Rialc
Rao 0.131b

            Poesie anonime






    1      Cels homens son beneventurats
    2      los quals son fora de peccats,
    3      e de tota iniquitat
    4      lur sperit es deffensat.
    5      L’om qui vol viura sens peccat,
    6      ab sperit de humilitat,
    7      pot venir a perfeccio,
    8      puys Deu fa li remissio.
    9      Los meus ossos son envellits
    10     per que tots jorns movia crits,
    11     calava bons parlaments,
    12     parlant folies longament.
    13     Mas l’aspina del meu greu peccat
    14     ha mi puny[i]t e agreuyat,
    15     car jo·m son a Deu convertit
    16     qui dolsament m’a corregit.
    17     Senyor, perdone·m mon pecat,
    18     pus a tu l’e manifestat,
    19     e no l’e volgut amaguar,
    20     senyor, vulles me perdonar.
    21     Senyor, per la tua bondat
    22     lo meu peccat m’as perdonat,
    23     e m’as dada contricio
    24     e manat a confecio.
    25     En temps degut e covinent
    26     l’om sant dira devotament:
    27     «A Deu gloria e lahor,
    28     qui m’a gordat de fer folor».
    29     Empero l’om sanctificat
    30     per tostemps sera desliurat
    31     del diluvi e de tot mal
    32     e de tots ben haura caball.
    33     Senyor, tu es deffenador,
    34     refugi e provesio
    35     de mi e de tot hom vivent
    36     de mal e de turment.
    37     Senyor, done m’enteniment,
    38     doctrina e bon sient,
    39     garde·m de fallir e de errar
    40     e de tots mal me vulles lunyar.
    41     Senyor, tu·m dona amistat
    42     del collegi beneuuyrat
    43     dels sperits celestials
    44     e garde·m de tots fets bestials.
    45     Senyor, jo·m son de tu lunyat
    46     per la mia gran malvestat,
    47     Senyor, vulles me corregir,
    48     mas no me leys de tu partir.
    49     L’om malvat sera turmentat
    50     molt durament e malament,
    51     mas jo, Senyor, en tu sper,
    52     qui es suau e vertader.
    53     Los justs se deuen alegrar
    54     en Deu molt luminos e clar;
    55     lo qui es dreturer de cor
    56     tal sera de Deu servidor.

 

 

 

Ed. Pere Bohigas, Sobre manuscrits i biblioteques, Barcelona, Curial - P.A.M., 1985, p. 238.

Fa parte della serie di sette salmi penitenziali (0.131a, 0.131b, 0.131c, 0.131d, 0.131e, 0.131f, 0.131g), a cui segue un ottavo testo, non incluso nel Rao (0bis. Senyor ver Deus tot poderos).

 

Incipitario degli anonimi
Indice degli autori