Rialc
Rao 0bis.

            Poesie anonime aggiunte






    1      Lo jorn del Judici
    2      parra qui haura fet servici.

    3      Un rey vendra perpetual,
    4      vestit de nostra carn mortal;
    5      del cel vendra tot certament,
    6      per fer de tots lo jutjament.

    7      Ans que·l judici nos fara,
    8      un gran senyal se mostrara:
    9      lo sol perdra la resplandor,
    10     la terra tremira de por.

    11     Del cel gran foch devallara,
    12     com a sofre molt pudira;
    13     la terra crem’ab furor,
    14     la gent haura molt gran terror.

    15     Les steles s’alteraran
    16     e del cel caure monstraran;
    17     la luna no dara claror,
    18     ans mostrara molt gran negror.

    19     Los arbres suaran de sanch:
    20     un semblant cas no fonch vist hanch;
    21     tot lo mon sera en tristor,
    22     no y haura nengu que no plor.

    23     La mar molt alt se·n pujara
    24     e prestament se baxara;
    25     los peys sentran forment cridar
    26     e los homens molt entristar.

    27     Los homes qui prop mar seran
    28     a les muntanyes fugiran;
    29     Hiran cridant molt congoxats,
    30     semblaran folls e desolats.

    31     Apres sera un fort senyal
    32     d’un terratremol general:
    33     les pedres per mig se rompran
    34     e les muntanyes se feuran.

    35     Los puigs e plans seran eguals;
    36     aqui venran los bons e mals:
    37     reys, comtes, altres barons,
    38     qui de lurs fets daran rahons.

    39     Los infants qui nats no seran
    40     dins en lo ventre cridaran
    41     e diran tot plorosament:
    42     «Ajude·ns, Deu omnipotent!»

    43     Una gran trompa sonara
    44     que·ls morts e vius despartara,
    45     e manara generalment
    46     a tots que·s leven prestament.

    47     Lo fill de Deu aqui sera:
    48     a tots les plagues monstrara;
    49     al bons dara vida ’ternal,
    50     als mals infern perpetual.

    51     Vosaltres tots qui escoltau,
    52     Devotament a Deu pregau
    53     de cor, ab gran devotio,
    54     que·ns aport a salvatio.

 

 

 

Ed. Manuel de Bofarull, «Poesías religiosas catalanas copiadas del códice que se custodia en el Archivo de la Catedral de Gerona», Revista histórica latina, 2, 1875, pp. 61-64, 102-108, a p. 103.

Altra versione del Cant de la Sibil·la (cfr. 0.7). Sebbene inclusa tra le poesie di Montserrat Torres, il codice non dà indicazioni sull’autore (rubrica: Altres cobles del Judici).

36 venran (?)] veuran.

 

Incipitario degli anonimi aggiunti
Indice degli autori

Rialc