Francí Guerau
1 Un gran espant de tots espants major
2 me ve spantant com ens que m’a spentar;
3 e tal espant a molts fa espantar,
4 car espantant demostra sa favor.
5 Aquest espant aporta tal cruor,
6 que tol a tots poder de recitar
7 sens crueltats, qui ja·m fan espantar,
8 com espantant veig manaç’ab furor
9 a tots aquells qui serveixen amor,
10 ffent son poder aquells exequtar;
11 car nos consent que de son espantar
12 se desespant lo pus valent de cor.
13 Ffranci gentil, pus dels bons son millor,
14 ab semblants rims vos prech m’o digau clar
15 qual es l’espant que tant me fa spantar,
16 e feu de mi com d’un germa menor.
Ed. Martín de Riquer, «Francí Guerau, poeta catalán del siglo XV», in Mélanges de langue et littérature médiévales offerts a Pierre Le Gentil, Paris, S.E.D.E.S, 1973, pp. 733-744, a p. 744.
Incipitario
di Francí Guerau
Indice
degli autori
