Rialc
Rao 0.131c

            Poesie anonime






    1      Senyor, no·m vulles maleyr
    2      mas esmanar e corregir,
    3      segons la tua gran bondat
    4      perdone·m lo meu gran peccat.
    5      Senyor, prou m’ages turmentat
    6      e ab sagetes asegetat,
    7      esten la tua ma vers mi,
    8      car jo son frevol e mesqui.
    9      Sanitat no es en mon cors,
    10     tantes son les mies dolors,
    11     Senyor, vulles me desliurar
    12     e del dimoni deffensar.
    13     Les mies grans iniquitats,
    14     e los meus grans vicis tots justats
    15     an lo meu cap sobrepujat
    16     e malament afexugat.
    17     Les mies nafres fort mortals
    18     del meu coratge vil e fals
    19     son vengudes a pudriment
    20     per lo meu fol enteniment.
    21     Jo son dolent e molt mesqui
    22     del jorn ensa en que nasqui,
    23     a tu, Senyor, he molt cridat,
    24     prech que m’ages pietat.
    25     Jo he cridat com a leo
    26     ab dol e ab afflictio,
    27     lo meu cors es molt affligit,
    28     Senyor, garde·m die e nit.
    29     Senyor, no es dia ni nit
    30     que io stigua sens desixg,
    31     que devant tu pogues venir;
    32     Senyor, oges lo meu sospir.
    33     Car lo meu cor es molt torbat
    34     e·l meu vis molt entenebrat,
    35     Senyor, tu pots illuminar
    36     qui es molt vertader e clar.
    37     Los meus amichs aproysmats
    38     tot se son contra mi ajustats,
    39     Senyor, vulles [me] mantenir,
    40     car tals amichs no·ls vul ni·ls quir.
    41     Aquells qui eren prop de mi,
    42     e·s traen prop de mi, mesqui,
    43     ab gran forsa e vigor
    44     querien la mia tristor.
    45     E cels qui anaven querent
    46     contra mi mal [e] marriment,
    47     parlaven dolç e vanitats
    48     per les lurs grans iniquitats.
    49     Mas jo era semblant d’om sort
    50     qui no·s pot clamar a la cort
    51     dels mals qui no pot hoyr
    52     ni la boca no sap obrir.
    53     Semblant son fet d’om sort e mur,
    54     que per molt que age perdut
    55     no vol pendre deffencio
    56     ne jamay no·s mostra fello.
    57     Senyor, en tu he sperat,
    58     oges me per te gran bondat,
    59     ages de mi compassio,
    60     humilment te demand perdo.
    61     Los meus enemichs han perlat
    62     sobre mi gran iniquitat,
    63     per ço com oyren parlar
    64     que de mi no·ls qual alegrar.
    65     La mia dolor tinch devant
    66     ab gran sospir e ab gran plant,
    67     apperelat son a turment
    68     mas Deu es mon defensament.
    69     Aycels qui per be reten mal
    70     han a mi retut mal cabal,
    71     car jo volia mantenir
    72     la bona via e seguir.
    73     Senyor, no·m vulles delinquir
    74     ne tu de matex partir,
    75     mas sies me ajudador
    76     car tu es lo meu creador.
    77     Senyor, vine m’ayudar
    78     spert e no·t vules tardar,
    79     car tu es la mia salut
    80     qui dels inferns m’as remut.

 

 

 

Ed. Pere Bohigas, Sobre manuscrits i biblioteques, Barcelona, Curial - P.A.M., 1985, p. 238.

Fa parte della serie di sette salmi penitenziali (0.131a, 0.131b, 0.131c, 0.131d, 0.131e, 0.131f, 0.131g), a cui segue un ottavo testo, non incluso nel Rao (0bis. Senyor ver Deus tot poderos).

 

Incipitario degli anonimi
Indice degli autori