Rialc
Rao 61.5
Francesc Ferrer
1 Enamorats, doleu vos de ma vida,
2 prengue us merce del mal en que so mes!
3 O, trobadors, sia per tots deffers;
4 veniu mirar com pas, dolor complida,
5 lo mal que mha donat estrem voler,
6 que sens acort, de ffet, a·s mes tan gran;
7 e no tinch res e trob men cab poder,
8 que la que am se·n riu de tot mon dan.
9 Lo grat, sens pus, es lo qui·m fa lengan,
10 que en mi raho no·m pot fer ni desfer,
11 que tots ensemps, poder, voler, saber,
12 sobrats del grat, tot ço que vol, ells fan.
13 E jo, catiu, sostench ma passio
14 tant asprament que macost a morir:
15 ho bona gent!, feu hi provisio,
16 preguau la tots no·m leix axi perir.
17 Si dona l mon seteny per ben servir,
18 jo son aquell qui·n dona tal raho.
19 Que puch fer pus, sino caytant me do
20 que noblit Deu, quatard li puch res dir?
21 Ell so mereix en fer la singular,
22 Hemor, ques tal que·ls amadors ensegua,
23 pus que·l voler atard se pot donar
24 a dos eguals que lu no·s desconegua.
25 Jo·m desconech e vull a qui·m renegua,
26 mas no s a mi poder men apartar:
27 a tots suplich que·m vullau ajudar
28 o fer socors a ten estreta bregua.
29 E devinau primer qui es maymia,
30 que jo us ho dich en la cobla que ve;
31 e, si tal feu, a qualsevol que sia,
32 un paguo bell jo lo y presentare.
Ed. Jaume Auferil: Francesc Ferrer, Obra completa, Barcelona, Barcino («ENC»), 1989.
Cfr. 61.5a.