Rialc
Rao 141.1
Pere de Queralt
1 Sens pus tardar me ve de vos partir,
2 Na FalsAmor, pus que vey la falsia
3 de vostre cors fals, ple de tritxeria,
4 qui tot lo mon vol en color tenir;
5 don heu maldich lo jorn e·l punt e lora
6 qui nhay a vos mon cors abandonat;
7 richa dengan, paubre de leyaltat
8 sots e tal tot pus amarga que tora.
9 On prench comjat sens far major demora,
10 e vull sapiats que null temps derenan
11 me trasirets ab vostre bell semblan
12 ne·m retendrets, pus una vets soy fora
13 del vostre laç qui mha lonch temps tengut
14 pres e lliat ab mant sobrer oltratge,
15 don eu vos ret mantinen vostre gatge,
16 car no·l vull mays tenir, si Dieu majut.
17 Si·s pogues far que tot quant nay hagut
18 eu vos tornas, volenters ho rendera;
19 mas no·s pot far: ço sap vostra cambrera
20 qui nostre fet ha vist tot e sabut.
21 Per queu me·n call e dich vos que prou basta
22 nostramistat, e no pensets duymay
23 eu cant per vos canço, dança ne lay,
24 pus de tal tros havets fayta rabasta.
25 Be dix vertat cell que dix: «No es casta
26 nes ha valor dompna que fay simbell
27 a mays dun sols de son gay cos ysnell,
28 ne quan sofer que null autre la tasta».
29 Vostres resposts son aysi gracios
30 que tot ayço quautra dona denegua
31 quan disets «No» vos ne tenits per pegua:
32 lo cor havets datorgar piados.
33 No·l cal estar lonch temps de jenollos
34 cell cap cor ferm la vostramor demana,
35 car tost laura, sitot ses obra vana,
36 que may no·n viu anar hun fadigos;
37 mas be ay vist, per vostra gran fallença,
38 ques en hun jorn mudavets tres aymans,
39 don tinch per foll cell qui es desirans
40 de vostramor ne y da ferma creença.
41 Al dieu damor supley ab reverença
42 quen breu de temps siats pus freyturans
43 de servidors, que vos no·n sots bastans
44 e no trobets qui us aport benvolença.
Ed. Martín de Riquer, «Miscelánea de poesía medieval catalana», BRABLB, 26, 1954-56, pp. 151-185, a p. 157.