Francesc Martí Gralla
1 Mossen Johan: seguons hopenio
2 d’aquells antichs qui viu anamorat,
3 un sol delit primer, es be comprat
4 ab cent anuigs: veus llur conclusio.
5 Si volentat es causa de sentir
6 vostra dolor, he seny no us pot valer,
7 no y se remey, ans es mig desesper,
8 si no qui pot, a sso que vol, ffugir.
9 Mas qual sera qui puxa rehestir
10 als anamichs qui us donen tal deport?
11 l’aymie us dich, que no y vullau discort,
12 que tart ho breu no us en pot be venir;
13 pus li volgues l’arbitre franch donar,
14 d’aquest anuig grans dies ha jo·n crem,
15 si discordau, Fortuna diu: «Entrem
16 en lo divis per los mals a dobblar».
17 Los vulls traydors, qui pensen abrassar
18 a tot lo mon, he volen, se de fferm,
19 lo ffoll voler qui·ls met en lloch tan erm,
20 que los treballs no y pot acabalar,
21 mas, com ha sech, de negre li fan vert,
22 e l’icnorant calffant sa mor de ffret;
23 lo pensament no guarda lo mal dret,
24 ans tot quant veu tancat li par hubert.
25 Lo cor mesqui dona·s al descubert,
26 mas gens per sso vostre dol no disolch,
27 ans crech de fferm tots los delits vos molch,
28 com no sabe que d’ella fos en çert;
29 are u conex, com de turment es ffart,
30 pus ha sentit desbaratat son joch;
31 vol se·n tornar, pero no·s mou d’un lloch:
32 tan ffort l’a pres Amor per gentil art.
33 Verguonya trop qu’es lo tarribla cart
34 qui puny lo seny he li dona partit
35 a rresestir a qui vol fos parit,
36 mas no u enten, pensant que d’ell se guart
37 malvada sort, qui veu la gran tamor
38 qui dins vos es, tantost l’aveu en mig,
39 e tot quant feu dins vostre cor ho llig,
40 e fa us duptar que no perdau ffavor.
41 D’essi avant no sse partit millor,
42 bell cavaller, ssi no·l passat que torn,
43 e que vegam que ss’i ffa prop lo Born:
44 del sobrepus no us en doneu tristor,
45 que lo voler insesantment fa plor,
46 tro qu’es a port al cloure del prosses,
47 e ssi no u ffa, que no u creguam de res,
48 car ja sentim que per nosaltres mor.
49 Lo ffalç çimbell es l’amarguosa fflor
50 per los absens, car pensament los ffon
51 cent voltes, dich, abans lo sol no·s pon,
52 que lo present d’emor a son trezor.
53 Als no desig ssi no que ssort portas
54 mon trist voler hon llibertat perdi,
55 car tot lo dol no l’estim un carli,
56 sol que merçe dins ella jo trobas.
57 Mon ffrare dolç: vostre cor no llexas
58 lo franch voler, qui va per lo cami
59 de conseguir aquell gentil mati
60 qu’ella us dira: «Senyor, guonyada m’as».
Ed. Ramon Aramon i Serra, Cançoner dels Masdovelles, Barcelona, I.E.C., 1938, p. 141.
Risposta a Joan Berenguer de Masdovelles (cfr. 103.32), a cui seguirà una conclusione dello stesso Masdovelles (cfr. 103.103).
Incipitario
di Francesc Martí Gralla
Indice
degli autori
