Bernat Fenollar
1 Ja los grans rius de vostres bens corrien
2 ans que·ls parents vençuts fossen en guerra,
3 ni condemnats, que les dones parrien
4 ab gran dolor, y tots penant morrien
5 cendra tornant en pena de tal erra.
6 Mas tals dolors vos may haveu sentides,
7 Verge ’xcellent, ni fos en tal conflicte,
8 ni vostres carns james foren podrides,
9 ans dignament al cel son transferides.
10 Donchs no us conpres lo general edicte,
11 e no tenint de tals penes effecte,
12 causa no y ha d’original defecte.
13 Si vos, hi·l Fill vestis, fos d’una manta,
14 y apres la mort no pogue ser infecta,
15 ja menys vivint vostr’anima tan sancta,
16 puix que lo cos porta divina planta,
17 devia ser per colpa may dejecta.
18 Car si us fos gens, aquell instant serieu,
19 del Fill absent, vassalla del diable.
20 Com se pot fer, vos sola que devieu
21 rompre·l seu cap, a vos, que tant valieu,
22 l’agues romput aquell tan detestable?
23 Creure no·s deu vos haja may jaquida
24 lo Qui vos may dexas en mort ni vida.
25 Los angels bons, perque lavors cregueren
26 devia Deu pendre carn per tots rembre,
27 foren remuts que ’n culpa no caygueren,
28 mas preservats tal gracia tengueren,
29 que may apres pogueren culpa tembre.
30 Donchs vos, de fe que sobre tots fos plena,
31 digna vestint lo Verb de carn humana,
32 be meritas la culpa no us offena
33 de tal peccat, puix fos la pura mena
34 d’on, pur com l’or, Deu humanat emana.
35 Si·ls angels, donchs, remuts, tan dignes foren,
36 vos sobre tots, a qui los cels honoren
37 Lo Precursor, dins lo clos de sa mare
38 sanctificat, usa de conexença,
39 com, donchs, en res ab vos no s’acompare?
40 No sols tal do rebes de l’etern Pare
41 mas d’altre dot major vos feu valença.
42 Y axi com d’ell, portant lo dins lo ventre,
43 Elisabet romas tostemps alegra,
44 y de vos mes sent’Ana, que ’n lo centre
45 digna us tengue, perque res trist may entre
46 en pura neu de macula tan negra.
47 Car si defalt te vostra digne pasta,
48 la plenitut de gracies vos guasta.
49 Ni·l gran sent Pau vos ha pensat offendre,
50 ni·ls sancts doctors en ses paraules dites.
51 Vist lo per que ni ’n que·s volen estendre,
52 rahons semblants no·s deuen pas entendre
53 al seny que fan mas pel que son escrites,
54 que·l mon lavos d’un tal parlar fonch causa
55 lo crim provant que per molts se negava.
56 Mas yo no crech que ’n vos hajen fet pausa,
57 e si u han fet, vist ara lo que u causa,
58 aldre cascu diria si tornava.
59 Per ço Sist quart, papa de recordança,
60 offici·n feu donant hi perdonança.
61 Car sent Johan pogue solament caure
62 venialment com la Scriptur’aferma,
63 los ignocents, l’original contraure,
64 y del mortal, los apostols retraure
65 Jhesus volgue quant los dona la ferma.
66 Si, donchs, aquests reme de tal manera,
67 qu’entre·ls elets gran privilegi tenen,
68 per que porteu sobre tots cimera,
69 ans de crear, a vos reme primera,
70 y preservar de quants peccats nos venen.
71 Y axi remut si no us hagues, senyora,
72 Redemptor cert universal no fora.
73 Entre los nats, com Jhesucrist explica,
74 no s’es levat major que lo Batista,
75 hi pus major a vos Deu glorifica
76 que tots los sancts, mostra que no s’aplica
77 l’auctoritat a vos gens ni us contrista,
78 que si ’n tal crim fosseu com tots cayguda,
79 vos principal foreu major levada,
80 mas perque fos per Deu ans prevenguda,
81 no sols pogues no dar semblant cayguda
82 mas poch ni molt nenguna ’ntropeçada.
83 Y axi us honra lo Fill, segons podia,
84 com vos pertany, humil verge Maria.
85 La puritat que·l Fill ha retenguda
86 prenent la carn de vos, immaculada
87 mare sens par, purament concebuda,
88 vos altament en la sua venguda
89 fos Montjtuich que l’aveu senyalada,
90 significant a Qui tot pur venia
91 que per senyal respondre li devia.
Ed. Antoni Ferrando, Els certàmens poètics valencians del segle XIV al XIX, València, Institució Alfons el Magnànim, 1983, p. 491.
È la risposta al llibell III dell’Obra de la Sacratíssima Concepció di Ferran Díeç (cfr. 49.8).
Incipitario
di Bernat Fenollar
Indice
degli autori
