Joan Fogassot
1 Ab gemechs grans, plors e sospirs mortals
2 senti les jents dolre·s per les carreres,
3 plases, cantons, en diverces maneres,
4 los uylls prostats, estan com bestials;
5 dones d’estat viu star desfresades,
6 lagremejant e batent se los pits;
7 los infants pochs criden a cruels crits
8 vaent star lurs mares alterades.
9 «O trist de mi! Quin fet pot ser aquest?
10 De quant ensa sta ’xi Barchelona?»,
11 l’arma ’b lo cors de cascu se rahona.
12 Acte semblant no crech may sie lest,
13 car de lurs huylls diluvi gran despara
14 d’aygua ten fort, que per tera·ls decau.
15 «Ay! qu’es haso, jermans, dir me vullau».
16 Tots estan muts e miren me ’n la cara.
17 Creix ma dolor per tal cabteniment
18 e de plorar los fiu prest companyia;
19 molts sforçats perden la homenia,
20 e cascu diu, gemegant e planyent:
O vos omnes, qui transitis per viam: attendite et videte si est dolor sicut dolor meus.
21 Estant axi ab desig molt extrem
22 de ser fet sert d’una feyna ’xi trista,
23 una galant, ab animosa vista,
24 lo pas cuytat, per lo born venir vem.
25 L’abit seu es huna curta marlota
26 cusida mal, d’un negre drab e gros;
27 de bells cabells, per espatlles e cors
28 tots escampats, portave molt gran flota.
29 Del drap ja dit per son abillament,
30 sens null perfil, portave la gonella,
31 hon brodat viu: «Lo mon Fama m’apella»,
32 de fil tenat ab letres rudament.
33 Sonava ffort una sobergua trompa,
34 qui de molt luny se podie scoltar,
35 pronunciant so qu’ella deie clar,
36 cridant, ploran: «A part, a part la pompa,
37 poble davot, de gran fidelitat!.
38 Pres es aquell qui feya per empressa
39 lebrers umils, apartats d’altivessa,
40 ab lo sant mot qui tant es divulgat:
Qui se humiliat exaltabitur».
41 Hoint aso, perdi los sentiments
42 per mes spay que dir un paternostre;
43 puys digui: «Llas!, del princep ho diu nostre,
44 tant desitjat per infinides jents».
45 Apres pensi que no era posible
46 semblant senyor eser deslibertat.
47 Mas esser ver per tots m’es afermat,
48 dient que molts n’an avis infallible
49 per alguns seus afectats curials
50 qui narren com en Leyda feu la presa
51 lo senyor rey, ab furor molt ensesa,
52 qui certament es informat de fals;
53 e que no te lo princep esperança
54 sino en Deu e lo gran Principat,
55 e ’n l’excellent Barchelona ciutat
56 per ffer tornar la tempesta bonança;
57 e qu’exi ells, deserts e desviats,
58 van dispergits e serquen medicina,
59 ans que lo cors l’arma lexe, mesquina,
60 com a perduts e del tot desperats.
Quoniam rellicto illo omnes ffugierunt.
61 E per sentir lo fet com es passat,
62 sobresdolor mon sperit s’enflama;
63 e, congoxos, segui la dita Ffama
64 cosses dient d’extrema pietat:
65 com, a l’exint de Lleyda, serta hora,
66 molt fort guardat lo princep desus dit,
67 no l’es permes s’acost gran ni petit;
68 sens sperons va ’b la reyna senyora;
69 mas entre·ls peus de mules e rosins
70 molts servidors, ab voluntats excesses,
71 l’ixen planyent, de plors fetes grans meses,
72 atterrats tots com a perduts mesquins;
73 als quals, voltat, dix: «Servidors e frares:
74 ffet es de mi», degotants los uylls seus,
75 «Ja mes no us puch mantenir, devots meus;
76 tornau vos ne a casa vostres pares».
77 D’on ploren tots, homens, dones, infants;
78 ne sce cruel, si ’n raho comunica,
79 per tal perlar, qui breu vida·l judica,
80 no li rompes lo cor vists los cridants:
Domine, dic nobis, qui sequti sumus te, quid nobis erit?».
81 A, quin novell, a tots los servidors
82 ffou lo donar d’axi ’margua licensa!
83 Pensau ab qual trist jest e continensa
84 se parten d’ell los faells seguidors:
85 uns d’una part, altres d’altra, se·n tornen,
86 plorant, planyent lur princep e senyor,
87 molt contristats, plens d’extrema dolor,
88 que sol un punt no folgen ne sojornen;
89 esta pensant cascu incesantment
90 lo cars cruel, congoxos, molt orrible,
91 la gran furor rigorosa, terrible,
92 ab qu’era fet tal apresonament;
93 d’on ja tothom leva balanç e suma
94 que·l dit senyor es molt prop de la mort.
95 Deffayll lo seyn, lo saber e conort,
96 d’ira lo foch per totes parts tal fuma.
97 Mas no·l lexa en tots aquests afers
98 lo tant privat e volgut Vilarasa,
99 qui per carrers, plases, camins e casa
100 sempre·l segui, cullint tot lo proses;
ille autem sequebatur eum a llonge.
101 De continent, rebut aquest avis,
102 lo Principat feel de Cathalunya,
103 qui setisfer al degut may se lunya,
104 hac proveyt promptament sens divis:
105 al rey senyor tramet grans embexades,
106 per subvenir a tal nesesitat.
107 E semblant fa cad’universitat.
108 Cavalquen prest, tiren a grans jornades
109 los reverends, egregis, magnifichs
110 ambaxadors, nobles e honorables,
111 de tots stats, hon van molt concordables,
112 d’esforç viril no mostrant se menichs.
113 Hoyreu, donchs, ha huna veu lo poble,
114 plorant, cridar: «No muyre el bon senyor!
115 No y plangam res! Conega nostr’amor!»
116 Aço dient ab cor devot inmoble:
117 «Suplicau ne la reyal majestat,
118 oferint vos star ne a l’asmena!
119 Purgem ho tots, e no·n port ell la pena,
120 si de null fet pot eser inculpat.
Hic enim est salus et resurreccio nostra per quem salvati et liberati sumus».
121 Dir so constret un tan extrem voler
122 ences en tots abitants de la terra
123 vers dit senyor; e no crech que ma n’erra
124 divinal do eser molt vertader.
125 Los monestirs e les esgleyes totes
126 ffan professons molt be, devotament;
127 lagremejant, Deu pregen umilment
128 que les presons del princep sien rotes.
129 Homens d’onor e tot lo popular,
130 damas galants e les altres comunes,
131 qui ’n aquest fet se mostren totes unes,
132 lexen a part l’ufanos abillar!
133 Cesen tots jochs! Cesen les alegries!
134 Cesen dançars! Cesen tots los delits!
135 De plants e plors tots siam molt fornits,
136 Deu suplicant, dient grans letanies!
137 Semblant tristor no·s viu en nengun temps.
138 Encortinats veig estar los retaules.
139 O, mala sort, e quin joch nos entaules!
140 Tristor e dol han vuy favor ensemps.
Et ex illa ora tenebre facte sunt super universam terram.
141 No passa molt fou rebut un correu,
142 prest e volant, espatxat en Ytona,
143 dels legats dits, remes a Barchelona
144 als deputats, d’on fem laors a Deu,
145 letres portant, ab les quals avis feren
146 viu e dispost es dit princep senyor;
147 e que molt be, no mostrada rigor,
148 lo senyor rey e la reyna·ls reberen;
149 e qu’era ver, apres fou suplicat
150 per ells del fet a la reyal presença,
151 los fou respost ab plasent continença
152 rametent los a la mestra ciutat;
153 e mes avant, com la senyora reyna
154 molt decentment a pres lo lur venir,
155 offerint se de bon cor subvenir
156 ab ells esens a la predita feyna;
157 e visitat per ells lo princep dit,
158 confortants lo en manera deguda,
159 mes se ’n lurs mans, demanant lur ajuda;
160 cascu li diu aqui son esperit:
«Eciamsi oportuerit me mori tecum non te negabo».
161 Apres que fou lo rey ab son estat
162 junt en la gran e forta Saragossa,
163 los cathalans fan lur deguda cossa
164 per obtenir del princep libertat.
165 Suplicant ne la reyal accellença
166 com se pertany de bons e fels vessalls,
167 molt humilment, de paraules ab talls
168 apunctants be, composts ab providença,
169 deduints hi l’escampament de sanch
170 gran e soberch, per la jent cathalana,
171 seguint los reys per tanta part mundana,
172 ffet no dubtant morir ab cor molt franch
173 houen resposts de l’alta senyoria
174 com lo seu fill es trobat en error
175 molt greu e fort, d’on mereix desonor,
176 e qu’a merce pendre ja no·l poria.
177 Replicen li, supplicant virilment,
178 per gran que fos la filial ofença,
179 major est molt l’alta reyal clemença,
180 de que, us fas vot, se diu palesament:
In omnem terram exivit sonus corum et infines orbis terre verba corum.
Recors a nostra dona
181 Recorregam, donchs, ab devocio,
182 a la gran font de pietat e mena,
183 prech son Fill car prest aja fi la pena
184 que soportam de l’astranya preso,
185 e que no guart la nostra gran somada
186 de peccats leigs, comesos en passat.
187 «Merce!, merce!», clamam, «e pietat!
188 Reyna dels cels, pus sou nostr’advocada,
189 e per nos, trists, vos pres per mare Deu,
190 girau, girau vostr’amorosa vista,
191 mirau dolor de poble, axi trista!
192 Dau nos socors, Verge, no us sie greu!
193 No permetau talment perir la terra,
194 qu’esta sperant l’accellent presoner
195 sera senyor de pau, justicier.
196 Sancta dels sancts: tal dan no us fasa guerra!
197 Feu qu’ejam prest de goig un tal novell
198 qual esperam, Verga, de vos, Maria,
199 e puxam dir, ab solemn’alegria
200 lo cantich sant molt singular e bell:
Hec est dies, quam fecit Dominus: exultemus et letemur in ea».
Ed. Gemma Navarro, Rialc 2001.
Mss.: NJpK. Base: N || 16 Tots J] Tosts N. — 39 lebrers J] Lebres N. — 50 narren J] naren N.— 70 servidors J] servidos N. — 70 excesses J] extesses N. ¾ 72 atterrats J] alterrats N. — 76 casa J] casses N.— 88 punt J] jornt N. — 91 terrible J] terible N.¾ 99 carrers J] carers N. — 104 sens J ] feits N.— 109 egregis J] egregi N. — 134 dançars J] dansar N. — 137 nengun J] engun N. — 193 perir J] parir N.— 199 solemn’alegria J] selempnalegria N.
Vedi
altra edizione basata sul solo ms. p.
Vedi
anche altra edizione complessiva di tre testi sulla prigionia, la liberazione e la morte
del Principe di Viana (67.1, 67.5
e 75.1).
Incipitario
di Joan Fogassot
Indice
degli autori
