Rialc
Rao 203.11
Narcís Vinyoles
1 O, pur engast de lalt carvoncle feta,
2 archa [d]e fe de pur setim forjada,
3 mirra damor vos ha tant conservada
4 ab vostre Fill, qui us ha deyfficada.
5 Mare de tots, apres dEll pus eleta,
6 hon permanent fos dangels circuhida,
7 lEsperit Sant de vos ha fet lanterna.
8 Puix, donchs, per mi sou tant ab Deu unida,
9 illuminau lesperit que sinferna,
10 perquab laors de mi siau servida.
11 Dels cristians la ley es favorida
12 per vos, portant nostra salut eterna.
13 La pietat de Deu qui la governa,
14 si no la let e caritat materna,
15 que Deu, quant hom, dolgament ha monyida?
16 O, beneyts hulls, mans, braços e mamelles
17 que dignament ver Deu e hom tractaren!
18 Vostres cançons li son tostemps novelles;
19 tant en lo breç damor laffalegaren,
20 que may dEll «no» senten vostres orelles.
21 Langel vos dix: «Ave, flor de donzelles»,
22 al qual parlar los cels sagenollaren.
23 Vos responent «Fiat», vos confessaren
24 angels e trons y·ls ceraffins cantaren
25 cantichs molt bells en sonades molt belles.
26 Subitament, prenyada gloriosa,
27 Deu vos trames del cel riques estrenes
28 de dotze stels, que us feren luminosa,
29 tant, que Adam, de les escures penes
30 veu claredat dins vos, maravellosa.
31 O, claustra gran de plantes delitosa!
32 Darchs crestallins e dor fi son les menes,
33 de diamants les claus vostres son plenes
34 e de çaffirs, tan fetes sens esmenes,
35 que may degu la veu pus sumptuosa.
36 James yvern los verts arbres despulla
37 ni optunnal tempesta los altera.
38 Divinitat que dins vos se reculla,
39 fent sant concert, o, divinal cambrera
40 e tan humil, que may en res ergulla!
41 Planta de fruyt ab gloriosa fulla,
42 damor en Deu encesa gavarrera,
43 perque lo cel nostre sperit espera,
44 vos sostengues cruel dolor e fera.
45 Tot quant voleu es just que Deu ho vulla.
46 Qui us es donat, lo pa del cel ell tasta.
47 Dins qui vos sou gran caritat abunda.
48 Representau la flor de llir, tan casta,
49 original. De virginitat munda,
50 dins puritat vostre çaffir sengasta.
51 Mare dAquell que la humana pasta
52 rebe dins vos, ab caritat profunda.
53 Contemple yo, si·l peccat no·m contrasta,
54 en paradis vostra cara jocunda,
55 puix mon pregar, alt en lo cel, no basta.
Ed. Antoni Ferrando, Els certàmens poètics valencians del segle XIV al XIX, València, Institució Alfons el Magnànim, 1983, p. 287.
È una risposta al cartell voluto da Bernat Fenollar (cfr. 60.9)