Rialc
Rao 0.131e
Poesie anonime
1 [S]enyor ver Deu, per merce·t quir
2 que vules mos prechs exausir,
3 e oges la mia clamor
4 per la tua gran dolçor.
5 Senyor, no·m vules condemp[n]ar
6 ne la cara atras girar,
7 mas quolque temps jo·t pregare
8 retorne los meus mals en be.
9 Spertament vulles hoyr
10 mon plant e mon greu sospir,
11 quant fare oracio
12 prengue·t de mi compassio.
13 Los meus dies son deffallits
14 e los meus ossos cuyts e rostits,
15 ab vanitat se·n son anats,
16 e fum los ha acomp[any]ats.
17 Lo menjar e mes en oblit
18 car no y trop sabor ne delit,
19 batut son e trop mal manat
20 d’on es mon cor cuyt e cremat.
21 Lo meu jamech molt doloros
22 e·l meu plant greu e amargos
23 m’an donat terrible turment
24 d’on es mon cor trist e dolent.
25 Jo so semblant al pellica
26 qui en la solitut esta;
27 Senyor, vulles me ajudar
28 a tu a mi acompanya[r].
29 Jo he vellat e son semblant
30 al passer qui fa plasent cant,
31 mas lo perdal dona destrich
32 al pages pobre e al rich.
33 Senyor, no sies indignat
34 contra mi qui e greu peccat,
35 car falsament me son alsat
36 e tu has me humiliat.
37 Los meus dies son declinats,
38 e·lls meus ossos e mon costats
39 son sechs e cuyts e rostits,
40 ara deffalen mos delits.
41 Tu es senyor Deu eternal
42 e lo teu sant memorial
43 durara perdurabl[e]ment
44 e may no y aura deffaliment.
45 Senyor, tu auras pietat
46 del peccador humiliat,
47 axi com aguist de Sion,
48 car tu governes tot lo mon.
49 Senyor, a tu sien plasents
50 los teus dits e·ls teus parlements,
51 dels teus servents atretal,
52 deffen nos del foch eternal.
53 Senyor, lo teu nom glorios,
54 molt gran e molt merevellos,
55 sta per totes gents temut
56 car es Deu de tota virtut.
57 Deus, dels humils consolador,
58 per la sua molt gran amor
59 vulla hoyr la oracio
60 dels humils qui no·l fan falo.
61 Aço sia mes en escrit
62 fins que·l segla sia finit,
63 sapia tot hom vivent
64 que tot aura acabament.
65 Lo senyor just e vertader
66 dara a cascun son loguer,
67 en cel, en terra, e ’n mar
68 perque no cessa de guardar.
69 Deu hou tots nostros jamechs,
70 siam clergues o siam lechs,
71 de tots li pren compassio
72 e veu nostra infeccio.
73 Per que devem denunciar
74 lo nom de Deu molt gran e clar,
75 al qual se pertany tota honor
76 car es molt glorios senyor.
77 Deu vol los pobles ajustar
78 e·ls reys pus que volen regnar,
79 per tal que li fassen honor
80 e que·ll coneguen per senyor.
81 Senyor, vulles me encertir
82 per tal que·t pusque beneyr,
83 pochs son mos dies e mos anys,
84 complit son de mal e de afanys.
85 Senyor, no·m vulles revocar,
86 ne·m faces delir ni penar,
87 mas aporte m’a bona fi
88 e mostre·m lo dret cami.
89 Tu, Senyor, [has] donat fundament
90 e la terra molt long[a]ment,
91 los cels son obre de tes mans,
92 los angels e trestots los sants.
93 Senyor, tot lo mon es nient
94 envers lo teu sguardament,
95 car el cel e terra tot perira
96 e lo teu sant nom romandra.
97 Senyor els seran tots mundats,
98 e tots per tu sanctificats,
99 mas a tu no·t qual anadir
100 car en res no pots falir.
101 Los fills dels teus servent leyals
102 no hauran penes infernals,
103 en lo cell hauran heretat,
104 ja es lo cami endressat.
Ed. Pere Bohigas, Sobre manuscrits i biblioteques, Barcelona, Curial - P.A.M., 1985, 240.
Fa parte della serie di sette salmi penitenziali (0.131a, 0.131b, 0.131c, 0.131d, 0.131e, 0.131f, 0.131g), a cui segue un ottavo testo, non incluso nel Rao (0bis. Senyor ver Deus tot poderos).