Rialc
Rao 101.7

            Guillem de Masdovelles






    1      Le temps presens de guaya primavera
    2      m’ensen tan fort, que fin’amor decori
    3      mils que no sull, cosirant l’ajutori
    4      de leys qui·s tayn que·m digu’: «Amichs, arrera»,
    5      per gran rayzo, car es de pretz tan auta,
    6      ez yeu li suy tan sotsmes he tan baix,
    7      que ssi guay temps ez amoros pentaix
    8      socors no·m fan, suy caygutz en deffauta.

    9      Mas le prims darts amoros ffer he sauta
    10     lay hon li platz, no guerdant ges dretxura;
    11     so·s maniffest per veray’escriptura,
    12     que d’aut a baix mantes de vetz resauta,
    13     ez a mig trayt, aysi co·s vol, se vira,
    14     anant firent per treves he per lonch,
    15     en mortals colps; no dona ges un jonch
    16     leys qui·l tremet, ans ab argull ho mira.

    17     Per qu’ieu sper que, de me pertint, ffira
    18     le darts mi-doncs, fazen colp desreunable,
    19     amb playa tal, que no sia curable
    20     ffins que mos prechs tot homilmen soffira;
    21     e lladonchs tuyg poran dir: «Ben derocha
    22     Amors los uns e·ls altres monta sus,
    23     que veus aquest, dessenperat he jus,
    24     tan alt montats, que·ls sobirans lochs tocha».

    25     Sest pensamens denan tots altres flocha,
    26     per que·n fau laus a la sayzos qui·l porta.
    27     Pero dich mal; he, si cazia morta
    28     leys c’am, del colp, seria tala pocha?
    29     No, mas ten gran, per que·m pinet susara,
    30     e vull trop mils quez yeu, lenguin, trespas,
    31     que si, per mi, don’ab aytal compas
    32     prenia mal d’ayçell c’Amor despara.

    33     Per qu’ieu soffir, e sofferay encara,
    34     lo dan que prench, si tot vey que me·n cruscha,
    35     e serviray lo mils que servir puscha,
    36     selan, soffren, pus ella m’es tan cara;
    37     e no·s pot ffar que sa gran gentilesa,
    38     qui resplendeix axi com fa·l solells,
    39     quant aura vists mos redobblats flegells,
    40     no·m prest la ma de piatats estesa.

    41     Li dur sospir e·l grieu pensar, contesa
    42     mouo trop fort, amb darts ez amb cayrells,
    43     jins en mon cor, mas er le temps novells
    44     m’a de fin joy sperança promesa.

 

 

 

Ed. Ramon Aramon i Serra, Cançoner dels Masdovelles, Barcelona, I.E.C., 1938, p. 67.

Cfr. 103.90.

 

Incipitario di Guillem de Masdovelles
Indice degli autori

Rialc