Joan Fogassot
La seguent obra es stada feta per la preso del illustre senyor Don Karles fill del serenissim senyor en Johan segon rey de Arago qui essent a Leyda presona lo dit fill seu e·l feu star pres al castell de Morella. Empero per los fels cathalans de la dita preso fo desliurat segons devall se segueix.Romans
1 Ab gemechs grans, plors e suspirs mortals
2 senti les gents dolre·s per les carreres
3 plasses, cantons, en diverses maneres,
4 los ulls prostrats, stan com bestials;
5 dones d’estat viu star desfressades,
6 lagrameiant e batent se los pits;
7 los infants pochs criden a cruels crits
8 Vehent star lurs mares alterades,
9 «O trist de mi! Quin fet pot esser aquest?
10 De quant ença sta ’xi Barchalona?»,
11 l’arma ’b lo cors de cascu se rahona.
12 Acte semblant no crech may sia lest,
13 car de lurs ulls diluvi gran despara
14 d’ayga tan fort que per terra·ls decau.
15 «Ay! qu’es asso, germans, dir me vullau».
16 Tots stan muts e garden me ’n la cara.
17 Creix ma dolor per tal captaniment
18 e de plorar los fiu prest companyia;
19 molts esforçats perden la homania,
20 e cascu diu, gemegant e planyent:
O vos omnes, qui transitis per viam: attendite et videte si est dolor sicut dolor meus.
21 Estant axi ab desig molt extrem
22 d’esser fet cert d’una feyna ’xi trista,
23 una galant, ab animosa vista,
24 lo pas cuytat, per lo born venir vem.
25 L’abit seu es una curta marlota
26 cusida mal, d’un negra drap e gros;
27 de bells cabells, per espatles e cors
28 tots escampats, portava molt gran flota.
29 Del drap ja dit per son abelliment,
30 sens null perfil, portava la gonella,
31 hon brodat viu: «Lo mon Fama m’apella»,
32 de fil tanat ab letres rudament.
33 Sonave fort una soberga trompa,
34 qui de molt luny se podie scoltar,
35 pronunciant ço qu’ella deya clar,
36 cridant, ploran: «A part, a part la pompa,
37 poble devot, de gran fidelitat!.
38 Pres es aquell qui feya per empresa
39 lebres humils, apartats d’altivesa,
40 ab lo sant mot qui tant es divulgat:
Qui se humiliat exaltabitur».
41 Hoit aço, perdi los sentiments
42 per mes spay que dir un paternoster;
43 puys digui: «Las!, del princep ho diu noster,
44 tant desijat per infinides gents».
45 Apres pensi que no era possible
46 semblant senyor e<sser> deslibertat.
47 Mas esser ver per tots m’es affermat,
48 dient que molts n’an avis infallible
49 per alguns seus affectats curials
50 qui narren com en Leyda feu la presa
51 lo senyor rey, ab furor molt ençesa,
52 qui certament es informat de fals;
53 e que no te lo princep sperança
54 sino en Deu en lo gran Principat,
55 e ’n l’excellent Barchalona ciutat
56 per fer tornar la tampesta bonansa;
57 e qu’exi ells, deserts e desviats,
58 van dispargits e serquen medicina,
59 ans que lo cors l’arma lexa, mesquina,
60 com a perduts e del tot desperats.
Quoniam relicto illo <omne>s fugierunt.
61 <E p>er sentir lo fet com <es> passat,
62 <so>bres dolor mon sperit <s’en>flama;
63 <e, c>ongoxos, segui la dita <Fam>a
64 coses dient d’estrema pietat:
65 com, a l’exint de Leyda, certa hora,
66 molt fort gardat lo princep dessus dit,
67 no l’es permes s’acost gran ni petit;
68 sens sparons va ’b la reyna senyora;
69 mas entre·ls peus de mules e rossins
70 molts servidors, ab voluntats exçesses,
71 l’ixen planyent, de plors fetes grans messes,
72 atterrats tots com a perduts mesquins;
73 als quals, voltat, dix: «Servidors e frares:
74 ffet es de mi», degotants los ulls seus,
75 «Ja mes no us puch mantenir, devots meus;
76 tornau vos ne a casa vostres pares».
77 D’on ploren tots, homens, dones, infants;
78 no sce cruel, si ’n raho comunique,
79 per tal parlar, qui breu vida·l judique,
80 no li rompes lo cor vists los cridants:
Domine, dic nobis, qui sequti sumus te, quid nobis erit?
81 A quin novell, a tots los servidors
82 ffou lo donar d’axi ’marga licença!
83 Pensau ab qual trist gest e continença
84 se parten d’ell los fahels seguidors:
85 uns d’una part, altres d’altra, se·n tornen,
86 plorant, planyent lur princep e senyor,
87 molt contristats, plens d’estrema dolor,
88 que sol un punt no folguen ne seiornen;
89 esta pensant cascu incessantment
90 lo cas cruel, congoxos, molt orrible,
91 la gran furor rigorosa, terrible,
92 ab qu’era fet tal apresonament;
93 d’on ja tot hom leva balanç e suma
94 que·l dit senyor es molt prop de la mort.
95 Deffall lo seny, lo saber e conort,
96 d’ira lo foch per totes parts tal fuma.
97 Mas no·l lexa en tots aquests affers
98 lo tant privat e volgut Vilarasa,
99 qui per carrers, plasses, camins e casa
100 sempre·l segui, cullint tot lo proçes;
ille autem sequebatur eum a longe.
101 De continent, rabut aquest avis,
102 lo Principat fael de Cathalunya,
103 qui satisfer al degut may se lunya,
104 hac provehit promtament sens divis:
105 al rey senyor tramet grans ambaxades,
106 per subvenir a tal necessitat,
107 e semblant fa cad’universitat.
108 Cavalquen prest, ti<ren> a grans jornades
109 los reverents, egregi, magniffichs
110 ambaxadors, nobles e honorables,
111 de tots estats, hon van molt concordables,
112 d’esforç viril no mostrant se menichs.
113 Hoyreu, donchs, a una veu lo poble,
114 plorant, cridar: «No muyr al bon senyor!
115 No y plangam res! Conega nostr’amor!»
116 Aço dient ab cor devot inmoble:
117 «Suplicau ne la reyal magestat,
118 offerint vos star ne a l’esmena!
119 Purguem ho tots, e no·n port ell la pena,
120 si de null fet pot esser inculpat.
Hic enim est salus et resurrectio nostra per quem salvati et liberati sumus».
121 <Dir so constret un tan extrem voler
122 ences en> tots habitants <de la terra>
123 <vers dit> senyor; e no <crech que> ma n’erra
124 <divinal>do esser molt <vertader>.
125 <Los> monastirs e les <esgleyes> totes
126 <ffan>proffessons molt be, devotament;
127 lagramaiant, Deu preguen humilment
128 que les presons del princep sien rotes.
129 Homens d’onor e tot lo popular,
130 dames galants e les altres comunes,
131 qui ’n aquest fet se mostren totes unes,
132 lexen a part l’uffanos abillar!
133 Cessen tots jochs! Cessen les alegries!
134 Cessen dansars! Cessen tots los delits!
135 De plants e plors tots estam molt fornits,
136 Deu suplicant, dients grans latenies!
137 Semblant tristor no·s viu en negun temps.
138 Encortinats <veig estar> los retaules.
139 O, mala sort, e quin <joch> nos entaules!
140 Tristor e dol han vuy favor ensemps.
Et ex illa hora tenebre facte sunt super universam terram.
141 No passa molt fou rabut un correu,
142 prest e volant, espatxat en Ytona,
143 dels legats dits, rames a Barchalona
144 als diputats, d’on fem lahors a Deu,
145 letres portant, ab les quals avis feren
146 viu e dispost es dit princep senyor;
147 e que molt be, no mostrada rigor,
148 lo senyor rey e la rayna·ls raberen;
149 e qu’era ver, apres fou suplicat
150 per ells del fet a la reyal presença,
151 los fou respost ab plasent continença
152 rametent los <a la me>stra ciutat;
153 e mes avant, com la senyora reyna
154 molt decentment a pres lo lur venir,
155 offerint se de bon cor subvenir
156 ab ells esens a la predita feyna;
157 e visitat per ells lo princep dit,
158 confortants lo en manera deguda,
159 mes se ’n lurs mans, demanant lur aiuda;
160 cascu li diu aquin son sperit:
Etiamsi opportuerit me mori tecum non te negabo.
161 Apres que fou lo rey ab son stat
162 junt en la gran e farta Seragossa,
163 los cathalans fan lur deguda cossa
164 per obtenir del princep libertat.
165 Suplicant na la reyal excellença
166 com se pertany de bons <e fels vassalls>,
167 <molt humilment, de paraules ab talls
168 apunctants be, composts ab> providença,
169 deduhints hi l’<escampa>ment de sanch
170 gran e soberch, p<er la> gent cathalana,
171 seguint los reys per tanta part mundana,
172 ffet no duptant morir ab cor molt franch
173 houen resposts de l’alta senyoria
174 com lo seu fill es trobat en error
175 molt greu e fort, d’on mereix desonor,
176 e qu’a merçe pendra ja no·l poria.
177 Repliquen li, supplicant virilment,
178 per gran que fos la filial offensa,
179 maior es molt l’alta reyal clemensa,
180 de que, us fas vot, se diu palesament:
In omnem terram exivit sonus corum et infines orbis terre verba corum.
181 Recorregam, donchs, ab devocio
. . .
Ed. Liliana Cirillo, Roberta Macchione e Oriana Scarpati (basata su un solo ms., mutilo), Rialc 2001.
Ms:
p, cc.
176r-178v. || Le parti illeggibili del codice sono integrate da J tra parentesi
uncinate.
Lezioni di p corrette con J (e N): 24 venir
vem] viu venir. — 54 gran] bon. — 76 casa v.]
casa de
v.
— 118 vos] nos. — 105 al] el. — 173 houen] hoyren. — 175 greu]
gran.
Torna
all’edizione di riferimento: 67.1.
Vedi
anche altra edizione complessiva di tre testi sulla prigionia, la liberazione e la morte
del Principe di Viana (67.1, 67.5
e 75.1).
Incipitario
di Joan Fogassot
Indice
degli autori
