Rialc
Rao 79.5
Francí Guerau
1 Si co·l malalt quant la febre·l combat
2 e de sa carn ix una gran calor,
3 per tot lo cors lo pren ten fort dolor
4 que del bastar roman las e cançat;
5 tots los sentits perden sa libertat
6 e lo bon juy es luny de son record,
7 ab res al mon no pren algun deport
8 pel natural qu’es fortment alterat;
9 desige strems e quant li es contrari,
10 e venejant diu molt desvarions,
11 en son dormir tostemps ha visions,
12 no pren sabor en negun letovari;
13 e si molt prest son metge ordinari
14 dant il remey no·l trau del porgatori,
15 mor lo mesqui, freturos d’atjutori,
16 ple d’entrenyor, desert e solitari.
17 Talment ne pren a mi per tant amar
18 a vos, qui sou de mos treballs repos;
19 e tant vos am que, si no·m dau socors,
20 veureu molt prest l’esperit apartar
21 de mon cos, trist, lassat per comportar
22 les crueltats que·m feu, senyora bella
23 e ja de mi nature·s maravella
24 pena tan gran com la puch comportar.
25 Morre jo, trist, de vos no conegut,
26 desesperat de vostra senyoria;
27 ab tot que sce quin partit me seria
28 si dins poch temps per vos no so plangut.
29 Ja mon flach seny va perdent la virtut
30 e veig ma carn pendre color de terra ;
31 matau me vos, qui·m feu sens armes guerra
32 a ten mortal, que·m veig del tot perdut.
33 Ja fora mort, senyora de ma vida,
34 si no que pens m’eureu compassio;
35 ja no·m soste sino devocio
36 que tinch en vos, d’infinits bens complida.
37 Dins en mon cor tristor tinch infinida
38 quant esmagin que de mi no us doleu,
39 e, trist de mi, per que no socorreu
40 l’enamorat qui tots jorns merce us crida ?
41 Del viure meu en mans teniu la mida:
42 viure yo tant com, senyora, veureu;
43 vid’ab dolor soplich vos no·m doneu
44 hajau merce de mi, qui us am sens mida.
Ed. Martín de Riquer, «Francí Guerau, poeta catalán del siglo XV», in Mélanges de langue et littérature médiévales offerts a Pierre Le Gentil, Paris, S.E.D.E.S, 1973, pp. 733-744, a p. 740.