Rialc
Rao 115.6

            Joan Moreno






                .  .  .

    1      Jo be que us vull, he may repose,
    2      en vos pensant la nit he lo dia;
    3      de mi no tingau gelosia
    4      que altre n’ame.

    5      Car jur vos Deu que las desame,
    6      quontes son las altres dones,
    7      e les milos no tinch per bones,
    8      en sguart vostre.

    9      Amor vos port mes que no mostre;
    10     e no penseu que us desamas
    11     ne que per altre vos lexas,
    12     que may seria.

    13     Ma voluntat fer no u porie;
    14     aço es ver, si Deus m’ejut,
    15     car per amor me so venut,
    16     no so de mi.

    17     Hi asso del jorn ensa que presumi
    18     en vos amar de ben volensa;
    19     ne menys tingau de mi creensa
    20     que us oblidas.

    21     Jo prech a Deu el me matas,
    22     de que avant, que pus no visca,
    23     so que de mi el se desisca,
    24     si may oblit

    25     a vos, que sou lo meu delit,
    26     mon be, mon goyg he tot mon grat;
    27     seria mes que agreugat
    28     lo meu voler

    29     que ’n vos stigua presoner,
    30     e que pensaseu lo contrari:
    31     lo meu cor es de vos armari
    32     ho empremtada,

    33     e tal qual sou dins collocada
    34     alli tinch jo vostra figura,
    35     de tal forma he mesura
    36     y axi gentil.

    37     Car entre donas totas mil,
    38     si yo trias, a vos pendria,
    39     esgardant la gran valia
    40     del vostre cors

    41     prim he gentil, he crech tant be gros
    42     on es mester he se pertany.
    43     Asso pensant, jo tinch afany
    44     tant, que sospir

    45     com tart ho breu no veig venir
    46     lo jorn que sper tant desigat,
    47     per bona amor tant car comprat.
    48     Ay, pena quanta!

    49     Puix en tal temps la sirena be canta,
    50     jo vul cantar, per lo mal que·m turmenta,
    51     e tan strem, que ma pensa ’s contenta
    52     de presta mort; de tot l’altre se spanta.

    53     Donchs si voleu que deval vostre manta
    54     muyra per vos, haura fi me dolor:
    55     finit sere, cremant de foc de amor;
    56     morre content de ma vida esser tanta.

 

 

 

Ed. Antoni Bulbena, Llibre intitolat «Jardinet de Orats», Barcelona, s.e., s.d., p. 61.

I vv. 49-56 sono di Joan Roís de Corella (cfr. 154.26), con collegamento capcaudato. Secondo Martí de Riquer, Història de la literatura catalana. Part antiga, 4 voll., Barcelona, Ariel, 19842, vol. IV, p. 197, Moreno li avrebbe rielaborati omettendo al v. 55 (= v. 7 di 154.26) il tema dell’uccello, che appare anche altrove in Corella.

 

Incipitario di Joan Moreno
Indice degli autori

 

Rialc