Antoni Canals
1 Al jorn incert quant Deu vendra
2 conoxerem
3 los bens e·ls mals que fets haurem
4 tot clarament.
5 Com fossem del Cel exilat
6 per nostre mal
7 e pel demoni subiugats
8 a mort penal,
9 del loch reyal
10 volch devallar portant salut
11 lo fill de Deu, qui es vengut
12 tot humilment.
13 Crexent molt nostra pravitat,
14 la fi vendra;
15 lo mon per foch sera purgat,
16 e cremara,
17 tremolara
18 denant l’anyel tot furios
19 contre·ls mesquins de peccadors
20 iradament.
21 Los peys qui viuen dins la mar
22 tots cridaran,
23 e·ls animals, volent plorar,
24 udolaran
25 com sentiran
26 la fi venir, e l’om mesqui
27 damnat sera sens haver fi
28 de son turment.
29 Los arbres seran sangonents
30 gitant suor,
31 sentint la mort e·ls grans turments
32 del peccador;
33 car lo Senyor
34 per non jutjat irat vendra:
35 de gran dolor molt plorara
36 tota la gent.
37 Lo sol de negre se vestra
38 tot esmudat;
39 la luna gran claror perdra
40 per l’hom damnat,
41 car lo peccat
42 l’acusara; e·ls elaments
43 mudar se n’han los firmaments
44 del Jutjament.
45 Los munts capdals s’aplanaran
46 ab gran tremor;
47 les grans ciutats totes cauran
48 per fort pahor,
49 com lo Senyor
50 torbat vendra e molt irat
51 contra l’hom qui li es ingrat
52 desconaxent.
53 La trompa espaventra
54 lo mon present
55 ab un gran crit qui gitara
56 a tots, dient
57 de continent
58 dels moniments: «Levats vos morts,
59 reteu raho dels bens e torts
60 tot prestament.
61 Vendrem al loch que nos diem
62 de Josafat,
63 lo fill de Deu a qui veurem
64 aparellat;
65 mans, peus, costat,
66 les plagues sinch a tots monstrant;
67 los benificis recomptant
68 tot clarament.
69 «Mirau», dira als peccadors,
70 «ara·m veurets;
71 hoiats, pus yo mori per vos,
72 los meus retrets.
73 L’hom qui havets
74 tant menyspreat, qui·ns ve jutjar,
75 ja no y porets res amagar
76 secretament.
77 Veiats lo cap que us inclini
78 per que us besas;
79 veiats lo costat que us obri
80 hon vos salvas,
81 e tot atras
82 girat m’aveu desconexents.
83 Punir vos han los greus torments
84 eternalment».
85 Ay, lassos, mesquins!, que diran
86 a tal proces?
87 Amichs lavos no·ls aydaran,
88 ni los diners:
89 l’aur fi de pes
90 confus sera per lo gran foch.
91 De fugir no trobaran loch
92 legudament.
93 Ladonchs a Deu malairan
94 desesperats;
95 dins e fora cremaran,
96 sententiats
97 e comanats
98 a Lucifer, que·ls do torments,
99 lunyats de tots los bens presents
100 sens finament.
101 Senyor ver Deu, qui sou vengut
102 per nos salvar,
103 regits nos per vostra virtut;
104 vuyllats nos dar
105 per nos posar
106 lo vostre sobiran regnat
107 en l’altre mon,
108 car aquest tot jorn nos confon
109 fort malament.
Ed. Manuel de Bofarull, «Poesías religiosas catalanas copiadas del códice que se custodia en el Archivo de la Catedral de Gerona», Revista histórica latina, 2, 1875, pp. 61-64, 102-108, a p. 62.
L’attribuzione del codice all’umanista domenicano è dubbia (Cobles del judici fetes per mestre Antoni Canals). La poesia riecheggia il Cant de la Sibi·la (cfr. 0.7 e 0bis. Lo jorn del Judici).
18 contre·ls] contre els. — 48 pahor] pahort. — L’ultima strofe ha un quadrisillabo in più (107 en l’altre mon), preceduto da un ottosillabo senza rima (106 lo vostre sobiran regnat): certamente si tratta della dilatazione di un unico verso, ricostruibile in via ipotetica come vostre regnat en l’altre mon.
Incipitario
di Antoni Canals
Indice
degli autori
