Rialc
Rao 189.3

            Joan Verdanxa






    1      Qui creu del tot son adversari,
    2      sia doctor o bon notari,
    3      e te prou mal any
    4      e per desig d’exir d’efany
    5      te major plet,
    6      axi m’a pres en aquest fet
    7      que haveu portat.
    8      Clam me de mi, que·m so fiat
    9      mes que devia,
    10     puix contra dret veig la part mia
    11     anar per terra,
    12     pel capella que ha fet la guerra
    13     en sana pau;
    14     mas no·m pora metra mal dan
    15     de huy avant,
    16     si be veig molt se va scusant
    17     que no y sab res.
    18     Mas ell porta lo proces
    19     dins en lo bot,
    20     e ab scusa de hun sol mot:
    21     que li sab greu,
    22     vol reperar lo greuge seu
    23     quant cou lo pebre.
    24     E, donchs, fiau en mongo negre
    25     ni en domer,
    26     que m’a portat com lo corder
    27     qui va a la mort!
    28     E ara donas bon deport
    29     ab la sentencia,
    30     la qual no te gens d’esistencia
    31     ni menys valor.
    32     E no y valra gens la color
    33     de tal saffra,
    34     ni cremara com alquitra
    35     vostre luquet;
    36     mas lo seu foch sera desfet,
    37     no y cal fogir,
    38     que ans de molt haureu hoyr
    39     altre cantar,
    40     e puix veureu lo fenollar
    41     e lo fenoll
    42     estret ligat en hun manoll
    43     qui·s secara,
    44     e james pus se plantara
    45     en loch que crescha.
    46     No us penseu jo m’entristesca
    47     del fet com va,
    48     puix cosa al mon gens no desfa
    49     ma part fundada.
    50     A caura haureu esta vegada
    51     a poch contorn;
    52     no us cal metre gens en torn
    53     ni fer Josep:
    54     a beura haureu la mar de Julep.
    55     E vos cantau,
    56     del nostre mal vos alegrau
    57     com fa na Marta,
    58     que totstemps canta com es farta;
    59     axi us ne pren,
    60     que us scusau, puix no us deffen
    61     la vostre scusa,
    62     car nostres prechs an tal reclusa:
    63     la bella stella,
    64     que sobornat e ab cautela
    65     ha fet eclipsi,
    66     e ara diu: «quod jam scripsit»,
    67     escrit sera.
    68     La correge exira
    69     de vostre squena,
    70     car del despes fareu smena
    71     sense murmur,
    72     puix haureu fet tal contrafur
    73     yrreperable,
    74     ffent oblidar la ley loable
    75     qui tant vos costa.
    76     Axi n’aveu passat la costa,
    77     com vos sabeu,
    78     ab lo stell de Sant Andreu
    79     qui ’s fortunal.
    80     Be sabieu vostre cabal
    81     hon smersaveu,
    82     bon capella, axi·ns portaveu
    83     encabestrats.
    84     Perdudes son les honestats
    85     dels capelans;
    86     james los besare les mans,
    87     puix los conech,
    88     o be·m so molt tengut per pech
    89     e dessabut.
    90     Jo prech a Deu ell vos ajut
    91     com merexeu.
    92     E com pensau no purgareu
    93     un tal peccat!
    94     Dexau venir al legat
    95     qui us pagara:
    96     denant ell tot se dira
    97     lo fet com passa.
    98     Penediu vos anans que·s fassa
    99     semblant affronte,
    100    per que voleu tant gran encontre?
    101    Ffeu reperar
    102    la sentencia que haveu fet dar
    103    per semblant via,
    104    puix sol preval la part qu’es mia.

 

 

 

Ed. Gemma Navarro, Rialc 2001.

Nota: Atès que aquesta peça forma part del debat entre Fenollar, Vidal, Verdanxa i Vilaspinosa (la sèrie 60.16, 60.16a, 60.16b, 60.16c, 56.4, 60.21, 60.21a, 60.21b, 189.3, 189.3a i 56.1) l’edició es basa en la versió dels ff. 59r-61r, que continuen aquest debat al manuscrit. El poema se situa després de la lloança de Fenollar a la sentència d’Estela i encapçala l’apel·lació de Verdanxa al judici d’Estela. Hem col·lacionat el text amb la versió que el repeteix més endavant al manuscrit (ff. 141v-143r), versió que consignem a l’aparat com a X1´. No hi hem fet constar les variants ortogràfiques o morfològiques que no hagin servit a l’edició. 

Ms: X1, X1´. Base: X1. || 2 doctor X1´] doctoctor X1. — 5 major X1] mejor X1´ . — 6 m’a pres en X1] major es en X1´. — 7 haveu X1 ] havem X1´. — 9 mes que X1] mes que no X1´. — 12 ha fet la guerra] m’ha fet la guerra X1, X1´ — 21 que li sap greu] que li sap fort greu X1, X1´. — 27 qui X1] que X1´. — 28 E ara X1] ne ara X1´. — 37 cal X1´] qual X1.— 48 gens no X1] no X1´. — 52 cal] qual X1, X1´. — 54 a beura haureu X1´] abeurar en X1´. — 62 an X1´] en X1. — 64 sobornat X1´] sobornant X1. — 66 e ara X1] cara X1´. — 71 murmur X1] mur X1´. — 72 haureu X1] aveu X1´. — 76 n’aveu X1] maveu X1´. — 86 los X1] las X1´. — 90 ell X1] que el X1´. — 98 penediu X1] pendiu X1´.

 

Incipitario di Joan Verdanxa
Indice degli autori

Rialc