Bernat Fenollar, Joan Verdanxa,
Joan Vidal, Pere Vilaspinosa
e Miquel Estela
Fenollar
1 Per be que lo mon en tals fets huy sia
2 no prou favorable past es singular
3 e vist que d’amor se parla tot dia
4 de quatre luquets saber jo volria
5 qual mes la encen e la fa doblar
6 jo dich que lo veure que mostra carrera.
7 A tot quant apres li dona combat
8 mossen Vidal veig del grat fa bandera.
9 Verdanxa l’entendre diu que la prospera
10 e Vilaspinosa defen voluntat.
Vidal
11 Les vostres virtuts a mi seran guia
12 al que ma edat ma vol contrestar
13 dire lo que·m par seguint vostre via
14 si be ja d’amor no sent qual solia
15 pero lo bon grat la fa recular.
16 Lo grat es d’amor la vera racera
17 que seny e saber te molt subjugat
18 encen lo gran foch qui tant encarcera
19 lo propi voler e fa li barrera
20 que no pot cobrar perdent libertat.
Verdanxa
21 Encen lo voler qui ans no volia
22 en foch gran d’amor el fa cativar
23 l’entendre sens pus lo qual no desvia
24 mas mostra cami per la travessia
25 per hon se recull delit per amar
26 que l’entaniment desplega senyera
27 de hon se promou d’amor lo debat
28 les flames fa grans crexent la foguera
29 compren los delits e·ls mals desbarrera
30 principi mostrant de gran veritat.
Vilaspinosa
31 Sens lenya lo foch cremar no poria
32 ne menys de voler amor pot star,
33 aquell te lo be que·ls actes seus cria
34 engendra e fa ab gran cortesia
35 que l’ho e lo no per ell se pot dar.
36 La causa d’amor voluntat es vera
37 sens ella may res pogue esser amat
38 encen lo gran foch ab flama tant fera
39 que may lo ferit sos actes onera
40 encars que la mor se veja al costat.
Fenollar
41 Les formes gentils tenir poch valria
42 sino per lo goig que ve del mirar
43 en semblant convit no hi ha lepolia
44 nodresca l’amor ab tal alegria
45 com es fas a fas son be contemplar
46 per so les finestres d’amor son frontera
47 per hon se contemplen l’amant e l’amat
48 sino fos la vista suau, falaguera
49 de gests e senyals portant deventera
50 lo cor no seria d’amor tan nafrat.
Vidal
51 Per dir veritat negar no sabria
52 que·l veure conmou lo seny e pensar
53 e ya per aço molt poch obraria
54 amor si bon alt ab grat no·n sortia
55 puix es d’ella escha e fa la cremar
56 lo grat es semblant de gra de falguera
57 te l’entaniment tot encativat
58 de la voluntat lo grat es simera
59 d’amor l’esperit regala com sera
60 e sab que dich ver lo quin es passat.
Verdanxa
61 Ni vista, ni grat, ni voler faria
62 les flames y fochs d’amor augmentar
63 sens l’entaniment qui sols empalia
64 la saba d’amor guiant sens falsia
65 car fa conegut lo loch del repar
66 aquell es de tots aquella caldera
67 a hont se recou lo sucre stimat
68 dels draps lo pus fi l’entendre·s cors lera
69 sens ell lo voler ni vol, ni volguera
70 com sia primer hon grat es causat.
Vilaspinosa
71 Real majestat qui·ls senys manaria
72 govern que major no pot derrocar,
73 principi movent que·ls actes mouria
74 aquells sols voler tals forses tendria
75 que l’entaniment raho fa negar
76 voler pren amor en guerra primera
77 aquell elegint se dona brebat
78 en tant que lo cor tramet per cantera
79 e fletxes d’or fi ab tal bombardera
80 que may del perfum algun va spantat.
Fenollar
81 Amor per los ulls se cansa e es guia
82 aquells fan lo cor mes enamorar
83 lavat abillat sens ulls no veuria
84 la gracia menys ni la loçania
85 ni·ls rossos cabells qui·s fan adorar
86 vejau qui ’s ferit dins en la visera
87 d’objectes semblants si viu rabiat
88 ences en amor en tanta manera
89 que passa d’un salt lo riu de cullera
90 pel que veu tan bell tenir abrassat.
Vidal
91 Lo gran objecte y te senyoria
92 que fa lo voler per si alterar
93 dispon lo pertret sens ell no rebria
94 lo voler amor ni l’informaria
95 lo grat defallint amor fa cessar
96 les fulles son d’or d’aquella pomera
97 . . .
98 nodreix augmentant amor vertadera
99 conservas per grat quant no ’s baratera
100 si grat no teniu d’amor sou fallat.
Verdanxa
101 L’entendres aquell lo qual desafia
102 voler e lo grat els fa concordar
103 perque destroneix per la fantasia
104 lo be conegut de hon se cambia
105 en lo que desig la fa transportar
106 d’amor los grans archs d’aquesta pradera
107 se tallen segurs e sens feredat
108 per hon lo delit tant fort se carrera
109 que no resta part que reste censera
110 del cors de l’amant qui sta entuxegat.
Vilaspinosa
111 En la voluntat amor naxeria
112 perqu’es accident de noble causar
113 qui cause·l causat la causa seria
114 e foch tan ardent aquell encendria
115 que may amador sabe desamar
116 aquesta sens pus l’entendren barrera
117 la lum apagant de sa claradat
118 lo veure lo grat tant fort apodera
119 com escull de mar qui encalla galera
120 que l’aygue fallint tot resta negat.
Fenollar
121 Deu ha presa carn faent companyia
122 e·s fa cascun jorn en pa consegrar
123 sabent nostre cor mirant cremaria
124 ab flames de foch ardentment e pia
125 d’amor pus ences sens may apagar
126 appar donchs que ells son la padrenyera
127 ab que·s trau d’amor lo foch apurat
128 y als sants en lo cel l’esglesia ho advera
129 la causa per que l’amor persevera
130 es veure present a Deu humanat.
Vidal
131 Ni grat de amor no·s desmalleria
132 ni·s pot l’u de l’altre per res apartar
133 estar separats si dir se poria
134 ab l’altre contrari amostraria
135 ço es ab desgrat que no·s pot soldar
136 e grat es lo ferro d’on hix la filera
137 texint lo drap prim d’or fi ben tramat
138 amor se n’abriga e passa a ultrera
139 encesa per grat triumpha carrera
140 donchs grat es d’amor lo centre format.
Verdanxa
141 Leal amador james trobaria
142 delit e remey qui pot exitar
143 si tot lo restant justat concorria
144 si amant no tingues l’objecta que cria
145 per viura content sens may variar
146 del colp tant mortal no guarda vanera
147 de hon tot lo cors roman alterat
148 e qui mes enten molt menys s’adarrera
149 mes passa·ls perills ab cosa leugera
150 de hon lo voler es tot inclinat.
Vilaspinosa
151 Los talems d’amor voluntat pendria
152 sens ella·ls delits no·s poden obrar
153 l’objecte es lo fi de uqant empendria
154 tant noble y tant bell que may lexaria
155 d’entendre lo foch qu’amor fan bastar
156 aquesta del cel los actes onera
157 los habits prenent de gran charitat
158 aquesta feu pont d’aquella madera
159 hon Deu nostres crims sens compte remera
160 si mes de cent mons haguessen pecat.
Fenollar
161 Amant Jesu Christ la verge Maria
162 e la Magdalena e l’apostol tant car,
163 per que·l vessen viu com dit los havia
164 exint del sepulcre a hont mort jaya
165 devant los seus ulls se volgue mostrar,
166 car veure l’amat ab alguna spera
167 renova l’amor a l’enamorat
168 donchs poch saber dir que no va terrera
169 amor per lo veure mas va cavallera
170 crexent ab los ulls tots jorns com estat.
Vidal
171 Amor puix sens grat gens no duraria
172 ni lo desliber que·s vol dir amar
173 de la voluntat portant milloria
174 dels quatre luquets ans cert falliria
175 lo grat la encen qui la fa durar
176 axi com del sol qui la vedriera
177 fa molt resplandir lo raig ya daurat
178 semblantment natura molt noble obrera
179 dispon que lo grat los senys tots altera
180 del qual naix amor perint per desgrat.
Verdanxa
181 Lo veure per si delit no daria
182 car sol es un seny qui pot presentar
183 e si·l veure sols delit compartia
184 lo brut animal per veure sentria
185 un goig consemblant mas no ’s d’atorgar
186 car l’enteniment es l’aspirguardera
187 per hon es ferit l’amant molt sobrat
188 que fa voluntat la qual es derrera
189 tant tost elegir pel grat qui la spera
190 aquest es d’amor lo ver desbart.
Vilaspinosa
191 D’amor los grans fets voluntat clouria
192 per quant dels strems no ’s pot spantar
193 lo foch ensen tal que·ls senys corrompria
194 e l’entaniment del ver torbaria
195 lo be rocordant que·ls rials fa passar
196 aquesta ’s la nau tant bella, valera
197 que passa lo golf d’amor fortunat
198 aquesta la por dels perills rompera
199 ab tals afalachs que may fou cambrera
200 que clau no donas de quant te tancat.
Conclusio ab eleccio de Jutge
Fenollar
201 La terra y lo cel cascu mostraria
202 que·ls fan lo viu foch d’amor flamejar
203 ab lo dit concloch que pus no hi diria
204 sino que prench Jutge lo qui en taulegia
205 Mestre Corella veig huy triumphar
206 per quant un voler ab uns confedera
207 e pot nos honrar qui es molt honrat
208 puix ha be sentit d’amor lo que n’era
209 ab noble saber anant per dressera
210 veura que·l voler mirant es doblat.
211 Puix altre que vos del cel en la esfera
212 senyor de saber no veig tant loat
213 a vos molt soplich si us guard Deu d’ulcera
214 no caygue dels ulls lo dret per costera
215 puix mostran lo be per tots desijat.
Conclusio ab confirmacio de Jutge
Vidal
216 Encarrech molt gran e culpa cauria
217 qui no ’s contentas volent cogitar
218 tal jutge molt noble e qui·l desdiria
219 elet de . . . clar qual part prevalria
220 per lo venerable mossen Fenollar
221 perque aderint a tal spillera
222 del molt reverend per tots nomenat
223 Mestre Corella de qui molt certera
224 rebrem claretat que·ls actes modera
225 del dupte mogut per nos tençonat.
226 Per grat vos dansau en tan bella era
227 de perles, robins de or fi brodat
228 seguint lo deport caseu dellibera
229 donchs grat favoriu que·l cor sus laçera
230 e sia lo vostre Vidal comenat.
Conclusio ab confirmacio de Jutge
Verdanxa
231 Delit atant grau james obtindra
232 qual ara sostinch pel veure criar
233 del Jutge prudent de molt valia
234 del qual confiant roman la part mia
235 ab tan gran sfors no tem no guanyar
236 Virgili vivint d’aquest aprenguera
237 teolech es gran doctor laureat
238 qui rega los prats d’abundant riera
239 e·ls fa verdejar com verda junquera
240 d’hon cobren saber en gran quantitat.
241 L’entendre de vos es fertil garbera
242 que pot provehir lo temps destrossat
243 preycant sens par guiant gran abera
244 d’on l’entaniment de vos no·s despera
245 puix que jutjareu ab gran equitat.
Conclusio ab confirmacio de Jutge
Vilaspinosa
246 Compren voluntat tot quant amaria
247 ferides donant que·ls muts fa parlar
248 senyora dels senys e qui u negaria?
249 Per ço vull lexar la nostra porfia
250 al jutge valent qu’es fenix sens par
251 puix ha vist del cel la porta tercera
252 hon Deu a Sant Pau tingue arrepat
253 lo foch del voler veure l’antorxa era
254 e com feu Moyses en la gavarrera
255 que Deu incompres mira figurat.
256 Si Tulli scrivint a vos coneguera
257 ab tant gran saber que Deu vos ha dat
258 ni prosa, ni rims james componguera
259 oyint vostre dir Misseu no·s perdera
260 y Orfeu de sonar se fora dexat.
Presentacio del proces al Jutge
Fenollar
261 Si per spayar la melenconia
262 de burles e jochs se pot ben usar
263 quant mes d’aquell dir que tan causaria
264 goig de enteniment a la confreria
265 dels mes avisats volent solassar
266 ab aquest esguart qu’ab l’altre no·s fera
267 per un sol deport havem altercat
268 del riu de saber puix sou la passera
269 en prosa e rims jutjau com s’espera
270 reebent lo proces per tots presentat.
271 Nosaltres som tots plantats en pastera
272 com l’arbre molt sech de tot despullat
273 plantant vos y vos sereu la mutera
274 ab fragant odor e bella ramera
275 donant just lo pris a qui l’ha guanyat.
Eleccio de Jutge en fallença de Mossen Corella feta per Mossen Fenollar
276 Semblant la dels Reys ab gran resplandor
277 me ha peragut un altre stela
278 estima jo·n fas de molta valor
279 per quant resplandeix ab tanta claror
280 molt mes que de nits l’ancesa candela.
281 Puig nostre proces roman no jutjat
282 per molt gran destorb de Mestre Corella
283 en Jutge jo prench aquest nomenat
284 Stela per nom ab tal claretat
285 que clara fara la nostra querela.
Adereixse Mossen Vidal
286 Puix cert sou de mi que us tinch en amor
287 Mossen Fenollar e dins vostre tela
288 ligat me teniu ab tanta calor
289 que molt obligat de fer vos honor
290 a vos aderesch sens altre cautela
291 sere molt content del tant desijat
292 se veja la fi qui mils en la sella
293 los colps rebatent haura cavalcat
294 e quasi dormint m’haveu despertat
295 tenint en oblit lo que renovella.
Adereixse Verdanxa
296 Qui juga al segur sens por de entrenyor
297 al mes millor diu que res no ressela
298 ma part tant preval que menys de temor
299 desije la fi de nostre remor
300 y aixi dona ’ls vents ma sort a la vela
301 perque navegant per golf trist provat
302 forrada la nau de pebre y canyella
303 l’estel de Sant Elm aixi·m te guiat
304 que de tal orneix sense feredat
305 Stela mirant de gran maravella
Adereixse Vilaspinosa
306 Puig la voluntat la part es millor
307 ne tem yo perill de quant se revela
308 dels actes humans mirau qui es Senyor.
304 Voler es aquell qui te tal favor
304 que·l cel e lo mon a tots desnuela
304 l’estel que dieu yo mir tan honrat
304 que vull aderir ab voluntat vella
304 puix es hom sabut e molt avisat
304 veura del voler la gran dignitat
304 qui ’n gran poder te quant ell se frenella.
Presentacio del proces al Jutje Miquel Stela
310 Per mils sentir dels fets la fi
311 sol Deu es just qui fa al juhi
312 tan vertader
313 que may no pert del que defer
314 una sentilla
315 aquesta font es la qu’estilla
316 semblant liquor
317 que lo qui gusta sa sabor
318 es recreat
319 e tal sou vos molt avisat
320 Miquel Stela
321 que navegant a rems y vela
322 per la gran mar
323 ab lo saber bastau jutjar
324 qualsevol fet
325 y ab credit tal sou vos elet,
326 per tots loat.
327 Pel reverent ser ocupat
328 Mestre corella,
329 a vos donchs tot Estela bella
330 molt resplandent
331 home d’honor e sentiment
332 essent assi,
333 a vos a vos de fi en fi
334 bon catala,
335 a vos sens pus de pla en pla,
336 a vos prenim
337 no contre stant. Molts ne tenim
338 qu’en semblant cas
339 no torneu gens lo peu atras,
340 valencians;
341 mas festejant dels catalans
342 la bona pau
343 seguint lo temps, pus a Deu plau,
344 de tan plaher
345 la germandat volem refer
346 acostumada
347 per tal sguart sera loada
348 vostra sentencia.
349 En mostra donchs de gran benevolencia
350 vos presentam tots quatre lo proces
351 fiant cascu per vos sera defes
352 tot llur bon dret ab bona consiencia:
353 rebeu lo donchs per fer mes consequencia
354 en vostre dir lo qual tots speram
355 ab molt desig per saciar la fam
356 sera dols past la vostra eloquencia.
Sentencia dada per Miquel Stela
357 Orfeu novell criat en la gran Creta
358 hon Jonis prench la gran Hio donzella,
359 al preclar to del reverend Corella
360 que pot sonar ma arpa imperfeta?
361 Ma fort dolor tant es quant mes sacreta
362 per la qual vull y am sens sperança
363 ma scuresa si ma rudesa avança
364 la opinio que teniu de mi feta.
365 Lo mestre gran de la scient milicia
366 la clara lum d’esta ciutat tamanya,
367 l’abundant riu que farta tota Spanya,
368 lo foch ardent qui encen ver’amicicia,
369 la tuba gran que fa ballar justicia
370 si en tal fet no vol promiciar
371 amor l’ha pres temor l’ha revisat
372 per la tal art que sent a molts ofendre
373 crech yo que·n fa treball del Sant apendre
374 per ignorar la causa mes notoria
375 de l’inmortal y tant famosa gloria
376 que sens treball de l’hom no·s pot encendre.
377 Ero no fou mes flaca per mirar
378 Leander mort de la real finestra
379 que ma reho ignorant e poch destra
380 per quatre fochs los tres fer apagar
381 e si que l’hu qui Deu sempre cremar
382 senta l’amant res lo plascent grat
383 o lum dels ulls o cremant voluntat
384 o molt discret que·s diu entendre clar.
385 Seny natural a l’home es bastant meva
386 per declarar molt prest difinir
387 quant aquests fochs amor fan alt sortir
388 fahent sentir a molts delit e pena
389 mas dir aquell qui romp la fort cadena
390 a mi es greu esser lo declarant
391 si be dieu m’haveu vist clarajant
392 pel segon cel fins la terrestra vena.
Repeticio de Mossen Fenollar
393 La planeta gran de molta flor guarnida
394 que de fenoll te lo deurat renom
395 fertil de bens fartant axi tot hom
396 qu’estich duptant si fos l’arbre de vida
397 diu que Deu vench ab deitat vestida
398 fent se mortal en la manta que pres
399 perque mirant lo mon tot conagues
400 que·l veure sol caus es amor cumplida.
Repeticio de Mossen Vidal
401 Vida que viu en mort tant com en vida
402 es lo Vidal de virtuts exemplar
403 font elegant ab tant florit cantar
404 qual’entr’ells grechs Pericles fou sens mida
405 dient que·l grat dels senys es vella dida
406 regint aquell a tot son bell plaher
407 e quant defall amor se deu desfer
408 tals rehons fa que tot goig se n’oblida.
Repeticio de Verdanxa
409 Virgili bell criat per les nou muses
410 Verdanxa fas segons canta lo so
411 melodios de cant fete canço
412 que Febo cant ses forces tench infuses
413 l’entendre diu qu’en flames may no fuses
414 fa lo voler mal grat seu augmentar
415 odis cruels en santa pau tornar
416 monjoya es de les virtuts recluses.
Repeticio de Vilaspinosa
417 Al gran enginy e vent a la fortuna
418 l’espinos leny empren la tempestat
419 y havent paor invoca voluntat
420 perque sagur navech en tal lacuna
421 la voluntat lo port diu que ’s d’amor
422 reyna ascellent regint en gran rigor
423 tant açi baix quant alt hon es la luna.
Miquel Stela
424 Oint yo donchs de grega eloquencia
425 ornat cascu ab subtils arguments
426 que poran dir mos debils sentiments
427 axi sobtats de tan gran excellencia
428 ajudat crech per inesperencia
429 de gran amor despendre mon cabal
430 mas ans que pas un tant perillos gual
431 dire sos goygs quant son vera dolencia.
Efectes de la vista
432 De tot amor la vista es la porta
433 per hon recull amig, plaer e dol
434 e quant li fall la cosa ell es mes vol
435 ab fals sper fa viure vida morta
436 tot aço veu qui·l jou d’amor comporta
437 fan lo juy de falça fantesia
438 que quant mes creix la cosa que·l desvia
439 va mes cercant l’engan ab que·s conforta.
Efectes del grat
440 L’ences grat fa ab goig dexar la vida
441 cercant la mort fallint ço que desija
442 que sens dolor que·l sperit aflija
443 viure no vol y mort y vida crida,
444 te la salut en vida dolorida,
445 te la tristor en molt plaent confort,
446 te soledat en molt gentil deport,
447 te lo plorar en gloria cumplida.
Efectes de l’entaniment
448 L’entaniment quant per amor se gira
449 vol e no vol, concerta y desama
450 plaer y plor l’apaga e l’infama
451 ama no vol e may d’amor se tira
452 lexa y pren requir, desdiu, consent,
453 fa y desfa, aferme y dissent
454 lo mal, lo be ab gust egual sospira.
Efectes de la voluntat
455 La voluntad tant fort uneix l’amant
456 ab lo que vol que dir sos grans efectes
457 l’enginy pus alt ab sos mes alts conceptes
458 dir no pora quin es l’esfors, ne quant.
459 La voluntat, lo be honest dexant
460 e molt fogint lo sensual costum,
461 encen tal foch qu’en veure part del lum
462 aquella tinch per sfera cremant.
Als enamorats
463 Fogiu amants, fogiu d’amor la pena,
464 fogiu son plor que te de goig tristura
465 creen a qui ni viu ni mort pastura
466 en lo prat vert ab amarga harena
467 tot es no res lo mal d’aquesta pena
468 al de l’absent qui pren del trist plorar
469 aquell delit que havia del mirar
470 e quin es mort vos creu que u determena.
471 Que fan aquests a una trista persona
472 pus a l’absent no poden dar salut
473 que val llur gran de força·l que perdut
474 per molta amor e may delit no dona.
475 D’esquiva mort l’amant tendra corona
476 fins que present veura lo mes amat
477 del pou dels ulls bevent felicitat
478 font de salut sens dupte la blasona.
479 Ya mes lo grat fou principal naxença
480 ni entaniment demostra gran amor
481 ni voluntat cremant ab gran ardor
482 mas del clar ull comens de conexença.
483 Donchs lo mirar si·l conexer comença
484 e res ignot no pot esser amat
485 la llum dels ulls tendra potestat
486 en fer cremar y causar benevolensa.
487 Sentint mirant lo grat amor fa casa
488 per ço d’amor no ’s causa primitiva
489 d’hon tallare sens altre firmativa
490 son cremant ram ab ma ropera spasa
491 ab colp semblant dins voluntat rasa
492 be que amar sia mes alt ofissi
493 mas puix no es lo primitiu juissi
494 ab aygue tal apagant sa cremant brasa.
495 Lo eternal verb en si carn assumint
496 fent se mortal ab nos molt habita
497 la glosa diu e d’est se demostra
498 donchs al mirar sa gloria sentint
499 a ell entench a ell ador morint
500 o vera llum illuminant lo mon
501 si yo de si l’entendre abandon
502 pobre d’enginy implor perdo falint.
503 Mirant lo mon yo am de Deu la essencia
504 mirant lo temps el gran cel estelat,
505 mirant lo sol ab tanta claredat,
506 mirant la mar entenc sa gran potencia,
507 mirant los prats brodats per excelencia,
508 mirant les gents diverses de figura,
509 mirant lo foch volar a sa natura
510 mirant enginys tinch grat de sa potencia.
511 Vist donchs lo grat e·l molt preclar entendre
512 e voluntat princesa prepotent
513 causat del ulls o de altre agent
514 qui deu causat ab causa fer contendre
515 si may d’amor algu s’es vist fort pendre
516 e sens mirar volch consolacio
517 no negara que fos confessio
518 de tot quant ves no fes per mort compendre.
519 Donchs declarant ab desig de saber
520 començare invocant tot hora
521 Minerva grant y trasparent Aurora
522 Mare de Deu per sols humil esser
523 vulla guiar la ploma per lo ver
524 illuminant la pensa ignorant
525 e dant lo dret a qui·l va treballant
526 fassem dels tres perdre lo voler.
527 Abraam Just lo primer patriarcha
528 e Moyses lo fenix inmortal
529 molt entenent A deu sempiternal
530 plena may fonch llur constant barcha
531 . . .
532 La adorant en trina unitat
533 l’altre cremant lo rubrum inflamat
534 que·n dira ço lo gran novel Petrarcha.
535 Mirar l’anyell inmolar en creu vera
536 per lo repart dels fragils pecadors
537 lo pellica ressucitat per nos
538 l’entaniment enten que ver Deu era
539 mirant lo rey ab triunphant bandera
540 lo chaos trist com volgut despoblar
541 l’entaniment l’hague prest adorar
542 dient li Deu pintor de primavera.
543 Geronim crech sia lo qui tant diu
544 que si lo mon a ull jueus no ves
545 fora perill que l’hom mortal cregues
546 la mort del Crist ni quan de ell se scriu
547 o centre clar inmens fill de Deu viu
548 si·l foch dels ulls l’entendre illumina
549 fent nos guardar de l’infernal fusina
550 serva los meus puix en tu sols confiu.
551 La visio del mont sant de Tabor
552 qui pora dir son goig incomprensible:
553 qui pora dir aquell repos visible
554 causa no fos de tota vera amor
555 lo fill de l’hom e primer movedor
556 als tres privats mana que no·s digues
557 perque algu de mort no·l defenes
558 predestinat en reparar l’error.
559 En la ciutat de vicis mal fadada
560 tots quants hi son entenen Deu que es
561 pero aquell negun remey los es
562 puig que de Deu la vista·ls es levada:
563 o tu scient si may sera pellada
564 la causa tal jutjar vullas d’assi
565 la inmortal mort d’aquell poble mesqui
566 no veure deu si com dich te causada.
567 Simeon sant qui dins los cels pastura
568 per molt voler a Deu, bondat e vida
569 ni entenent l’essencia complida
570 troba descans ni may senti folgura
571 mes quant mira la pobre criatura
572 home ver Deu a quant se humiliave
573 . . .
574 que reposa mirada sa figura.
575 Axi passant la fantesia encesa
576 pels cremans fochs que nostre amor enceneu
577 contraris vents en tant treball la teneu
578 que be no se hont puixa ser defesa
579 mas de Jesus mirant la creu stesa
580 vist lo proces e tot que feya veure
581 en nom d’aquel que tots be devem creure
582 yo·m determen a la part mes compresa.
583 Allo val mes tanta philosofia
584 que al juhi dona mes difarencies
585 d’hon regit yo per ses clares sentencies
586 trobe que l’ull mes que tots ne daria
587 per ço donant a ell la milloria
588 dexe lo grat e no menys voluntat
589 hoch lo subtil entaniment honrat
590 puix lo mirar tant me delitaria.
591 Los tres luquets me fan huy companyia
592 la voluntat l’entendre e lo grat
593 mas com no puch mirar lo desijat
594 causa de dol combat la pensa mia
595 bons trobadors si mon dir ofenia
596 vostre penser en gran saber fundat
597 tal es mon vol qual vos he declarat
598 lo que sab Deu a tots plaura volia.
Ed. Francesc Pelagi Briz, Llibre intitolat Jardinet de Orats, Barcelona, s.e., 1868, p. 63.
Incipitario
di Bernat Fenollar
Incipitario di Joan Verdanxa
Incipitario di Joan Vidal
Incipitario di Pere Vilaspinosa
Incipitario di Miquel Estela
Indice
degli autori
