Rialc
Rao 56.4
Miquel Estela
1 Orfeu novell, criat en la gran Creta
2 hon Jonis prench la gran Hio donzella,
3 al preclar to del reverend Corella,
4 que pot sonar ma arpa imperfeta?
5 Ma fort dolor tant es quant mes sacreta,
6 per la qual vull y am sens sperança
7 ma scuresa, si ma rudesa avança
8 la opinio que teniu de mi feta.
9 Lo mestre gran de la scient milicia,
10 la clara lum d’esta ciutat tamanya,
11 l’abundant riu que farta tota Spanya,
12 lo foch ardent qui encen ver’amicicia,
13 la tuba gran que fa ballar justicia,
14 si en tal fet no vol promiciar,
15 amor l’ha pres, temor l’ha revisat,
16 per la tal art que sent a molts ofendre:
17 crech yo que·n fa treball del Sant apendre
18 per ignorar la causa mes notoria
19 del inmortal y tant famosa gloria,
20 que sens treball de l’hom no ’s pot encendre.
21 Ero no fou mes flaca per mirar
22 Leander mort de la real finestra
23 que ma reho ignorant e poch destra
24 per quatre fochs los tres fer apagar;
25 e si que l’hu qui Deu sempre cremar
26 senta l’amant res lo plascent grat,
27 o lum dels ulls o cremant voluntat
28 o molt discret que·s diu entendre clar.
29 Seny natural al bome es bastant meva
30 per declarar molt prest difinir
31 quant aquests fochs amor fan alt sortir,
32 fahent sentir a molts delit e pena;
33 mas dir aquell qui romp la fort cadena
34 a mi es greu esser lo declarant,
35 si be dieu m’haveu vist clarajant
36 pel segon cel fins la terrestra vena.
Ed. Francesc Pelagi Briz, Llibre intitolat «Jardinet de Orats», Barcelona, s.e., 1868, p. 76.