Rialc
Rao 67.1

            Joan Fogassot






    1      Ab gemechs grans, plors e sospirs mortals
    2      senti les jents dolre·s per les carreres,
    3      plases, cantons, en diverces maneres,
    4      los uylls prostats, estan com bestials;
    5      dones d’estat viu star desfresades,
    6      lagremejant e batent se los pits;
    7      los infants pochs criden a cruels crits
    8      vaent star lurs mares alterades.
    9      «O trist de mi! Quin fet pot ser aquest?
    10     De quant ensa sta ’xi Barchelona?»,
    11     l’arma ’b lo cors de cascu se rahona.
    12     Acte semblant no crech may sie lest,
    13     car de lurs huylls diluvi gran despara
    14     d’aygua ten fort, que per tera·ls decau.
    15     «Ay! qu’es haso, jermans, dir me vullau».
    16     Tots estan muts e miren me ’n la cara.
    17     Creix ma dolor per tal cabteniment
    18     e de plorar los fiu prest companyia;
    19     molts sforçats perden la homenia,
    20     e cascu diu, gemegant e planyent:
            O vos omnes, qui transitis per viam: attendite et videte si est dolor sicut dolor meus.

    21     Estant axi ab desig molt extrem
    22     de ser fet sert d’una feyna ’xi trista,
    23     una galant, ab animosa vista,
    24     lo pas cuytat, per lo born venir vem.
    25     L’abit seu es huna curta marlota
    26     cusida mal, d’un negre drab e gros;
    27     de bells cabells, per espatlles e cors
    28     tots escampats, portave molt gran flota.
    29     Del drap ja dit per son abillament,
    30     sens null perfil, portave la gonella,
    31     hon brodat viu: «Lo mon Fama m’apella»,
    32     de fil tenat ab letres rudament.
    33     Sonava ffort una sobergua trompa,
    34     qui de molt luny se podie scoltar,
    35     pronunciant so qu’ella deie clar,
    36     cridant, ploran: «A part, a part la pompa,
    37     poble davot, de gran fidelitat!.
    38     Pres es aquell qui feya per empressa
    39     lebrers umils, apartats d’altivessa,
    40     ab lo sant mot qui tant es divulgat:
            Qui se humiliat exaltabitur».

    41     Hoint aso, perdi los sentiments
    42     per mes spay que dir un paternostre;
    43     puys digui: «Llas!, del princep ho diu nostre,
    44     tant desitjat per infinides jents».
    45     Apres pensi que no era posible
    46     semblant senyor eser deslibertat.
    47     Mas esser ver per tots m’es afermat,
    48     dient que molts n’an avis infallible
    49     per alguns seus afectats curials
    50     qui narren com en Leyda feu la presa
    51     lo senyor rey, ab furor molt ensesa,
    52     qui certament es informat de fals;
    53     e que no te lo princep esperança
    54     sino en Deu e lo gran Principat,
    55     e ’n l’excellent Barchelona ciutat
    56     per ffer tornar la tempesta bonança;
    57     e qu’exi ells, deserts e desviats,
    58     van dispergits e serquen medicina,
    59     ans que lo cors l’arma lexe, mesquina,
    60     com a perduts e del tot desperats.
            Quoniam rellicto illo omnes ffugierunt.

    61     E per sentir lo fet com es passat,
    62     sobresdolor mon sperit s’enflama;
    63     e, congoxos, segui la dita Ffama
    64     cosses dient d’extrema pietat:
    65     com, a l’exint de Lleyda, serta hora,
    66     molt fort guardat lo princep desus dit,
    67     no l’es permes s’acost gran ni petit;
    68     sens sperons va ’b la reyna senyora;
    69     mas entre·ls peus de mules e rosins
    70     molts servidors, ab voluntats excesses,
    71     l’ixen planyent, de plors fetes grans meses,
    72     atterrats tots com a perduts mesquins;
    73     als quals, voltat, dix: «Servidors e frares:
    74     ffet es de mi», degotants los uylls seus,
    75     «Ja mes no us puch mantenir, devots meus;
    76     tornau vos ne a casa vostres pares».
    77     D’on ploren tots, homens, dones, infants;
    78     ne sce cruel, si ’n raho comunica,
    79     per tal perlar, qui breu vida·l judica,
    80     no li rompes lo cor vists los cridants:
             Domine, dic nobis, qui sequti sumus te, quid nobis erit?».

    81     A, quin novell, a tots los servidors
    82     ffou lo donar d’axi ’margua licensa!
    83     Pensau ab qual trist jest e continensa
    84     se parten d’ell los faells seguidors:
    85     uns d’una part, altres d’altra, se·n tornen,
    86     plorant, planyent lur princep e senyor,
    87     molt contristats, plens d’extrema dolor,
    88     que sol un punt no folgen ne sojornen;
    89     esta pensant cascu incesantment
    90     lo cars cruel, congoxos, molt orrible,
    91     la gran furor rigorosa, terrible,
    92     ab qu’era fet tal apresonament;
    93     d’on ja tothom leva balanç e suma
    94     que·l dit senyor es molt prop de la mort.
    95     Deffayll lo seyn, lo saber e conort,
    96     d’ira lo foch per totes parts tal fuma.
    97     Mas no·l lexa en tots aquests afers
    98     lo tant privat e volgut Vilarasa,
    99     qui per carrers, plases, camins e casa
    100    sempre·l segui, cullint tot lo proses;
            ille autem sequebatur eum a llonge.

    101    De continent, rebut aquest avis,
    102    lo Principat feel de Cathalunya,
    103    qui setisfer al degut may se lunya,
    104    hac proveyt promptament sens divis:
    105    al rey senyor tramet grans embexades,
    106    per subvenir a tal nesesitat.
    107    E semblant fa cad’universitat.
    108    Cavalquen prest, tiren a grans jornades
    109    los reverends, egregis, magnifichs
    110    ambaxadors, nobles e honorables,
    111    de tots stats, hon van molt concordables,
    112    d’esforç viril no mostrant se menichs.
    113    Hoyreu, donchs, ha huna veu lo poble,
    114    plorant, cridar: «No muyre el bon senyor!
    115    No y plangam res! Conega nostr’amor!»
    116    Aço dient ab cor devot inmoble:
    117    «Suplicau ne la reyal majestat,
    118    oferint vos star ne a l’asmena!
    119    Purgem ho tots, e no·n port ell la pena,
    120    si de null fet pot eser inculpat.
            Hic enim est salus et resurreccio nostra per quem salvati et liberati sumus».

    121    Dir so constret un tan extrem voler
    122    ences en tots abitants de la terra
    123    vers dit senyor; e no crech que ma n’erra
    124    divinal do eser molt vertader.
    125    Los monestirs e les esgleyes totes
    126    ffan professons molt be, devotament;
    127    lagremejant, Deu pregen umilment
    128    que les presons del princep sien rotes.
    129    Homens d’onor e tot lo popular,
    130    damas galants e les altres comunes,
    131    qui ’n aquest fet se mostren totes unes,
    132    lexen a part l’ufanos abillar!
    133    Cesen tots jochs! Cesen les alegries!
    134    Cesen dançars! Cesen tots los delits!
    135    De plants e plors tots siam molt fornits,
    136    Deu suplicant, dient grans letanies!
    137    Semblant tristor no·s viu en nengun temps.
    138    Encortinats veig estar los retaules.
    139    O, mala sort, e quin joch nos entaules!
    140    Tristor e dol han vuy favor ensemps.
             Et ex illa ora tenebre facte sunt super universam terram.

    141    No passa molt fou rebut un correu,
    142    prest e volant, espatxat en Ytona,
    143    dels legats dits, remes a Barchelona
    144    als deputats, d’on fem laors a Deu,
    145    letres portant, ab les quals avis feren
    146    viu e dispost es dit princep senyor;
    147    e que molt be, no mostrada rigor,
    148    lo senyor rey e la reyna·ls reberen;
    149    e qu’era ver, apres fou suplicat
    150    per ells del fet a la reyal presença,
    151    los fou respost ab plasent continença
    152    rametent los a la mestra ciutat;
    153    e mes avant, com la senyora reyna
    154    molt decentment a pres lo lur venir,
    155    offerint se de bon cor subvenir
    156    ab ells esens a la predita feyna;
    157    e visitat per ells lo princep dit,
    158    confortants lo en manera deguda,
    159    mes se ’n lurs mans, demanant lur ajuda;
    160    cascu li diu aqui son esperit:
            «Eciamsi oportuerit me mori tecum non te negabo».

    161    Apres que fou lo rey ab son estat
    162    junt en la gran e forta Saragossa,
    163    los cathalans fan lur deguda cossa
    164    per obtenir del princep libertat.
    165    Suplicant ne la reyal accellença
    166    com se pertany de bons e fels vessalls,
    167    molt humilment, de paraules ab talls
    168    apunctants be, composts ab providença,
    169    deduints hi l’escampament de sanch
    170    gran e soberch, per la jent cathalana,
    171    seguint los reys per tanta part mundana,
    172    ffet no dubtant morir ab cor molt franch
    173    houen resposts de l’alta senyoria
    174    com lo seu fill es trobat en error
    175    molt greu e fort, d’on mereix desonor,
    176    e qu’a merce pendre ja no·l poria.
    177    Replicen li, supplicant virilment,
    178    per gran que fos la filial ofença,
    179    major est molt l’alta reyal clemença,
    180    de que, us fas vot, se diu palesament:
            In omnem terram exivit sonus corum et infines orbis terre verba corum.

Recors a nostra dona

    181    Recorregam, donchs, ab devocio,
    182    a la gran font de pietat e mena,
    183    prech son Fill car prest aja fi la pena
    184    que soportam de l’astranya preso,
    185    e que no guart la nostra gran somada
    186    de peccats leigs, comesos en passat.
    187    «Merce!, merce!», clamam, «e pietat!
    188    Reyna dels cels, pus sou nostr’advocada,
    189    e per nos, trists, vos pres per mare Deu,
    190    girau, girau vostr’amorosa vista,
    191    mirau dolor de poble, axi trista!
    192    Dau nos socors, Verge, no us sie greu!
    193    No permetau talment perir la terra,
    194    qu’esta sperant l’accellent presoner
    195    sera senyor de pau, justicier.
    196    Sancta dels sancts: tal dan no us fasa guerra!
    197    Feu qu’ejam prest de goig un tal novell
    198    qual esperam, Verga, de vos, Maria,
    199    e puxam dir, ab solemn’alegria
    200    lo cantich sant molt singular e bell:
            Hec est dies, quam fecit Dominus: exultemus et letemur in ea».

 

 

 

Ed. Gemma Navarro, Rialc 2001.

Mss.: NJpK. Base: N || 16 Tots J] Tosts N. — 39 lebrers J] Lebres N. — 50 narren J] naren N.— 70 servidors J] servidos N. — 70 excesses J] extesses N. ¾ 72 atterrats J] alterrats N. — 76 casa J] casses N.— 88 punt J] jornt N. — 91 terrible J] terible N.¾ 99 carrers J] carers N. — 104 sens J ] feits N.— 109 egregis J] egregi N. — 134 dançars J] dansar N. — 137 nengun J] engun N. — 193 perir J] parir N.— 199 solemn’alegria J] selempnalegria N.

Vedi altra edizione basata sul solo ms. p.
Vedi anche altra edizione complessiva di tre testi sulla prigionia, la liberazione e la morte del Principe di Viana (67.1, 67.5 e 75.1).

 

Incipitario di Joan Fogassot
Indice degli autori

Rialc