Rialc
Rao 202.2a
Pere Vilaspinosa
1 Salve tu, inmaculada,
2 verge pura sens peccat!
3 Salve tu, qui·ns has portada
4 la divinal majestat!
5 Salve tu, goig de l’Altisme
6 hon pres carn lo Fill de Deu!
7 Salve tu, puix El te feu
8 advocada del prohisme!
9 Regina de l’alt regisme
10 e dels cels emperadriu.
11 Regina sense soffisme,
12 mare del Fill de Daviu.
13 Regina, mare molt sancta,
14 illustrada de l’Etern.
15 Regina, dels cels govern
16 e de quant lo mon amanta.
17 Misericordie canta
18 de tu la cort divinal.
19 Misericordie tanta
20 que ’n tu es universal.
21 Misericordie crida
22 lo posat en gran sospir.
23 Misericordie mir
24 que sens terme fas complida.
25 Vita est arbre de vida
26 de nostra salvacio.
27 Vita est portant la mida
28 de la gran redempcio.
29 Vita est que vivifica
30 morts e vius sense dubtar.
31 Vita est e gran repar
32 del Qui sempre·t magnifica.
33 Dulcedo que mortifica
34 tots los nostres grans peccats.
35 Dulcedo que purifica
36 dels mortals les vanitats.
37 Dulcedo, verge molt pura
38 sobre tots los serafins.
39 Dulcedo que·ls cherubins
40 te contemplen ab gran cura.
41 Spes d’alta genitura
42 te crea Deu infinit.
43 Spes, arca e figura
44 d’on lo mon ses ennoblit.
45 Spes est hi esperança
46 de la profetada ley.
47 Spes est e gran remey
48 del qui ’n tu te confiança.
49 Nostra mare feu mudança
50 e tu fist lo mudament.
51 Nostra fon la perdonança
52 quant parist l’Omnipotent.
53 Nostra colpa fonch remuda
54 que comes l’ome primer.
55 Nostra est ab gran voler
56 e sens peccat concebuda.
57 Salve tu, per Deu volguda
58 mes que quant es en lo cel.
59 Salve, verge coneguda
60 a qui vench sant Gabriel.
61 Salve tu, verge Maria,
62 repar de tots nostres mals.
63 Salve tu, puix als mortals
64 alegra ta senyoria.
65 Ad te humilment e pia
66 recorren los peccadors.
67 Ad te criden sies guia,
68 que·s deliuren ses dolors.
69 Ad te, nostr’ajudadora,
70 temple sanct de gran virtut.
71 Ad te, remey e salut
72 e del mon consoladora.
73 Clamamus a tu, senyora,
74 columpna de paradis.
75 Clamamus, perque t’adora
76 l’alta cort sense divis.
77 Clamamus, puix Deu perdona
78 per tu los peccats e fraus.
79 Clamamus, que ’n tos palaus
80 nos façes portar corona.
81 Exules tostemps rahona
82 nostra captivitat gran.
83 Exules que sempre dona
84 mal als mals que mal nos fan.
85 Exules d’aquell estatge
86 que·l primer hom fon ofert.
87 Exules en loch desert
88 hon los mals prenen per gatge.
89 Filii som tots d’ultratge
90 y en lo peccat concebuts.
91 Filii del mon salvatge
92 hon nos guarden les virtuts.
93 Filii molt detestables
94 tots vestits d’un negre fil.
95 Filii d’una carn vil
96 que·ns fa ser molt variables.
97 Eve crims innumerables
98 a Deu etern comete.
99 Eve los goigs delitables
100 del gran paradis perde.
101 Eve contracta la erra
102 que·ns posa ’n molta dolor.
103 Eve pres per tu color
104 quant del cel prenguist desferra.
105 Ad te, puys sol Deu afferra
106 lo pregar teu en hun punt.
107 Ad te invoca la terra,
108 puix en prechs no tens adjunt.
109 Ad te, puix sanctifficades
110 Deu etern tes obres pren.
111 Ad te corre qui compren
112 les virtuts que t’a donades.
113 Suspiramus les errades
114 que cometem cascun jorn.
115 Suspiramus les estades
116 que sens tu prenen contorn.
117 Suspiramus tu sola,
118 arca santa y pur vexell.
119 Suspiramus lo mal vell
120 que sens tu may s’aconsola.
121 Gementes es nostra scola
122 per gran dolor que·ns ateny.
123 Gementes per lo mon vola,
124 farts del mal que·ns trau de seny.
125 Gementes l’antiga colpa
126 que causaren los primers.
127 Gementes es, sens plahers,
128 aquesta vida·ns encolpa.
129 Et flentes no·ns desancolpa
130 quand recordam nostres crims.
131 Et flentes may tenrem polpa
132 si·ns fas dar los comptes prims.
133 Et flentes, puix es colpable
134 nostra vida del que vols.
135 Et flentes no·ns lexes sols,
136 puix amant te fas amable.
137 In hac vida miserable
138 sense tu qui pren deport?
139 In hac delit delitable
140 no pren may nostre recort.
141 In hac la mort nos acaça
142 e la vida no sentim.
143 In hac nosaltres perim
144 si ta merce no·ns abraça.
145 Lacrimarum nos parcassa
146 nostre viure ’n los estrems.
147 Lacrimarum nos manaça
148 de l’infern aquell gran temps.
149 Lacrimarum sempre tasta
150 lo peccador qui no·s dol.
151 Lacrimarum fes tu sol
152 que·s repare lo que·ns guasta.
153 Valle trista que no·ns basta
154 res de quant es en lo mon.
155 Valle feta d’avol pasta
156 puix lo mal a tots confon.
157 Valle, valle hon nos tanquen
158 dolors grans e molts affanys.
159 Valle de casos estranys
160 que dels homens may s’arranquen.
161 Eya, donchs, fes que no·ns manquen
162 los subsidis que dar pots.
163 Eya tu, hon may s’estanquen
164 dar virtuts a tos devots.
165 Eya, donchs, puix mijencera
166 entre Deu y·ls homens est.
167 Eya, fes nos socors prest
168 que ’n virtuts passem carrera.
169 Ergo tu, qui ’st mare vera
170 del tabernacle pus alt.
171 Ergo tu, urna sensera
172 hon Deu feu lo gran esmalt.
173 Ergo mostra·t piadosa
174 ves nosaltres, cristians.
175 Ergo fes tu que tes mans
176 merce facen copiosa.
177 Advocata gloriosa
178 alt en lo cel cristalli.
179 Advocata valerosa
180 d’aquest mon trist y mesqui.
181 Advocata que defença
182 davant Deu nostres mals fets.
183 Advocata que·ns fa nets
184 de quant mal lo Satan pensa.
185 Nostra es la que compensa
186 ab los mals lo be que fem.
187 Nostra es la qui dispensa
188 en lo cel tot quant volem.
189 Nostra forma pres humana
190 Deu inmens en lo teu clos.
191 Nostra gloria y repos
192 pren sens dubte qui·t demana.
193 Illos, verge sens uffana,
194 que miraren l’Incompres.
195 Illos feren lo que mana
196 Aquell qui de tu carn pres.
197 Illos, munda de tu munda,
198 contemplaren sobre·ls trons,
199 Illos veren les grans fons
200 que vida mostren jocunda.
201 Tuos, en qui Deu abunda,
202 mare y filla de ton Fill.
203 Tuos, hon merce profunda
204 es mes clara que un espill.
205 Tuos, que·l cel comprengueren
206 per los teus actes humils.
207 Tuos foren los estils
208 que·l Fill de Deu conceberen.
209 Misericordes prengueren
210 aquell Verbum Dei pur.
211 Misericordes tragueren
212 a nosaltres de l’escur.
213 Misericordes portaren
214 la persona de Jhesus.
215 Misericordes sens pus
216 que de mort nos desliuraren.
217 Oculos que illustraren
218 los divinals ornaments.
219 Oculos que contemplaren
220 la virtut dels sagraments.
221 Oculos misericordes
222 hon merce no falleix may.
223 Oculos que leven glay
224 e tot mal de qui·t recordes.
225 Ad nos, qui som ja discordes
226 en aquesta trista vall.
227 Ad nos fes tu que·ns acordes
228 puix ta virtut may defall.
229 Ad nos fes gracia plena
230 que mirem los teus deports.
231 Ad nos perdona los torts,
232 que no·ns prenga may cadena.
233 Converte la nostra pena
234 en salut del pus alt grau.
235 Converte que no us offena
236 aquell pensador de frau.
237 Converte nostre mal viure
238 que l’anima·ns destroheix.
239 Converte lo que falleix
240 que ’n los cels se puga scriure.
241 Et Ihesum te feu escriure
242 mare sua triumphant.
243 Et Ihesum te feu desliure
244 que res may te dona spant.
245 Et Ihesum, Deu e Messies,
246 que pres vera carn de tu.
247 Et Ihesum, qui de cascu
248 advocada vol que sies.
249 Benedictum per les vies
250 sia·l teu nom glorios.
251 Benedictum puix sabies
252 quant tens lo Fils poderos.
253 Benedictum sens obstacle
254 fon a Deu lo teu sanct part.
255 Benedictum es l’esguart
256 per qui sempre fas miracle.
257 Fructum de l’alt tabernacle,
258 Deu e hom, verge, parist.
259 Fructum dels sancts espectacle,
260 que salut al mon donist.
261 Fructum consegrat en l’ara
262 de la sancta creu de fust.
263 Fructum que rompe l’ajust
264 de quants mals lo mon prepara.
265 Ventris fon la luna clara
266 que salva los fills d’Adam.
267 Ventris que may desempara
268 a nosaltres quant erram.
269 Ventris fon lo cel imperi
270 hon Deu pres humana carn.
271 Ventris que rompe l’escarn
272 de nostre gran cativeri.
273 Tui es aquell imperi
274 que gloria don’als sants.
275 Tui es lo magisteri
276 d’aquells dons gratifficants.
277 Tui, que volguist compendre
278 lo que·l cel pendre no poch.
279 Tui, que·l divinal toch
280 en tu sol es volgue stendre.
281 Nobis, que fallim d’entendre,
282 mostra tu ta clara lum.
283 Nobis, que no sabem pendre
284 aquell teu reyal costum.
285 Nobis, peccadors sens terme,
286 enbolcats en vicis prou.
287 Nobis crea lo cor nou
288 que ’n viltat pus no·ns referme.
289 Post hoc fes tu que·ns conferme
290 Deu etern en lo seu goig.
291 Post hoc no portem lo verme
292 d’aquells mals que tots jorns hoig.
293 Post hoc la vida superna
294 miren sempre nostres hulls.
295 Post hoc lunye·ns dels esculls
296 hon es dolor sempiterna.
297 Exilium nos inferna
298 en aquest mon imperfect.
299 Exilium sens lucerna
300 hon lo mal nos par ben fet.
301 Exilium que·ns inclina
302 a qualsevol acte leig.
303 Exilium tots jorns veig
304 que·ns aporten gran ruhina.
305 Ostende la fas divina
306 Aquell qui lo mon crea.
307 Ostende la manna fina
308 que ’n lo pus alt cel esta.
309 Ostende aquell sant temple
310 del mes alt Jerusalem.
311 Ostende lo gran Betlem
312 exemplar de nostr’exemple.
313 clemens, a tu contemple
314 per la gran merce que fas.
315 clemens, no·t descontemple
316 puix ajudes en tot cas.
317 clemens, verge benigna,
318 mostra tu qual te feu Deus.
319 clemens, guarda los teus
320 de la potestat maligna.
321 pia, Deu te consigna
322 que ’n tu pietat no·s tanch.
323 pia, hon Ell resigna
324 que poder tingues molt franch.
325 pia dant adjutori
326 als qui son molt affligits.
327 pia, que·ls affligits
328 conserva·l teu adjutori.
329 dulcis al consistori
330 on son les divines leys.
331 dulcis mes que notori
332 on tots jorns trobam remeys.
333 dulcis als qui·t coneixen
334 si a tu recorren tost.
335 dulcis que·l teu acost
336 may defall als qui falleixen.
337 Virgo santa hon floreixen
338 tots los celestials dons.
339 Virgo que·ls sants obeixen,
340 vas elet de grans perdons.
341 Virgo que·ls angels trespasses
342 en les gracies que tens.
343 Virgo plena de tants bens
344 qu’apres Deu les altres passes.
345 Maria, no son escasses
346 les tues mans a tothom.
347 Maria, tu may te lasses
348 quant algu crida·l teu nom.
349 Maria, per Deu eleta,
350 estella que prop d’El sius.
351 Maria, guarda tu·ls vius,
352 puix dels morts guia t’an feta.
Ed. Antoni Ferrando, Els certàmens poètics valencians del segle XIV al XIX, València, Institució Alfons el Magnànim, 1983, p. 350.
È preceduta da una cobla indirizzata al Visrey (cfr. 202.2).