Joan Fogassot, Guillem Gibert
Romanç fet per Johan Fogassot, notari sobre la preso o detencio de l’illustrissimo senyor don Karles princep de Viana e primogenit D’Arago, ves lo qual fon fet en la vila de Bruxelles del Ducat de Barbant: en lo mes de ffabrer any Mil CCCC Lx hu.1 Ab gemechs grans, plors e sospirs mortals
2 senti les gents dolre·s per les carreres
3 plasses, cantons, en diverses maneres,
4 los uylls prostrats, estan com bestials;
5 dones d’estat viu star desfressades,
6 lagremeiant e batent se los pits;
7 los infants pochs criden a cruels crits
8 Vehent star lurs mares alterades,
9 «O trist de mi! Quin fet pot ser aquest?
10 De quant ença sta ’xi Barsalona?»,
11 l’arma ’b lo cors de cascu se rahona.
12 Acte semblant no crech may sia lest,
13 car de lurs uylls diluvi gran despara
14 d’aygua tan fort que per terra·ls decau.
15 «Ay! qu’es aço, germans, dir me vullau».
16 Tots estan muts e guarden me ’n la cara.
17 Creix ma dolor per tal capteniment
18 e de plorar los fiu prest companyia;
19 molts sforçats perden la homenia,
20 e cascu diu, gemegant e planyent:
O vos omnes, qui transitis per viam: attendite et videte si est dolor sicut dolor meus.
21 Estant axi ab desig molt extrem
22 d’esser fet cert d’una feyna ’xi trista,
23 una galant, ab animosa vista,
24 lo pas cuytat, per lo born venir vem.
25 L’abit seu es una curta merlota
26 cusida mal, d’un negre drap e gros;
27 de bells cabells, per espatles e cors
28 tots escampats, portave molt gran flota.
29 Del drap ja dit per son abillament,
30 sens null perfil, portave la gonella,
31 hon brodat viu: «Lo mon Fama m’apella»,
32 de fil tenat ab letres rudament.
33 Sonave fort una soberga trompa,
34 qui de molt luny se podia scoltar,
35 pronunciant ço qu’ella deya clar,
36 cridant, ploran: «A part, a part la pompa,
37 poble devot, de gran fidelitat!
38 Pres es aquell qui feye per empresa
39 lebrers humils, apartats d’altivesa,
40 ab lo sant mot qui tant es divulgat:
Qui se humiliat exaltabitur».
41 Hoyt aço, perdi los sentiments
42 per mes spay que dir un paternostre;
43 puys digui: «Las!, del princep ho diu nostre,
44 tant desijat per infinides gents».
45 Apres pensi que no era possible
46 semblant senyor esser deslibertat.
47 Mas esser ver per tots m’es affermat,
48 dihent que molts n’an avis infallible
49 per alguns seus affectats curials
50 qui narren com en Leyda feu la presa
51 lo senyor rey, ab furor molt ençesa,
52 qui certament es informat de fals;
53 e que no te lo princep esperança
54 sino en Deu e lo gran Principat,
55 e ’n l’excellent Barsalona ciutat
56 per fer tornar la tempesta bonança;
57 e qu’exi ells, deserts e desviats,
58 van dispergits e cerquen medicina,
59 ans que lo cors l’arma lexe, mesquina,
60 com a perduts e del tot desperats.
Quoniam relicto illo omnes fugierunt.
61 E per sentir lo fet com es passat,
62 sobres dolor mon spirit s’enflama;
63 e, congoxos, segui la dita Fama
64 coses dihent d’extrema pietat:
65 com, a l’exint de Leyda, certa hora,
66 molt fort guardat lo princep dessus dit,
67 no l’es permes s’acost gran ne petit;
68 sens sperons va ’b la reyna senyora;
69 mas entre·ls peus de mules e rossins
70 molts servidors, ab voluntats excesses,
71 l’ixen planyent, de plors fetes grans messes,
72 atterrats tots com a perduts mesquins;
73 als quals, voltat, dix: «Servidors e frares:
74 ffet es de mi», degotants los uylls seus,
75 «Ja mes no us pueg mantenir, devots meus;
76 tornau vos ne a casa vostres pares».
77 D’on ploren tots, homens, dones, infants;
78 ne sce cruel, si ’n raho comunica,
79 per tal parlar, qui breu vida·l judica,
80 no li rompes lo cor vists los cridants:
Domine, dic nobis, qui sequti sumus te, quid nobis erit?.
81 A quin novell, a tots los servidors
82 ffou lo donar d’axi ’marga licença!
83 Pensau ab qual trist gest e continença
84 se parten d’ell los faels seguidors:
85 uns d’una part, altres d’altra, se·n tornen,
86 plorant, planyent lur princep e senyor,
87 molt contristats, plens d’extrema dolor,
88 que sol un punt no folguen ne soiornen;
89 esta pensant cascu incessantment
90 lo cars cruel, congoxos, molt orrible,
91 la gran furor rigorosa, terrible,
92 ab qu’era fet tal apresonament;
93 d’on ja tot hom leva balanç e suma
94 que·l dit senyor es molt prop de la mort.
95 Deffall lo seny, lo saber e conort,
96 d’ira lo foch per totes parts tal fuma.
97 Mas no·l lexa en tots aquests affers
98 lo tant privat e volgut Vilarasa,
99 qui per carrers, plasses, camins e casa
100 sempre·l segui, cullint tot lo proces;
ille autem sequebatur eum a longe.
101 De continent, rebut aquest avis,
102 lo Principat fael de Cathalunya,
103 qui satisfer al degut may se lunya,
104 hac provehit promptament sens divis:
105 Al rey senyor tramet grans ambaxades,
106 per subvenir a tal necessitat,
107 e semblant fa cad’universitat.
108 Cavalquen prest, tiren a grans jornades
109 los reverents, egregi, magniffichs
110 ambaxadors, nobles e honorables,
111 de tots stats, hon van molt concordables,
112 d’esforç viril no mostrant se menichs.
113 Hoyreu, donchs, a una veu lo poble,
114 plorant, cridar: «No muyr el bon senyor!
115 No y plangam res! Conega nostr’amor!»
116 Aço dihent ab cor devot inmoble:
117 «Suplicau ne la reyal magestat,
118 offerint vos star ne a l’asmena!
119 Purguem ho tots, e no·n port ell la pena,
120 si de null fet pot esser inculpat.
Hic enim est salus et resurrectio nostra per quem salvati et liberati sumus».
121 Dir so constret un tan extrem voler
122 ences en tots habitants de la terra
123 vers dit senyor; e no crech que me n’erra
124 divinal do esser molt vertader.
125 Los monastirs e les esgleyes totes
126 ffan proffessons molt be, devotament;
127 lagremeiant, Deu preguen humilment
128 que les presons del princep sien rotes.
129 Homens d’onor e tot lo popular,
130 dames galants e les altres comunes,
131 qui ’n aquest fet se mostren totes unes,
132 leixen a part l’uffanos abillar!
133 Cessen tots jochs! Cessen les alegries!
134 Cessen dançars! Cessen tots los delits!
135 De plants e plors tots stam molt fornits,
136 Deu suplicants, dihents grans letanies!
137 Semblant tristor no·s viu en negun temps.
138 Encortinats veig estar los retaules.
139 O, mala sort, e quin joch nos entaules!
140 Tristor e dol han vuy favor ensemps.
Et ex illa hora tenebre facte sunt super universam terram.
141 No passa molt fou rebut un correu,
142 prest e volant, espatxat en Hitona,
143 dels legats dits, remes a Barsalona
144 als diputats, d’on fem lahors a Deu,
145 letres portant, ab les quals avis feren
146 viu e dispost es dit princep senyor;
147 e que molt be, no mostrada rigor,
148 lo senyor rey e la reyna·ls reberen;
149 e qu’era ver, apres fou suplicat
150 per ells del fet a la reyal presença,
151 los fou respost ab plasent continença
152 remetent los a la mestra ciutat;
153 e mes avant, com la senyora reyna
154 molt decentment ha pres lo lur venir,
155 offerint se de bon cor subvenir
156 ab ells esens a la predita feyna;
157 e visitat per ells lo princep dit,
158 confortants lo en manera deguda,
159 mes se ’n lurs mans, demanant lur aiuda;
160 cascu li diu aquin son espirit:
Etiamsi opportuerit me mori tecum non te negabo.
161 Apres que fou lo rey ab son estat
162 junt en la gran e farta Ceragossa,
163 los cathalans fan lur deguda cossa
164 per obtenir del princep libertat.
165 Suplicant ne la reyal excellença
166 com se pertany de bons e fels vassalls,
167 molt humilment, de paraules ab talls
168 apunctants be, composts ab providença,
169 deduhints hi l’escampament de sanch
170 gran e soberch, per la gent cathalana,
171 seguint los reys per tanta part mundana,
172 ffet no duptant morir ab cor molt franch
173 houen resposts de l’alta senyoria
174 com lo seu fill es trobat en error
175 molt greu e fort, d’on mereix desonor,
176 e qu’a merce pendre ja no·l poria.
177 Repliquen li, supplicant virilment,
178 per gran que fos la filial offensa,
179 maior es molt l’alta reyal clemença,
180 de que, us fas vot, se diu palesament:
In omnem terram exivit sonus corum et infines orbis terre verba corum.
Recors a nostra dona
181 Recorregam, donchs, ab devocio,
182 a la gran font de pietat e mena,
183 prech son Fill car prest haja fi la pena
184 que soportam de l’astranya preso,
185 e que no guart la nostra gran somada
186 de peccats leigs, comesos en passat.
187 «Merce! Merce!», clamam, «e pietat!
188 Reyna dels cels, pus sou nostr’advocada,
189 e per nos, trists, vos pres per mare Deu,
190 girau, girau vostr’amorosa vista,
191 mirau dolor de poble, axi trista!
192 Dau nos socors, Verge, no us sia greu!
193 No permetau perir talment la terra,
194 qu’esta sperant l’excellent presoner
195 sera senyor de pau, justicier.
196 Sancta dels sancts: tal dan no us fassa guerra!
197 Ffeu haiam prest de goig un tal novell
198 qual esperam, Verge, de vos, Maria,
199 e puixam dir, ab solemn’alegria
200 lo cantich sant molt singular e bell:
Hec est dies, quam fecit Dominus: exultemus et letemur in ea».
Obra feta per lo dit Johan Fogassot sobre la liberatio del dit senyor primogenit.
Ecce quam bonum et quam iocundum habitare fratres in unum
1 Infinits mals divisio·ns aporta,
2 segons vehem per clar esperiment.
3 Test singular Jhesus omnipotent
4 nos en dona, l’Avangeli u reporta,
5 quant ell repres en nom de Balzabuch
6 fforagitar los demonis dels cossos
7 per los malvats fariseus, qui ab mossos
8 d’enveja gran, insaciable cuch,
9 fferen esforç d’abatre sos miracles;
10 argumenta sabent l’intrinsech lur:
11 Omne regnum mox desolabitur
12 divis en si, d’on solgue lurs obstacles.
13 Segueix se, donchs, e no·s pot inpugnar,
14 alla hon es la unio beneita
15 cessen quants mals divisio maleyta
16 en l’univerç poria fer causar.
17 En nostre temps vists n’avem prou grans actes
18 pel virtuos don Carles d’Arago
19 tant desijat, detengut en preso
20 contra statuts, libertats, leys e pactes;
21 car crech ferm yo per lo mortal divis
22 qu’estav’ances dins la gran Barselona,
23 del Principat mestressa e patrona,
24 no pensant may lo cors talment s’unis,
25 e no callats alguns consells perverses,
26 o no dihents ço que·s devia dir,
27 ffou pres aquell; mas sens null differir
28 fforen units los volers tant diverses
29 en liberar la carn de lur senyor.
30 E ’n un instant s’uni tota la terra
31 ab voler tal, que tot lo mon aterra,
32 car dir se pot james se viu major;
33 e procehint ab moltes ambaxades,
34 salva tostemps la gran fidelitat,
35 criden merce a l’alta majestat
36 exponent li rahons justificades;
37 e per trobar complit remey e prest,
38 per dar repos e cedar tots enfractes,
39 ab just proses, fets alguns virils actes
40 contra·ls malvats consellants dit arrest,
41 del clament rey, usant de sa clamença,
42 per lo mitja de la reyna ’ccellent,
43 obtengut fou sobr’aço, finalment,
44 que fou libert lo fill de paciença.
45 Ja for’axit del nostre Principat,
46 pres, detengut al castell de Morella,
47 e ’n hun moment s’escampe la novella,
48 d’on tot lo mon fou content e pagat;
49 ffins als infants qui parlar no sabien,
50 vist lo gran goig mogut per lurs parents,
51 ffan lo semblant, ab jest e continents,
52 mostrants lo pler que dins en si tenien.
53 E per no fer anujos mon proces
54 esent prolix, la forma de l’entrada
55 del dit senyor me plau haver callada,
56 pur se pot dir fou bel fet, si may v’es.
57 Donchs, abitants de la gran Cathalunya,
58 pus clar veheu quant’operacio
59 es procehint de vera hunio,
60 siam units, car de tals be no·s lunya!
61 E pus que Deu tanta merce nos fa,
62 que de l’anyell la preso ha rompuda,
63 alegrants nos, ab lengua no pas muda,
64 cantem contents lo gran alleluya.
Complant fet per Guillem Gibert en la ciutat de Barchinona sobre la mort del primogenit d’Arago don Carles. Obra encadenada solta.
1 Ab dolor gran e fora de mesura
2 vull jo dir part de una trista mort;
3 ab dolor gran, abundos en tristura
4 vos denunciu aquesta mala sort:
5 ab dolor gran passa d’aquesta vida
6 lo excellent princep de Arago;
7 ab dolor gran lo poble tots jorns crida
8 molt fort plorant, dient: «Deu li perdo».
9 Ans que moris spay de gran stona
10 ell parla clar ab un ayre plasent;
11 ans que moris a tots de Barchinona
12 recomana son fillet e sa gent;
13 ans que moris ab gran humilitat
14 volgue pregar tot hom li perdonas;
15 ans que moris pres darrer comiat
16 a tots, dient que algu no ploras.
17 Apres d’aço son cap va inclinar,
18 junctes les mans, loant lo Creador;
19 apres d’aço los ulls li viu tancar
20 ab un sospir, penssau quina tristor!;
21 apres d’aço l’anima s’aparta,
22 lexant lo cors e muntant se n’a Deu;
23 apres d’aço tot hom Jesus prega,
24 dient: «Senyor, reb lo servidor teu».
25 Cadescu pens en lo dol e turment
26 que·s comença en aquell punt e ora;
27 cadescu pens un tal departiment
28 si fletxa es qui·ls benvolens acora;
29 cadescu pens los plors, jamechs e crits
30 que·ls servidors fan, plens de amargura;
31 cadescu pens si sson romasos trists
32 que tot lur plaer s’es mudat en pressura.
33 O, cortesans, que feu d’aci avant,
34 que tal joyell ajau perdut axi?;
35 o, cortesans, com es cruel l’espant!:
36 jo pens cascu del cap dara·l coxi;
37 o, cortesans, en tot vostre jovent
38 ab gran treball lo avieu servit;
39 o, cortesans, e com no ’xiu de tent,
40 car sou restats ab pena sens profit?
41 Gran pietat es de tot benvolent,
42 clergues e lechs, donzelles e infants;
43 gran pietat qu’a tots es dezplasent,
44 e ja molt mes als faels catalans;
45 gran pietat que no·s deu presomir
46 dels molt deserts qui may tal †cobrera†;
47 gran pietat que, sert, cuyden morir
48 ab plors dient : «Mort’es la sant’ovella»,
49 Jesus baneyt e Rey tot poderos,
50 donant conort, mostrant de lum carrera;
51 Jesus baneyt, morir volguist per nos,
52 donchs en tot be demostre·ns la sendera;
53 Jesus baneyt, volgut nos has levar
54 lo Carles bo, qui era nostra guia;
55 Jesus baneyt, no l’as lexat regnar
56 perque rey sant algu no·l merexia.
57 Mare de Deu, humil verge Maria,
58 ajudau prest als qui us volen clamar;
59 Mare de Deu, mateu nos en tal via
60 qu’est mal divis del tot s’age ’partar.
61 Genolls flectats, de fin cor pregaria,
62 bons christians, la Verge sensse par;
63 genolls flectats, tot jorn reclamaria
64 qu’en paradis nos vulla collocar.
A XXIII de Satembre, festa de Sancta Tecla, any MCCCCLXI rete la arma a Deu Omnipotent lo Princep don Carles de gloriosa memoria en lo palau real de la ciutat di Barchinona.
Ed. Roberta Macchione e Oriana Scarpati (Ab gemechs grans); Liliana Cirillo (Infinits mals); Raffaella Colella (Ab dolor gran), Rialc 2001.
Ms.: J, cc. E-L. Edizione complessiva, basata sul solo ms. J, di due poemetti di Joan Fogassot (67.1 e 67.5) e di un pianto di Guillem Gibert (75.1), del quale J è testimone unico, sulla prigionia, la liberazione e la morte del Principe di Viana.
67.1
|| 183 haja] hara.
75.1
|| 6 de Arago] darago (cfr. 30 de amargura con dialefe). —
Tra 29 e 31 rima imperfetta.
Torna
alle edizioni di riferimento: 67.1, 67.5,
75.1.
Vedi anche altra edizione di 67.1 basata sul
solo ms. p.
Incipitario
di Joan Fogassot
Incipitario
di Guillem Gibert
Indice
degli autori
