Incipitario degli anonimi
Indice
degli autori
Rialc
Rao 0.30
Poesie anonime
. . .
1 Que si no y prenem qualque consell
2 tota la gent creura en ell.
3 Caifas, qui era de mala secta,
4 dix axi com a profeta:
5 «Mes val que .i. hom sia mort
6 que si·l poble peria tot».
7 Tot asso ella retengueren
8 e en lur coratge o materen.
9 Can los jueus lo consell tenien
10 Jhesuchrist en quinya guisa ociurien,
11 Judes en sell logar entra
12 e ell recapte lus dona.
13 E dix: «Jo·l vos liurare volenter
14 si me·n donats bon loguer».
15 Los jueus resposeren
16 e a Judes ells digueren:
17 «Sapies que nos te darem
18 bon loguer e t’emarem,
19 si tu·ns pots acabar
20 que puscam Christ pendre e ligar».
21 «Dats me, dix Judes, .xxx. diners d’argent
22 e jo fare asso amagadament,
23 cor si mos companyons o sabien
24 contra mi ells se lavarien,
25 e en asso no ajats duptament
26 ans o creegats verament».
27 Judes lus dix: «Can sera vespre
28 tots siats apareylats sempre
29 e sell que vourets que jo besare
30 vosaltres lo prenets e jo fugire».
31 Ab aytant Judes se n’ana
32 e als apostols se·n toma.
33 Can vench lo diyous de la cena
34 Jhesucrist hac dejunada la quarentena,
35 e volch fer gran solempnietat
36 que aytal no es atrobat,
37 cor ab los apostols ’gues menjar,
38 e volch los trestots amonestar.
39 En la taula se posaren
40 e en .i. scudella menjaren:
41 «Be u conech, dix Nostre Senyor,
42 que a nit me trayra .i. meu servidor.
43 Be u sapia per veritat
44 que mes li valgre que no fos nat».
45 Can los dexebles so agren hoyt
46 cascuns d’ells stech spaordit,
47 e tuyt dixeren: «Senyor,
48 qual es aquell mal traydor?».
49 E dix lus Jhesuchrist axi:
50 «Aquell es qui menge ab mi».
51 Respos Judes, lo traydor:
52 «No u digats per mi, Senyor,
53 que jo james axo no faria
54 ne·l meu cor sofrir no u podria».
55 Ab aytant Jhesuchrist lo pa senya
56 e a tots los dexebles ne dona,
57 e dix: «Qui aquesta carn mengera
58 ne la mia sanch boura,
59 sapia per veritat
60 que assi sera salvat.
61 Jo esta nuyt pres sere
62 e grans batiments pendre,
63 e cruel mort me deran
64 e grans escarns que·m faran.
65 Al ters die ressucitare
66 e en Galilea me n’hire,
67 e vosaltres tots me fugirets
68 can en la preso·m vourets».
69 Dix sent Pere: «Per nulla sort
70 no us negaria gens per mort».
71 Jhesuchrist li dix piedosament:
72 «Cayla, Pere, no fasses sagrament,
73 cor ans que·l gayl aja cantat,
74 m’euras .iii. vegades negat».
75 Can tuyt menjat agueren,
76 [e] gracies a Deu feeren,
77 e Jhesuchrist la taula hac senyada
78 e tota la companya·s fo levada,
79 en .i. bassi de l’aygua mes,
80 puys .i. lansol blanch ell pres
81 e comensa los peus a levar
82 dels apostols per eximpli dar.
83 «Barons, dix Jhesuchrist, tot enaxi
84 podets pendre eximpli de mi,
85 que cascun sia simple e servidor
86 a tota gent per ma honor,
87 e aquell qui mi amara
88 del meu pere amat sera».
89 Can Jhesus asso hac dit
90 ffo foscant e gran nit,
91 e Judes parti·s dels companyons
92 e aria pendre .xxx. diners dels layrons.
93 «Venite», dix Judes, «e liurar vos e
94 Jhesuchrist profeta de Natzare
95 sempre que jo l’aure besat
96 vosaltres l’ajats pres e ligat».
97 Can Jhesuchrist sermonava
98 e los apostols adoctrinava,
99 en .i. ort, segons que es trobat,
100 e en l’avangeli recomptat;
101 Judes entra per l’ort corrent
102 qui ab si manava molta gent.
103 Sopte que per l’ort entra
104 Nostre Senyor Jhesuchrist besa.
105 Can Jhesuchrist hac besat
106 d’afora hac .i. salt dat.
107 Can lo traydor se·n fo fugit
108 los jueus prengueren Jhesuchrist,
109 ab espaas e ab bastons
110 axi com si fos .i. dels layrons.
111 Can los dexebles veeren Jhesuchrist ligat,
112 cascun d’ells fugi de cada part,
113 e sent Pere amaga s’en .i. casa
114 e dix li una fembra mala:
115 «Tu es d’equella compaya».
116 «No son, dix ell, si Deus me vaya
117 e no se, fembra, que·t dius sertament,
118 asso·t dic vertaderament».
119 Can sent Pere asso hac parlat,
120 un macip fo dins entrat,
121 e dix li palesament
122 devant trestota la gent:
123 «Jo viu aquest ab Jhesuchrist en l’ort».
124 «D’asso», dix sent Pere, «deyts gran tort».
125 Puys dix li en altre logar:
126 «Jo viu aquest ab Christ anar».
127 Sent Pere jura ab gran virtut
128 que hanc no l’avia conegut.
129 Ab aytant lo gayl canta
130 e sent Pere·ls remembra
131 d’asso que Jhesus dit li avia
132 que .iii. vegades lo negaria,
133 e ysque dafor’a plorar
134 e amargosament suspirar.
135 Can fo die declarat
136 los jueus plens d’iniquitat
137 a Jhesuchrist ligat amenaren
138 e devant Pilat l’acusaren,
139 qui era del poble governador
140 per manament de l’emperador.
141 E tots digueren a una veu:
142 «Aquest hom sia posat en creu,
143 cor ell se fa rey e gran senyor
144 e diu que no donem traut a l’emperador»
145 «Jaquits l’anar», so dix Pilat,
146 «que hanc no feu negun peccat».
147 Los jueus digueren: «No pot scapar
148 que a ’fer ave de crucificar;
149 si no tots nosaltres te pandrem
150 e ab l’emperador t’ecusarem».
151 Pus viu Pilat que no podia scapar
152 Jhesuchrist ne de mort deliurar,
153 a .i. pilar lo feu ligar
154 e regeament batre e asotar.
155 Aquella nit axi despaneren
156 en grans correjades que li deren.
157 L’endema mati l’amanaren
158 a Pilat e l’acusaren,
159 e cridaven molt regeament
160 e esquinsaven lur vestiment.
161 Respos Pilat: «No deu morir
162 aquest hom ne pena sofrir,
163 e per so que jo sia scusat
164 un seylo d’aigua·m sia portat,
165 car les mane me·n vull levar
166 e d’est peccat denejar,
167 e dic vos devant tota la gent
168 que ’n esta mort no son concent».
169 Can lo poble so hoyi
170 molt fortment ell s’escruxi,
171 e ab grans crits li resposeren
172 e aquestes paraules digueren:
173 «La ranch qui sera scampada
174 e d’equest profeta gitada
175 sobre nos totstemps sera
176 e cascun fili de nos part n’eura».
177 Pilat qui hoyi lo poble cridar
178 mena Jhesuchrist fer en creu penjar.
179 Dementre que lo y amenaven
180 los uns grans collades li daven,
181 e·ls altres ab lo peu lo ferien
182 e en la cara li scupien.
183 Passientment Jhesus o prenia
184 e la sua boca mal no disia.
185 Puys d’espines lo coronaren
186 que entro al cerveyl li entraren,
187 e tragueren lo fora de la ciutat,
188 qui Munticalvari es apeylat.
189 E en aquell loch en creu lo posaren
190 e fel ab vinagre li donaren,
191 puys vench Longi ardidament
192 ab .i. lansa molt punyent,
193 e mes la li per lo dret costat
194 si quey feu .i. gran forat,
195 del qual exi sanch e aygua corrent
196 de que es fet glorios sagrament.
197 En la creu fo posat en la sexta,
198 en l’ora nona fo gran tempesta,
199 si quel sol perde la claredat
200 e tot lo mon fo entenebrat,
201 e la terre·s pres a tremolar
202 e molts morts dels vases levar.
203 Molts jueus conegren dretament
204 que ere fill de Deu omnipotent.
205 Sopte que d’est mon Jhesuchrist passa
206 en infern molt pregost ell deveyla,
207 e trenca les portes e·ls forreyats.
208 Molt gran brugit ells feeren
209 e·ls demonis foren ne meraveyats
210 e tot l’infern scomogueren,
211 no y hac raco que no tremolas
212 e demoni que no ploras.
213 Sopte que Jhesuchrist fo entrat
214 agren los profetes gran clardat,
215 e Nostre Senyor stes lus la ma
216 e tots los sante d’equi gita.
217 Primerament ne trasch Adam
218 e lo patriarcha Abraam,
219 Isaac, Jacob e Abel
220 e lo profeta Daniel,
221 e lo rey David e Thobias
222 e lo sant hom Azacharias.
223 Tots los sante qui aqui staven
224 lo Fill de Deu elle esperaven
225 que·ls tragues d’equelles cadenes
226 ori elle soferien greus penes,
227 cor en grans tenebres seyen
228 e la far de Deu no veyen.
229 Can josep viu que Jhesuchrist fo mort
230 feu gran plant e hac desconort.
231 Ves En Pilat se n’ana
232 e lo cors de Jhesuchrist li demana;
233 que per sa merce lo y degues donar
234 e farie l’el moniment soterrar.
235 Pilat li dona de bon talent
236 e Josep mes lo el moniment,
237 gajardament ab gran honor
238 mes el moniment Nostre Senyor.
239 Can los jueus se agren esguardat,
240 e veeren Jhesuchrist soterrat,
241 en .i. palau se maseren
242 e aqui conseyl tengueren.
243 I dels jueus se leva
244 e ab gran veu ell crida:
245 «Valents homens, no avets hoyt
246 lo respost que Pilat nos ha dit?
247 Mas per asso no·ns stiam nos
248 que no posem al vas guardados,
249 qui diligentment lo pusquem guardar
250 ne d’equi puscha Christ levar,
251 cor los seus dexebles lo pendrien
252 e puys a les gente ells dirien
253 que ressucitat es verament
254 cor veus buyt lo moniment.
255 Vage y donchs Dombrilador
256 qui es hom de gran valor,
257 e d’altris n’i poden anar
258 si bon loguer lus volete dar,
259 e nos fassam ho en tal guisa
260 que agen bona soldada complida».
261 Al moniment se n’anaren
262 e desots ells se posaren,
263 per so com cuydaven Deus guardar
264 que no pusques ressucitar.
265 Dementre que·l moniment guardaven
266 aquestes paraules recordaven:
267 «No sabets gran encantament?
268 Ressucitat es del moniment,
269 o los seus dexebles l’han emblat
270 e puys diran que es ressucitat».
271 Can los guaytes agren lur cant complit
272 cascun d’ells caech stamordit;
273 can foren el seny tornats
274 a Pilat se·n son anats,
275 e Pilat can los viu venir
276 si lus comensa a dir:
277 «Veyladors com es stat
278 ne com avets lo vas guardat?».
279 Los jueus digueren a Pilat:
280 «Aquell qui en la creu fo posat
281 hanch tan be no l’avem guardat
282 que no sia ressucitat.
283 Molt mala arrada feem
284 can en la creu lo masem».
285 «Veyladors, so dix Pilat,
286 so que deyts no sia publicat,
287 cor si vosaltres asso comtats
288 tots serem desbaratats,
289 e tots sells qui asso hoyrien
290 mentinent en ell creurien,
291 mas si de so vos no parlats
292 nos vos darem aver asats».
293 Los jueus resposeren
294 e a Pilat ells digueren:
295 «Nos per amor dels diners
296 caylarem molt volenters».
297 Apres cascu d’ells cayla
298 e de so re no parla.
299 Les .iii. Maries compraren enguent
300 e anaren veer Jhesuchrist al moniment.
301 Un gran mati se levaren
302 ab lur enguent que portaren,
303 e volien untar Nostre Senyor
304 per so que no n’exis mala odor.
305 Can foren el moniment
306 veeren hi .i. angel cient,
307 les .iii. Maries paor agueren
308 can sobre·l moniment l’angel veeren,
309 vestit de blanch vestiment
310 e de clardat luent.
311 E l’angel lus dix: «No us temats
312 que jo se que demanats.
313 Vosaltres assi venits
314 e Jhesuchrist de Nazare querits,
315 acostats vos al moniment
316 cor ressucitat es verament,
317 e en asso no duptes en re
318 cor veritat vos dic per ma fe,
319 e vetsho dir a la sua gent
320 e a Pere primerament,
321 cor Jhesuchrist, qui volch morir,
322 en Galilea se·n deu venir,
323 e aqui a Pere aparra
324 e moltes coses li dira».
325 Can les .iii. Marias so hoyt agueren
326 als dexebles correntes vengueren,
327 e digueren lus palesament:
328 «Vosaltres sapiats vertaderament
329 que lo Senyor es ressucitat
330 e en lo moniment no l’avem trobat».
331 Con los dexebles agren scoltat
332 so que les .iii. Marias avien comptat
333 agren gran goig e alegria,
334 e .ii. d’ells maseren se en la via.
335 Can per lo cami anaven
336 e lurs paraules recomptaven,
337 Jhesuchrist lus aparech aqui
338 en forma d’ome palagri.
339 E dix lus: «Que anats cercant,
340 ne quinyes paraules recomptant?».
341 Los dexebles li parlaren
342 e tot lo fet li recomptaren
343 de Jhesuchrist com era stat
344 per los jueus pres e ligat,
345 e que devia ressucitar
346 e devant ells al cel muntar.
347 Apres lo palagri los conforta
348 e tro a .i. castell ab ells ana,
349 e aqui ell[s] s’aturaren
350 e los dexebles convidaren
351 lo palagri a sopar
352 e que ab ells degues aturar,
353 cor lo die se n’anava
354 e lo vespre s’enfoscava.
355 Aqui lo palagri s’atura,
356 ab los dexebles a la taulas posa,
357 e comensa lo pa a trencar
358 e per la taula scampar,
359 e los dexebles can so veeren
360 Jhesuchrist de mantinent conagueren,
361 can veeren lo pa trencat
362 que ab coltell semblava lescat,
363 cor Jhesuchrist tota via
364 aquesta manera ell avia,
365 que·l pa ab la ma trencava
366 que ab coltell partit semblava,
367 e de so no ages maraveya
368 can ell aquest miracle feya,
369 cor Deus es senyor
370 e de totes coses feedor.
371 Ab aytant Jhesuchrist desparech
372 e cascun dels dexebles alegre stech,
373 de la taula mantinent se levaren
374 e ells als apostols o comptaren.
375 Con los apostols molt se tamessen
376 que los jueus no·ls prenguessen,
377 en .i. casa s’emagaren
378 e be les portes ells tencaren.
379 Can asso vin lo Salvador,
380 quels apostols avien temor,
381 sens que les portes no toca
382 dins als seus apostols se n’entra,
383 e en mig de tots ell stague
384 e estes paraules lus digue:
385 «Pan sia ab vos perdurablement
386 e no ajats null spordiment,
387 cor sapiats per veritat
388 que jo son vertaderament ressucitat».
389 Can asso Jhesuchrist dit ague
390 demantinent ell desparague,
391 e los dexebles foren confortats
392 e en la sua amor scalfats.
393 Can aquesta aparicio fo feta,
394 segons que en lo libre es lesta,
395 sent Thomas aqui no era amagat
396 cor a alcuns negocis era anat,
397 mas can ell per la porta entra
398 cascun dels dexebles lo crida:
399 «Tomas, amich molt amador,
400 ressucitat es lo Senyor».
401 E sent Thomas asso no creegue,
402 ans molt altament ell digue:
403 «Vosaltres sapiats per veritat
404 que si jo no li met la ma al costat
405 e lo meu dit en los forats
406 on los clavels foren ficats,
407 jo axo james no creuria
408 si ades morir ne sabia».
409 Ab aytant Jhesuchrist entra
410 la on los apostols ensemps troba,
411 e dix Deus, Nostre Senyor,
412 a sent Thomas amb gran dolsor:
413 «Mit me la ma al costat
414 a la nafra de la dreta part,
415 e no sies menyscreent
416 ans sies bon hom e entenent».
417 Can sent Thomas hoc asso hoyt
418 molt fort gita .i. gran crit:
419 «Ara conech que tu es senyor,
420 Deu meu creador»
421 Ab aytant li dix Jhesuchrist:
422 «Tomas, has me palpat e vist?
423 Creegues en mi vertaderament
424 e no ages null duptament,
425 cor pus beneuuyrats seran
426 sells quim creuran e no·m vouran».
427 De puys que Jhesuchrist ressucita
428 .xl. dies per la terra ana,
429 e los dexebles mana preycar
430 e que les gents deguessen batiar,
431 e que creeguessen la santa Trinitat,
432 tres persones, .i. Deu glorificat.
433 Tots sells qui asso creuran
434 e en lur cor o tendran,
435 totstemps seran beneuuyrats
436 e en la santa gloria exalsats.
437 Enapres los dexebles s’ajustaren
438 e a Mont Olivet se n’anaren,
439 on Jhesuchrist devia al cel pujar
440 e sobre tots los ordens volar.
441 Can los dexebles foren justats
442 e Nostre Senyor los hoc tots senyats,
443 davant tots al cel puja
444 e una nuu a ell se baxa.
445 Can la gent se maraveylava,
446 ell en qual guisa se·n pujava,
447 una veu del cel deveyla
448 que als homens axi parla:
449 «O barons, que us meraveyats,
450 ne enves lo cel que reguardats?
451 Axi com veets lo Senyor muntar
452 lo vourets al judici deveylar,
453 e a cascu merit dara
454 segons los bens que fets aura».
455 Apres los apostols foren perseguits
456 e cruelment per los jueus scarnits,
457 e .i. die ells foren ajustats
458 e dins en una sala plegats.
459 E Deus lo Pare per s’amor
460 trames lus .i. Consolador,
461 so fo Sant Spirit verament
462 qui·ls departi d’esglayament.
463 Lo Sant Spirit en ells vengue
464 en lengues de foch tot s’estengue,
465 e escalfa·ls en ton gran amor
466 que departi·ls de tota error,
467 e comensaren a preycar
468 e totes lengues parlar,
469 e per tot lo mon s’escamparen
470 e moltes gents elle batiaren.
471 Los uns d’elle foren scortxats,
472 los altres batuts e scapsats,
473 e de diverses maneres de turments,
474 dels quals no sentien pena gents,
475 e per so foren exalsats
476 e en la gloria de Deu coronats.
477 Vuy mes si volets hoyr
478 vos vull de la fi del segle dir.
479 Antecrist en aquest mon nexera
480 qui falsa doctrina ensenyera,
481 cor ell dira a tota la gent
482 que es Macies verament.
483 Ab asso los enguenera
484 e molt gran aver quels dera;
485 tots los jueus se convertiran
486 per los miracles que fer vouran
487 con Antechrist fara parlar
488 los morto e lurs caps manajar.
489 Mas dic vos segurament
490 que no parlaran leyalment,
491 cor los demonis entreran
492 els corses morts e parleran,
493 e per aquest encantament
494 tirera a si de la gent,
495 e fora molts d’altres senyals
496 per obres diabolicals.
497 Ab Elias e Enoch se combetra
498 e ell abdoses los ociura.
499 Can Antechrist aura convertides
500 alcunes gents e scarnides,
501 a Mont Olivet se n’hira
502 e a les gente convertides dira
503 que al cel vol muntar
504 e que en terra no pot pus aturar.
505 E can en aquell logar sera
506 e les sues gents devant si voura,
507 del cel deveylera foch ardent
508 qui cremera ell e la sua gent,
509 que nulla polvora romendra
510 ton regeament los cremera.
511 Can los sants homens so vouran
512 Nostre Senyor Deus loaran,
513 co·ls ha axi endressats
514 e d’Antechrist deliurats,
515 qui·ls volia greument enguenar
516 e a la sua fe aportar.
517 Can asso apres fet sera
518 Deus tot lo mon ah foch denegera,
519 e cremera lo foch la terra
520 que noy romendra mont ne serra,
521 e les ciutats s’enderrocaran
522 e les pedres gran colp se deran.
523 De cascun arbre decorrera
524 ros de sanch qui d’ell exira;
525 can hoyran parlar lo Senyor
526 haura en ella gran temor.
527 Ay Deus, que faran los peccadors
528 que·ls martis tremoleran e·ls confessors?
529 No poran valer los fills als payres
530 ne les comares als compayres,
531 ne les mullers als marits,
532 ali seran tots scarnits.
533 Los bons ab Deu s’alegraran
534 e los malvats en infern hiran,
535 no y aura negun plades
536 que y gos dir neguna res.
537 Can Jhesuchrist los apeylera
538 gint e suau lus dira:
539 «Venits, gent beneuyrada,
540 prenets vostra bona soldada,
541 la qual jo us aparayle
542 depuys que·l segle forme.
543 Lo ben que vosaltres me fees
544 can vench que·l pobre vees
545 e en l’alberch vostre l’albergas,
546 menyar e boure li donas,
547 no·l vos e quir gens oblidar
548 ans vos o vull gaserdonar.
549 Venits ab mi en paradis
550 e estarets en grans delits,
551 e plau me que·m fassats companyia
552 per totstemps en la vida mia».
553 Los bons auran gran dolsor,
554 e·ls mals molt greu amargor,
555 e los peys de la mar crideran,
556 e les besties s’ajusteran
557 de cascun linyatge verament,
558 cor axi u trobam ligent.
559 Tots los homens apres morran
560 los quals lavors vius seran.
561 Dix sent Paul en la sua gesta
562 segons que la esgleya o manifesta:
563 «Gran veu per la terra faran
564 quatra angels qui corneran,
565 e diran tot enaxi:
566 «Morts, venits al judici».
567 Can los morts los hoyran
568 de mantinent se leveran,
569 e cascu exira del moniment
570 san e curat, sens afoylament,
571 en la primera carn torneran
572 e tots d’una edat seran.
573 Tots los veylls e los infans
574 seran en edat de .xxx. ans,
575 no seran ton luyn los cabells,
576 ne les dents ne les ungles de sells,
577 que no sien a llogar ficades
578 d’on elles s’eran seperades.
579 Tots s’ejusteran en .i. logar
580 e hoyran lo senyor jutjar,
581 qui molt dretament jutgera
582 sens null engan que no y aura.
583 Can tots los homens seran ajustats
584 e en .i. vayl aplegats,
585 Jhesuchrist del cel deveylera
586 qui ab si gran compaya manera,
587 les verges e·ls confessors,
588 los apostols e·ls doctors.
589 E Jhesuchrist sus alt jutgera
590 e a les gents les plagues mostrera,
591 e dira·ls los mals e les dolors
592 que soferi per los peccadors.
593 Rustits hi seran tots los logres
594 qui lurs animes venen per diners,
595 los omicidis la seran manats
596 e dels diables greument cremats,
597 tots los homens la hiran,
598 sells qui la lig de Deu no tendran,
599 e los jueus e·ls pagans majorment,
600 e en asso no ha null duptament,
601 e en la caulera major steran
602 e aqui dins ells bulliran.
603 Per los demonis seran arpats
604 e cruelment batuts e assotats,
605 los budels lus feran exir,
606 les entramenes cremar e fregir,
607 a les serps los faran fiblar
608 e molt agre pena donar;
609 lo diable major manera
610 als companyons negres e dira
611 que be turmenten los peccadors
612 e que·ls donen cruels amargors.
613 Los uns ploreran e gemegueran,
614 los altres greument crideran,
615 e en infern aura molt gran dolor,
616 ffum e sofre ab pudor.
617 Tan gran sera lo brugiment
618 de veus e de dents cruximent,
619 que lengua no u podria comptar
620 ne cor d’om viu dir ne pensar.
621 Los bons totstemps s’alegreran
622 de la vista de Deu que vouran;
623 ali per totstemps sera dia,
624 d’angels e archangels alegria;
625 lo sol stera ferm en Orient,
626 e la luna enves Ponent;
627 cada planeta stera
628 en son loch que ja no·s moura.
629 En paradis no aura rancor
630 mas amistat e gran amor;
631 los sants ali totstemps steran
632 e laors a Jhesuchrist canteran.
633 Tots aquells qui seran dampnats
634 en infern seran vilment gitats
635 e [di]ran los malauyrats
636 que ’n mala hora foren nats,
637 que·ls diables han servit
638 e en infern lus faran mal lit,
639 e ali seran companyons
640 dels diables mals e falons.
641 Totstemps los turme[n]teran
642 que nulla merce no·ls hauran,
643 e jauran hi los traydors
644 e los cavalers garrajadors.
645 Aqui los mals drigos jauran
646 e les lurs lengues mengeran,
647 tots los ladres e·ls robadors,
648 los pladeses e·ls jutjadors.
649 Les penes que soferran
650 les animes que dampnades seran,
651 can ab lo cors seran ajustades
652 les penes lus seran doblades.
653 Donchs bens deuriem guardar
654 de fer folies e arrar.
655 Preguem Jhesuchrist glorios
656 que·ns sia misericordios,
657 e que per la sua pietat
658 nos guart d’infernal peccat,
659 e·ns lex tals obres a far
660 que ab ell puscam totstemps star,
661 e preguem la Verge Maria
662 que ella·ns sia lum e via.
663 Lo libre es acabat
664 Deus ne sia beneyt e loat,
665 e per so que Deus vos perdo
666 e us aport a confessio,
667 deyts tuyt Ave Maria
668 e per la mia anima dit sia.
Ed. Pere Bohigas, Sobre manuscrits i biblioteques, Barcelona, Curial - P.A.M., 1985, p. 249.
Cfr. la nota a 0bis. Cant lo rey Erodes ac aso entes.
Incipitario degli anonimi
Indice degli autori