, mes torba y mes cega
ab pols de malicia los ulls de raho.
Axi, lo miracle de
metre’ls per terra,
ab una paraula Jesus Deu parlant,
ni·l seu gest affable pogueren fer guerra
que pacifficas la sua gran erra;
ans, prest li digueren a grans veus cridant:
Los juheus
Segons havem dit en altra resposta,
Jesus nazareu, aquell demanam;
aquell qui ab pensa a tot mal disposta
reporta la vida de crims tan composta,
aquell seductor volem y cercam.
De part del concili a tu fem requesta
que·t tingues per pres si tu est aquell;
veurem si·t valdra, en tanta tempesta,
lo gran Balzabuch, aquell
qui t’empresta
lo titol, les armes y·l seu fals sagel
Y d’esta preso, perque may deffunta
nostra lahor sia la tua vivint,
en quant nos apliques que tanta gent junta
a una ovella hajam fet tal punta
ab armes y fusts, lanternes tenint,
conega lo mon que, no per temença
de tu ni dels teus, civil presoner,
mas sols perque·s veja la nostra valença
que fem al gran Cesar, axi, sens fallença,
trihunfe son ceptre mostrant gran poder.
Lo evangelista
Perque
l’amarch calzer de mort dolorosa
fos dolça bevenda de vida y salut;
perque, navegant en mar sangonosa,
la nostra sperança surgis gloriosa
en port molt segur de tanta virtut;
perque no prenguessen los que molt amava
en vall de tristura, essent tan reclos,
lo gran foch d’amor dins ell tant cremava
que, prest, quant tal poble cercant lo cridava,
ab flames enceses Jesus Deu respos:
Lo Jesus
Yo ja us he respost un’altra vegada
dient que yo so hi·ls altres no son,
hi qualsevol cosa que sia creada
per mi es y viu y en mi·s conservada,
y en mi qui no es del tot se confon.
Per ço, no·m porieu vosaltres huy pendre,
conexer ni veure si yo no volgues;
mas, perque pugau a mi sols offendre
e tot lo que dich pugau mes entendre,
vos dich que yo so e altri no es.
Si, donchs, me voleu per
tolre’m la vida,
qu’es vida de tots y goig eternal,
ab tot que de angels esta circuhida
y ab la deïtat ligada y unida,
donar la vull yo per tots, liberal.
Mas, en ma presencia, no vull qu’en tal dia
pugau aquells pendre qui yo dech guardar.
Tolent de vosaltres semblant senyoria,
aquests mos dexebles que·m fan companyia,
si a mi voleu, dexau los anar.
Lo evangelista
Lavos fon complit lo seu parlar digne
quant dix: Etern pare, gracies te faç
que dels que
m’has dat tu, pare benigne,
negu n’e perdut, ans tots del maligne
los he yo deffesos mostrant los ta faç.
Lavos
acosta’s a ell la gran flota
1
d’aquella gent d’armes ab molt gran furor,
y tots prest se feren prop
d’ell una mota
ab pensa inica y molt indevota,
rebelles vassalls al seu bon senyor.
Lo evangelista
Y vent Simo Pere enmig tal gabella
estar circuhit lo bon mestre seu,
tira lo coltell ab justa querella
e, ferint, talla la dreta orella
a Malcus, servent d’un bisbe juheu.
Lavos Jesuchrist qui veu escampada
la sanch del prohisme, mostrant no li plau,
ab ma piadosa, divina y sagrada
a Malcus
guari l’orella tallada,
e dix a Simo ab veu molt suau:
Lo Jesus
Pricat vos he jo tostemps patiencia,
a tots prohibint ferir ab coltell.
Vos be sabeu, Pere, que tinch yo potencia
de ligions
d’angels per fer resistencia,
de dotze y molt mes fer gran aparell
en hora semblant. Per ço no·m fretura
de dotze apostols esser ajudat,
mas, per dar a tots la vida segura,
vull pendre la mort, segons la scriptura,
tenint de la vida en mi potestat.
Tornau lo coltell dins vostra bahina,
les grans proffecies dexau les complir,
preneu lo repar de vostra ruhina,
que sols ho fara la mort tan vehina
que yo per vosaltres espere sentir;
la qual tirara, naffrant lo diable,
la flecha dels merits del calzer amarch.
Y perque·l trist reste confus, miserable,
d’aquesta gran flecha, al mon saludable,
mon cos sera corda, la creu lo fort arch.
Lo Jesus
Vos no voleu, Pere, que·l calzer yo bega
que·l pare m’a dat de greu passio?
Dexau lo’m vos beure perque soccorrega
la set de vosaltres que us mata y offega,
puix
d’aygua de vida no troba·l griffo.
Dexau, donchs, obrir ab colp d’una lança
aquest meu costat; que brolle de sanch,
de hon manara
la font d’esperança,
hun preu y rescat de tanta puixança
que·l mon tot catiu del tot fara franch.
Lo evangelista
Axi, ab veu dolça,
d’umilitat plena,
parlava Jesus a Pere reptant.
Y axi feu a Malcus del colp tal esmena
que
rompre’s devia d’enveja la bena
tan digne miracle los seus ulls mirant.
Mas tota la gent y aquells grans ministres,
ab armes tramesos dels bisbes juheus,
a Jesus prengueren y ab falsos registres,
d’aquell los grans bens tenint per sinistres,
li deyen blasfemies, cridant a grans veus.
Y, molt cruelment, los saigs tan malignes
ligaren aquell ab cordes molt grans,
y axi, maltractant lo persones indignes
y tots blasfemant ses obres insignes,
per terra·l lançaren, ligant li les mans.
Los uns li donaven de grans bazcollades,
los altres li feyen escarns com a foll;
e axi·l portaven, donant li colzades,
empentes cruels, buffets y pelades,
ab una cadena molt grosa ’n lo coll.
Lo evangelista
O!, pia justicia, o!, justa clemencia,
humilitat gran del gran rey etern,
que
pendre’s dexa ab gran patiencia
y en res no volgue fer may resistentia
perque·ns delliuras del foch del infern.
E sols per portar al coll la ovella
del cel devalla tan digne pastor,
y en terra tan fosca, ab lum tan novella
anant la cercant, troba prest aquella
qu’estava perduda en vall de dolor.
Damunt la esquena ab goig la portava
Quant vilment portaven los saigs a ell pres.
Quant ells lo batien, lavos
l’abraçava,
y sobre lo muscle sagrat la posava,
de lops rabiosos cercat y compres.
Y en prats
d’esperança, de santa verdura,
en mont de Calvari ab si la porta,
y perque tingues molt dolça pastura,
clavat en la creu, ab molt’amargura
los camps de la sgleya lavors tots rega.
Axi la feu grassa de past perdurable,
manant sanch e aygua lo seu sagrat cor;
axi l’a deffesa del gran lop diable,
axi la porta al port saludable
y axi la feu riure levant li lo plor.
L’almanguena fon la pura sanch sua
ab que l’a marcada del seu gran senyal,
y·l fort alquitra la pena tan crua
ab lo qual, untant li la ronya y la bua,
del tot l’a guarida portant l’al corral.
Lo evangelista
Mirau, donchs, com porten ab tants improperis
lo just com a ladre per fer lo penjar.
Contempla, devot, tan dignes misteris;
contempla les penes e grans vituperis
que ver Deu pasava volent te salvar.
Veuras com lo pinten de vils escopines,
del seu cap e barba tirant los cabells;
veuras com li donen cruels diciplines
y ab colps y caygudes, les carns tan divines
esser maltractades vilment per aquells.
Lo lector
Qui pot contemplar, o, gran rey insigne,
les grans ignominies, escarns y despits
que vos per nosaltres sentis, Deu benigne,
que prest de sos ulls no us done y consigne
un riu de grans lagremes, regant se los pits?
Mirant, per decret del inich concili,
com fos maltractat, inmune de crim,
y com, no volent en tal cas auxili,
ans, tots los dexebles posats en exili,
volgues d’improperis ser trama y ordym.
En cert, no us trobaren ab males companyes,
mas sols dels dexebles estant circuhit.
En cert, no us trobaren fent tractes y manyes,
ni contra la ley fent obres estranyes,
mas sols, trist, orant al pare ’nfinit.
En cert, no us trobaren invocant diables,
mas sols per nosaltres aquell suplicant.
En cert, no us trobaren en fets detestables,
ni·n loch desonest, ni entre colpables,
mas sols nostres fruyts en l’ort conrreant.
Lo lector
De tals fruyts, Senyor, y tan saborosos
si be per a vos foren tan amarchs,
feu vos, yo us suplique ab ulls piadosos,
los meus endolceixquen, car son amargosos,
obrats ab demerits tan grans y tan larchs.
Y axi com a vos suar d’agonia
les gotes de sanch fon pena molt greu,
axi per semblant, seguint vostra via,
tal pena sentir yo puga per mia,
y pendre com vos per mi pres haveu.
Anaveu, Senyor, rey simple subjecte,
anant entre lops corder mansuet,
anaveu ligat per nostre deffecte,
anaveu mostrant a tots lo effecte
de gran patiencia, de tots mes perfet.
Anaveu callant, y·l gest sols parlava
mostrant nos les mostres de ver amador;
anaveu descalç, y·l cor mes anava;
anaveu cuytat, mostrant que sengrava
ab vostre desig la força d’amor.
Ab colps y empentes e molt greus ferides
vos feren, Senyor, cruelment anar
los qui de superbia, sens regnes e brides,
lo cavall cavalquen; y ab forces unides
los fes vostres forces axi maltractar.
O!, Deu infinit, espill de clemencia,
qui tant per nosaltres haveu volgut fer;
puix fos en los mals font de patiencia
feu vos que, dels meus yo fent penitencia,
me sia d’aquella lo gran pes lauger.
Lo lector
O!, digne recort a qui be·l recorda
hi·s dexa huy pendre per gran caritat,
escarn en lo mon no crech gens que·l morda
si pensa que vos anas pres ab corda,
ligades les mans, qui sou libertat.
Donchs, feu vos, Senyor, tenint yo memoria
dels vostres ligams e vils tractaments,
que puga dels meus atenyer victoria,
prenent de aquells la pena per gloria,
puix vos la prengues en vostres turments.
Lo evangelista
Aquell, donchs, a Anna primer presentaren
per quant era sogre del bisbe Cayfas;
lo qual, proffetant, parla quant parlaren
los falsos juheus. E tots s’ajustaren
ab pensa malvada per fer semblant cas,
donant per consell cruel y sentencia
que molt prestament Jesus Deu moris,
puix era millor matar sens clemencia
y sols d’un tal home desfer la potencia
ans que tot lo poble del tot no peris.
A Jesus seguien, anant li darrere,
Simo y el dexeble de tots mes volgut;
lo qual, trist, defora dexa sols a Pere
y entra dins la casa pregant lo s’espere
puix era del bisbe sols ell conegut.
Y, molt prest tornant, prega la portera
la porta tancada volgues prest obrir;
lavos entra Pere d’aquesta manera
y vent la serventa qu’en cert d’aquells era,
mirant lo de ferm, li dix semblant dir:
La hostiaria
Be·m par que tu sies d’aquella seqüela
d’aquells qui seguexen la ley d’aquest hom,
que molt clarament la tua loqüela
ab altres indicis ho mostra y revela.
Donchs, digues qui est, dient com has nom,
que yo·t dich, en cert, quant mes te remire,
me causa sospita lo teu ficte gest,
e dubte per tu no plore y sospire.
Donchs, ves te’n o digues si, tal qual te mire,
est tu dels dexebles del home aquest.
Lo evangelista
En camp d’amicicia y fel conexença
posat Simo Pere, ab molt gran furor,
lo seu gran esforç li feu gran fallença,
donant se·ls encontres amor y temença,
y amor fon per terra, vencent la temor.
Car, vist l’ostiaria que tant l’acusava,
dient que cert era dexeble d’aquell
dexa prest les armes de ffe que portava
e, tant l’espanta la veu que parlava,
que, tot regirat, a ella dix ell:
Lo Pere
Per cert, hostiaria e bona serventa,
puix tant tu desiges saber yo qui so,
yo so galileu, no penses que menta,
pobre pexcador, que sols me contenta
tal vida seguir en pobra mayso.
E, al que·m demanes, si yo per ventura
dels seus tants dexebles seria la hu,
te dich que no u so, ni se hon atura,
ne may fuy ab ell, ni tinch d’aquell cura,
ni dels qui·l seguexen conech yo algu.
Lo evangelista
Lavos los servents tots junts escalfant se
estaven al foch, car feya fret gran,
y de la preso del ort rahonant se
estaven parlant y com, defensant se,
rebe lo trist Malcus lo colp y lo dan.
E Pere, ab ells estant, s’escalfava,
de perdre la vida tenint gran recel
car, puix que la lenya de fe li mancava
y·l gran foch d’amor dins ell no cremava,
l’esperit tenia mes fret que lo gel.
Apres lo trist bisbe, ab molt falsa manya,
volent derrocar al fort y gran rey,
lo interroga, ab veu molt estranya,
de sa gran doctrina y de sa companya
y dels seus dexebles seguint nova ley.
Y, estant circuhit de lops rabiosos,
l’anyell mansuet, ver Deu poderos,
ligades les mans, y·ls peus gloriosos
descalços per terra anant dolorosos,
respos humilment ab gest piados:
Lo Jesus
Pales he parlat la nova ley vera
al vell mon perdut, aquell renovant;
pales he parlat, mostrant la carrera
que per cami dret portar vos poguera
a veure y fruhir lo be trihunfant.
Pales he parlat perque no poguesseu,
ab vel d’ignorancia, la culpa ’nvelar;
pales he parlat que tots me creguesseu,
pales requerint pales me rebesseu,
per tal que pales lo be·s deu pricar.
Lo Jesus
Yo tostemps mostri la mia doctrina
en la sinagoga a tots los fills meus,
yo tostemps mostri del cel la gran mina
pricant en lo temple, ab pensa divina,
a hon tots convenen alli los juheus.
Y may amagat, aquesta ley noble
ni altres secrets los he yo parlat;
ans, molt he despes d’aquest tan rich moble
en lochs molt publichs, davant tot lo poble,
ab molta constancia pricant veritat.
Donchs, que m’interrogues, puix sabs no·t plauria
que·l cert y lo ver hoysses de mi?
Donchs, que m’interrogues, puix veus que·s desvia
lo teu pensament de fer dreta via
y a cas acordat vols perdre·l cami?
Donchs, que m’interrogues, puix veus la malicia
d’aquells qui m’acusen d’enveja moguts?
Donchs, que m’interrogues, puix veus per copdicia
d’estar en l’offici no fas la justicia,
ni portes aquella per termens deguts?
Interroga ’quells qui m’an dat hoyda
que diguen a tu lo que·ls he yo dit;
interroga ’quells si fiu may fallida
car, fent testimoni de mi y de ma vida
per los qui m’acusen sera obecit.
Interroga ’quells, car yo·m vull sotsmetre
a tot quant de mi ells dir te volrran;
interroga ’quells, car yo vull permetre
que mal per lo be me hajen a retre,
per rembre del mon la colpa tan gran.
Lo Jesus
Qu’en cert aquests saben la veritat pura,
si dir la volrran, de quant dit los he;
qu’en cert aquests saben la santa scriptura,
lo seu figurat, la sua figura,
los he descubert mostrant los la fe.
Qu’en cert aquests saben que no so colpable
de tot quant me volen mostrar criminos;
qu’en cert aquests saben que·ls so tan affable
que vull yo confondre per ells lo diable
e dar los ma vida en preu glorios.
Lo evangelista
Axi los sants labis de Jesus cantaven
sonant lo dolç orgue ab veu divinal;
axi gran prudencia, parlant, publicaven
y ab santes paraules a tots senyalaven
esser lo gran princep e rey eternal.
Axi feu Jesus resposta sens falta
al bisbe pervers, inich, desonest,
quant un celerat, ab pensa malalta,
buffet li dona molt gran en la galta,
ab ira terrible, dient li molt prest:
Lo ministre
A Deu eternal tens poca temença,
puix tan atrevit al bisbe respons;
no mostres vergonya, ni menys conexença,
de mal home tens molt gran continença
car, si fosses bo, honrrares los bons.
Donchs, digues, malvat, ab tan vil resposta
respons tu al bisbe qu’es digne senyor?
Sens causa ta vida a mort no s’acosta,
molt prest la sentras de penes composta,
bevent lo trist calzer de gran amargor.
Lo evangelista
Axi·s comença ab tal martell batre
lo teber sagrat en seca de plor.
Y axi començant los colps a rebatre,
vengut Deu Jesus per tots a combatre,
vence l’enemich levant nos la por.
Axi li tocaren del cor les anelles
batent li la galta ab molt cruel ma
y, ubertes les portes, mostra maravelles,
mostra patient les mostres tan belles
al saig, quant li dix, ab gest molt huma:
Lo Jesus
Si mal he parlat, dient yo falsia,
vejam que he dit que no sia ’xi;
si mal he parlat, torcent dreta via,
y veus que mon dir d’aquella·s desvia,
un sols testimoni demostra de mi.
Si mal he parlat, davant la presencia
del jutge present, tu fes me’n proces;
si mal he parlat, espera sentencia,
condamne’m lo jutge qui te la potencia
e no lo ministre, al qual no·s permes.
Si be he parlat, per que·m fas injuria
per bona resposta donant me buffet?
Si be he parlat, de hon ve ta furia?
Aquell qui fa rica la vostra penuria
tal guardo rebra per fer beniffet?
Si be he parlat paraula tan vera,
ab pena semblant me vols tu punir?
Si be he parlat, segueix ma carrera;
si mal he parlat, mon maldir advera;
si be he parlat per que·m vols ferir?
Lo evangelista
Per gents tan malignes y als mals tan conjuntes
trames aquell Anna al bisbe Cayfas.
Jesus per nosaltres tenia·n tals juntes
lo rench, y rebia dels peus ab les puntes
encontres cruels, cahent cascun pas.
Y, essent en la casa, y Per’escalfant se,
per quant lavos feya mal temps de fredor,
y alguns, prop lo foch, del cas rahonant se,
en veure son gest, tots maravellant se,
tantost li digueren ab molt gran furor:
Los ministres
Lo abit que portes vestint ta pressona,
lo ayre, lo gest y tot lo que tens
nos mostra que fals ta lengua rahona
y·l teu escusar te nos par que·t confona,
car tu verament ab ell vas y vens.
Puix est, donchs, colpable, per que no t’acuses?
Per que·ns fas del negre blanch, vert y burell?
Qu’en cert tes paraules nos semblen confuses,
donchs, digues ho clar y gens no t’escuses:
Est tu dels qui·s dien dexebles d’aquell?
Lo evangelista
Les tantes profertes del tot oblidades
que·l bon Pere feya a Jesus en l’ort,
l’esforç y lo animo ab que prou vegades
li dix era prompte sens fer may errades
seguir lo tostemps en carçre y en mort,
lo seu metall ferm torna tot molt feble
recuyt sobre foch de por y turment;
y, ab pensa turbada, lavos, tal dexeble,
negant lo seu mestre, rebli d’infel reble
de fe lo gran temple tals coses dient.
Lo Pere
Segons he ja dit a la hostiaria
dich ar’a vosaltres que yo no·l conech.
La vida liberta yo tinch voluntaria
la sua desllohe car es solitaria,
per ço us dich al clar qu’en ell gens no crech.
Y que yo dexeble d’aquest home sia
axi com dieu vos dich que no u so,
ni may fui present en sa companyia,
ans vull que de fet, si us dich yo falsia,
ensemps ab aquell yo muyra·n preso.
Lo evangelista
Lavos un servent del bisbe colpable,
cunyat de aquell al qual, molt irat,
lo bon Simo Pere, dexeble amable,
per mes defensar son mestre loable
havia dins l’ort l’orella tallat,
volent haver prest d’aquell la venjança,
lavos li strenyia de veres lo joch
y, ab laços de mort parant li parança,
parla ultratjant lo, dient sens tardança,
present molts qu’estaven ab ells prop lo foch:
Lo cunyat de Malcus
Com pots adverar lo fals que rahones
essent lo contrari de tot lo que dius?
Volent te sforçar per tal que·ns confones,
quant mes nos porfidies sospites nos dones
y quant mes t’esquives nos fas mes esquius.
Qu’en cert yo t’he vist en la nit aquesta
ab ell dins en l’ort tirar lo coltell;
puix vols, donchs, la culpa negar, manifesta,
ab causa provada, tan clara y tan lesta,
seguint lo teu mestre morir deus ab ell.
Lo evangelista
La por mundanal que·ns torba y altera
hi·ns fa dir, jutjant, qu’es negra la neu,
a Pere torba d’aquesta manera
que·l feu altra volta, y fon la terçera,
negar a Jesus, son mestre y son Deu.
E lo gall canta y fon despertada
la fe del bon Pere lo qual, prestament,
en si la paraula recordant sagrada
que Jesus li dix, conech sa errada
y, exint de la casa, plora ’margament.
Lo lector
Puix, donchs, ab escarns, portat fos a Anna
y apres a Cayfas, ab tan greus turments,
vos a qui los angels huy canten ossanna
y als qui us escarniren donas dolça manna
e ara us son tots tan desconexents,
donau me, Senyor, tan gran conexença
que us puga yo colrre, mon Deu y Senyor,
y tostemps defendre us, tenint gran temença,
estiga yo prompte per fer vos valença
sentint com a propria la vostra dolor.
Alli fos tractat en tan vil manera
d’aquell vostre poble que vos amas tant;
alli fos tractat ab ira tan fera,
que pena terrible, Senyor, a vos era
hoyr les blasfemies que us deyen davant.
Alli fos tractat com un gran falsari,
vos, Deu verdader, ver home perfet;
alli fos tractat, vos, digne sacrari
de la deÿtat, rebent voluntari
per nostres greus culpes terrible buffet.
Lo lector
Aquell fon la replica a vostres respostes
tan dolces, benignes, que vos los donas,
de gran veritat axi be compostes,
y axi, suaument, per vos ben respostes
al interrogat, que mes no parlas.
La ma fon batall, la galta campana
y aquell feu molt fort aquella sonar
cridant al ajust la gent inhumana
y axi, de tal colp, la vostra carn sana
fon tant maculada que no u puch mostrar.
Donchs, reba’n yo molts per vos en la galta
puix vos en la vostra tan fort lo rebes,
la vostra carn pura, que verge s’esmalta,
quant es sobre totes mes digna y mes alta,
tant mes de gran pena restas vos offes.
Alli senti mal la vostra pressona
alli dins vostr’anima tristor tingues gran
quant ves a sent Pere, en tan poca stona,
de vos, rey del cel, negar la corona,
estant ab aquell lo fel sent Johan.
Pero vos, mirant lo del cor ab la vista,
tan fort lo feris que, ver penident,
tantost se reffeu, ab l’anima trista,
y ab la ferma fe que·l perdo conquista,
de culpa tan leja plora ’margament.
Donchs, fira’m, Senyor, la vostr’amor santa
tan fort que mes culpes yo puga plorar
y, al Pere semblant, puix tant se tresplanta
en mi la dolor que d’aquell se canta,
merce de mes erres yo puga trobar.
Lo lector
Vos fos presentat davant bisbe
’ndigne
e yo, davant vos, lo gran sacerdot;
vos fos presentat, rey alt molt insigne,
e yo, trist vasall, de tots mes indigne,
clamant vos merce ab cor molt devot.
Puix, donchs, penedit, davant me presente
de vos, lo gran jutge, ver Deu eternal,
feu vos que trist plor de mi no s’absente,
plorant les grans penes qu’en mi represente,
les quals vos sentis per rembre mon mal.
Lo evangelista
Porta l’ingrat poble al seu rey loable
ligat al pretori tantost pel mati,
y anava cahent lo senyor amable,
essent maltractat per gent tan colpable,
vetlant la nit tota, que gens no dormi.
Los uns lo prenien y·ls altres dexaven
de dar li mil penes, restant tots cansats;
los chichs l’escopien, los grans lo pelaven,
dient li blasfemies tots s’estudiaven
com fer li porien majors crueldats.
Per ser prop la pasqua, entrar no volgueren
dedins lo pretori al just condemnar,
e contaminats d’aço ser temeren,
mas no del leig cas que feyen quant feren,
matant l’ome just, l’injust delliurar.
Lavos ixque fora Pilat, a la porta,
deixant a Jesus vehi de la mort
y, perque sa vida tan prest no fos morta,
davant los juheus en ira·s transporta,
dient prestament, ab gest brau y fort:
Lo Pilat
Puix no sou volguts entrar en pretori
perque vostra pasqua no contamineu,
exint yo al vostre tan gran consistori,
vos prech que tingau l’etern oratori
davant vostres ulls, segons fer deveu.
Digau me juheus la vostra querella,
qu’envers aquest hom tan aspra teniu,
quins mals ha comes, ni qual ley novella
als pobles sermona, ne quina gabella
mante de tacanys, segons inferiu?
Que yo, verament, segons puch compendre,
en tot son comport no·m sembla tan mal,
y ab tant avalot, cruels sou en pendre
al just qui no fuig, ni·s vol gens deffendre,
mostrant que son viure no es criminal.
Del que·m maravelle, sabent la prudencia
del vostre consell quant gran resplandeix;
mas, puix que voleu ab tanta vemencia
de fet tan civil exir ab sentencia,
lo vostre proces vejam com s’ordeix.
Ne quin advocat voleu per ell diga,
ni procurador que mostre son dret,
ne quin escriva que fals no escriga
les sues respostes, puix tant enemiga
es tota la gent del seu beniffet.
Sens ira, sens oy d’enveja malvada,
desgrat ni malicia digau, posant clam,
l’acusacio que feu tan armada
envers aquest hom de vida provada,
humil y tan mansa com tots contemplam.
Lo evangelista
Molt clara lanterna de lum virtuosa
Pilat, rahonant, mostrav’als juheus,
mas ells, per les sendes de honrra famosa,
ni menys per carreres d’amor piadosa,
seguir may volgueren los bons consells seus.
Ans tots, per malicia, seguint aspra via,
al jutge torbaren torbats responent,
y ab ploma y ab tinta d’enveja y falsia,
damnaren la ceda que fet los havia
e tots li digueren axi prestament:
Los juheus
L’acusacio de tots es comuna
qu’envers aquest home portam y tenim,
puix entre los pobles, ab veu importuna
pricant per les places, causat ha fortuna
tan gran que, per ell, confusos perim.
Donchs, jutge senyor, si vols sos delictes
saber per menut, escolta’ns, si·t plau,
veuras que, servant los nostres edictes,
ab obres perverses tan falses e fictes,
merita de penes lo mes cruel grau.
Donchs, mira primer, ab falsos miracles,
com son tots los pobles per ell alterats,
rompent de la ley los grans tabernacles,
als nostres rabins ha fet grans obstacles,
als seus prometent seran tots salvats.
Y ab Deu eternal egual en potencia
se fa, y demostra que d’ell es exit,
dient se tenir eterna sciencia,
se fa·l redemptor, ab gran excellencia,
promes a nosaltres per Deu infinit.
Los juheus
Y, axi, Deu y home per tota la terra
ab dotze dexebles se va publicant;
prenent peccadors, los bons tots desterra,
lo goig en tristor, la pau en gran guerra
nos ha cambiat, y·l riur’en trist plant.
No menys en molts lochs nostres scriptures
y grans proffecies ha tant enfrascat
que, hon eren clares, les ha fet escures,
dient nos al clar que cessen figures
puix ell es vengut al mon, figurat.
Les gents pervertint ab falsa ley nova,
del gran Moyses altera la ley,
y les cerimonies tan santes reprova
dels nostres antichs, y aquelles renova
ab gent ydiota qu’es digne d’omey.
Y axi, prohebeix que pus ja no sia
al nostre gran Cesar pagat lo trahut,
y·l gran Satanas tenint ell per guia,
engana los pobles y, ab nigromancia,
per grans maravelles parlar fa lo mut.
Encara son mes les sues follies,
dient que lo temple qu’es fet, desfara,
y ab fraus y grans tractes, engans y falsies,
y no fet per mans, fengint ser messies,
per tres jorns un altre n’edifficara.
Donchs, par te, senyor, qu’esta ben forrada
la roba tan larga que fem de sos crims?
Sens causa la gent no sta ’valotada,
la vida d’aquest veuras molt tramada
ab obres perverses, en falsos ordims.
Los juheus
Donchs, altre n’i ha, hon ley no dispensa
haver li merce, tan fort es y greu;
que·s fa lo rey nostre, qu’es molt gran offensa
del nostre gran Cesar, del qual la defensa
nos sembla que vinga a carrech sols teu.
Senyor, donchs, Pilat, no cregues qu’enveja
nos torbe la pensa, ni menys la raho,
car nostra querella molt justa clareja,
e si la instancia castich ne cobeja,
es santa demanda y no passio.
Per ço, confiant d’aquella justicia
que tostemps has fet de semblants delats,
d’aquest gran blasfemo y ple de malicia
faras tal sentencia, dexant amicicia,
segons se pertany, punint sos peccats.
Qu’en cert, si no fos aquest detestable
e tan criminos com diu la clamor,
Pilat, huy a tu, gran jutge spectable,
portat no l’hauriem; mas, puix es colpable,
a tu·l presentam: castiga’l, senyor.
Lo evangelista
Hohint la gran ceda de crims, e tan larga,
que feyen los falsos juheus a Jesus,
y vent li tractaven la mort tan amarga,
Pilat, en tal brega, del seny feu gran darga,
tement no restas ferit e confus.
Puix era perill pujar tan gran costa,
tan plena d’esculls mortals y tallants,
mirant de tants mals tal causa composta,
axi, prestament, torna la resposta
dient als juheus paraules semblants:
Lo Pilat
Si tot quant dieu son coses provades,
no una, mas moltes merita greus morts,
mas crech yo que son grans aygües causades
d’algun gran fiblo, y ar’ajustades
ab grans trons y lamps desparen tan forts.
Qu’en cert lo seu gest ni front no senyalen
los mals crims ni dans que tants l’imposau,
puix tostemps en l’om senyals bons prevalen;
per ço vull pensar que·ls mals no s’egualen
ab los seus bons actes, los quals huy callau.
A un indefes may viu tal enquesta,
ni contra un junch contrast de tants vents,
y a un colom simple tirar tal ballesta,
a una ovella de llops tal requesta,
ni vers una lebre tants goços corrents.
De tots aquests crims los mes vos pertanyen,
los mes son huy vostres y de vostre for,
no·ls jutge, donchs, yo puix tan poch m’atanyen
car, puix veig que molts d’aquest hom se planyen,
no vull sobre mi que vinga son plor.
Que yo be conech les vostres grans manyes
per dar me combat, armades d’engan,
y ab ales de ira volau per muntanyes,
parlant d’aquest hom paraules estranyes
per dar li la mort a tot vostre dan.
E ara volrrieu de fet tan maligne
immunes restar y·l carrech fos meu,
y ab acte tan fals, signat de fals signe,
a mort condemnas l’anyell tan benigne
que may lo seu viure enuig algun feu.
Lo Pilat
Matau lo vosaltres o dau li la vida,
que yo davant tots me’n lave les mans,
la vostra clamor yo tinch ben hoïda
y, quant mes hi pense, tant mes circuïda
la veig de gran ira y plena d’engans.
Sovint la sageta fir al que la tira,
sovint se penit qui no pren acort,
sovint la fortuna les coses capgira,
sovint lo qui·s riu gemeca y sospira,
sovint la venjança vos nafra pus fort.
Vosaltres, donchs, tots, los quals sos delictes
dieu esser tants que no tenen fi,
servant les costumes y vostres edictes,
lunyau me, yo us prech, d’aquests grans conflictes,
puix tant presomiu portar bon cami.
Seguiu lo vosaltres, puix fa bona mostra,
y no y vaja yo, que no m’es segur,
si tant vos offenen los crims que demostra,
puix no es la causa gens mia mas vostra,
donau hi sentencia, que yo no me’n cur.
Ni vull part alguna del vostre salari
ans tot sia vostre y faça us bon prou,
que tart se pren port ab vent molt contrari,
y a voltes se menja ab çucre l’agari
y beu hom l’arçenit mesclat ab fin brou.
Vosaltres, donchs, bisbes y gent tan letrada,
preneu lo, yo us prech, puix no u faça yo;
y, segons la ley del cel devallada,
la qual Moyses dieu haver dada,
jutjau lo vosaltres si es mal o bo.
Lo evangelista
Pilat puix no feya segons ells volien,
la bona resposta que·ls feu no·ls alta,
y ab tot que la justa raho conexien,
l’injusta malicia que tots li tenien
a ells feu ser aspre lo loch baix e pla.
No sols de la ley, ans mes, l’acusaven
de un crim de lesa real magestat,
lo qual no podien punir ni gosaven,
per ço, a grans crits parlant tots cridaven
dient los juheus al jutge Pilat:
Los juheus
La justa clamor, senyor, y requesta
que d’ell havem fet, si tu mires be
la sua gran culpa, es molt manifesta,
y tant de sos crims se trama gran gesta
que ley no consent haver li merce.
Perque, fent se Deu, si a Deu provoca,
en ira tan gran si·s deu fer a tu,
puix fent se huy rey a Cesar revoca.
Matar, donchs, aquest a tu, senyor, toca
puix cert no·ns pertany matar a negu.
Lo evangelista
Complit fon lavos lo que dit havia
Jesus, profetant la mort tan cruel:
qu’en Jerusalem molt prest pujaria
hon, per los Juheus escarnit seria,
cuberta la cara ab un aspre vel;
batut, açotat y ab pena molt dura,
clavat cruelment per tots en la creu,
y mort ab dolor e gran amargura.
Axi u testifica la sacra scriptura
al noven capitol del fel sant Matheu.
Lo evangelista
Les flames d’enveja tan granment enceses
cremant cor y pensa d’aquests celerats,
les sues malicies y errors tan paleses,
al jutge les forces tengueren sospeses,
mirant que tots eren inichs y malvats.
Lavos altra volta entra ’n lo pretori
cridant a Jesus vengues prop de si,
y a soles los dos en tal consistori
del fet que no era a ell tan notori
demanda li feu dient prest axi:
Lo Pilat
Lo gest, la presencia, la faç y la vista
y lo gran asento, be·l mostres real,
e l’anima mia es feta molt trista
persona tan digna com may haja vista
yo dega jutjar en res criminal.
Perque puga, donchs, salvant te la vida,
millor satisfer als falsos juheus
que·t tenen la mort tramada y ordida,
fent ara ma pensa del ver instrohida,
est rey dels juheus com dien los teus?
Lo evangelista
Ab gest mansuet, humil y affable,
lo gran rey dels reys e jutge molt just,
perque fos als seus sotsmes lo diable,
estava sotsmes ell, Deu ineffable,
al jutge cruel de tots mes injust.
Y, axi, li provaren d’amor la fort landa
que may per injuries ni colps se trenca,
y vent que Pilat li feya demanda,
lo bon rey Jesus, venguda sa tanda,
humil responent axi li parla:
Lo Jesus
Encara que yo, Pilat, te confesse
de rey lo ver titol que tinch, no·m creuras,
per ço, de parlar tals coses yo cesse
puix ja per mon dir lo mal no revesse
qu’espere per tots pasar en tal cas.
Pero yo·t deman resposta que·m dones
per tal que responga millor al quesit:
si de tu mateix dius lo que rahones
o han t’o dit altres, per tal que·m confones,
si dich que so rey segons tu m’as dit.
Lo evangelista
Hoint lo dolç orgue Pilat d’eloqüencia
sonar a Jesus ab ma tan suau,
mirant que tal font manava prudencia
ab aygües tan dolçes d’amor y clemencia,
que feyen tal guerra ser digna de pau,
lo cor li nafraren tan santes paraules
tirades ab flecha de molt humil gest,
de gran pietat para veres taules
y, vent los tals crims que tots eren faules,
Pilat respongue, dient li molt prest:
Lo Pilat
De mi no insurt aço que rahone
mas sols hix dels teus qui t’han acusat,
si be lo teu gest constreny que·t corone
per rey dels juheus, per ço nom te done
als teus fets conforme ab gran magestat.
Y axi pots coneixer la voluntat mia,
vers tu molt amable per lo valer teu,
l’escur de ma pensa veus clar com lo dia,
de mi gens no dubtes que vespre yo·t sia,
per que, donchs, receles, creus sia juheu?
Lo Pilat
La gent tan perversa que mort te cobeja
y los teus grans bisbes, ab los fariseus,
aquells son, aquells, moguts per enveja
qui t’han huy portat que·t done mort leja,
clavant t’en la creu les mans y los peus.
Aquest es lo guardo dels tants benificis
que tu·ls has donat y ab tanta d’amor;
un pou sense fons de grans ladronicis
te fan y l’altar de mals sacrificis,
essent te mal poble rebetle y traydor.
Puix veus mon voler dins clara lanterna
y veus que·t volrria de mort delliurar,
no·m tanques ton cor dins fonda caverna,
levant me lo tel que·ls ulls m’enlluerna
demostra’m lo ver de quant puch dubtar.
Tu veus qu’en mes mans esta lo teu viure
e puch te fer dan o gran benifet,
perque mon renom yo faça reviure
y lo be de tu pel mon puga scriure
digues que has fet, no u tingues secret.
Lo evangelista
Del seu etern pare sient a la dreta
egual en potencia e fill seu etern,
vesti nostra carn malalta y contreta
per tal que, penant, nos fes la bestreta
que·ns ha rescatat del carçre d’infern.
Ligar se deixa y als seus vassalls pendre,
defendre’s podia mas no u volgue fer,
y ab veu tan suau que no·s pot compendre,
al jutge tement tan just hom offendre,
Jesus respongue mostrant son poder:
Lo Jesus
De tot l’univers yo tinch lo regisme
vengut del alt regne al baix d’aquest mon,
hon sols m’a portat amor del proïsme
rement los catius del fons del abisme
ab preu de treballs major que may fon.
Y vol lo meu pare, sentint yo tal pena,
que vença y triünfe per molt sofferir,
y axi yo·t responch, si·m tens en cadena,
que ara·l meu regne, puix ell ho ordena,
no es d’aquest mon hon dech prest morir.
Si d’aquest mon baix era lo meu regne,
per causes humanes aquell possehint,
tendria yo·l ceptre, mas aci no regne,
que, alt, ab lo pare, en lo cel conrregne,
ensemps ab aquell lo mon tot regint.
Alli reste yo y ab ell tinch l’imperi,
aci so vengut per ser te sotsmes,
que yo, si regnas en est emisperi,
los meus sols ministres, en tal improperi,
de mans de juheus m’aurien deffes.
Mas, ara ’n lo mon, per fer la conquesta
de tots los humans ab humilitat,
tenint yo de carn mortal sobrevesta,
ha d’esser en tot ma voluntat presta
a quant en lo cel es ja ordenat.
E, puix lo decret de gran senyoria,
ab que yo so rey d’aquest mon, no·l tinch,
mas sols del meu pare que vol que yo sia
a tu huy subjecte, donchs, no·t dich falsia
dient que·l meu regne aci no·l sostinch.
Lo evangelista
Pilat, vent columna real y tan ferma,
e dignament digne de rebre trahuts,
dona li lo titol que·l cel huy conferma
mirant tal muntanya no era gens herma
ans fertil y plena de santes virtuts.
Y vent magestat sa vista depenyer,
lo gest y l’asento de perfectio,
tantost lo volgue del tot mes estrenyer,
volent lo secret de tal fet atenyer,
e dix a Jesus Pilat tal raho.
Lo Pilat
Tals coses rahones, tan altes, tan dignes,
d’ohir tan estranyes que·m fas admirar.
Tan gran virtut mostres, ab rahons insignes,
essent mes benigne de tos los benignes,
que d’ome real te puch molt loar.
Si veus y conexes qu’en la tu’ajuda
so prest y tan prompte que·t so importu,
respon me, revela’m lo dret que t’ajuda,
no·m vulles tenir la lengua tan muda:
que dius que tens regne e, donchs, rey est tu?
Lo evangelista
Lo rey de superbia, quant feu lo delicte
de totes falsies, fon gran inventor;
Adam lo segui, causant nos conflicte,
vassall tan rebetle, incredul e ficte,
trencant la ley santa del seu bon senyor.
Per ço Deu Jesus, qu’es veritat vera,
e sol lançant raigs de lum eternal,
mostrant del alt cel la vera carrera,
mostrant qu’es del ver sols ell la cimera,
respos a Pilat ab veu divinal:
Lo Jesus
No prove, no negue, no dich ni afferme
davant tu, Pilat, que rey sia yo.
Lo teu pensament que·s vulla ’n referme
que prest a ma vida daras tu lo terme
donant me la mort si be·m tens per bo.
Que sia yo rey, tu ’n fas los judicis,
dient que rey so, y encara·t dich mes:
qu’en aço so nat y prench los suplicis
de greu passio, y ab falsos indicis,
per gents tan malignes, me veig fer proces.
E sols per aço, vestint carn humana,
forrada de penes, passant fam y set,
vengui ’n aquest mon, lo qual tants engana,
per dar testimoni, ab lengua molt sana,
a la veritat, que venç cascun fet.
Y axi, lo fill ver que naix de tal mare
aquella tostemps en tot revereix,
y onrant en lo cel lo meu etern pare,
tal fill de mi fill, per tal que·l repare,
hou la mia veu que tots mals deleix.
Lo evangelista
Lavos, vent Pilat que molt excellia
a tots los parlars lo seu parlar sant,
sentint l’acordança e gran melodia
que feya Jesus ab veu dolça y pia,
ab molt gran delit la stava scoltant,
tenint ja d’amor alguna centilla
y molt desijos mes coses sentir.
Y a l’ombra del arbre que balsem destilla,
daurant lo sant test de santa postilla,
molt prest li digue, volent mes hoir:
Lo Pilat
Puix grans excellencies, parlant, testifiques
de la veritat, tan noble virtut,
y en alt grau d’aquella lo preu magnifiques,
segons per ta lengua a mi signifiques,
qui tant als qui·t firen parat he l’escut,
donchs, digues me tu, perque yo·ls escriva
secrets dins mon cor, los teus bens y mals,
ne quin viure tens, ni com se coltiva,
ni qu’es veritat, ni d’on se deriva,
puix tantes riqueses li dones y tals.
Lo evangelista
Y aço havent dit en tantes maneres,
provant de Jesus Pilat lo report,
troba ser molt falses rahons y no veres,
les quals, diffamant lo per places, carreres,
los bisbes ordien tramant li la mort.
Y exint altra volta als juheus defora,
havent parlat tant ab Jesus, Pilat,
y ab pietat gran que·ls fels cors acora,
com l’home qui penses secretes explora,
dubtant dix a ells, ab gest molt irat:
Lo Pilat
Seguint la raho, que te tan gran força
que venç lo poder de gran passio,
yo us dich, o!, juheus, que no veig que torça
lo viure d’aquest, ni va gens a l’orça
a pendre lo port de salvacio.
Ans molt virtuosos he vist los seus actes,
les obres, la vida y·l seu conversar.
Vosaltres podeu usar de grans tractes
pero yo no veig en ell tals contractes
que·l dega ’b sentencia cruel castigar.
Lo Pilat
En cert, yo en ell no trobe tal causa
que·l faça ’xi digne de mort sofferir.
Enveja mortal tan gran ira us causa,
que us par grans delictes en el facen pausa,
y axi, no podeu lo ver dicernir.
Pensau hi millor, temprau la gran ira,
y no faca yo juhi tan injust,
car trenca’s lo coll avant qui no mira.
Mirau hi, donchs, be, que·l meu cor sospira
que yo, fragil, dega jutjar l’ome just.
Mas consuetut teniu molt antiga
que hu en la pasqua vos deixen absolt.
No vull que mon ceptre tal ley contradiga,
ans molt so content, si be no m’obliga,
que may res d’aquella per mi us sia tolt.
Voleu, donchs, que ara vos dexe delliure
lo rey dels juheus, tan simple anyell?
Que·ls ladres morir y·ls bons homens viure
es ley que ab letres se deu d’or escriure,
per ço yo volrria volguesseu aquell.
Lo evangelista
Lavos los juheus, cridant en tal dia
los dans que sos fills reporten huy tots,
perderen lo ceptre y la senyoria,
y axi, tots perduts, van huy per tal via,
pel mon escampats plorant ab sanglots.
Les sues pregaries son en peccat fetes,
tenint lo diable a la dreta part;
los seus fills son orfens, ses dones contretes,
lo logre devora sos bens y retretes
y cerquen merce trobant la molt tart.
Lo evangelista
La sanch y la ira del just, ineffable,
vengue damunt ells y tots los seus fills.
La ira y enveja d’aquells, detestable,
han fet que huy tinga en ells lo diable
poder de posar los en tants de perills.
Temor los acaça per valls y muntanyes,
anant molt dejects, vestits de gran dol,
y totes les terres a ells son estranyes,
y essent gran escandel al mon ses vils manyes,
per festa d’escarn lo seu nom se col.
Y, mentres que dure del mon la pintura
de gents entre gents, seran escarnits,
per tal que desferen tan digna factura,
ab claus, ab açots y en creu d’amargura,
a Deu Jesus feren escarns y despits.
La fam y la guerra que tan meritaren,
la vida penada, la mort y turment,
los fills huy la tenen, lavos la cridaren,
quant tots los seus pares a Pilat parlaren
ab infernal furia, tals coses dient:
Los juheus
Senyor, donchs, Pilat, ab tals cortesies,
puix plaure’ns desiges del que·t demanam,
no·ns dexes aquest que, ple de falsies,
ha falsificat nostres profecies,
ab molts altres mals que vers li provam.
No·ns dexes aquest hon tants crims provables
com aygua ’n la mar decorren y van.
Aquest contra Deu nos ha fet colpables,
per ço suplicam, tots huy concordables,
no·ns dexes aquest, mas sols Barraban.
Lo evangelista
Essent Barrabas un ladre maligne
traydor molt superbo y gran homeyer,
Jesus un anyell humil y benigne,
Jesus rebujaren per hom molt indigne
e sols Barrabas volgueren haver.
Lavos lo volgueren e ara lo tenen
ab ell estan tots y ell los nodreix,
ab Barrabas viuen, ab Barrabas penen,
ab Barrabas van y ab Barrabas venen
y may Barrabas d’aquells se parteix.
Lo lector
Fos, donchs, pels juheus portat al pretori,
benigne Jesus, perque us ves Pilat,
y, fent tots de vos pales diversori,
volgueren mostrar en tal consistori
los vostres defalts ab gran crueldat.
Y, axi, us acusaren de moltes falsies
y crims neffandissims que may cometes,
y vos, anyell simple, ab mostres molt pies
hoyeu callant, perque yo ’n les mies
injuries tinga en vos ferm paves.
Armau me, Senyor, de tal patiencia
com vos en tal cas armat fos molt fort,
y als perseguidors fent obedientia,
com vos fes als vostres en tal audiencia,
al vostre dolç cant yo faça l’acort.
Y, axi, serem tres fent gran armonia:
aquells les grans contres, vos cant, yo tenor,
sereu vos loat, y aquells d’agonia
sentran la greu pena y l’anima mia
haura de tal musica lo premi d’amor.
Lo lector
E deyen ladrant com cans rabiosos:
Castiga’l, senyor, segons se requir!
Y aquell, contemplant los cruels, envejosos,
temprar los volgue; y mes desijosos
los veu de matar vos quant mes los volch dir.
Lavos lo Pilat, en noves estretes,
ab vos en secret entrar prest volgue
y les veritats de obres secretes
saber desija, mostrant vos bestretes
de gran amicicia, volent vostre be.
Resposta li fes humil, santa y vera,
quant ell vos dix rey dient li: tu u dius.
Mostras vostre regne que d’est mon no era
mostrant que, si u fos, ell pres no us tinguera
puix dau vid’als morts y la mort als vius.
Axi, jo us suplique, Senyor, puix mon viure
y lo meu regnar ha d’esser al cel,
de quant es d’est mon yo sia delliure
perque de tots bens yo puga reviure,
vencent dels contraris lo bando cruel.
Per rey vos honrraren, y es cosa deguda,
car rey sou dels reys, ver home y Deu,
repar y refugi de nostra cayguda;
y tal veritat tenint coneguda
donar no volgueren de vos semblant veu.
Ans, volent Pilat defendre us la vida,
dexant Barrabas prengueren a vos,
y axi us aplicaren la culpa, ordida
ab trama de crims, tan fortment texida,
que us fon molt cruel, lo mes piados.
Lo lector
Senyor Deu, Jesus, espil de ma vista,
puix vostres sants actes exemples son meus,
comporte yo·l mal d’on goig se conquista,
puix vos, ab delit, pasas vida trista,
luytant ab Pilat y ab falsos juheus.
Y, puix ab aquells, en tantes offenses,
de gran patiencia mostras lo cami,
mostrau lo’m, Senyor, y ab vostres defenses
ire yo segur, lunyades mes penses
d’aquest mon pervers, contrari de mi.
Lo evangelista
Lavos, donchs, Pilat, leo tan salvatge,
mana que Jesus fos prest açotat,
y, perque rebes mes pena y damnatge,
per los mes cruels bochins, ab ultratge,
de totes ses robes fon prest despullat.
Y vent la pressona sens drap, tota nua,
ligaren lo prest a un fret pilar,
e tots començaren, ab ira molt crua,
mirant, delicada, la carn y sens rua,
d’açots molt cruels aquella nafrar.
Axi·s despintava la sua bellea
exint de sos termens perfets naturals,
axi s’enbellia la nostra legea
y axi, despenent la sua riquea,
nos ha fet molt richs de bens eternals.
Axi li brodaren de tal brodadura
la roba que·s feu de virginals carns,
y axi, ab açots cruels sens mesura,
cruelment desferen la sacra pintura
ab colps y buffets, pelades y escarns.
Lo evangelista
Axi li donaren cruel disciplina
dels peus fins al cap, batent lo molt fort;
ficant se·ls açots en la carn divina,
tirant, esquexaven la pell e cortina
de tan sagrat cos, naffrant lo de mort.
Y ab nafres tan leges, lebros parexia
Jesus, qui dels homens es l’ome pus bell.
La ira cruel cruelment feria
d’açots sa pressona, en tant que paria
als qui·l conexien que no fos aquell.
L’anyell mansuet, Jesus, no parlava,
estant entre lops plens d’ira y furor,
e la hu·l prenia e l’altre·l dexava,
y axi cascu d’ells en ell se cansava
batent lo tostemps ab molt gran rigor.
Per tants bens que feu, rebe d’aquells pagues
de tants mals y penes y molt greu açot;
y, essent li·ls açots cruels colps de dagues,
li feren cinch milia quatre centes plagues
e cinch e noranta, ab cor indevot.
E, no prou contents de tals diciplines,
li feren corona de forts junchs marins,
la qual, ab setanta e dues espines,
naffrant les arteries y venes divines,
al cap li posaren los malvats bochins.
Brollant per tants lochs, les sanchs precioses
corrien fent mescla dels ulls ab lo plor,
y ades per les nafres dels junchs, doloroses,
y ades per les plagues d’açots, sangonoses,
pasava Jesus gran pena ’n lo cor.
Lo evangelista
Havent tant fartat aquells bochins quatre
lo seu cor e ira de tan cruel past,
essent molt cansades ses mans de molt batre,
y ab cruels açots nafrar y combatre
lo cos divinal, humil y tan cast,
ab vana superbia, inica y malvada,
a Jesus manaren que prest se vestis,
per tota la casa havent escampada
la roba d’aquell, tan pobra y sagrada,
a ffi qu’en plegar la mes pena sentis.
Lo qual, ab vergonya humil e molt pia,
anava tot nu la roba plegant;
y l’u la y levava, y l’altre·l batia;
dient li blasfemies cascu l’escarnia,
vestit de greus plagues lo seu cos mirant.
Hon era lavos lo seu etern pare
que tant permetia son fill Deu penas?
Hon eren los angels? Hon era sa mare,
y·ls seus tants dexebles, que·l seu mestre y frare,
fogint, tots dexaren tan sol en tal pas?
Vestit Deu Jesus ab tanta de pena,
tenint de greus plagues vestida la carn,
tantost li tornaren al coll la cadena,
ab gran vituperi, damunt la esquena
posant li la porpra per un vil escarn.
Y ab un vel molt aspre cobrint li la cara
li deyen, batent lo, per fer li despit:
Si est fill de Deu, los teus mals repara
e, si est profeta, adevina’ns ara
qual es de nosaltres lo qui t’ha ferit.
A la verge Maria
A hon sou vos, mare, y verge beneyta?
A hon sou vos ara? Veniu y cuytau,
mirau vostre fill per gent tan maleyta
batut y açotat, per tots pagant peyta;
mirau lo, Senyora, puix vos tant l’amau.
Mirau li·ls cabells trencats ab pelades,
lo cap y la cara ab bonys y colps greus;
les sues carns belles y tan delicades
mirau com son leges y desfigurades,
nafrades de mort per falsos juheus.
Mirau vostre fill, qu’en tanta pobrea
paris y crias, y ab tant de recel,
mirau ses grans nafres que porten ferea,
mirau de qual porpra son poble l’arrea,
mirau lo posat en pena cruel.
Mirau li la boca, los ulls y les galtes,
los braços y cames, los peus y les mans,
mirau li les carns que son tan malaltes,
mirau lo, batut, per nostres greus faltes
y ple de dolors cruels y molt grans.
Mirau aquell fill que vostres mamelles
ab goig alletaren de let virginal,
mirau lo nou libre per culpes tan velles
escrit ab capletres de plagues vermelles,
e illuminades de sanch divinal.
De pregami verge mirau digna carta
hon, del etern pare l’etern verb s’escriu,
mirau que d’aquella tristor no s’aparta,
per quant d’ennegrir la lo poble no·s farta,
mirau la, donchs, vos, car vostra·s descriu.
A la verge Maria
Mirau qual dolor, qual plor, qual tristura,
qual mort ni qual pena li pot ser semblant;
mirau com navega, pasant sens mesura
fortuna terrible en mar d’amargura,
ab ones de sanch son poble salvant.
Mirau los vassalls quin guardo li reten
pels grans benifets y tants que·ls ha fet,
mirau com lo tracten, mirau com l’espleten,
mirau com lo manen y com lo sotsmeten,
essent lur Senyor, Deu, home perfet.
Mirau la corona que tant lo turmenta
posant li la vida de mort en perill,
mas es necessari siau molt contenta
que pene, que muyra, que plore y que senta
dolor per nosaltres lo vostre sant fill.
Que·l seu gran treball, enuig e fatiga,
nos dona descans, repos e virtut,
lo seu ligament nos solta y desliga,
lo seu despullar nos cobre y abriga,
y·l seu cos malalt nos dona salut.
Y anau vos ne ara, que, puix no us conexen,
tocar li les plagues ja pus no poreu.
Sera Magdalena y·ls fels que us servexen
ab vos dins la casa, perque, si·l vos dexen,
poreu lo vos pendre per tal que·l metgeu.
Mas yo tinch gran por que d’aço·s contenten
aquests trists vasalls del gran Lucifer,
car dubte no·l maten y, mort, no·l turmenten;
lavos yo us sere, si be descontenten,
de noves tan tristes lo trist misatger.
A la verge Maria
Axi a Jesus los saigs turmentaven
y, ab canyes cruels batent fort aquell,
damunt la corona grans colps li donaven,
y mes les espines lavos penetraven
lo seu nafrat cap, nafrant li·l cervell.
E d’una vil porpra vestit lo tenien
donant li la canya per ceptr’exçellent,
y axi·l turmentaven, e axi·l batien,
e tots per escarn davant li venien
y aquell saludaven tals coses dient:
Los juheus
Puix tens la corona d’espines guarnida
y porpra d’açots, que tants has rebut,
donar te devem la honrra complida
de rey dels juheus, com Pilat te crida,
ab cambi de plagues pagant te·l trahut.
Per ço·t saludam ab gran reverencia,
per ço·t diem rey, honrrant los mals teus,
per ço dels juheus que·t fan resistencia
donant te buffets per obediencia,
donchs, Ave! rabi e rey dels juheus.
Lo evangelista
E tots li donaven buffets y pelades,
del seu cap y barba tirant los cabells,
y ab vils escopines estaven mesclades
les sues grans lagremes y sanchs tan sagrades
que tant escampava per rembre tots ells.
Exint, donchs, Pilat, del fondo pretori,
als juheus qu’estaven defora sperant
e, puix no li era algun crim notori,
als bisbes estants en tal consistori,
molt prest los digue a grans veus cridant:
Lo Pilat
Perque, sens vosaltres, vejau l’escrutini
que yo d’ell he fet y, sens fictio,
usant contr’aquell de tot mon domini,
vermell he tornat lo seu blanch ermini
donant li d’açots mortal passio.
Hi he coronat lo seu cap d’espines
de sanch tot ploent grans rius d’amargor,
vejau, donchs, les carns quals resten ne quines
ab tan cruels nafres, que, mes que metzines,
lo basten matar d’extrema dolor.
Axi l’he tractat d’empentes, caygudes,
escarns y buffets sens perdre may punt,
y, per tan greus plagues, les sanchs ha perdudes,
que ja son les forces del cors decaygudes
en tant que·l seu viure es quasi defunt.
Donchs, perque vejau que yo de mes pena
no·l trobe colpable, vos ne faç present.
Siau, donchs, contents, puix tant te la squena
de mals combatuda, que d’esta cadena
yo faça delliure lo just innocent.
Donchs, veus que presente, exint yo deffora,
aquell a vosaltres axi castigat
que cascuna naffra me par que l’acora,
y l’ull mes cruel mirant aquell plora
usant al prohisme de gran pietat.
Tenint conexença qu’en tots pot recaure
semblant desventura si u vol mala sort,
y perque vejau, volent vos complaure,
que neguna causa, si vull rao plaure,
en aquell yo trobe, majorment de mort.
Lo evangelista
Ixque, donchs, Jesus, de tots en presencia
ab porpra d’escarn, ligades les mans,
corona d’espines, no fent resistencia,
y al coll la cadena, per obediencia,
y tot circuhit de penes molt grans.
Mouria les pedres, los arbres y feres
a dolrre y a planyer un cas tan cruel,
mas ells, mes cruels, per aspres carreres
lavos li paraven de mort les senderes
tenint mes amarga de ira la fel.
Ixque del pretori mostrant les espines
que·l seu cap nafraven cruelment y fort,
mostrant per la cara pintades cortines
de sanch y d’açots, buffets y escopines,
ab un penat viure, molt mes que la mort.
Y·ls peus sangonosos, mostrant ser escrita
ab letres de sanch la virginal pell,
mostrant la pressona real tan subdita,
mostrant que·s mostrava, pel fruyt que·ns enfita,
lo seu cos purissim lebros y messell.
De gran caritat mostra riques mostres,
mostra molt amar nos a tots en l’estrem,
mostra les carns sues esser per les nostres
cruelment nafrades, y·ls tants pater nostres
que huy a ses plagues los fels tots diem.
Mostra l’etern rey gran pau y concordia
quant, tot lo seu poble essent li present,
lo jutge Pilat, lançant tal discordia,
mogue los juheus a misericordia
ab veu piadosa tals coses dient.
Lo Pilat
Mirau aci l’ome, ab porpra y corona,
y canya ’n la ma per ceptre real,
d’escarns ab insignies mirau la persona,
mirau sa dolor, quant gran se blasona,
mirau de turments la pena mortal.
Mirau son poder, vençut y subjecte,
ligades les mans e tot indeffes.
Si be·m par son viure en tot sens deffecte,
mirau lo subdit al vostre conspecte,
vestit com a rey manat y sotsmes.
Mirau aci l’ome lo qual tots per pendre
anas ajustats ab armes y fusts.
Mirau lo ligat, que no pot estendre
les mans fins al cap; podeu ben compendre
qu’en la lur defensa no te fets ajusts.
Mirau los dexebles, qui tant lo seguien,
fugint desterrats ab molta gran por,
mirau les grans coses que fetes se dien,
mirau les desfetes, mirau com desfien
los pobles d’aquell, mirant que ja·s mor.
Mirau aci l’ome, mirau quanta pena
ha ja sostengut del que l’incolpau;
de molt prest morir no crech se deffena
car tota·s de plagues la sua carn plena,
no crech major venja haver ne pugau.
Mirau que merce li fa major plaga
que la crueldat ab tanta furor,
donchs, puix de sos mals te ja semblant paga,
al seu gran veri la vera triaga
sera que no muyra mas visca ’b dolor.
Lo Pilat
Mirau aci l’ome de tanta puxança,
desert d’amistats, com resta tot sol,
donchs, trobe ’n vosaltres algun’amistança,
doleu vos com yo de vostra semblança
puix cascun semblant del semblant se dol.
Mirau que de home no mostra figura,
mirau l’esser vostre en ell alterat,
mirau l’ome, homens, com se desfigura,
mirau la bellea com pert la pintura,
que par mes la mort que cos animat.
Mirau aci l’ome, absent de sa mare,
desert de parents, amichs y germans,
mirau lo que huy no te qui l’empare,
repos ni remey, ni res qui repare
les plagues y naffres y tots los seus dans.
Mirau que tal perdua es perdre la vida,
per que voleu, donchs, la perda per mort?
que sols la persona no rest’aflegida
mas l’anima mes lunyada y partida
de tots quants li daven descans y conort.
Mirau aci l’ome, jerma de vosaltres,
puix tots d’una patria sou nats y criats,
havem perdonat a molts estranys altres,
aquest perdonem, donchs, ara nosaltres,
puix tots los seus mals son mes que pagats.
Mirau ab recort, puix es recordable,
lo correr fortuna si es gran affany,
y·l toch de bonança si es delitable,
cascu de nosaltres pot ser mes colpable,
donchs, jutge per si lo mal del estrany.
Lo Pilat
Mirau aci l’ome ab fama notoria
en tot l’univers, sens crim ni deffalt.
James lo gran Cesar guanya tal victoria
com tots guanyareu, molt digna de gloria,
usant de merce qu’es vencre pus alt.
Y axi, mirau l’ome, vejau que us agrada
de quant yo puch fer, que tot se fara,
mas feu la instancia, yo us prech, atentada,
qu’en causa tan gran es cosa provada
que tota gran triga gran cuyta sera.
Lo lector
Cruel fon lo medi que, per delliurar vos
Pilat de la mort, ell pendre volgue,
creent que d’açots tan fortment penar vos
y de greus espines lo cap coronar vos
la causa·ls daria d’aver vos merce.
O, mal pensament y electio mala!
O, jutge injust! O, mal delliber!,
tractar vos cortes en la sua sala
y fer vos pujar de tants mals la scala,
ab mostres de bens volent se reffer.
On sou vos, Pilat? On es l’amicicia
que tant li mostras parlant en secret?
E, sols per complaure la strema malicia
del poble inich, fes tal injusticia
mostrant que la fes per son benifet.
Y, per gran escarn, portar vestidura
li fes vos de porpra, com rey dels juheus.
De plagues cruels es la brodadura
y de buffetades te tal forradura
que ja no·l conexen los mes privats seus.
Lo lector
O, Deu eternal! O, digna persona!,
que sens mal obrar fos tant turmentat,
açots rebes tants en tan poca stona,
d’espines tan feres portant la corona,
que tot vostre cos resta molt plagat.
Y axi, presentant vos Pilat al mal poble,
digue no y trobava ell causa de mort,
si be fon apres lo seu vot tan moble,
almenys en paraules mostra us part del moble
secret que tenia del vostre recort.
Y, ab vives sentencies y molt encarides,
dient: Mirau l’ome, placar los pensa,
mostrant los escarns y les greus ferides
que vos sostingues, y tant escarnides
que tantes y tals algu may passa.
Puix, donchs, tal retaule ab tinta vermella
pintat fos d’açots, ab tan greus pinzells,
portant yo·l recort de vostra querella
sostinga greus penes ab força novella,
puix tant mos peccats son causa d’aquells.
Y aquesta corona al cap que yo porte
per sola memoria de la que portas,
axi com rahent la’m me par que·m deporte,
feu vos que·l recort en vos yo transporte
passant hi la pena que vos hi pasas.
Lavos sere tot fill verdader vostre
penant yo per vos, com vos fes per mi,
la vostra clemencia tal gracia·m mostre
que dolrre’m lo cor en cert yo demostre,
sentint lo greu mal que·l vostre senti.
Lo lector
La blana camisa me semble celici
puix vos sobre plagues la porpra vestis,
de vostr’amor digna sera ver indici
qu’en vos transportat yo faça judici
de tostemps sentir lo mal que sentis.
Escarns y blasfemies sien honrres mies
y del grau que tinch tothom me desllou,
puix vos, qui sou cap de grans senyories,
fos tant escarnit per diverses vies
que par que no fosseu lo qui fos y sou.
Lo evangelista
Tan dolçes paraules l’infel jutge deya
a tots los juheus qu’estaven presents,
car, puix que sens culpa Jesus esser veya,
de penes cruels grans mostres los feya
a fi que d’aquelles ells fossen contents.
Y, vent de Jesus los ulls tan benignes
de lagremes tristes plorant abundar,
lavos los ministres e bisbes malignes
tantost començaren, ab veus molt indignes,
axi com leons bramants a cridar:
Los juheus
Crucifica’l prest, senyor, y no cures
de fer nos rahons aquell deffenent,
ses obres tan males a tu son escures,
a nosaltres clares, y son nos tan dures
que dar hi comport la ley no y consent.
Donchs, prest crucifica qui tant nos diffama
y perda la vida ab un trist morir,
de tanta justicia no perdes la fama,
car veu de tant poble sens causa no clama,
crucifica’l, donchs, qu’axi·s deu punir.
Lo evangelista
De mals tan gran carrega mirant que volien
lançar los juheus damunt a Pilat,
del seny feu paves, puix ells conexien
que tots, per enveja, moguts perseguien
ab ira molt gran la gran caritat.
Volent se defendre de tanta fortuna
com ell prest se veya venir ja davant,
per tal que vences tal gent importuna,
arma de virtuts ses forces a una,
lavos dix a ells a grans veus cridant:
Lo Pilat
Preneu lo vosaltres e crucificau lo,
que yo en ell causa no y trobe de mort.
Vosaltres, juheus, preneu o dexau lo,
salvau li la vida si us plau o matau lo,
que yo no u faria sens fer li gran tort,
car tot lo pasat he fet per placar vos
5 y veig quant mes va que mes famejau.
Donchs, perque d’aquell pugau mes fartar vos,
preneu lo vosaltres, puix no puch guanyar vos,
e crucificau lo, puix tant vos desplau.
Lo evangelista
Lavos los juheus, cruels adversaris,
a molts per diners tenint sobornats,
ab molts testimonis y grans inventaris
y ab actes rebuts per falsos notaris,
per cloure·l proces anaven cuytats.
Y vent que Pilat aquells refusava
per no perillar en tan mal cami,
la sua malicia lavos renovava
y, ab ira perversa que mes abundava,
li feren resposta dient tots axi:
Los juheus
Los mals d’aquest hom son tants y palesos
que no y cal fer proves ni y pren loch merce,
davant tu sa lengua los ha tots admesos,
no cumple que sien per altri deffesos,
puix ell los atorga, confesa y mante.
Es prova tan clara y menys de sufisme
que sens testimonis se pot condemnar,
en quant se fa rey e fill del altisme,
levant al gran Cesar lo ceptre y regisme,
y a Deu eternal lo sols imperar.
Y resten offeses les nostres orelles
de tantes blasfemies com ell nos ha dit,
car estes nos semblen les obres aquelles
que feyen los magichs, fent grans maravelles
davant Faraho, si u has may hoÿt.
Aquests son uns homens de semblant natura
que van per lo mon enganant les gents,
y perque ’n los pobles de facil atura
hoyr novitats d’aquells se procura,
seqüeles tan grans a ell aderents.
Nosaltres ley santa tenim y molt justa,
y segons aquella morir deu aquest
car, puix lo proces tan grans mals ajusta,
no·ns par tal sentencia que sia injusta
puix crim de tants crims nos es manifest,
car, publicament, en places, carreres,
segons havem dit, s’es fet fill de Deu.
No son coses falses aquestes, mas veres,
y quant de punir les, senyor, mes esperes,
es Deu mes offes y·l poble tot seu.
Lo evangelista
E, donchs, com hois Pilat tals paraules,
la nau de justicia feu dar al traves,
y ab tot que jutjas aquelles per faules,
les honrres mundanes tenint per retaules,
li feren girar lo dret al reves.
Y axi mes teme, dubtant per malicia,
no fos malmesclat ab l’emperador,
y arma’s ab les armes de gran injusticia
perque los juheus, ab inimicicia,
levar no li fessen lo ceptre y honor.
Entra ’n lo pretori lavos sens tardança
per fer altr’examen del just innocent,
e ja de justicia torcent la balança,
perde la prudencia, perde la temprança,
ab la fortalea, virtut preminent.
Les quals son finestres e grans claravoyes
que molt illuminen del jutge·l palau,
y essent tornat pobre de molt riques joyes,
de flaques demandes fermant grans monjoyes
dix prest a Jesus ab veu molt suau:
Lo Pilat
Fins ara so cert que tens conexença
de quant yo per tu als pobles he dit,
y estich ab aquells en gran malvolença
per fer te yo mostra d’amor y valença,
mirant que sens culpa est tant perseguit.
Per ço t’e request en moltes vegades
que dir me volguesses si tens crim algu,
per ço que tes gents tan avalotades,
huy fals no m’apliquen coses no pensades,
per ço yo·t deman qui ni d’on est tu.
Lo evangelista
Lavos Deu Jesus, eterna prudencia,
resposta no feu, ans, tot sangonos,
humil, mansuet, ab gran patiencia,
callava sperant de mort la sentencia
per dar nos la vida, anyell glorios.
Y vent no parlava ni menys responia
Jesus, quant Pilat lo interroga,
mostrant que sens dubte donar li podia
la mort o la vida, si fer ho volia,
lavos li digue ab gest molt huma:
Lo Pilat
A mi tu no parles, qui so ta defensa
e jutge bastant y ensemps advocat?
A mi tu no parles, ni obres la pensa
al meu pensament, qui tant te defensa
davant la furor del poble malvat?
A mi tu no parles, que·t parle benigne
e la potestat sabs be que tinch gran?
A mi tu no parles, que·l cor te consigne
e puch huy dexar te, e si·t vull indigne,
donar t’e la mort, que tots ho volrran?
Donchs, parle ta lengua mostrant les querelles
ab que la enveja ta fama confon.
Donchs, parle ta lengua paraules aquelles
que sols tu parlar, puix tant mes orelles
a ben escoltar te dispostes huy son.
Donchs, parle ta lengua, que·lls meus ulls te miren
y totes mes forces te volen aydar.
Donchs, parle ta lengua paraules que·m tiren
les mans a rebatre los colps ab que·t firen
los teus enemichs, volent te matar.
Lo Pilat
Escolta’m, donchs, tu, puix tens boca closa,
que yo parlare hon tu calles tant.
Escolta’m, donchs, tu, puix en mi reposa
la gran pietat del crim que t’imposa
lo teu amat poble, ta mort desijant.
Escolta’m, donchs, tu, puix mare tan trista
no pots escoltar, ni·ls teus bons criats.
Escolta’m, donchs, tu, e gira’m la vista,
demostra’m lo cor, puix tant me conquista,
per fer te delliure d’aquests celerats.
Si no·t mou amor en lo que·t demane,
lo gran hoy te moga dels perseguidors.
Si no·t mou amor, ni·l cor que t’esplane
dient los secrets que li recomane,
la gran ira·t moga que mou les furors.
Si no·t mou amor, ni·l cant dolç que cante,
la gran contra·t moga, que sona tan greu.
Si no·t mou amor, la qual yo tresplante
secreta dins tu, ans que mes enante,
la gran pena·t moga d’aquella gran creu.
No sabs tu ben cert qu’en crucifficar te
yo tinch potestat per l’emperador?
No sabs tu ben cert que puch yo vexar te,
o dar te repos y prest liberar te,
o fer te, catiu, morir de dolor?
No sabs tu ben cert qu’en cas de tal cuyta
yo sols so aquell que·t tinch tan estret?
No sabs tu ben cert que·t puch donar fuyta
o dins cruel carçre, vencent esta luyta,
ab penes cruels tenir te constret?
Lo evangelista
Lo pou de virtuts e fonda sisterna
d’on poen les aygües de vida·ls creats,
lo past de dolçor que·ls angels governa
y·ls homens soste, ab virtut eterna,
y en ell y per ell som tots recreats,
mirant Pilat creya que fos subjugada
l’eterna potencia al seu flach poder.
Mostrant que Pilat la te limitada,
mostrant que del cel la te manlevada,
Jesus respongue, gran rey verdader:
Lo Jesus
Tota potestat, per molt gran que sia,
pren la dependencia del eternal Deu,
del alt al pus baix, axi dreta via
devalla per graus, e tal huy seria
la tua, Pilat, y·l gran poder teu.
Per ço, potestat tu huy no tendries
enves mi alguna si dada no·t fos
per l’emperador, ni aquell veuries
aquella tenir, ab tals senyories,
si Deu no l’agues donada als dos.
Deuries pensar ab pensa discreta
usant del acort de jutge discret,
que d’esta potencia comanda t’es feta
per l’emperador, sots limits constreta,
seguint la raho, la ley y lo dret.
E no per jutjar a tort lo sens culpa,
per sols huy complaure los que·t donen por.
Puix veus lo meu viure qu’en res huy no culpa
e sola malicia es la que m’enculpa,
deuries pensar qui viu ne qui mor.
Lo Jesus
Lo Judes peca per gran avaricia,
e ara·ls juheus, per molta rancor,
portant me a tu que ’n faces justicia.
Y tu, conexent sa molta malicia,
me jutges, injust, per sola temor,
car tant lo teu cor la honrra cobeja
y·l loch heretar que Cesar t’a dat,
que vols aderir a causa tan leja.
Per ço·l trist aquell que huy, per enveja,
a tu m’a liurat, te major pecat.
Lo evangelista
Lavos Pilat, vent tan gran abundancia
manar de virtuts la font divinal,
y vent dels juheus la cruel instancia,
volia y cercava ab molta constancia
dexar prest aquell exempt de tot mal.
Volent fer justicia tan santa y tan justa,
volent delliurar lo just innocent,
volent que no fos clavat en la fusta,
lavos ab gran ira y veu molt injusta
los juheus cridaven al jutge dient:
Los juheus
Si·ns dexes aquest, de crims tan colpable,
pervers y mal hom, de tots mes inich,
tan gran celerat y tan detestable
que huy tan maligne no es lo diable,
de Cesar ni nostre no est ver amich.
Si·ns dexes aquest anar per la terra,
majors cascun dia ses erres seran,
qui·s fa rey com ell, causant molt gran erra,
contradiu a Cesar, y tots dura guerra
los nostres grans princeps per ell te faran.
Los juheus
No perdes l’espant d’aquella gran ira
que solen als seus los grans reys mostrar,
y apres que·ls hauran pujat en cadira,
per un deservey lo grat se regira
y en mar de fortuna los veu hom negar.
Senyor, puix est savi, donchs, pensa y repensa
quant mal se segueix d’aquest home huy,
y no purgues tu la sua offensa
car, fent se rey nostre, es crim sens deffensa
per quant del gran Cesar es gran perjuhi.
Car tu no ignores que·l seu gran imperi
lo ceptre real ha tolt als juheus,
al qual fa injuria e gran improperi
aquell qui·s fa rey. Donchs, ab vituperi,
donant li mort leja, punir prest lo deus.
E qualsevol hom que huy semblant faça,
de cert al gran Cesar en tot contradiu.
Puix, donchs, tal delat tal grau se percaça,
no vulles que·l credit tan gran se deffaça
que tens ab nosaltres, dexant aquest viu.
Lo evangelista
Mirant les esquadres que·ls bisbes armaven
ab ires tan braves de brava furor,
sentint que bombardes tan forts li paraven
que l’onrra y lo ceptre d’aquell derrocaven,
Pilat la temença tengue molt major.
Y essent combatut de por tan mundana,
james a tals forces pogue resistir,
ans, molt mes amant la pompa y uffana,
dexa la virtut e lum sobirana,
y ab gran injusticia lo just feu morir.
Lo evangelista
O, por mundanal!, que tants de mals causes
y fas huy les gents brollar totes sanch,
de mort, fam y guerra, a molts dones causes
y en obres tan males tu, fent bones pauses,
lo blanch dius qu’es negre, y·l negre qu’es blanch.
Los flachs nos fas dir que son animosos,
y·ls forts y valents molt flachs y covarts,
los homens cruels, humils, piadosos,
perdones los vicis que son criminosos,
punint los civils ab molt cruels arts.
Vençut de tal por lo jutge maligne
porta prest deffora lo gran rey Jesus,
de junchs coronat, portant molt benigne
al coll la cadena, perque mes indigne
anas ab la porpra d’escarns tot confus.
En gran tribunal sient hon jutjava
en loch qu’en ebraych se diu Gabata,
Licostratos grech, tan alt que·s mirava
quant tots los delats a mort condemnava,
tenint pel gran Cesar lo ceptr’en la ma.
Estava Jesus, essent rey tan noble,
axi com a ladre ligat y compres,
perque desligas lo seu amat poble;
davant l’inich jutge y gent tan innoble,
senyor tan insigne, estava sotsmes.
Y en un tal conflicte, de tanta tristicia,
algu no y havia per ell que parlas,
ans, tots li tenien gran hoy y malicia,
cridant a Pilat que, prest, per justicia,
en creu dura y alta lo crucificas.
Lo evangelista
No hi era lo Pere, ab tantes proffertes,
que ja per tres voltes l’havia negat,
ni·ls altres dexebles, persones mal certes,
ab penses torbades, de tot be desertes,
tenint lo ja quasi del tot oblidat.
Algu no y havia amich ni compare
qu’esforç li donas en tan gran perill,
ni y era la trista e tan verge mare,
tanbe·l se mirava lo seu etern pare
e ja parexia que no li fos fill.
Adam feu lo mal, lo mal que greu sisa
nos fa, de greu planyer, pagar ab turment.
Jesus feu lo be, lo be de tal guisa
que molt nos abilla de rica devisa,
vestint los seus merits ab goig excellent.
Adam feu la tala talant nostres vides,
paga fort la pena Jesus per aquell.
Adam ab ses mans feu nostres ferides,
Jesus ab les sues les ha ben guarides
portant de greus naffres naffrada la pell.
Adam feu la erra, Jesus l’a pagada;
Jesus fon bonança, Adam la maror;
Jesus fon la vida, Adam mort penada;
Adam feu gran guerra, Jesus pau sagrada;
Jesus fon lo fel y Adam lo traydor.
Adam feu lo crim e gran resistencia
sentint prop del arbre delit e deport,
Jesus, innocent, ab gran patiencia,
feu, alt en la creu, la fort penitencia,
passant les forts penes de tan cruel mort.
Lo evangelista
Lavos era vespra d’aquella gran festa
que feyen tots anys, menjant l’anyell sant,
quant ells, ab lo foch de ira y tempesta,
penaven per coure en creu molt agresta
l’anyell Deu Jesus sens colp’acusant.
Y essent hora sexta, puix lo sisen dia
havia Deu l’home creat de no res,
recrear en hora semblant lo volia,
quant sigue Pilat, ab gran senyoria,
e dix als juheus, tenint Jesus pres:
Lo Pilat
Mirau lo rey vostre qui tant vos espanta,
ab tantes vergonyes, escarns y despits,
la canya per ceptre, la porpra per manta,
al cap la corona brollant la sanch tanta
que tots los seus membres ne resten tenyits.
Vejau rey semblant si·s digne de pena,
de mort o de vida, seguint vera ley.
Y perque la honrra de tots yo deffena,
a mi par que·l dech levar de cadena,
donchs, veus lo rey vostre sens culpa d’omey.
Lo evangelista
La vida tan santa e obres tan pies
com vist tots havien a Jesus obrar,
guarint molts lebrosos de grans lebrosies,
contrets, muts y cechs y grans malalties,
y en publiques places sermons sants pricar;
y ab gest tan affable, humil e benigne,
james pogue vençre tan gran crueldat,
ans mes los juheus y ab cor mes maligne
lavors perseguien al seu rey tan digne,
y aquells tots cridaven, dient a Pilat:
Los juheus
Leva’l prest, leva’l, de nostra presencia,
de nostres encontres, de nostre recort,
car tant ab los pobles te fals’aderencia
que be li pertany, per digna sentencia,
de tots sos leigs actes la mes leja mort.
Donchs, dona la y prest, puix menys nos altera
als ulls la vergonya que dolor al cor,
per que, si·s diu may que·l nostre rey era,
mirant que perturba la nostra ley vera,
cruciffica’l tu puix es de ton for1.
Lo evangelista
Lavos vent Pilat lo fet tant estrenyer
cridant l’inich poble axi cruelment,
volent escusar se de tal pasta fenyer,
cercava tals medis que pogues atenyer
remey a la vida del tant innocent.
Y ab pichs acerats de veu piadosa,
en roques cruels volent fer cami
per hon tal pressona y tan virtuosa
pogues delliurar de mort dolorosa,
parla’ls altra volta dient los axi:
Lo Pilat
Puix no us han mogut los tants improperis
haver pietat del vostre gran rey,
perque, donchs, d’aquell los grans vituperis,
morint sots los vostres decrets e imperis
no taquen la fama de vostra gran ley,
y perque del Cesar lo nom magnifique
usant en tal cas de molta merce,
me sembla millor que no·s cruciffique,
que dant li tal mort a tots prejudique.
Donchs, aquest rey vostre crucifficare?
Lo evangelista
Les empavesades, palenchs y barreres
que feya Pilat entorn de Jesus,
vedar no pogueren les altes costeres
per hon li tiraven de mort les canteres
perque no restas lo nom d’ells confus.
Ans, tots mes cruels, merce d’ells absenta,
mirant lo batut d’açots tan mortals,
ab una veu aspra qu’espant representa,
leons famolents de sanch innocenta,
tots ells respongueren dient raons tals:
Los juheus
Nosaltres, senyor, rey no tenim ara
sino lo gran Cesar y aquell mantenim,
aquell nos regeix, aquell nos empara,
aquell nos soste, aquell nos repara,
aquell confessam y aquell reverim.
No·ns digues que rey nostre crucifiques
tu, crucificant aquest malfactor,
que sols en parlar ne granment prejudiques
lo nom del gran Cesar, al qual tu apliques,
loant aquest home, molt gran desonor.
Lo evangelista
Havent Pilat dit rahons tan ben dites
per moure·ls juheus a compassio,
ab pastes tan dolces de merce confites,
ni menys de virtut ab cedes escrites,
james pogue vençre la lur passio.
Luytant ab aquells ab molt santes manyes
per fer los prest caure del seu mal intent,
volent amansar ses ires estranyes
lavos se mostraven les tan vils companyes
cruels y mes braves al just innocent.
Lo evangelista
Y, com los grans goços quant tenen la presa
se mostren mes braus al simple vedell
y quant mes los tiren, ab mes gran bravesa
treballen fer troços ab fera contesa,
l’orella·n la boca que tenen d’aquell,
axi, quant les mans de Pilat tiraven
de presa tan simple les dents tan cruels,
lavos los juheus mes braus se mostraven
y mes trocejar, irats, treballaven
l’anyel Deu Jesus ab boques infels.
Y estant ab la fam d’estar en l’offici,
mirant que los bisbes li daven l’assalt,
Pilat se rete fent gran maleffici
y fon la virtut vençuda del vici,
ab armes de por causant gran deffalt.
Les sues mans pies y lengua diserta
que tant deffensaven Jesus als juheus,
mancant li molt prest, resta molt deserta
de tot be sa pensa, fraudant la proferta
que·l jutge te feta als justs parers seus.
Y fon de virtut imatge y semblança,
mas no l’escusava del foch infernal,
y, ab tot que per por torce la balança,
peca molt greument, mas mes en tal dança
los qui la menaven ab ira mortal.
Y axi los juheus ne passen mes pena
ab tot que Pilat la passa prou gran,
mas mes los turmenta la ’ncesa cadena
del foch infernal que tostemps los pena,
puix sols per enveja causaren tal dan.
Lo evangelista
Y axi, vent Pilat la gran pertinacia
que·ls juheus tenien de crim tan pales,
tement d’aquells perdre l’amor y la gracia,
tement del gran Cesar la ira y desgracia,
tantost a Jesus feu cloure·l proces.
Sient en cadira d’umana potencia
davant los juheus, lo jutge Pilat
lavos lo·ls liura, donant per sentencia
que·l gran rey Jesus moris sens clemencia,
y en creu dura y alta fos crucifficat.
La Justicia
Senyor, apellau vos a vos qui sou jutge
perfet e molt just y gran rey etern,
e no permetau l’injust jutge us jutge
puix sou ab lo Pare de tots ver conjutge,
de tot l’univers tenint lo govern.
Majorment que us jutja seguint la malicia
dels falsos juheus, sobrat de gran por,
e no segons dret ni vera justicia
mas sols del offici tenint gran cobdicia
y aquest sols esguart corromp lo seu cor.
Senyor, apellau vos, car prou es notori
que·l vostre proces tramat es d’engans,
per gents tan malignes y en tal consistori
y ab tal manament e tan peremptori
com si fet haguesseu del mon tots los dans.
Senyor, no permeta la vostra potencia
esser huy vençuda de gent tan cruel,
puix es ab vos junta la divina ’ssencia,
la gent tan sotsmesa tan gran resistencia
no us faça, Senyor, puix sou rey del cel.
La Justicia
Senyor, apellau vos, puix la ley ordena
qui mata que muyra, y es molta raho.
Qui fa lo pecat, aquell faça ’smena,
per ço, puix Adam causat ha la pena,
aquell deu morir ab tal Passio.
Mas, puix semblant mort per vos no·s causada,
no vol la Justicia hajau de morir,
aquell muyra sols qui l’a perpetrada,
aquell la sostinga purgant sa errada
y no vos, Senyor, qui sou sens fallir.
Senyor, apellau vos, que gran tort seria
que vos, Deu, morisseu y l’ome vixques,
manant e dient li que de mort moria
en qualsevol hora que·l fruyt menjaria
del arbre que vos vedar li volgues.
E, donchs, puix d’aço te carta·l diable
fermada y escrita de la vostra ma,
que sols l’ome muyra es cosa loable,
rompent tal edicte, puix es lo colpable,
y no vostra vida que may no peca.
Senyor, apellau vos, que ley es molt justa
e dicta u raho ab gran equitat,
que·l just innocent, qui mals no ajusta
ni·ls ha fet james, seria injusta
y mala sentencia que fos condempnat.
Puix, donchs, vos, Senyor, es cosa molt certa
qu’en tot e per tot sou just innocent,
essent vostra vida a tal mort offerta
y sentenciada ab l’oy que u concerta,
compendre no us deu tan aspre turment.
La Justicia
Senyor, apellau vos de jutge maligne,
puix es gran malesa y gran tracio
contra son senyor natural, benigne,
donar tal sentencia y fer aquell digne
de tan leja mort y greu passio.
Puix vos sou lo rey dels reys per natura,
y aquells y·ls vassals y·l mon governau,
raho no conssent que la creatura
al seu creador mort done tan dura,
cruel, vergonyosa, com vos reportau.
Senyor, apellau vos, puix dignitat tanta
no te lo servent com te lo senyor,
per ço la Justicia molt justament canta
no ser cosa justa aquell qui·ns amanta
per fills y servents passe la dolor.
Si, donchs, lo servent ha fet la errada,
aquell sols la pague, Senyor, y no vos.
Si ell ha trencat la ley tan manada,
per que y sereu vos, ab mort tan penada,
tengut y obligat, Senyor glorios?
Senyor, apellau vos, puix raho u demana
he u dicta Justicia que us es suplicant,
car mes excellent y mes sobirana
es natur’angelica que no la humana,
e no y ha infel que y sia dubtant.
Puix, donchs, per los angels, pecant tan indignes,
Senyor, no sou mort per ells reparar,
menys huy per los homens, que no son tan dignes,
la tal mort que us donen persones malignes
deveu sofferir, ni menys comportar.
La Justicia
Senyor, apellau vos, qu’en vos apellar vos
tolrreu major colpa que no feu Adam,
per quant los juheus, en crucificar vos,
molt mes pecaran que no·n desmanar vos
lo trist que volgue complaure sa fam.
Donchs, en aquest cas, Senyor, apellant vos,
offensa major vos rellevareu,
e a mort tan trista molt prompte liurant vos,
la colpa menor del hom desmanant vos
per major offensa pagar no deveu.
Senyor, apellau vos, que frau ne falsia
a negu no deuen aydar ni valer,
puix, donchs, lo diable apar que hauria
axi decebut al hom aquell dia
que desobehi lo vostre voler.
Per rembre aquell, ab tal improperi,
no us cal de la mort sentir lo greu dan,
levar lo y podeu del seu gran imperi,
restant lo malvat ab mes vituperi
puix l’a possehit ab frau y engan.
Senyor, apellau vos, que si tot no y basta
lo que us he yo dit per rembre us de mort,
per quant del Adam l’amor vos contrasta,
havent pres d’aquell la humana pasta
y d’ell no voleu deixar lo recort,
recorde us, Senyor, que la sua culpa
menor es que·ls merits de vos, Deu y hom.
Si, donchs, lo Satan aquell tant inculpa
y vostra merce aquell desenculpa,
sens mort lo rembreu sabent vos lo com.
La Justicia
Senyor, apellau vos, y ajau de la mare
tan sola, tan trista, vos, fill, pietat,
puix ella vos prega pregueu l’etern pare
qu’en altra manera al home repare
y vos no muyrau, dels dos fill amat.
Majorment a mort cruel, vergonyosa,
jutjat per injusts, vos, jutge tan just.
La sanch sols hi basta, que tan gloriosa,
quant fos circuncit, donas habundosa.
Donchs, no consentau morir en lo fust.
Senyor, apellau vos, y gens no us oblide
del quant vos honrada l’aveu per tostems,
als dos una vida feu, donchs, que avide,
e la sua stima vullau que us convide
que huy no sentau de mort tals extrems.
Car, puix no voleu aquella los senta,
la vostra carn sua no·ls deu pas sentir,
puix la sua honra en vos s’aposenta,
vullau la d’aço, Senyor, fer contenta,
que ab tal dolor no us veja morir.
Senyor, apellau vos, qu’ensemps ab aquella
los angels, apostols, y vostres amichs,
prenent tots per propria la sua querella,
si d’esta sentencia, Senyor, no s’apella
la magestat vostra, ni·ls fa de goig richs,
tan sols del pensar morran de greu pena
y·ls angels ja ploren y tots fan gran dol.
Puix gran providencia lo mon tot ordena,
ordene, Senyor, que mort no us offena,
que·l vostre poder hi basta si vol.
La Justicia
Senyor, apellau vos, que·l vostre fel poble,
aquell que us seguia ab lum de gran fe,
si pert la claror del vostre gest noble
y la gran riquea del vostre rich moble,
perdent vostra vista perdra·l major be.
Puix tant, donchs, aquella aquells aconsola
y vos sou la guia del seu bon cami,
e, puix vostr’absencia aquells desconsola,
y vostra mort leja los deu ser greu mola,
Senyor, dissentiu a tan fals juhi.
Senyor, apellau vos, que la Magdalena,
serventa molt fel de vos, dolç Senyor,
que tant de hodor la casa us feu plena
si pert los peus vostres perdra rica strena,
perdra lo reffugi de goig y d’amor.
Y·ls rossos cabells que fil d’or senyalen
torcar no us poran on vos calcigau,
que tant dels seus ulls les lagremes calen
y tant dins son cor les penes prevalen
que, trista, morra si no us apellau.
Senyor, apellau vos, que la vostra Marta,
aquella que prompta a vos recepta
ab l’amor que may del amant s’aparta
ni al seu amat servir may se farta,
ensemps viu e mor dubtant que sera.
E plany se molt fort que mes en sa casa,
si vos huy moriu, no us puga tenir,
per quant lo desig lo cor li abrasa
ences per amor de molt viva brasa,
donchs, vos a tal mort vullau contradir.
La Justicia
Senyor, apellau vos, que·ls cechs y lebrosos,
contrets y los muts, los sans y malalts,
perdran de les mans los tochs gloriosos
y dels vostres ulls los raigs luminosos,
ab que vos sanaveu los seus grans deffalts.
Humils vos supliquen que no·ls desempare
la gran caritat del vostre acost,
qu’encara que·ls reste la vostra fel mare
pero no tendran axi qui·ls repare,
car vos, Senyor, mort, lo sol sera post.
Senyor, apellau vos, que·l vostre sant temple
hon vos presentat fos al Symeon,
de vostra presencia perdra·l bon exemple
e no tendra lum hon tant se contemple
lo fruyt glorios del mont de Syon.
Que ja fins aci de vostres suplicis
esta tot de negre vestit per gran dol,
mostrant de tristor al mon los indicis,
tenint lo recort dels grans benefficis
y raigs divinals del vostre clar sol.
Senyor, apellau vos, que·l mon se contrista
los plans, les montanyes, deserts y poblats,
los arbres, les plantes, perdent vostra vista,
tots mostren la mostra de mostres tan trista
que tots en son esser estan alterats,
mostrant que·ls deffall lo seu ver effecte,
fallint los la causa que sou vos causant.
Per ço yo, Justicia, ab tan just respecte
portant veu de tots, seguint juhi recte,
suplich a tal mort siau contrastant.
La Misericordia
Del tant que Justicia rahons grans aplica
per rembre us la vida, qu’es vida del mon,
la Misericordia, Senyor, vos suplica
que vos accepteu la mort tan inica
que us dona Pilat, cruel si may fon.
Loau la sentencia, Senyor, no s’apelle
la vostra bondat usant de merce,
per molt que Justicia tan just se querelle,
la gran pietat en vos renovelle
les forces d’amor, segons vos cove.
Lohau la sentencia y mort tan penada,
vullau acceptar, rement l’om catiu,
mirau per aquell com es condempnada
la sua seqüela a vida dampnada
si per vostra mort aquell no reviu.
Recorde us, Senyor, que vos per a gloria
creat lo haveu, y no per morir,
donchs, sia constant y no transitoria
en vos, eternal, aquella memoria
perque ab tal goig vos puga fruhir.
Lohau la sentencia volent aquell rembre,
puix diffinitiva a mort eternal
no fon la sentencia quant no us volgue tembre,
donchs, vostra merce sos dignes fruyts sembre
rement aquell trist del foch infernal.
Aço no·s pot fer si esta mort crua
Senyor, no sentiu vos, Deu infinit,
puix es infinida la gran colpa sua,
la vostra mort sola guarir deu la bua,
moriu, donchs, per dar li la vid’ab delit.
La Misericordia
Lohau la sentencia y ohiu com vos crida
Adam en lo lim, lo pare de tots,
Hoÿu com recorre a la que·ns avida,
homil mare vostra, qu’en sa greu fallida,
com a filla sua hoia sos sanglots.
Hoÿu la clamor de sa descendencia
ni quant vos esperen, Senyor, ab desig
ab ell los sants pares, fent gran penitencia.
Mostrau a gran colpa, Senyor, gran clemencia,
qu’en vostre sant libre bastantment se lig.
Lohau la sentencia, Senyor molt benigne,
y sane merce lo mos del pecat,
car, puix sou tan gran y rey tan insigne,
Senyor, perdonar es cosa condigne
a vostra real y gran magestat.
Y axi, perdonant del hom la gran falta,
sera obligat a vos, redemptor,
y vostra ’xcellencia tant quant es mes alta
y gran pietat en ella s’esmalta,
mostrar deu effectes de pau y d’amor.
Lohau la sentencia perque corresponga
la redempcio al trist que rembreu,
semblant concordança feu vos que·s componga
y al seu dolç boci la fel que responga
que vos, molt amarga, Senyor, gustareu.
Puix ell, donchs, en l’arbre vos feu la offensa
y·l fruyt per collir les mans estengue,
les vostres, esteses en creu, sens deffensa
y en l’arbre morint, bastant recompensa
del tot li faran amor y merce.
La Misericordia
Lohau la sentencia, rement l’om de pena,
puix home us sou fet, jerma de aquell,
que liga semblant semblant cas ordena,
que, puix la carn sua d’affanys es tan plena,
Deu, home perfet, muyrau vos ab ell.
Y vos, Deu, morint a mort tan terrible,
cruel y molt greu, viura l’om, qu’es mort.
Puix, donchs, vos sou fet als homens visible,
y aquells sols per rembre, mortal e passible,
mostrau los effecte del vostre confort.
Lohau la sentencia cruel, inhumana,
pero molt conforme al per que moriu,
recorde us per que prengues carn humana,
car, si u recordau, veureu que u demana
la gran caritat que vos manteniu.
Moriu, donchs, per l’ome, puix tant sa natura
ab la deïtat ha fet unio,
tal liga, Senyor, aço fer procura,
que vos, Deu, muyrau per la creatura
en creu dura y alta ab greu passio.
Lohau la sentencia, que tal sacriffici
a Deu mes que altres accepte sera,
car, d’omilitat es molt ver indici,
y molt vergonyos, y molt greu suplici,
e a la superbia granment satisfa.
Moriu, donchs, moriu, moriu en la fusta,
puix fon perpetrada la culpa ’n lo fust,
puix, donchs, esta mort esguarts tants ajusta,
gustant l’om dolç fruyt, es cosa molt justa
que vos de la creu gusteu l’amarch gust.
La Misericordia
Lohau la sentencia, car vos no lohant la,
humil Deu y Pare, per rembre lo Fill,
la fe que merita gran premi servant la,
crehent lo que creu la sgleya pricant la,
si vos no morieu perdria l’espill.
Moriu, donchs, Senyor, perque la fe sia
als fels vera causa de creure lo ver,
y vos no morint, del tot cessaria
l’effecte seu digne en quant no daria
als fels qui la serven lo digne loguer.
Lohau la sentencia, que vol qu’en balança
siau vos pesat, pesant nostre be,
y axi reviura virtut d’esperança
en vos esperant, qui sou la bonança
al qui n’esta mar fortuna soste.
Moriu, donchs, en creu, puix tant esperada
per tants es la mort de vos, bon Jesus,
la vida del home sera reparada
y uberta la porta del cel, qu’es tancada,
restant l’enemich vençut y confus.
Lohau la sentencia, mostrant la gran flama
del gran foch ences de gran caritat,
lo qual al amant en tal grau inflama
que fa que l’amat a l’amant reama
d’amor virtuosa ab gran voluntat.
Senyor, puix vengues del cel en la terra
a pendre la carn per l’ome salvar,
moriu vos per l’om, puix ab vos s’afferra
la gran caritat, que lança y desterra
de si la fredor que y pot contrastar.
La Misericordia
Lohau la sentencia, Senyor molt amable,
de gran pietat un riu habundos
e si no u mereix aquell tan colpable
mereixquen ho·ls altres, qu’en vida loable,
seguint vostra ley, cregut han en vos.
Los quals tots morint, al lim devallaren,
restant enffitats del fruyt de Adam,
de vostra crehença puix may desviaren,
ans vostre rescat tostemps esperaren,
remeu los, Senyor, hoynt lo seu clam.
Lohau la sentencia, puix tants bens se guanyen
en vos acceptar la, Senyor, pels vassalls,
pensau be aquells lo quant vos atanyen
y quant trists, plorant, les galtes se banyen
mirant que·ls mostrau d’amor novells talls.
Los quals tots per vos de bon grat morrien
com vos per aquells morreu en la creu,
y per molt que justes les grans rahons sien
per part de Justicia morir que us desvien,
moriu fent laugera la pena tan greu.
Lohau la sentencia, Senyor, y no smayen
les forces humanes aquella complir,
que·ls tres en lo cel qui tant vos talayen
esforç vos daran als mals que us esmayen.
Siau, donchs, constant aquells sostenir
ab força d’amor, que us ha fet fer liga
dins virginal ventre ab nostra carn vil,
car tot sou amor y amor gran vos liga,
amor vos fa planyer, amor vos fatiga,
y amor fa que us mate la gent tan civil.
La Misericordia
Amor fon la causa que verge concebre
pogues a vos, home y Deu infinit,
amor vos feu naxer y jaure ’n pesebre
y en vostra carn sacra cruel plaga rebre,
la sanch escampant, per tots circuncit.
Amor vos portava per molt aspra serra
fogint en Egipte, infant molt chiquet,
amor de continuu vos ha fet la guerra,
anant calcigant descalç per terra
fanch, pedres, espines, ab gest mansuet.
Amor vos feu pendre tot nuu lo babtisme,
banyat en les aygües mes fredes que gel,
y tant vos crema l’amor del proïsme,
que us ha fet pagar per tots lo luïsme
a ffi que regnem ab vos en lo cel.
Amor vos tengue per dies quaranta
tostemps en desert y apres sentis fam,
y trenta tres anys fent vida molt santa
amor ha causat qu’en vos se tresplanta
la mort y la pena que tots meritam.
Amor feu que·ns fesseu dijous de la cena
del vostre cos digne tan digne recort
y ab aygua y ab pensa d’amor tota plena,
amor feu rentaseu humil, pasant pena,
los peus als dexebles donant los confort.
Amor comporta que Judes fes venda
de vos als juheus per trenta diners,
amor vos feu beure amarga bevenda
en l’ort suant sanch, per dar la gran renda
d’amor als fills vostres y fels hereters.
La Misericordia
Amor consenti juheus vos prenguessen
axi com a ladre y gran malfactor,
amor per nosaltres volgue que us batessen
y ab cordes cruels ligat vos tinguessen,
dient vos injuries ab gran desonor.
Amor vos portava, quant ells vos portaven
a casa de Anna y, apres, de Cayfas,
amor vos tenia quant ells vos lançaven,
amor vos ligava quant ells vos ligaven,
puix fer ho podieu y no us deffensas.
Amor vos ha fet camisa d’Olanda,
brodada de sanch y plagues cruels,
amor vos ha dat d’espines garlanda
ab porpra d’escarns, provant la fort landa
d’amor tan divina, ab mans tan infels.
Amor nos presenta, tot ple de misteris,
lo vostre sant cos naffrat sens merce,
amor vos abilla de tals improperis,
escarns y blasfemies y tants vituperis
que lengües humanes no u poden dir be.
Donchs, ara, Senyor, amor no us consenta
a esta sentencia cruel contradir,
car per a guarir nos del mal que·ns turmenta
es molt necessari que·l vostre cos senta
la pena que·ls nostres meriten sentir.
Preneu, donchs, la creu y fust tan insigne
damunt vostra squena humil, divinal,
sereu lo bon fill Ysach molt benigne,
portant vos la lenya per fer de vos digne,
etern sacriffici al par’eternal.
La Misericordia
Sereu Moyses, qui·l mon tot refforma,
de creu sobre fusta posant la serpent,
sereu Eliseu, puix tant se conforma
ab vos, qui cercau per dar noble forma
la forma perduda en loch de turment.
Y puix vostre poble axi us abandona
semblant a Cahim son frare matant,
sereu vos Abel, tan digna presona,
sereu vos David, de creu ab la fona,
en loch de cinch pedres cinch plagues tirant.
Sereu vos Joseff, que·ls jermans amava
y als ysmaelites venut per ells fon,
sereu vos Jacob, que·l Jorda pasava
ab son basto gran y fust que portava,
pasant ab la creu lo riu d’aquest mon.
Sereu vos Jonas, lançat de la fusta,
tres jorns dins lo ventre del peix en la mar,
quant vos de la creu, que tants bens ajusta,
sereu per tres dies, ab causa tan justa,
lançat dins lo marbre per tots a salvar.
Portau, donchs, la creu, sera us canelobre
hon vos, cremant ciri, d’amor sereu mes,
sera us lo pertret, sera us lo manobre,
y essent vos lo mestre, fareu prest que s’obre
lo nostre mort viure que jau al traves.
Sera us estandart, paves y la lança
ab que la batalla dareu a Satan,
y vos, vencedor, de creu la semblança
sera vostra gloria y nostra sperança,
ab que·ns deffendrem del enemich gran.
La Misericordia
Pasau vostra vida de creu ab la barca,
sera us de calvari gran mar lo gran mont,
sereu vos Noe, la creu sera l’arca,
sereu lo pastor, la creu la gran marca
que vostres ovelles tendran en lo front.
Portau, donchs, la creu al muscle sant vostre,
sera us digne ceptre puix sou rey del cel,
sera us gran triünpho segons que demostre,
sera rica joya de tot lo be nostre,
segura deffensa sens por ni recel.
Preneu, donchs, la creu, sera gran escala
per hon pujaran al cel tots los sants,
sera gran tresor, sera rica bala,
qu’enriquira molt la divinal sala
de joyes y premis, que may foren tants.
Sera fort escarpre rompent la cadena
que te dins lo carçre d’infern pres Adam,
sereu vos l’abella, la creu, la colmena
de bresca divina, eternament plena,
a tots los fills vostres levant la gran fam.
Dels fels cristians sera la cimera,
exint a les justes del viure mortal,
sereu vos patro, la creu la galera,
armada ’b misteris de santa manera,
tenint per entena amor eternal.
Varar l’an juheus en mar de calvari,
clavat vos en ella, sereu fel govern,
sera vostra mort lo vent necessari,
lavos a Satan, gran ladre y cosari,
donar li heu caça fins baix en l’infern.
La Misericordia
La creu sera·l riu de Misericordia,
ab sanch tan divina regant tot lo mon,
sera lo gran medi, fent pau e concordia
dels homens ab Deu, que tenen discordia
per lo crim del arbre que lur be confon.
Lo pont y la sirga sera d’esta vida
per hon pasarem segurs en la mort,
de angels y homens virtut reverida,
sera diamant, sera caramida
al vostre sant regne, tirant nos molt fort.
Preneu, donchs, la creu, sera la fusina
hon nostre vil coure sera fet pur or,
y seca batent moneda divina,
gran taula, rich coffre, balança molt fina,
pesant a nosaltres lo vostre tresor.
Senyor no y contraste la vostra potencia,
Senyor no u desdiga lo vostre voler,
mirau vostres fills ab ulls de clemencia,
loau y aprovau de mort la sentencia,
perque nostre viure pugau vos reffer.
Lo evangelista
Havent a Jesus, per causes benignes,
la Misericordia tant perssuadit,
recort no perdent d’aquelles insignes
rahons de Justicia, tan justes, tan dignes,
que ans de aquella havia ja dit,
ab veu complanyent, l’Umanal Linatge,
a Misericordia volent aderir,
instant lo repar del seu gran dampnatge
perque la Justicia perdes l’avantage
volgue per los homens semblants coses dir:
L’Umanal Linatge
O!, rey eternal del cel, de la terra,
de tot l’univers Senyor poderos,
vengut en lo mon per dar a la guerra
la pau y concordia que tot hoy desterra
entre vos y·ls homens, Jesus glorios.
Senyor, no consenta la voluntat vostra
a tan greu sentencia voler contrastar,
l’umanal linatge mirau com se prostra,
mirau sens remey, perdut, com se mostra,
que no pot sens vos son mal jens sanar.
Puix, donchs, vos en boca dels vostres proffetes
donar li remey haveu cert promes,
perque vostres obres sien molt perffetes
y vostres paraules james no retretes
de la veritat qu’en vos tostemps es,
compliu vos, Senyor, les grans proffecies,
compliu lo que dien car vos ho dieu,
e puix totes canten que les malalties
del nostre linatge ab obres tan pies
haveu a sanar, donchs, no us hi tardeu.
Hajau pietat del esser trist nostre
puix vos sou la font de gran pietat,
donchs, feu que aquella l’effecte seu mostre
puix sols som creats pel gran poder vostre
a ffi de fruyr vos ab gran caritat.
Mirau com cahem dins fonda caverna,
mirau com sens lum en tenebres som,
donau nos de l’aygua de vostra sisterna,
mirau lo linatge del hom com s’inferna
per causa del gust d’aquell amarch pom.
L’Umanal Linatge
Traheu, donchs, Senyor, de pou tan profunde
l’Umanal Linatge donant li la ma,
la vostra merçe de tal fruyt abunde
y axi, saboros, que leve y que munde
d’aquell l’amargor que l’ome gusta.
Lo qual, ab veri, corromp y altera
los seus descendents, que no y ha remey
si vos no lo y dau, qui sou verdadera
triaga, perfeta, segons ferm espera
d’aquells la crehença, seguint vostra ley.
Mirau la ruÿna d’aquells antichs pares
estant dins lo lim en tenebres grans,
mirau que us esperen y ab molt tristes cares
supliquen aneu rompent les empares
qu’enpachen la paga de tots los seus dans.
Y tots ab veu dolça, planyent, dolorosa,
vos mostren, devots, la sua clamor,
y al cant entonat ab veu piedosa
de Misericordia, ab veu molt plorosa,
merçe invocant tots fan la tenor.
Recort vos, Senyor, que·l vostr’etern pare
del cel en la terra vos feu devallar
quant vos encarnas d’omil verge mare
del nostre linatge, fent vos fill e frare,
per mes caritat poder nos mostrar.
Venint sots la ley perque vos remesseu
aquells tan colpables qui sots ley estan
y perque vos, Deu, nostr’esser prenguesseu
y, ensemps Deu y hom, del home poguesseu
absolrre la colpa pagant lo seu dan.
L’Umanal Linatge
Mirau los bons angels volent companyia,
Senyor, de nosaltres, d’amor ab gran zel;
lo quant nos desigen, ab gran alegria,
perqu’ensemps ab ells pugam, ab veu pia,
loant, contemplar vos tostemps en lo cel.
Puix, donchs, senten goig quant fa penitencia
lo fel pecador aci conversant,
donau los vos prest de nostra presencia
aquell goig complit que vostra clemencia
a tots donara tal mort acceptant.
Mirau, Senyor, buydes, del cel les cadires,
mirau que dels homens se han de omplir,
mirau los mals angels ab terribles ires
tirant als humans sagetes e vires
tan entoxegades que·ls fan tots perir.
Perque, donchs, aquelles sien reparades
a vostra laor donant mes augment,
les penes que huy vos son consignades
si be son cruels y molt celerades,
per causa tan gran, rebeu les content.
Penssau, dolç Jesus, si vos per l’indigne
linatge huma moriu en la creu,
aquell per semblant per vos, rey insigne,
que ab tan gran pena sereu mort benigne,
morra de mil morts, sentint pena greu.
Y·l vostre morir restant per exemple
als martres, morint, esforç dara fort.
Moriu, donchs, vos, Deu, perque l’om contemple
tostemps per retaule en vostre sant temple
a vos en la creu, ab digne recort.
Lo evangelista
Y ohides Jesus tan persuasives
rahons y tan veres per tots los humans,
per molt que les penes li fossen esquives,
les forces mig mortes mostra molt mes vives
a molt sofferir pels fills y jermans.
Y axi, la sentencia de mort publicada
per dar nos la vida aquell accepta,
la qual escrivint, fon prest cancellada
la que feu escriure, mes justifficada,
en cartes humanes Adam quant peca.
Lo lector
Los cans rabiosos, Senyor, per enveja
moguts contra vos, tan simple anyell,
d’aquesta sentencia cruel y tan leja
no foren contents, que·l lop qui cobeja
menjar se la carn no stima la pell.
Y axi no cessaren la sua instancia
per molt que us mirassen tan fort açotat,
ans, tostemps cridant ab molta constancia
volien que res de vostra sustancia
al mon no restas mort, viu ni pintat.
Y axi, quant Pilat de vos feu la mostra,
mostrant vos al poble ab penes y escarns,
tan piados acte que·ls mes cruels prostra,
lavos desijaren la pressona vostra
perdes del tot l’esser dels ossos y carns.
Cridant a grans crits: Senyor, no·ns contenta
la paga fins ara que feta li has,
mas, prest, cruciffica’l, puix tant se presenta
a tots fill de Deu, fes, donchs, que huy senta
de mort la greu pena car molt nos desplau.
Lo lector
Tenint ab Pilat los pobles contesa
y aquell ab aquells estant altercant,
prengue us l’inich jutge per fer vos palesa
la fict’amistat, la qual be compresa
Senyor, vos tingues estant li davant.
Y ab vos pasant noves y vos, molt benigne,
no gens responent li, aquell vos mostra
tenir potestat, com jutge maligne,
de crucifficar vos o fer vos, prest, digne
del viure qu’en mans d’aquell sols esta.
Aci respongues mostrant la potencia
venir del alt cel y no d’aquest mon;
lavos, obstinat per fer aderencia
als falsos juheus, dona us la sentencia
Pilat mes injusta que may dada fon.
Y no us apellas, com fer ho podieu,
a vos, qui dels jutges sou jutge molt just,
ans, molt pacient, com viure solieu,
per quant del infern vos rembre’ns volieu,
callant consentis morir en lo fust.
O, animo gran! O, sforç que refforça!
O, gran sobre tots effecte d’amor!
O, nau tan velera que nunca va·l’orça,
ni may vent contrari la força que torça
la via que fa al port d’amargor!
Senyor, imitant vos feu, donchs, que seguexca
l’esquiff de ma vida la via que feu,
y axi navegant, perque no perexca
en esta gran mar, feu vos que·m regeixca
ab vostre govern fent yo·l que voleu.
Lo lector
Portant patiencia per bruxola sempre
en totes mes obres, ab vostre recort,
que may a tals contres sonas al destempre,
ans, molt pacient, tempras vostre tempre
fent dolços acorts al agre discort.
Y quant la sentencia de mort promulgada
a mi, trist, sera en l’ora qu’esper,
suplique us que sia per mi tan loada
que·m faça reviure apres mort penada
menjant d’aquells fruyts del vostre verger.
Lo evangelista
Lavos despullaren los saigs tan malignes
la porpra d’escarn a Jesus molt prest,
deixant li tan sols les robes insignes
perque·l coneguessen los pobles indignes
mirant lo vestit en son propri gest.
Per fer li vergonya, per dar li mes pena,
les mans li ligaren, aquell turmentant,
y enmig de dos ladres anant ab cadena,
posant li molt prest la creu en la squena,
anava·l trompeta davant ell cridant.
Aquest es aquell fill de Deu qui·s feya
y rey dels juheus se fa nomenar,
aquest es aquell que·l temple sant deya
desfer en tres dies y en altres tres creya
ab sa virtut propria aquell reparar.
Aquest es aquell qui veda les rendes
pagar al gran Cesar subvertint la gent,
puix ha caminat tostemps per tals sendes,
Pilat vol que bega amargues bevendes
e sia·n creu dura penjat prestament.
Lo evangelista
E fent li la volta, corrent lo portaven
per tots los carrers de Jerusalem,
e uns lo planyien e altres cridaven
que mes los seus merits tals dons meritaven
que no·ls que li feren los reys en Betlem.
Tiraven li fanch y molt grans bruteses
pels ulls, per les galtes e faç divinal,
y perque les culpes nos fossen remeses,
portava Jesus les tan vils empreses
damunt sa persona y carn virginal.
E altres gents fels, qui be·l conexien,
mirant com anava ploraven molt fort,
dolor y turment y pena sentien
de tal injusticia, car tots be sabien
que sols per enveja li daven la mort.
Y, ohint tan sovint sonar la trompeta,
aquell diffamant per tot lo cami,
cridant publicaven esser gran proffeta,
de totes ses obres e vida perfeta,
fent ver testimoni, tots deyen axi:
Aquest home just ab ulls piadosos
mirava les gents, benigne senyor,
los morts fent reviure curava lebrosos,
los cechs, sorts y muts, contrets y febrosos
y a tots abraçava ab braços d’amor.
Cruel es lo regne hon tal se comporta,
cruels son los pobles tenint tal govern,
cruel es la terra qu’en plant no·s transporta
y a gents tan cruels obrint cruel porta
no reb dins lo carçre cruel del infern.
Lo evangelista
Ab un tan greu planyer, que no·s pot escriure,
planyien los uns la sua mort greu,
hi·ls altres rient, ab un infel riure,
li daven empentes, ades fent lo siure,
ades fent lo caure en terr’ab la creu.
Y molts estranys altres venguts a la festa,
mirant que·l portaven compres de greu dan,
cridant tots li deyen ab veu dessonesta:
Puix vas entre ladres ab creu tan agresta,
senyal que tu eres un malfactor gran.
E, com si fos mut, Jesus no parlava,
anant a la mort anyell mansuet
y, exint a les portes, la gent abundava
per tots los carrers y lochs hon pasava
dient: Per que·l penjen?, ne quin mal ha fet?
E reyen los uns ab gran alegria
seguint lo per veure’l cruelment clavat,
hi·ls altres ploraven fent trist’armonia
ab plors y gemechs y pensa molt pia,
tenint de Jesus molt gran pietat.
A la verge Maria
Veniu verge santa, veniu gloriosa,
cuytau prest, Senyora, cuytau y veniu,
amor vos dara virtut poderosa,
correu, mare trista, correu, dolorosa,
si·l vostre fill digne voleu veure viu.
Puix tants lo seguexen, seguiu lo vos ara,
cuytau ans que muyra penjat en lo fust.
Los seus tots lo dexen, la creu sols l’empara,
donchs, sola, vos sola, girau li la cara
primer que lo calzer amarch de mort gust.
A la verge Maria
Correu ab gran cuyta que ja te sentencia
de mort e ja·l porten a crucifficar,
la creu port’al coll ab gran paciencia,
mostrau li, donchs, vos, amor y clemencia
puix tots l’avorrexen hi·l volen matar.
Amor vos dara esforç y gran força,
correu prest, Senyora, per tal que·l vejau,
cuytau puix lo cuyten per por que no torça
Pilat la sentencia, e no van a l’orça,
ans tant lo fan correr que molt sovint cau.
Cobriu vos lo cap ab lo mantell pobre
que viuda sou, viuda de fill e senyor,
y en obra tan santa sereu fel manobre,
sereu de la sgleya lo rich canelobre
tenint lum encesa de gran fe y amor.
Sereu la columna de nostre sant temple,
sereu lo rich cofre de preu infinit,
sereu nostra guia, sereu gran exemple,
menjant per nosaltres, segons be contemple,
l’anyell en la pasqua que·ns leva l’enffit.
Seran les tovalles ab sacra pintura
les sanchs tan divines que tant brollaran,
la creu sera taula, lo past gran tristura
hi·l beure, les aygües de gran amargura
que·ls vostres ulls dignes lavos manaran.
Dinar s’an los angels, lo sol y la luna
ab vos en est dia, vestint se de dol;
sera per miracle, en tanta fortuna,
deffes vostre viure de mort tan comuna,
restant sens eclipsi al mon un clar sol.
A la verge Maria
Sera us la creu arpa, essent encordada
ab venes e nirvis del cos divinal,
sonar la eu vos ab fe concertada,
la vostra veu dolça cantant concordada
tostemps ab lo cantich del par’eternal.
Lavos l’unicorn d’eterna justicia
en faldes tan castes fareu adormir,
e vos, ab los laços de fel amicicia
tendreu lo ligat, quant nostra malicia
moura sa gran ira que·ns dega punir.
Armat ab la creu, per dar la batalla
al angel maligne, esta vostre fill,
anau hi portant de fe cremant falla,
sereu dura pedra, sereu gran estralla
lo cap fent d’infern menut mes que mill.
Sereu vos Judich ab sant exercici
salvant d’Olofernes la sacra ciutat,
i a el castigant l’infel ladrocini,
Abram que fareu del fill sacriffici
ab flames enceses de gran caritat.
Recorda us, Senyora, quant verge partera
ab goig sens dolor paris l’ome Deu,
cuytau, donchs, prest ara, que ara us espera
dolor inhumana y pena molt fera
parint los fills dignes al peu de la creu.
Cuytau, donchs, cuytau, que·l fill ja s’acosta
al loch de la mort per nostres pecats,
puix ja de Calvari es prop de la costa,
e tant de criar lo seu viure us costa,
anau ans que·l maten aquells celerats.
A la verge Maria
Ab una dolor que totes avança
tostemps vives lagremes sos ulls destillant,
cubert lo seu cap ab nova usança,
de dona ja viuda mostrant la semblança,
anava la verge son fill Deu cercant.
Y en tots los carrers a tots demanava
del seu fill amat repos y conort,
y, ab cuyta molt cuyta, de penes cuytava
y enmig de les gents plorant se lançava
amant menys la vida, lavos, que la mort.
Cascu dels malignes juheus qui la veya
axi dolorosa son fill, Deu, cercar,
ab lengua perversa cridant prest li deya:
Si ben castigat l’aguesseu quant feya
lo mal, no·l veurieu vos ara penjar.
Y ab gran paciencia humil responia:
Mon fill no es ladre ni menys omeyer,
mon fill no fa mal, ni fer lo podia
ni alrre ha fet del que fer devia
ni may ha tengut ni te tal poder.
Adam feu lo furt hi·m fa trista mare,
que·l meu fill beneyt james ha fet mal.
Adam es lo ladre y vol l’etern pare
que·l seu fill y meu axi·ns desempare
e muyra sens culpa penjat en lo pal.
Mas ara si·m fos la mort tan amiga
que fes ab sa vida ma vida morir
rebria la jo ab goig, sens fatiga,
puix dos voluntats que un’amor liga
un mal y una mort les deu departir.
Lo evangelista
Axi, fent la cerca cercant lo fill digne
per totes les places ab plors y grans crits,
hixque al encontre del fill tan insigne,
hi·ls dos remirant se ab gest molt benigne,
caygueren en terra restant esmortits.
Caygue prest la mare mirant ja desfeta
del fill la bellea ab colps y buffets.
Caygue prest lo fill de mort, vent constreta
la fel mare sua y ohint la trompeta
que tant diffamava sos actes perffets.
Amor era·l vent qu’en roques de pena
dos grans naus batia ab hones de plor,
la nau del sant fill tocant baix l’arena
y la de la mare, de aygües ja plena,
de mort perillava, naffrat lo seu cor.
Y estant asetjats en tal agonia,
volent se socorrer ab mans d’amor gran,
major dolor era cascu quant volia
socorrer al altre y fer no u podia
que no la fortuna del sols propri dan.
Tenint molt naffrada la sua carn munda
y ab creu tan fexuga anant lo Senyor,
y vent de dolors la mare fecunda
li fon pena greu dolor tan profunda
que mes sobre totes li dava dolor.
Tantost esmayaren les forces humanes
del seu malvat poble rebent tan gran frau,
e tostemps la creu ab mans sobiranes
tenint abraçada, mostrava grans ganes
de rembre’ns a tots, anant molt aspau.
Lo evangelista
Per quant demostrava Pilat molt amar lo,
tement los juheus que no·l delliuras,
puix ell no cuytava, volgueren cuytar lo,
y prest lavos feren que per a penjar lo
Simo Sireneu la creu li portas.
Y axi lo portaren al mont de Calvari,
la mare tan trista son fill Deu seguint,
y essent li tal poble cruel adversari,
tenia ja prompte pertret necessari
de claus per clavar lo, a grans colps ferint.
Ab ira cruel, les mans celerades
tantost començaren aquell despullar,
y estant ab les plagues les robes pegades,
tirant turmentaven ses carns delicades
y totes de sanch les feren brollar.
E tots calcigaven lo seu sagrat moble
les robes tan santes per terra stenent,
y essent molt cruels al seu rey tan noble,
tot nuu lo tenien davant tot lo poble
per dar li vergonya, mes pena y turment.
Y, mentre·ls forats de l’aspra creu feyen,
a tots convocaven li fessen escarns,
ploraven los uns hi·ls altres se reyen,
al digne Noe mostrar quant li veyen
torbat per amor les divinals carns.
Lavos acosta’s sa mare molt santa
levant se del cap lo seu vel sagrat,
y aquell prest cobri sentint pena tanta
que sols lo recort en mort nos tresplanta,
dient tals paraules al fill tan amat:
La verge Maria
Anau, lo meu fill, puix vostre sant pare
vol huy que muyrau sentint pena greu;
anau, lo meu fill, per tal que·s repare
la mort dels fills vostres, que yo, trista mare,
tanbe so contenta muyrau en la creu.
Anau, lo meu fill, puix ha tant qu’espera
Adam en trist carçre lo vostre goig gran;
anau, lo meu fill, que·l meu cor s’altera
puix esta sera la volta darrera
que vostres carns vives mes mans tocaran.
Anau, lo meu fill, anau a la pena
anau a la creu, anau a la mort;
anau, lo meu fill, y ab tan rica strena
sera l’infern buyt e yo tota plena
de plor y tristura y gran desconort.
Anau, lo meu fill, vençreu lo diable
salvant tot lo mon, car sou Deu Jesus;
anau, lo meu fill, que pena spantable
pasar trista spere per vos, molt amable,
puix viu com solia ja no us veure pus.
Anau, lo meu fill, sentreu pena dura
clavat en la creu ab tres cruels claus;
anau, lo meu fill, preneu la tristura
mortal que us espera, e yo l’amargura
mirant vos morir rement los esclaus.
Anau, lo meu fill, qu’en fust, creu sagrada,
sereu vos clavat, e yo ’n creu d’amor;
anau, lo meu fill, qu’en esta jornada
sereu lo naffrat e yo la penada,
tendreu vos les naffres e yo la dolor.
La verge Maria
Anau, lo meu fill, que yo us do licencia,
besant vos la boca, les mans y los peus;
anau lo meu fill, feu obediencia,
preneu la mort dura ab gran paciencia
que us donen, sens culpa, los trists fariseus.
Anau, lo meu fill, anau a la luyta
de mort tan amarga, anau e cuytau,
anau, lo meu fill, anau ab gran cuyta,
guariu los fills vostres de pena tan cuyta
y alla hon sereu de mi us recordau.
Anau, lo meu fill, que ja s’aparella
la creu hon sereu cruelment clavat;
anau, lo meu fill, que prest en aquella
batran los juheus moneda novella
per rembre·ls catius de captivitat.
Anau, lo meu fill, preneu la semblança
de ladre maligne essent just y sant;
anau, lo meu fill, anau, ma sperança,
anau en lo camp de tota ultrança
y alli vencedor sereu trihunfant.
Anau, lo meu fill, compliu los misteris
per que del alt cel al mon sou vengut,
anau, lo meu fill, rebreu vituperis,
escarns y blasfemies y tants d’improperis
que·l poble us dara en loch de trahut.
Anau, lo meu fill, que molt poch s’allarga
la vida y eclipsi del vostre clar sol;
anau, lo meu fill, e yo, molt amarga,
restant tota sola vestir m’e de sarga
per vostra mort dura fent plant y greu dol.
La verge Maria
Anau, lo meu fill, puix es justa cosa
pagueu vos en l’arbre del arbre lo dan;
sereu vos l’espos, la creu vostra sposa,
lo talem brocats vermells com la rosa
de vostres sanchs mies que tant brollaran.
Y axi, com a viuda, en aquest trist dia,
cubert lo meu cap, als peus li seure,
y vos, lo meu fill, fent dolç’armonia,
Adam ballara ab gran alegria,
mas yo, trista mare, tostemps plorare.
Lo evangelista
Parlant ab veu dolça rahons tan insignes
la verge tan pura al fill amat seu,
los tan cruels saigs, inichs i malignes,
davant lo y levaren, ab mans tan indignes,
aquell estenent tot nuu en la creu.
Y, volent clavar la carn tan perffeta,
tenien de claus molt gran aparell;
y, clavant del fill primer la ma dreta,
la sua fel mare, ab fort pena streta,
sentia dins l’anima los colps del martell.
Clavada la dreta, la squerra tiraren,
y vent no bastava del clau al forat,
ab cordes cruels molt fort la ligaren
y, tant los seus membres sagrats estiraren,
que tot lo seu cos resta desnuat.
Axi, turmentant los ossos y juntes,
les venes e nirvis granment delicats,
clavaren aquella, y en l’aspra creu juntes
restant separades les mans y desjuntes,
ab un clau clavaren los dos peus sagrats.
Lo evangelista
Clavats peus y mans, ab pens’acordada,
aquells grans bochins, y ab molta furor,
alçaren la creu donant li sacsada
per tal que·l seu cos y carn tan sagrada
cahent sobre·ls claus sentis mes dolor.
Lavos, tot lo pes del seu cos benigne
penjat en les naffres dels tres claus tan greus,
per tot habundava la sanch tan insigne
per tal que, reguant lo arbre tan digne,
donas habundancia de fruyt als fills seus.
Axi fon alçada l’excelsa bandera
per lo cruel poble ab cor inhuma,
de plagues cuyraça, d’espines cimera,
per lança la creu, paves d’amor vera
tenia lo nostre valent capita.
Donant la batalla en mont de Calvari
a hora de sexta, en dia de plant,
de pena y dolor y temps tan contrari,
rebent grans encontres vence l’adversari
los pares catius d’infern delliurant.
Dolor en lo cap Jesus Deu passava
tenint lo naffrat d’espines molt grans,
dolor en lo cos plagat quant penjava,
dolor en los peus pel clau que·ls naffrava,
dolor en los braços, dolor en les mans;
dolor en los nirvis, dolor en les venes,
y en totes les juntes dolor gran y fort,
dolor en los ossos y ab tan cruels penes
d’estrema dolor ses carns eren plenes
ab pena sens limits de tan cruel mort.
Lo evangelista
Batent ab les ales de mort en la penya
ences l’etern fenix lo foch d’amor gran,
cremant lo seu viure de creu ab la lenya
ha mort nostra mort dexant rica ’nsenya
de fe y amor vera a quants lo creuran.
Lo sant pellica, donant la sanch pura,
dona vid’als fills tan morts y naffrats,
y en cima tan alta, de palma tan dura,
l’ocell divinal, ab veu de tristura,
cantant set paraules nos ha consolats.
La sua fel vida, que may no feu erra,
volent diffamar aquells descreents,
penjaren dos ladres donant li mes guerra,
la u ’n la part dreta e l’altre ’n la squerra
per tal que·l tinguessen per ladre les gents.
Y enmig Deu Jesus, ab ulls de clemencia,
estava mirant a tots per egual,
mas dels que li feyen tan gran resistencia
tenia dolor, puix tots ab sentencia
jutjar esperava ab foch infernal.
Lavos, Pilat, vent ab causa injusta
lo just condemnat ab penes tan greus,
escrigue lo titol que tants bens ajusta
y deya clavat damunt en la fusta:
Jesus nazareu lo rey dels juheus.
E molts d’aquells bisbes inichs, quant lo veren,
legiren aquell, car prop la ciutat
estava lo loch hon ells cometeren
la erra tan gran, quant tots justats feren
qu’en creu Deu Jesus fos crucifficat.
Lo evangelista
Perque tots los pobles legir lo poguessen
escrit era ’n grech, ebraych y en lati;
per tal que·ls lenguatges tots tres l’entenguessen
hi·ls grans pelegrins legint lo sabessen
de tal mort la causa, ho feu ell axi.
Y avent fet per força Pilat tal justicia,
puix ser conexia Jesus innocent,
escrigue tals letres ab inimicicia.
Lavos los grans bisbes tots plens de malicia
axi li parlaren tals coses dient:
Los juheus
Puix tant a nosaltres volgut has complaure
si be la justicia en tot te constreny,
no·ns vulles en part, senyor, tu desplaure,
mas dexa’ns la fama d’aquest home raure
que huy per lo mon tan gran loch ateny.
Donchs, rey dels juheus lo titol no diga,
mas diga qu’ell deya que d’ells era rey,
la nostra gran honrra tendras per amiga
si fas que s’esmene, que·l ver t’i obliga
hi·l gran prejuhi que ’n pren nostra ley.
Lo evangelista
Pilat, reffermant lo titol insigne
que alt en la creu havia escrit,
volgue dar lahor al rey tan benigne
y molt reprovar lo poble maligne,
puix contra justicia l’avia trahit.
Y vent sol y luna, lo cel y la terra
fer gran testimoni del rey glorios,
quant tots los mals bisbes li daven gran guerra
pel titol qui feya palesa tal erra,
Pilat respongue ab gest furios:
Lo Pilat
Lo que tinch escrit, escrit vull que sia
hi·l qu’es fet fins ara no sia desfet.
Bastar vos deu prou que l’anima mia
tinch ja, per complaure us, en fort agonia
liurant vos aquell qui mal no ha fet.
E dubte tal mort no us sia la causa
de perdre la vida, que·l mon vol perir,
la terra tremola, lo sol la nit causa,
per ço tots fareu en gran pena pausa,
vosaltres e yo volent vos seguir.
Lo evangelista
E tots los ministres, ab pensa contenta,
volent repartir se les robes reals,
havent ja clavat lo rey qui·ns sustenta,
prengueren les robes tement sobreventa
y quatre parts feren d’aquelles eguals.
Y puix eren quatre los saigs tan malignes
que tant turmentaven lo cos divinal,
essent apartades les parts tan insignes,
a cascu d’aquells, de robes tan dignes
la part sens contrast vengue per egual.
Era ’quella roba per tot sens costura,
de pobre filaça ordida felment,
la qual de ses mans la verge tan pura
filada y texida ab delicadura
l’avia donada al fill excellent.
Y aquella per termens prenia crexença
crexent lo cos digne e divinal carn.
Lavos, tots aquells, tenint conexença
que fora tallar la gran erra i fallença,
digueren ensemps deixant tot escarn:
Los ministres
Puix ja de nosaltres ab veu concordable
de totes les robes cascu te sa part,
aquesta que·ns resta als ulls tan affable
devem conservar, puix es admirable,
per dignes mans feta ab molt subtil art.
Y puix sens costura se mostra tan bella,
salvar la devem axi com esta.
Essent, donchs, a tots egual la querella,
no sia tallada, mas ara d’aquella
gitem sorts dels quatre a qui pervendra.
Lo evangelista
Lavos prestament y tots sens perea,
lançaren les sorts ensemps d’un acort,
complint la scriptura, que diu ab ferea:
Partit s’an mes robes ab molta destrea
y sobre ma roba gitaren gran sort.
E los tals ministres les tals sorts lançaren,
mirant ho la mare, amichs y germans;
y axi, ab l’estrem de mort la penaren,
mirant que les robes los saigs s’enportaren
qu’en tanta pobrea filaren ses mans.
Estava molt prop de la creu aseyta
la virginal mare, pasant pena greu,
tenia lo cos prop gent tan maleyta,
y l’anima sua, humil y beneyta,
tostemps ab lo fill clavada ’n la creu.
Estava mes prop que tots en tal cuyta,
de pena cuytada lo cor tenint cuyt,
estava luytant de mort ab la luyta,
estava fruhint per tots la gran fruyta
que fructificava lo seu sagrat fruyt.
Lo evangelista
Estava pasant delit y tristura,
d’on riure y plorar nosaltres devem,
delit per lo goig d’humana natura,
tristor per lo calzer de gran amargura
que·l seu fill gustava pasant tal estrem.
Estava mes prop de tots en la pena,
tan prop que·l recort los ossos desjuny,
y mes que los altres de fe y amor plena,
estava molt prop del fill en l’antena
puix tots los dexebles li eren tan luny.
Estava, donchs, prop la creu dolorosa,
travesant li l’anima coltell de dolor,
y axi navegava en mar sangonosa
ab rems de tristicia, en barca plorosa,
tenint lo govern de gran fe y amor.
Y, ab vents tan contraris pasant gran fortuna,
james los seus ulls del seu fill parti,
y, vent lo penar, resta sola una
penada de pena tan fort, importuna,
que fon gran miracle com prest no mori.
Y, essent ella sola de fe cremant ciri,
la sgleya tenia tan sols lo seu pern,
y, ab foch d’amor gran rebent gran cautiri
y mes que los martres pasant greu martiri,
restava ’n lo mon per lum y govern.
Estava ’n la creu ab Deu tan conjunta
que gens no temia de mort lo perill,
ans molt mes amava, sens ser may desjunta,
morir y en lo marbre ab ell ser conjunta
que viure sens viure lo seu amat fill.
A la verge Maria
Y estant prop la creu, mirava·ls misteris
que felment complia lo seu fill beneyt.
Y d’altra part veya los grans improperis,
escarns y blasfemies y tants vituperis
que·l seu fill rebia del poble maleyt.
Estant prop la creu, ab mans sobiranes
prenia lo preu del nostre rescat,
y estaven ab ella ses dues germanes
y la Magdalena, tres dignes campanes
sonant ab veu dolça de gran pietat.
Com, donchs, contemplas Jesus ser molt trista
la sua fel mare, per ell fent gran plor,
dreçant vers aquella los ulls e la vista,
lo seu plant li era escarpre y arista
en mes de mil troços rompent li lo cor.
Com, donchs, contemplas Jesus que penava
la mare tan trista al peu de la creu,
y vent al dexeble qui molt ell amava
que feya greu plant y prop d’ella stava,
a ella dix prest ab molt dolça veu:
Lo Jesus
Per no recruar la vostra e mia
tan greu passio y pena molt fort,
no us vull nomenar en tal agonia
lo dolç nom de mare, segons yo solia,
perque de mes pena no us faça recort.
Mas perque siau tostemps ben servida
vos dexe Johan, cosin germa meu;
donchs, dona molt trista, ab mi tan unida,
per gran caritat en loch de ma vida
aquest fill meu car per vostre·l preneu.
Lo evangelista
Ab desegual cambi la molt trista mare
sentia ’n la perdua del fill gran turment,
puix son creador, Senyor, Deu y Pare
perdia, cobrant per fill y per frare
mortal creatura, vassall y servent.
Lavos, recruant li lo dol lamentable,
per fill pres del fill lo tan fel cosi,
y avent tal paraula parlat saludable
lo fill a la mare, ab veu ineffable,
apres, al dexeble Jesus dix axi:
Lo Jesus
Tu sabs be Johan lo quant venerada,
amada y servida de mi fon tostemps
la mia fel mare, y quant fortunada
ab aygües de plor en mar treballada
navega per mi, sentint lo mal temps.
La sua gran pena la mi’abandona
mirant la tan trista y ohint lo seu plor,
y ab tot que la mia combat ma pressona
ab tantes ferides, mas la sua·m dona
pus viu sentiment, ferint me lo cor.
Donchs, fent li d’amor en tal cas valença,
puix est entre·ls altres dels dos benvolgut,
a tu la coman, no senta fallença
de fill y serveys ab tal benvolença
com tostemps en mi ha ben conegut.
Qu’en veure naffrada la mia carn sua
veu ara de sanch tenyit son espill,
perque, donchs, no senta la pena tan crua,
dexeble meu car, vet la mare tua,
servex la com yo e sies li fill.
Lo evangelista
Hoÿdes paraules de boca tan santa,
tan dolçes, tan pies y ab tanta saho,
la pensa cruel en pau se tresplanta,
y quant mes aquella d’amor que s’amanta
essent tota plena de compassio.
Y d’alli avant, molt simple ovella,
lo molt fel dexeble del mestre Senyor
per sua prengue la mare donzella,
y aquella ’b aquell y aquell ab aquella
vivien los dos ligats d’un’amor.
Lo lector
Complint vos, Senyor, la tan greu sentencia,
hi executant aquella·ls juheus,
los vostres sants muscles no fent resistencia
al pes de la creu, ab gran paciencia
portaven aquella per los pecats meus.
De vostres grans armes portaveu bandera
y aquella seguien esquadres molt grans,
y armat tot de plagues, portant per cimera
al cap la corona, passaven carrera
descalços los peus, ligades les mans.
Ab vent fortunal anava la fusta
per pendre lo port en aquell sant fust;
anaveu, Senyor, a mort tan injusta
per fer vos la nostra reviure molt justa
qui sou lo gran metge y jutge molt just.
Y anaveu, Senyor, sentint improperis,
anaveu cuytat, de penes tan cuyt,
anaveu passant los grans vituperis
que, dignes, remien los trists cativeris
hon pena l’infel de penes recuyt.
Lo lector
Anaveu, registre de vida perffeta,
anaveu com ladre entre·ls celerats,
anaveu benigne hoyint la trompeta,
anaveu cansat y ab força reffeta,
anaveu corrent ab passos cuytats.
Lo vostre descans aquells tres claus foren
que us feren estar, sens fer moviment,
estes en la creu hon ara us adoren,
y en vos contemplant lo cor empenyoren
los fels per aydar vos en tan greu turment.
Hagues per encontre, Senyor, en tal cerca
la trista de mare, que veure us volgue,
la qual per parlar vos encerca y recerca
lo quant, hon ni com, mas la gent enterca
per molt prest matar vos gens no us detengue.
Anava seguint lo rastre y petjades
dels peus gloriosos que vius encarna;
anava en mescla de gents celerades,
anava cuytada ab gents tan cuytades
que fon maravella com prest no sclata.
Sorgint en lo port de monte Calvari
les naus del exercit de poble tan gran,
posat en la creu, qu’es digne sacrari,
a vostra fel mare, ab cor voluntari
parlas, comanant la al fel sent Johan.
Donchs, porte, Senyor, per mos greus delictes
fent yo penitencia la vostra gran creu,
portant los opprobis y vostres conflictes
tostemps en lo cor, ab obres no fictes
mas totes semblants a vos, Senyor meu.
Lo lector
Y faça la cerca de tot lo meu viure
tenint yo la vostra tostemps en lo cor,
y vaja tan prest que no·m puga siure,
penat y tan trist que no·m puga riure,
sino que mos mals y·ls vostres yo plor.
Y may lo recort de vostres greus penes
oblide ma pensa ni ma voluntat,
mas vaja d’aquell portant veles plenes
ma nau carregada, passant les arenes
d’aquesta mar morta hon vixch encallat.
Lo evangelista
Resta lo parlar, resta la contesa
en un gran cilenci com si fossen muts,
callaven les lengües mas no la encesa
amor gran d’aquells, ans feya palesa
la sua gran flama per termens deguts.
E apres, sabent Jesus en creu dura
que ja era tot del tot acabat,
sentint mortal pena, dolor y tristura,
perque s’acabas del tot la scriptura,
dix prest, ab veu plena de gran caritat:
Lo Jesus
La pena que passe de mort tan estrema
me seca la boca hi·m dona gran set,
ab gran foch d’amor, que l’anima·m crema,
desig que mon mal los mals del mon rema
y senta lo goig del meu beniffet.
Aquesta set gran es la que tinch ara
y mes me turmenta que·l mal que soffir;
aquesta m’encen y no·m desempara,
aquest’apagar no·s pot be des d’ara
si tot quant desige no veig yo complir.
Lo Jesus
Si tinch yo gran set, sedege salvar vos
donant vos ma sanch ab suau licor;
si tinch yo gran set, yo veig ajustar vos,
y tots ab gran ira, de mi per fartar vos,
me dau suja y fel ab gran amargor.
Si tinch yo gran set, tal set no s’apaga
ab tal abeuratge, mas que us penidau.
Si tinch yo gran set, sera font la plaga
d’aquest meu costat, que mana triaga
al vostre veri, si gens ne gustau.
Lo evangelista
Tenint un vexell per dar li mes pena
tot ple d’un vinagre molt agre y molt fort,
e una esponja d’aquell tota plena
ab fel y una erba qu’isop se nomena,
tengueren prest presta per dar li prest mort.
Y aquella posant en una gran canya,
segons als delats tenien per us,
los cruels ministres d’aquella companya
tantost la tengueren, ab ira estranya,
als divinals labis del rey Deu Jesus.
Axi, per cuytar li la mort ab mixtura
de coses amargues, tal calzer se feu
que be responia al past de tristura,
de fel y vinagre la gran amargura
que·ls juheus li daven a beure ’n la creu.
Axi los vassalls pagaven la renda
al seu fel senyor y rey eternal,
posant lo molt prest de mort en la senda
y, com hagues pres Jesus tal bevenda,
crida tremolant, ab veu ja mortal:
Lo Jesus
Los grans exarops per dar medecines
al mon tot malalt he yo ja begut;
suat he de sanch passant les rovines
del riu de Cedron, y el cap ab espines
tinch ja dessagnat, hi·l cos tot batut.
Y axi, per sanar lo, la porga restava
de fel y vinagre, la qual he gustat
la ley cancellant que tots condemnava;
he morta la mort que·ls homens matava
y axi ha pres fi quant fon proffetat.
Lo evangelista
Axi dona terme lo ver Deu Messies
a quant los proffetes havien ja dit;
a les grans figures e grans proffecies,
als anys y als mesos, punts, hores y dies
que d’ell ab fels plomes havien escrit.
Axi, en la creu, per tal que·ns empare,
tenint dessagnat lo cos glorios,
dreça los seus ulls vers la sua mare
y en mans eternals del seu etern pare
trames l’esperit ab gest piados.
Lo lector
Estant vos, Apollo, de nuvols ab manta
en l’alt epicicle de la vera creu,
molt prop del eclipsi passant pena tanta
per tots los fills vostres que no·s pot dir quanta
per lengües humanes ni qual ni quant greu,
uberts vostres ulls, los raigs s’estenien
als ulls de la mare y als vostres los seus;
besar vostres labis les mans li volien
y ella los vostres, mas fer no u podien,
tan alt fos clavat pels falsos juheus.
Lo lector
Penaveu, Senyor, mas mes vos penava
la pena d’aquella que veyeu penar,
sabent que penant ab vos junta stava
de cor y de pensa car may no pensava
sino ’n vos, qui centre sou del seu pensar.
Miraveu lo cel, miraveu la terra,
miraveu lo mon a vos tan ingrat,
miraveu del arbre aquell’alta serra
miraveu la pau, miraveu la guerra,
miraveu l’oy gran del poble malvat.
Repos no tenieu, ni altra cadira,
coxi, lit ni cocera, sino lo sant fust,
alli set paraules cantas ab la lira
alli us feu les contres la terrible ira
d’aquell tan pervers y cruel ajust.
Alli sedejas la gran salut nostra
y fos abeurat de suja y fel,
alli·ns fes d’amor la tan vera mostra,
alli fon lo terme de la vida vostra,
que·ns es digne preu per guanyar lo cel.
Alli rebes vos lo colp de la lança,
obrint nos la font de aygua d’amor;
alli te repos la nostra sperança,
alli donas vos, a tota ultrança,
lo camp al Satan, restant vençedor.
Alli fon la taula hon fes lo deposit
del nostre rescat ab preu infinit;
alli cert paga lo vostre suposit
bastantment la culpa d’aquell gran oposit
que tots los mortals matava d’enfit.
Lo lector
Senyor, donchs, immens y pare meu digne
y tot per amor jerma meu conjunt,
si be molt colpable so fragil, indigne,
transporte’m en vos, Deu meu, rey insigne,
y sens vostres penes no vixca un punt,
mas tostemps presents aquelles yo tinga
y aquelles me penen puix son ma salut;
aquelles ab goig, aquelles sostinga,
aquelles yo senta, aquelles mantinga
y aquelles me porten en tota virtut.
Y axi com tot nuu en lit d’amargura
tingues per lançols lo vel que us cobri
hi·l fust fon la cocera, hi·l fret cubertura
cobrint vostra carn tan tendra y tan pura
y al cap la corona tingues per coxi,
axi yo·n tal lit, fent vos companyia,
dexant vos la spona demane los peus
perque us sia prompte servir nit e dia,
finant ab la vostra la greu vida mia
d’aquell mal que us feren los trists fariseus.
Lo evangelista
Axi, Deu Jesus, desfeu la discordia
dels angels y homens y, ab mans d’etern be,
lavos ab nosaltres ferma la concordia,
restant ab los braços de Misericordia
uberts per a pendre’ns a tots a merçe.
Lo cap inclinat, e baxa la vista,
mostrant que·ns atorga tot quant demanam,
plagat tot lo cos, la cara molt trista,
mostrant s’entrenyora, puix ell nos conquista
y veu que nosaltres a ell rebujam.
Lo evangelista
Lavos fon uberta per Jesus la porta
que tancat havia Adam peccador
y, ab l’aspra mort sua la nostra mort morta,
lo dan y la tala del crim fet en l’orta
pagat fon ab valua del rich preu d’amor.
Lavos celebraren trihunfos y festes
ab gran alegria los sants en lo lim,
los cels y la terra causaven tempestes
volent punir prest, ab penes agrestes,
als qui fet havien lo tan malvat crim.
Per tot lo mon era molt gran la fortuna
hi·l gran terratremol. Los angels, fent dol,
rompien les pedres, batent se cascuna.
Parti’s en lo temple lo vel y, ab la luna,
torna fent eclipsi molt negre lo sol.
Y uberts molts sepulcres, la mar, les arenes
y totes les coses planyien molt fort.
Hi·l gran Dionis dix prest en Athenes:
O tot perira, passant mortals penes,
o·l Deu de natura deu pendre huy mort.
Axi ’n la muntanya plantat de Calvari
estava·l sant arbre, tot ple de dolç fruyt;
l’engüent y lo pot ab l’apotecari,
tenint per a tots suau letovari,
ab lenya de pena y foch d’amor cuyt.
Riquissim estrado, tenint sanchs divines
entorn escampades en loch de brocats;
triaga perfeta de totes metzines,
joyell resplandent per pedres molt fines,
tenint peus y braços, y membres sagrats.
Lo evangelista
Tenia ’n tres claus penjant la balança
de nostra remença, lo preu y rescat;
estava surgida en port de bonança
la nau carregada de nostra sperança
ab caxa tan rica de teber sagrat.
Tenia per gabia, per lum y canela
lo cap, ab corona y ab ulls tan devots;
lo cos era l’arbre ab digna cautela,
los braços l’antena, ell, Deu, rica vela
brodada de sanch, de plagues y açots.
Estava ’xalçada la serpent de coure
en fust molt insigne, fermat ab fe gran,
en roca tan ferma que may se pot moure
perque la mirem y no·ns puga noure
aquell gran veri e mos del Satan.
Y en trihunfal carro Jesus, rey de gloria,
ab porpra divina, de sanch abillat,
tenia per ceptre la creu ab victoria,
mostrant nos per croniques d’eterna memoria
damunt la corona lo titol sagrat.
Alçava los ulls lavos, per mirar lo,
la molt trista mare al peu de la creu,
y alçant los seus braços volent abraçar lo,
y vent no podia besar, ni tocar lo,
passava sens limits de mort pena greu.
Mas vent que de sanch la terra·s regava,
tenint com la terra la cara mortal,
ab un extrem planyer la terr’abraçava,
y aquella besant, de sanch se pintava,
cobrant en les galtes color natural.
La verge Maria
Mirava de ferm son fill en la cara,
y ab gest piados y veu molt suau
cridava dient: Adam, hon sou ara?
Veniu y rentau vos la vostra mascara
en la sanch divina que per terra cau,
car vos sou alegre e yo dolorosa
davant los meus ulls tenint tal espill;
cobrau vostre riure, que yo, molt plorosa,
morir ans desige en creu amargosa
que viure deserta de tan beneyt fill.
Veniu molt alegre, dexau la querella,
preneu aquest teber, sereu del tot franch,
portau vostres fills a festa tan bella,
y ab ells vinga Eva vestir sa gonella
de peça tan rica, tenyida ’b ma sanch.
Ballau en tal dia y tots feu gran festa,
preneu habundosa la vostra salut,
que ja lo meu fill, passant pen’agresta,
al vostr’enemich romput ha la testa,
tenint creu per lança hi·l cos per escut.
Plorau, mes germanes, plorau Magdalena,
plorau y feu plant lo meu fill Johan,
plorau nobles dones la mia gran pena,
hajau pietat de mi, que so plena
de plor e tristura mortal, e molt gran.
Vullau ab mi planyer, puix veu que tan sola
me dexa mon fill y ab tanta dolor;
vullau pendre part del mal que m’assola,
mirau lo meu cos y cor com tremola
naffrat sens mesura ab fletcha d’amor.
La verge Maria
Mirau que no·m parla mon fill com solia,
mirau que no·s mou, mirau que ja·s mort,
mirau que no·l puch besar com volrria,
mirau com es alta la creu que·m desvia
tocar lo, ni pendre algun dolç conort.
Mirau que les naffres dels claus ja s’esquexen,
lo pes sostenint del cos precios,
mirau que dels ossos les carns se partexen,
mirau que·ls açots un sols loch no dexen
que no sia stat del tot doloros.
Hon sou Simeon? que ara·m recorda
la gran proffecia que vos proffetas
Hoyu ma tenor, vejau si concorda
qu’en cosa nenguna no·m par que discorda
al trist lay e cantich que vos me cantas.
La vostra paraula es ara complida
car per lo mort fill que tinch yo present
coltell de dolor me te ja ferida,
coltell de gran pena me pena la vida,
coltell la mi’anima trespasa ’b turment.
Fogit he yo, trista, la ira d’Erodes,
ab vos en Egipte fogint per gran por,
mas no he fogit les tan cruels rodes
dels falsos juheus, ans tota, com Rodes,
me trobe cercada ab aygües de plor.
Lavos, ab delit, en aquests meus braços
mon fill, yo us portava portant me vos, Deu,
mas ara, caygut en tan mortals laços,
la carn ab esquexos d’açots y pedaços
tocar gens no us puch, que m’es pena greu.
La verge Maria
Ay, fill meu sagrat, que ja fuy penada
quant tres nits e dies al temple us perdi!
Lavos senyalas tan trista jornada,
del mal que·m temia me veig huy naffrada,
mirant vos en creu ja mort davant mi.
Teniu vos les naffres en lo cos deffora,
mas yo dins en l’anima les sent apuntar;
la vostra mort leja ma vida devora,
mas es mes dolor que·l meu cor acora
com tant quant volrria no us puch yo plorar.
Guardat vos he yo, mon fill, ab gran cura,
vetlant y dormint tostemps ab recel,
mas no he pogut fogir la tristura,
la pena y turment, y mort d’amargura
que us ha dat sens culpa lo poble cruel.
Criat vos he yo ab tanta pobrea
dels homens molt richs rebent molts escarns,
mas ara ’n la creu, ab molt gran asprea,
despeses yo veig, per dar nos riquea,
les vostres tant mies e virginals carns.
Mas, que us he fet yo, mon fill, Deu benigne,
per qu’entre mal poble tan sola·m dexau?
Demane us perdo si ’n res fuy indigne
e, puix que teniu poder tan insigne,
preneu me vos ara y ab vos me portau.
Mon fill, no m’hoyiu, ab crits que us reclame?
Per que permeteu que reste penant?
Donchs, feu que la mort ma vida prest trame,
e puix vos, mon fill, sabeu quant vos ame,
en vostra presencia no pene yo tant.
Axi rahonava, ab veu dolça y pia,
la mare donzella, plorant lo fill mort,
quant tots s’ajustaren per tal qu’en tal dia
se feya gran festa, e tal alegria
no fos perturbada ab un plant tan fort.
Perque no restassen en creu tan agresta
los cossos, dissabte essent l’endema,
per quant era gran y de molt gran gesta
aquell gran disabte, venint en tal festa
segons aquell any la luna·s gira.
Lavos suplicaren los de la ley vella
anant tots cuytats al jutge Pilat,
que fossen trencades per festa tan bella
les cuxes d’aquells y, ab justa querella,
que fos de la creu cascu despenjat.
Lavos los ministres tantost arribaren,
portant son pertret cruel de coltells,
y als ladres primer molt prop s’acostaren
y, essent vius encara, cruelment trencaren,
ferint a grans colps, les cuxes d’aquells.
Com tots prest vinguessen al rey Jesus, digne,
y vessen aquell ja mort en la creu,
negun os trencaren del seu cos insigne
puix mes que los altres humil y benigne
havia passat la pena mes greu.
Mas hu dels ministres, ab una gran lança,
obri lo costat del seu sagrat cors,
mana de continuu la font d’esperança
ensemps sanch e aygua, portant la bonança
que tant aconsola los nostres grans plors.
Lo evangelista
Mana lo rescat de nostra remença,
uberta la porta dels tan sagrats pits,
y ab set griffons d’aygua prengueren naxença
dels set sacraments, set fonts sens fallença
que huy tant canegen los fels esperits.
Y axi com fon Eva per l’etern creada
del costat d’Adam, qu’estava dormint,
axi Deu Jesus, rebent la lançada
del seu costat sant, fon feta y formada
la sgleya catolica sos merits prenint.
No sols una gota de sanch, que y bastava,
volgue per a rembre’ns Jesus escampar,
mas tota, per tots, en creu la scampava
perque lo gran riu de sanch que manava
salut abundosa a tots pogues dar.
Antorcha cremant d’amor tan encesa!
O, rey tan benigne y tan liberal
que, perque la culpa als seus fos remesa,
la sua persona en creu fon estesa,
donant sens mesura la sanch divinal!
Dona’ns del seu cos les sanchs tan divines
en l’ort, quant suava y pels açots grans.
Dona’ns la del cap, per forts junchs y espines,
y en creu ab tres claus rebent diciplines,
dona’ns la sanch pura de peus y de mans.
Y apres, en los pits rebent colp de lança,
dona’ns la sanch tota de tot lo seu cor.
Axi donchs, per tots, ab fel amistança
l’a tota donada en digna balança,
pesant lo preu digne del seu rich tresor.
Lo evangelista
Donchs esta·s la porta per hon molts en l’arca
entrant ab Noe no foren negats,
aquesta·s la sirga, la nau y la barca
ab que ’n mar tan alta l’etern rey monarca
d’infernal fortuna los seus ha salvats.
Les cinch plagues son cinch nius, y la cova
hon cova tot fel, los fels pensaments.
Aqui dins s’amaga, aqui dins se prova,
aqui dins se cria y aqui dins renova
les plomes dels merits y bens excellents.
D’aquestes cinch joyes e riques devises
s’arrea y s’abilla lo fill, home Deu;
per estes som franchs de peytes y sises,
aquestes, brodades entorn les camises
de les mortals carns, tot fel portar deu.
Car son richs cinch timbres, cinch pedres, cinch bales,
cinch caxes, cinch cofrens de preu infinit;
cinch temples, cinch carros, cinch rodes, cinch ales,
cinch torres, cinch cordes e cinch grans escales
per hon tots pujam al etern convit.
Ixque de continu d’aquella font santa
lo riu habundos de aygua y de sanch,
perque fos molt neta l’original manta
que feu Adam bruta, ab mans d’error tanta,
y en santa bugada tornas bell y blanch.
Lo cos divinal fon digna caldera,
los ferros tres claus, la sanch lo lexiu,
l’amarga mort cendra, la pena costera,
la creu dura lenya, lo foch amor vera,
hi·l coci Calvari, lo gran mont qui·s diu.
Lo evangelista
Y l’ull sant, qui veu tals obres y gestes,
fa ver testimoni de tot sens error,
e puix es tan cert, ab santes requestes
als fels tots requir en coses tan lestes
que tots vullen creure tan fel escriptor.
Per quant ell sab be que diu coses veres,
ab esperiencia, segons les ha vist,
axi les escriu, ab santes maneres,
per tal que cregau les obres sanceres
del gran redemptor, ver Deu Jesucrist.
Tals coses son fetes perque la scriptura
del tot fos complida dient axi d’ell:
No trencareu may per vera figura
algun os d’aquell tan digna pastura
menjant en la pasqua que·s diu del anyell.
Y l’altra que dix lo fel Zacaries
molt clar proffetant tot quant ara·s creu,
dient que venint lo ver Deu messies,
sens dubte veuran molts ulls en tals dies
aquell que clavaren ab claus en la creu.
Lo lector
Hoÿt he, Senyor, lo gran inventari
de tota la vostra cruel passio
segons ha descrit aquell sant notari
Johan, entre·ls altres amat secretari,
qui u veu tot al ull ab perffectio.
Hoÿt he de mals les vostres estrenes,
d’oprobis, escarns, mesclats ab vils mots,
les quals de veri son totes tan plenes
que de tots los martres sumant les greus penes
mes sumen les vostres qu’ensemps les de tots.
Lo lector
De valua molta son perles triades,
y pedres molt fines que fan un joyell
de preu infinit, ab que son pagades
les erres humanes, y tan reparades
que resta no y ha d’aquell pecat vell.
D’on yo, mes indigne, ab lengua molt grata
pel tant que me’n toca, vos done lahor,
puix vos no·m tingues amor gens ingrata,
ans tant per aquella la culpa que·m mata,
remes vos ab sanch y tanta dolor.
De grans passions es tota brodada
la greu passio que vos comportas;
buffets, escopines, escarns y canyada,
empentes, caygudes, la barba pelada
que vos, ab gran cura, Senyor, vos crias.
Açots, colps y porpra, vils mots y escopines,
vergonyes, injuries, ver hom, etern fill;
alli de tres claus les tres fondes mines,
alli de lançada les carns tan divines,
ab plagues sens nombre, alli son espill.
Alli perdonas al ladre indigne
quant vos invoca d’ell fosseu membrant,
alli suplicas al pare benigne,
pregant de fin cor pel poble maligne
que tant feu les contres al vostre dolç cant.
Y axi·ls vostres actes, puix tant resplandeixen,
exemple y espill de tota bondat,
pregant per aquells qu’a mi persegueixen,
perdone’ls yo prompte, puix fan que mereixen
mes obres lo premi de gran caritat.
Lo lector
Puix, donchs, acabats son tots los misteris
que·ls vostres proffetes havien ja dit,
havent vos soffert los grans improperis,
turments y suplicis, tenint los imperis
de tot l’univers, Senyor infinit,
raho fon molt gran tornasseu al pare
de qui ’n aquest mon etern fill vengues.
Per ço, trist, morint, present vostra mare,
volgues vostra mort la nostra repare
y axi l’esperit en mans li retes.
Donchs, gracia·m feu, bondat infinida,
puix fos abeurada de tals amargors,
per merits d’aquelles en la present vida
tenint yo la pensa ab vos molt unida,
que senta la pena de vostres dolors.
Hi·l meu esperit de penes delliure
tornant se’n al loch de hon es vengut,
perque de mes bens ell puga reviure,
a vos lo presente apres d’aquest viure,
accepte’l, Senyor, la vostra virtut.
Lo evangeli
Apres de tals actes, obrats en tal dia,
penjant en la creu lo cos de Jesus,
prega, fet aço, ab veu dolça y pia
a Pilat, Joseph ab Arimatia
segons los bons homens tenien per us;
per quant en cert era, per vera creença,
en fets y paraules dexeble seu fel,
secret y amagat per por y temença
dels bisbes juheus, la tal benvolença
tenia tancada dins si ab recel.
Prega, donchs, Joseph, Pilat en presencia,
dient ab veu plena de gran caritat:
De part del gran Deu, eterna potencia,
te prech y suplich d’aquell la clemencia
en tu, senyor, obre merce y pietat.
Deman te de gracia, per un do insigne,
lo cos del proffeta Jesus nazareu,
e si ’n los serveys te fuy james digne
servint te tres anys, yo prech me consigne
ton ceptre per paga aquest tan rich preu.
Que may del mon tot en los emisperis
per homens s’es fet tan leig cas y fort,
e puix en la vida tan grans vituperis
li han fet los nostres, ab tants improperis,
honrar lo devem almenys en la mort.
E no vaja veu de tanta malicia
ab ales d’infamia volant per lo mon
que no porte plomes d’algun’amicicia,
a ffi que colore tan gran injusticia
salvant l’onor propria que tant se confon.
Lo evangeli
Y d’erra tan gran faras gran esmena
perque nostra patria no porgue tal crim,
car Deu nos menaça de molt justa pena
hi·l cel vol ja caure damunt nostra squena
ab lo terratremol tan gran que sentim.
Donchs, obre la boca ab veu piadosa
y en esta demanda no·m digues de no,
pendra mes augment ta lum virtuosa,
faras ser mes rica la fama famosa
que·t donen los homens ab molta raho.
Permes, donchs, Pilat, que fos de balança
levat lo deposit de nostra salut.
Vengue Nicodemus, humil, ab semblança
d’aloes e mirra portant sens tardança
quasi liures cent, per dar li’n trahut.
Hi ell i Joseph al loch prest anaren
ab dignes tenalles y escales molt grans,
y ab gran reverencia pujant, desclavaren
lo cos de Jesus y aquell presentaren
a la mare trista, besant li les mans.
Tenia la verge lo cos, estant seyta,
los peus Magdalena, hi·l cap sant Johan,
y tots perseguits de gent tan maleyta
ploraven, y mes la mare beneyta
besant lo seu fill ab pena molt gran.
Besant li la boca, los ulls y les galtes,
les mans y la naffra del tan sagrat cor,
les plagues y açots, y vent tan malaltes
les sues carns sacres per nostres greus faltes,
paraules tals deya ab un estrany plor:
La verge Maria
Mon fill, puix un goig los dos aconsola,
per que una mort no ha mort los dos?
Puix vostra mort dura ma vida desola,
per que us sou lunyat, deixant me tan sola,
puix may s’es lunyada ma pensa de vos?
O, molt dolorosa e trista partida!
Hi ¿que us ha forçat partir vos de mi,
puix veu que mon viure es mort y no vida,
es vida penada que la mort avida,
hi·m fa viure morta mirant vostra fi?
Quant tal desventura ma fel pensa pensa,
lo meu cor en troços se vol tot partir,
pensant qui sera la mia deffensa
si·l vostre voler etern no y dispensa,
volent que plorant vos yo dega morir.
A qui mos secrets dire com solia,
ne qui·m sera temple, retaule y espill,
repos, vida y past, govern, lum e guia,
remey, goig, delit, descans y alegria,
essent mare viuda de tan beneyt fill?
Lo evangelista
Axi rahonant, la nit s’acostava
quant tots s’acostaren al fill mort y fret;
volent lo y levar, cascu d’ells plorava
hi ella molt mes lavos l’abraçava,
tenint lo ’n sos braços mes fort, mes estret.
Axi deffensava la tan digna ’mpresa
en camp de tristura esforç recobrant
y, ab laços d’amor cativa y compresa,
tenia pel fill molt pia contesa
ab los qui volien levar lo y davant.
La verge Maria
Y deya: Dexau me mos fills mon fill digne,
puix no·l m’an deixat en vida·ls juheus,
deixau me tocar lo seu cos insigne
e yo cantare com fa lo blanch signe
lo cant de la mort ab molt dolçes veus;
que blanchs de greu dol tinch ossos y venes
en riu de grans lagremes que brollen mos ulls
hon, prest, ab les ales esteses y plenes
de plors y sospirs, treballs, mals y penes
batre prest ma vida de mort en esculls.
Y aureu de tenir lavos una cura
dels dos, puix als dos ha mort una mort.
E si lo tal planyer la mort no·m procura,
posau m’axi viva en la sepultura
perque fill e mare cantem d’un acort.
Preneu, donchs, tancau nos als dos en un marbre
puix amor ho força he u dicta raho,
lavos estara lo fruyt ab son arbre,
essent lo seu cos engüent de dolç carbre
lo meu preservant de corrupcio.
Seran li mos braços y mans la mortalla,
aquell abraçant ab molt gran delit,
y en casa tan fosca sera cremant falla
amor, y la fe, sens fer james falla,
fara que li sia l’estrado y lo lit.
E no passara de temps gran estona
quant sola, tancada ab ell me veure,
que fent com sol fer als fills la leona,
o prest fare viure del fill la pressona,
o prest, trista mare, plorant yo morre.
La verge Maria
Dira l’epitaffi: Amor una causa
que mare y fill sien naffrats d’un coltell;
al fill, los seus fills de mort foren causa,
hi·l fill a la mare, sens fer d’amor pausa,
fa huy que viu morta per la mort d’aquell.
Donchs, fill meu Johan, negu·m contradiga
en esta demanda tan justa que us faç,
e puix nuu d’amor ab ell tant me liga,
feu prest dins la tomba dels dos una liga
perque yo·l contemple tostemps en la faç.
Lo evangelista
Axi fort plorava, ab trista querella,
lo fill qu’en les faldes tenia plagat,
hi·ls fels que miraven tan junta parella,
molt gran pietat tenien d’aquella,
volent soterrar lo cos tan sagrat.
Y essent l’ora tarda, tantost lo y levaren
ab crits y grans plors del seu sant poder,
d’engüents aromatichs aquell tot untaren,
y en teles molt netes posant lo ligaren
segons acostumen los juheus de fer.
Hi era ’n lo loch del mont de Calvari
un ort y, en aquell, un moniment nou
hon negu encara per be necessari
james fon posat, tan digne sacrari
que huy los qui·l myren a pietat mou.
Restant desolada, ab pena tan fera,
hi·ls tan fels dexebles plorant tots sens pus
pel jorn de la pasqua que molt prop los era,
en tan sant sepulcre, ab pietat vera,
humilment posaren lo cos de Jesus.
Lo lector
Humilment, Senyor humil e benigne,
puix per la humil gran font de virtut
y per los humils de vos, rey insigne,
vassalls y devots, lo vostre cos digne
fon mes en sepulcre per nostra salut,
un altre Joseph ab Arimatia
soplich vos me faça la vostra merce,
y participant ab tal companyia
contemple tostemps lo com se partia
la mare penada de vos, lo seu be.
Y axi com d’aquella lo cos se lunyava
mas l’anima sua vos era present,
car força d’amor tan fort la forçava
que may lo seu cor de vos s’apartava,
per quant sou lo centre del seu penssament,
axi yo, Senyor, ab gran reverencia
si be so colpable, indigne de tant,
humil vos suplique per vostra clemencia,
d’on vostre cos dorm no fent may absencia
als vostres peus dignes estiga vetlant.
E si, com yo crech, atenyer no u baste
per tantes pudors com dona mon cos,
almenys pietat aço no·m contraste,
lo meu esperit qu’en vos tot engaste
ab vos en la tomba estiga reclos.
Estiga molt prompte y perque us serveixca,
estiga, Senyor, ab vos molt estret,
lo meu cos inffecte si·s vol se podreixca,
puix l’anima mia de vos no·s parteixca
fruhint tanta gloria dins vostre retret.
Lo lector
Sera gran riquea aquesta gran gracia
de vostra clemencia atenyer, Senyor,
e si huy es tanta la mia desgracia,
a vostra bondat soplich no desplacia
puix es pelech fondo d’un balsem d’amor.
Creada l’aveu a vostra imatge
Senyor, la mi’anima y exida·s de vos,
ab vos, donchs, estiga complit son viatge
d’aquest mon tan trist, y estiga ’n l’estatge
hon vos reposau, Deu meu glorios.
Y axi pore dir la vostra tristura,
la greu passio y vostres turments,
la mort dolorosa, la gran sepultura
que·ls vostres amats, ab tanta de cura,
vos han huy donat com a fels servents.
De mi, tan infel, indigne, colpable,
perque d’amargor gustas vos la fel,
sera, si·m feu digne, tal premi loable
qu’en vostre sepulcre, si·m feu habitable,
d’aquell volare ab vos en lo cel.
Y ab vos conregnant, sera dirigida
la voluntat mia ab gran unio
al vostre voler, fruhint l’alta vida
ab gloria gran de goig inffinida
per merits de vostra cruel Passio.
Y essent vostres naffres per tot luminoses,
salut divinal del mal que·ns offen,
del tant que molt tristes y molt doloroses
aci les he vist, alli glorioses,
ab goig les veure per tostemps, Amen.
Protesten mossen Fenollar y Martineç.
Fenollar
D’aquesta gran aguila volar la volada
no y basta volant lo vol del pardal,
si vola, donchs, poch, ab l’ala plomada,
molt menys volara tenint la trencada
lo vol que tant vola aquella capdal.
Per ço lo pardal volant s’i desvia
y aura mal volat al terme degut,
per hun tal volar vol que·l seu vol sia
sotsmes al gran vol de la theologia
volent de la fe lo vol y l’escut.
Martineç
Si esta gran lira sera mal temprada
ab cordes tan baixes de veu humanal,
perdonen los musichs del art tan limada
car mes vull que sia tal art diffraudada
que no les veus altes del cant divinal.
Pero si discorda d’aquell’armonia
que sona tan dolça la ’terna virtut,
la fe tan catholica en tot prench per guia
volent ella smene la colpa qu’es mia
puix so de greus colpes compres y vençut.
Deo gracias.
Contemplacio a Jesus crucifficat feta per Mossen Johan Scriva, mestre racional, e per Mossen Fenollar.
Fenollar
Qui, Deu, vos contempla de la creu en l’arbre,
penjat entre ladres per nostra salut,
tancats te los ulls e lo cor de marbre,
ab ingratitut,
si tostemps no plora, d’amor gran vençut,
pensant quina mort volgues humil pendre
per sols a nosaltres la vida donar.
Ab cap inclinat, los braços estendre
mostrant nos amar,
en creu vos miram per tots abraçar.
Scriva
Recort deu tenir com, d’alta cadira
al mon devallant, de carn vos cobris,
y com, d’aquell poble mogut ab gran ira,
que sols elegis
la mort rebeu vos que·ns dau parahis
Si, donchs, be contempla ab pensa devota
com vos, Deu y hom, moris ab turment,
lo cor te de ferro si prest no açota,
com ver penident,
la carn pecadora per tal falliment.
Fenollar
Açote’s, donchs, l’om, car molt es loable,
puix vos per aquell fos tant açotat,
qui sou l’innocent, y aquell lo colpable
causant lo pecat,
per qui us son uberts peus, mans y costat.
Portant sobre·l cap d’espines corona,
senyals en la cara de colps tan estranys,
les taques nos lava de sanch vostra hona,
y apres de tants anys,
repos nos presenten los vostres affanys.
Scriva
Del cap fins als peus dolor vos penava,
passant molt affany los ulls per gran plor,
y vostres orelles a qui us blasfemava,
per dar nos tressor,
hoÿren ab pena, rompent vos lo cor.
Clavats peus y mans per nostres grans faltes,
pudor en lo nas, per tot scupit;
vinagr’en la boca, buffets en les galtes,
turment inffinit
passa vostre cors, d’assots tot ferit.
Fenollar
Ingrat fon lo poble qui us feu tan gran festa
quant, rey, vos entras lo dia de rams,
tenint vos apres, ab molta requesta,
estret ab ligams.
Dexant Barrabas, de vos posa clams
cridant: cruciffige. Dona us la sentencia
Pilat clar dient: Les mans yo me’n lav,
la qual sostingues no fent resistencia
benigne y suau,
portant sobre·ls muscles la creu hon penjau.
Scriva
O!, quant desacorda ab goig sens mesura
de robes estranyes la via cobrir
y tolre us ab ira aquell sens costura
tan digne vestir,
per sorts declarant a qui deu venir.
O!, quant desacorden les flors y espines
e creu molt fexuga ab rams tan florits.
O!, quant desacorden esponja y metzines
escarns e despits
apres de grans festes, honors y convits.
Fenollar
Plorem, donchs, plorem puix qual es la vostra
dolor, tal no·s troba entre les dolors.
Anyell immolat per gran colpa nostra
vos, rey dels senyors,
sentis de la mort les penes majors.
De tots los amichs no sols en tal pressa
desert vos trobas, mas trahit d’amich,
aquell qui besant vos ab penssa revessa,
cruel enemich,
de vos venda feu al poble inich.
Scriva
Lo sant esperit y·l pare us liuraren
a mort inhumana per gran caritat.
Y per diners Judes, qui tant l’encegaren
y·l poble malvat,
d’enveja us liuraren al jutge Pilat.
Y a vos liuras vos, complint, fill benigne,
tot quant vostre pare de vos ordena,
mas sols per complaure al poble maligne,
ab cor inhuma,
Pilat a la creu sens causa us liura.
Fenollar
O!, quant fon dexeble inich, ab ultratge,
qui·l mestre vene per hun tan baix for.
O!, quant fon injust, cruel e salvatge,
qui sols per gran por,
a mort jutja·l rey qui no·s de son for.
O, trists e perversos! ¿E, com no pensaven
punits de tal crim serien tostemps,
quant per vos matar axi navegaven
a veles y rems,
que us feren de mort sentir los estrems?
Scriva
Dolor es sens par mirar tal desorde,
que·l jutge tan just lo jutgen injusts.
Dolor es sens par que vos, qui sou orde
e guia dels justs,
sou rey deposat en falsos ajusts.
Dolor es sens par mirar que presenten
bandeig los vassals al rey tan devot.
Dolor es sens par mirar que turmenten
ab gran avalot,
los lechs tan perversos al gran sacerdot.
Fenollar
De vostres dolors qui veu l’inventari,
o!, quant es cruel aquesta sens par:
com fos arribat a mont y Calvari,
que us ves despullar,
e totes les plagues de sanch renovar.
Y perque los peus e mans no bastaren
dels claus als forats, en l’arbre sagrat
cruelment, ab cordes, axi us estiraren
lo cors delicat,
que tot en les juntes resta desjuntat.
Scriva
Lo fruyt d’aquell arbre que·ns pena la vida
culli ab ses mans lo pare Adam,
mas, ara, clavades per la gran fallida
que d’ell reportam,
en l’arbre de cedre les vostres miram.
Lo vostre cors plou de sanch molta pluja
y aquell de la fe exut fon e buyt,
gustas vos la fel, vinagre y la suja
y aquell lo dolç fruyt,
per que vostre cors de penes fon cuyt.
Fenollar
De quanta dolor, sentint amargura,
la fel e vinagre per gran set gustas,
desig gran tenint humana natura,
en semblant trespas,
rebes a son mal remey no escas.
O!, quanta tristor dins vos se renova
sabent que tal mort per tots vos estreny,
y que no daria a tots, com se prova
per nostre desdeny,
lo goig e la vida qu’en veure us s’ateny.
Scriva
Com vos creas l’om del lim de la terra,
o, quant li donas creant lo perffet!
Pero ja fon mes, mirant per gran erra,
que mort y desfet;
ab tal passio per vos fon reffet.
Lo jorn que·l formas per sola paraula,
complint tan bell’obra la fes ab deport,
mas quant lo remes, la creu fon la taula
hon, fent vos gran tort,
d’aquell lo rescat pagas ab greu mort.
Fenollar
Donchs, ploren los ulls y·l cor dur sospire,
batam nos los pits anant peu descalç
y l’anima nostra la vostra remire
donant vos encalç,
segant los pecats ab molt aspra falç.
Car no·ns pot james tan gran mal atenyer
que vos, innocent, sentit no l’hajau.
Per tot vostre cors, qui us vol jens estrenyer,
de sanch tot brollau
per fer nostra guerra tan digna de pau.
Scriva
De vostres grans penes no sols fon principi
la nit que suas en l’ort ple de sanch,
mas ja tingues d’elles lo jorn participi
que vos, senyor franch,
cubert naixques tot de nostre vil fanch.
Com vos ja sabeseu, la mort tan indigna
pressent la tenieu, si be us era luny.
Fon tal certitut de mort tan maligna,
un verme que puny,
que sols lo recort los ossos desjuny.
Mossen Fenollar
Lo cap e los peus, les mans e los braços,
les cames, les cuxes e tot lo cors las,
de tanta dolor caygueren enlaços,
que part no us trobas,
sino sols la lengua que sana restas
perque, Deu y hom, per l’ome preguasseu,
del qual es lo cor en colpes deffunt,
y la mare trista vos, fill, comanasseu
en lo darer punt,
al vostre dexeble de tots pus conjunt.
Scriva
O!, proportio de gran melodia,
que tanta de gent assi converti,
quant vos, Deu, morint per l’om qui peria,
pregas de cor fi,
ab veu a tan alta que·l pare us hoi.
Als sons dels martells que·ls ladres clavaren,
la vostra veu dolça los feu tals acorts
que tots los infferns axi despoblaren
dels vius y dels morts,
que lengües no basten a fer ne reports.
Fenollar
En veure us tan just, lo ladre us invoca,
contrit confessant a vos, Deu y hom,
y·l seu penedir tan granment vos toca
que, no sens renom,
en sant li mudas de ladre lo nom.
O, gran valedor, segura deffenssa,
govern, lum e guia dels bons pelegrins!
De vostra merce atenyen compenssa
aquells trists mesquins
qu’en vos s’apossenten, perduts sos camins.
Scriva
En temps consemblant que mort per demerit
al mon procura Adam lo primer,
Adam, vos, segon, ab infinit merit,
per l’home reffer,
morint destruhis de mort lo poder.
Y en l’ora que vos, ab causa tan justa,
tancas lo gran cel, aquell deffallint,
en l’ora matexa, clavat en la fusta,
la mort sofferint,
al ladre l’obris, puix fon penedint.
Fenollar
Donant compliment a tant grans misteris
com vos en la creu mostrar nos volgues,
restant ja canssat per tants improperis
que vos sostengues,
lo vostr’esperit al pare retes.
Rompent dels infferns les grosses cadenes
tragues los sants pares de loch tan pregon,
d’on, tots esperant de vos les estrenes
que mes riques son,
la creu abraçam exint d’aquest mon.
Scriva
Remey de tot mal la vostra creu porta:
mirar vos ab ladres la ’nveja repren,
per vostres blasfemies la ira jau morta,
y gola deffen
lo gust de la fel que tant vos offen.
Remey de superbia es vostra mort leja,
mirant vostres naffres la carn no seguim;
en veure us tot nuu l’avar no cobeja,
perea fugim
puix vos, diligent, purgau nostre crim.
Fenollar
Pecat molt terrible qu’en tots se tresplanta
fon lo de Adam rompent vos la fe,
loable, pero, la sglessia·l canta
pel fruyt que·ns ne ve,
puix tal redemptor haver mereixque.
D’aquell es la colpa e vostra la pena,
lo goig de nosaltres, si be·ns ne dolem
mirant vostra vida d’affanys tota plena,
que no u mereixem,
per dar nos riquea ser pobra·n extrem.
Scriva
O!, quanta pobrea que, dins lo pesebre,
la verge us bolcava ab son pobre vel.
La pedra molt dura per vostre cap rebre,
tan freda com gel,
fon sols lo coxi de vos, rey del cel.
Y en loch del anyell, de tortres offerta
la mare tan pobra al temple dona.
O, gran pietat, que may cosa certa
tingues vos deça,
que fins al sepulcre, Joseff vos presta!
Fenollar
Retaule perffet de la nostra vista
sou vos, en la creu clavat tan estes:
lo cors tot plagat, ab l’anima trista,
d’amor gran ences,
pregant per aquells qui us feren proces.
Mostras nos humil, en tal cas exemple
de dar lo perdo a qui·ns persegueix;
raho, donchs, es gran cascu be us contemple
possat en perpleix,
puix sou lo govern del be que·ns nodreix.
Scriva
O, Deu eternal! Ab quanta de furia
la mort vos han dat los falsos juheus.
E vos, no mirant la vostra injuria
ni penes tan greus,
del fruyt de tal mort tambe·ls feu hereus.
Haveu perdonat a qui us turmentava
d’aquells qui us naffraren les naffres guarint;
haveu donat vida al hom qui us matava,
per hon, vos morint,
matas nostra mort, Satan destruhint.
Fenollar
Donchs, plore la terra, que·s deya tan santa,
de Jerusalem, huy plena d’omey,
qu’en molta tristor son goig se decanta
puix, ab cruel ley,
ha mort dels grans reys a vos, lo gran rey.
Plorem, donchs, puix ella, sens tot remey plora;
nosaltres, remuts, plorant nos rihem
de vostra dolor que tant nos acora,
que sols no·ns planyem,
mas planyer los angels ab nosaltres vem.
Scriva
O, quanta dolor perque no us trencassen
los braços y cames la mare senti
quant, ella pregant que ja us perdonassen
apres vostra fi,
lo colp vos dona sens tarda Longi.
Naffrat restas vos y aquella penada,
tenint la su’anima dins vostre cors sant
per sobres d’amor tan fort transportada,
assi oblidant
qu’en loch de la vostra restava penant.
Fenollar
Los ulls ja tancats, si par que no·ns miren,
teniu lo costat en loch d’ells ubert,
mostrant nos lo cor, per hon tant nos firen
en aquest desert
d’amor les grans fleixes, que colp no se’n pert.
Tirant a tal mostra, ferim en la staca,
per joya guanyant lo vostre voler,
qu’esforça tan fort la nostr’amor flaca
al be verdader,
que quant es del mon nos fa desvoler.
Scriva
De vera salut o, font gloriosa
manant del costat del rey eternal!
Ab dos rius cabdals passas abundossa
per l’ampla canal
del arbre perffet, guarint de tot mal.
Ab l’u, que fon d’aygua, la colpa del acte
lavas d’aquell pare que·ns feu tot lo dan;
y ab l’altre, de sanch, dampnas lo contracte
que, no sens engan,
de l’anima nostra tenia·l Satan.
Fenollar
A nosaltres dolça, a vos molt amarga,
fon la passio dels vostres turments.
Finant vostre viure lo nostre s’allarga,
vivint penidents,
puix ella fon cap dels sants sagraments.
Car tots com a font destillen e manen
d’aquella greu naffra que·l vostre cor fir,
per merits de qui les grans colpes sanen
de nostre fallir,
tenint lo recort del vostre morir.
Scriva
O, ver pellica, puix tal benvolença
naffrant vostres pits mostras, Senyor just!
En gran pecat l’om, clavat per fallença
d’aquell vedat gust,
vos sols desclavas, clavat en lo fust.
Naffrem, donchs, la carn, que tant nos contrasta,
puix de vostres naffres exemple tenim,
que sols una gota de vostra sanch basta,
si be·ns penedim,
levar nos d’inffern que tant avorrim.
Fenollar
A vos ha plagut, morint, que·s reparen
aquelles cadires qu’inffern despobla,
que may altrament aquells qui us mataren,
no sent tan huma
vos haurien mort, valent capita;
que d’angels del cel, l’etern Deu e pare,
cent mil legions trametre us pogue.
Mas, perque tal mort la nostre repare,
morir vos plague,
prenint vos lo mal per dar nos lo be.
Scriva
O, metge perffet, donant medicina
que be respongue al crim del perjur
quant vos, reparant la nostra ruhina
en l’arbre tan dur,
lo crim fet en l’arbre de mort fes segur!
Vençut fon en l’arbre, puix no volgue tembre
Adam vostra pena, d’on resta catiu;
y en l’arbre vences, volent aquell rembre,
de sanch ab un riu
que l’ome perdut de mort torna viu.
Fenollar
Al vostre cors tendre dolor fon proffunda
penjar en la creu, en loch tan agrest.
Mas, vist qu’en la mare aquella redunda,
e mostra u son gest,
de tots los treballs major fon aquest.
Pensant que sens vos restava deserta
de rey e senyor e fill natural,
aquest sols recort, qu’estava cuberta
de pena mortal,
ab nova dolor vos fon altre pal.
Scriva
Encara sentis dolor infinida
pensant que la mare de vos, nostre Deu,
l’estrem sofferia, ab vos dolorida,
de pena molt greu,
passant tots los martiris al peu de la creu.
Rompam, donchs, en lagrimes, que·ls morts se desperten,
les pedres, la terra y·l sol tenebros,
del temple lo vel; units se concerten
e, contra son cos,
per vostra greu mort fer plant doloros.
Fenollar
Ab goig e tristor los nostres ulls ploren
de vostra molt trista cruel passio;
puix vos, Deu, morint, les forts penes moren
d’aquella preso
d’on vos, ab tal preu, fes redempcio.
De be tan insigne, memoria ’terna
tenir deu, contrit, lo bon pecador
puix brolla tostemps de vostra sisterna
tan gran font, Senyor,
que rega·l mon tot ab aygua d’amor.
Scriva
Mirant vostra vida, que fon cativeri,
brollar deuen fonts de plor nostres ulls.
Mirant vos ja mort, ab tant improperi,
per nostres ergulls,
lo cor se deu rompre pus dur que·ls esculls.
Mirant a la mare que vostra sanch plega,
la nostra scampem sens dar nos espay.
Mirant que la terra de lagrimes rega,
vençuda d’esmay,
lo plor de nosaltres cessar no deu may.
Fenollar
Si no pura sanch no·s pot dir que ploga
naffrat vostre cors de mort ab coltell,
restant la color de la carn tan groga,
rompuda la pell,
que, bell sobre tots, no par sou aquell.
O, trista de mare, qu’en vos contemplava
la sua carn verge, per nostre deffalt,
batuda per tot! Que loch no y restava
que no fos malalt,
de sanch y de plagues cobrant nou esmalt.
Scriva
La mare mig morta los vostres dexebles
tan sola us dexaren, fugint del perill;
la qual, de la fe, mirant los tan febles,
al mon fon espill,
per hon cobram lum de vos, son car fill.
En ella molt santa romas la ffe sola,
puix fon de la sgleya lo molt segur pern.
Lo seu creure ferm fon altra gran mola
que·l rey del infern
en troços parti, levant li·l govern.
Fenollar
O, font abundant que·l mon tot recrea!
Qui pot sens dolor la mare penssar
que, participant de vostra pobrea,
res no us pogue dar,
quant nuu, ab gran fret, vos veya penar.
Mirant que les lagremes dels seus ulls regaven
la terra esteril, tant desconexent,
y als vostres sants labis de set que·s secaven,
d’una solament
no us pogue d’aquelles fer socorriment.
Scriva
De nostres pecats, o, quanta sperança
nos causa, Senyor, lo gest que mostrau!
Lo cap inclinat es vera semblança
que vos perdonau
los mals que morint en creu reparau.
Los braços teniu uberts, que’ns abraçen;
les mans, foradades per grans donatius;
ubert lo costat per tal que·s percaçen
los morts e los vius,
amor que d’inffern delliura·ls catius.
Fenollar
O, hulls vergonyosos, que·l cel penetraveu
y sols als dexebles no daveu confort,
mas goig a la mare mirant presentaveu
tan ferm y tan fort,
e huy la dexau ab tal desconort.
La vista del tot teniu ja perduda,
sens causa l’eclipssi tant fort no·s segueix,
lo sol en sere sa gran claror muda,
y·l mon s’escureix,
y fent per vos dol lo cel s’entresteix.
Scriva
Los vostres vassalls de sanch una gota
al cos no us dexaren, Jesus, rey humil:
la qu’es en lo cap perdereu vos tota
sentint dolors mil,
possant vos corona d’espines tan vil.
La qu’es en los nirvis, arteries, venes,
ab pena molt gran perdes per los claus;
pel colp de la lança, apres de les penes,
en inffinits graus,
perdes la del cors, rement los esclaus.
Fenollar
O, mans sacratissimes, qu’en sols lo toch vostre,
ab molta virtut curaveu malalts!
E, no menyspreant lo poch valer nostre,
ab merits tan alts
tocaveu lebrosos guarint sos deffalts.
E ara·n la creu, cruelment clavades
lo cos sostenint, tal paga n’aveu
que, per cruels mans axi separades
y mortes vos veu,
que vostres greus naffres tocar no us podeu.
Scriva
Los vostres ligams son causa molt vera
que som deslligats d’aquell pecat vell.
Per vostra corona d’espines tan fera,
plegant al cervell,
guanyam diadema del regne pus bell.
Per la sepultura que us feren tan pobra,
de ressucitar lo guany alcançam.
Perque devallas en fi de tal obra,
al si de Abram,
ab gran alegria al cel tots pujam.
Fenollar
O!, peus gloriosos, qui fes penitencia
per nostres pecats, descalços anant;
espines y pedres, ab gran paciencia,
y fanchs calcigant,
cercaveu lo mon, exemple donant.
Clavats sou en fust que no us podeu moure
del tant que per terra anaveu liberts;
e tant dins vosaltres lo clau vem encloure
que som mes que certs
restau, per dolor, de viure deserts.
Scriva
Lo preu del rescat, paguat en cinch pagues,
compendre no·l basten angelichs engenys;
per quant se compren en vostres cinch plagues
que no·n paguas menys
perque rescatasseu los nostres cinch senys.
Car tots romanien catius en penyora
d’aquell primer jorn qu’Adam pres l’entech.
Mas, des que lo mon en creu vos adora,
del seu ençopech
romanen tots ara en gran assossech.
Fenollar
Del arbre tan bell, regat de sanch noble,
les rames ornau de fruyt, fulles, flos;
plantat sobre roca davant tot lo poble,
per dar nos repos,
cubert de la porpra de vostre sant cos.
Ab tal estandart donant la batalla
lo nostr’enemich roman tot conffus.
E, feta del cel conquesta sens falla,
no·s deu voler pus
sino lo fruyt de vos bon Jesus.
Scriva
Senyor, donchs, immens, poder invencible,
d’amor y merce hun pelech sens fons,
puix de vostra mort ab pena orrible,
que mes de mil mons
bastava per rembre, rebem tan grans dons.
Perque no perdam de fet tan insigne
lo fruyt que tant costa, per nostres pecats,
aci·ns feu lo plor esser axi digne,
hon som exellats,
que·ns porte del cel lo goig dels salvats.
Amen.
Oracio a la sacratissima verge Maria tenint son Fill Deu Jesus en la falda devallat de la creu. Ordenada per lo molt Reverent mestre Mossen Corella.
Ab plor tan gran que nostres pits abeura
e greu dolor que·l nostre cor esquinça
venim a vos, filla de Deu e mare,
que nostra carn dels ossos se arranca,
y l’esperit desija l’esser perdre
pensant que, mort per nostres greus delictes,
ver Deu e hom, lo Fill de Deu e vostre
jau tot estes en vostres castes faldes.
Ab fonts de sanch rega lo verge strado
hon, chich infant, lo bolcas ab rialles;
y·ls vostres ulls estillen tan gran aygua
que pot lavar les sues cruels naffres,
fent ab la sanch un engüent e colliri
d’inffinit preu, per levar nos les taques
que·l primer hom, com a vassall rebelle,
nos ha causat ensemps ab nostra culpa.
Lo vostre cor partit ab fort escarpre,
de gran dolor vos mostra tan greu planyer
que·ls seraffins ensemps ab tots los angels
mirant a vos planyent, aprenen dolre.
Plany se lo mon cubert d’aspre celici,
crida lo sol plorant ab cabells negres,
e tots los cels vestits de negra sarga
porten acorts al plant de vostra lengua:
O, Fill tot meu!, hoÿu a mi que us parle;
que·n lo dur pal haveu hoït lo ladre.
puix no voleu que de present yo muyra,
estiga ’b vos tancada ’n lo sepulcre.
Yo us acolli en lo meu verge ventre,
ara vos, Fill, rebeu me dins la tomba,
que no·s pot fer entre·ls vius yo conversse
puix que vos, mort, es ja ma vida morta.
En major loch no penseu yo·m estenga
del que vos, Fill, pendreu dins en la pedra.
Giten a mi primera dins la fossa,
que no us es nou dormir en los meus braços.
Cobrir vos ha lo mantell qu’a mi cobre
e si no us par vos baste tal mortalla,
la mia carn, que viu haveu vestida,
no us sia greu que, mort, encara us cobra.
Mare de Deu, humil tostemps e verge,
lum d’aquest mon, del cel luent carvoncle,
mirra portam de nostra vid’amarga
dolent nos fort com havem fet offensa
al vostre Fill, Deu e Senyor benigne.
Ensens tenim que nostre cor perfuma,
que som contents se faça sacriffici
de nostra carn si vostre Fill ho mana.
E no gosam les nostres mans estendre
per a untar del vostre Fill insigne
lo cors sagrat, mas preneu aquest balsem,
que sens temor nostra lengua·l confessa
redemptor Deu, a Deu plaent offerta,
qui, al terç jorn, traent del fondo carçre
los sants catius, lo veureu dins la cambra
mes clarejant que·l sol alt en lo cercle.
Finis
Jacobo de Vila
A gloria gran d’aquella sagrada
cruel passio del rey eternal
Jacobo de Vila ab penss’affectada
tenint dins Valencia la sua posada
per dar als devots past celestial
la obra present per esser molt pia
ha fet empremptar de bon zel mogut.
Y fon acabada del tot l’onzen dia
del mes de giner any mil que corria
quatre cents noranta e tres ab salut.
Ed. Marinela Garcia Sempere: Lo Passi en cobles. Estudi i Edició, Alacant-Barcelona, Institut Interuniversitari de Filologia Valenciana, Publicacions de l’Abadia de Montserrat, 2002.
Vedi altra edizione di Francesc Martí i Grajales.
Per «Ab plor tan gran que nostres pits abeura» (154.2) di Joan Roís de Corella, vedi altra edizione di Ramon Miquel i Planas.
Incipitario
di Bernat Fenollar
Incipitario di Pere Martines
Incipitario di Joan Escrivà
Incipitario di Jaume de Vila
Incipitario
di Joan Roís de Corella
Indice
degli autori
