Rialc
Rao 0.7
Poesie anonime
1 El jorn del judici
2 parra pel qui no haura fet servici.
3 Jesucrist, Rey universal,
4 homo y ver Deu eternal,
5 del cel vindra pera jutjar,
6 y a cada u lo iust dara.
7 Ans qu’el judici no sera,
8 un gran senyal se mostrara;
9 la terra gitara suor,
10 y tot lo mon sera tristor.
11 Terratremol tan gran sera
12 que les torres derrocara;
13 les pedres per mitx se rompran,
14 y les montanyes sa fondran.
15 Los puigs y plans seran iguals
16 alli seran los bons y mals,
17 reys, duchs, contes y barons,
18 qui de sos fets retran raons.
19 Gran foch del cel devallara;
20 mars, fons y rius, tot cremara
21 los peixos donaran grans grits,
22 perdent sos naturals delits.
23 El sol perdra la claredat,
24 mostrant se fosch y alterat;
25 la lluna no dara claror,
26 y tot lo mon sera foscor.
27 Apres vindra terriblement
28 lo Fill de Deu omnipotent;
29 de morts y vius judicara;
30 qui be haura fet alli es veura.
31 Als bons dira : «Fills meus, veniu,
32 benaventurats posseiu
33 el regne qu’us he aparallat
34 des que lo mon va esser creat».
35 Als mals dira molt agrament:
36 «Anau, malaits, a n’el torment;
37 anau, anau al foch etern,
38 ab vostron princep de l’infern».
39 Humil Verge, que haveu parit
40 Jesus infant aquesta nit,
41 vullau a vostron Fill pregar
42 que dels inferns vulga·ns lliura.
Ed. Josep Massot i Muntaner, «Notes sobre la supervivència del teatre català antic», Estudis Romànics, 11, 1962-67, pp. 49-101, p. 85.
È una versione maiorchina del Cant de la Sibil·la. Vedi altra versione: 0bis. Lo jorn del Judici.
17 è ipometro.