Pere d’Anyó
1 D’aquell gran diluvi hon l’om se negava
2 dins aygua de culpa que·l ver goig nos leva,
3 vos sou la gran archa, la qual Deu obrava
4 tan pura y tan bella com fer desijava,
5 hon Ell feu estalvis a tots los fills d’Eva.
6 No·s mostren tan clares entorn de la spera
7 les moltes esteles, lo sol ni Diana
8 com vos pura y digna, de Deu mare vera.
9 Entras dins lo ventre d’aquella que us era
10 eleta per mare, beneyta sent’Ana.
11 Restaren de Pluto trenquades les ales
12 hi franques de cisa vostres pures bales.
13 Adam fon lo vespre hi vos lo clar dia,
14 portant entre·ls homens claror infinida.
15 Lo nuvol y boyra que·l trist mon cobria
16 no us ha may cuberta, puix naxer volia
17 de vos, pura verge, lo pur Sol de vida.
18 Purissima tota fos vos concebuda,
19 puix Deu tot purissim devieu concebre.
20 Natura humana per Eva cayguda
21 per vos fon alçada, car vostra venguda
22 pogue Deu en premi per tot lo mon rebre.
23 Qui diu lo contrari vos gira la cara,
24 car no cau escrupol en cosa tan clara.
25 Obri Deu los cofrens d’eterna riquea
26 de sancts hi de sanctes creant vos mes pura.
27 Volgue us fer tan riqua que nostre pobrea
28 resta enriquida de vostra bellea.
29 Volgue us fer estalvi de nostra pressura.
30 Volgue que dels angels vos fosseu rehina,
31 creant vos mes noble d’aquells hi pus neta.
32 Volgue ans del setgles crear vos divina
33 per ço que vos fosseu de nostra ruhina
34 tostemps preservada per ser mes perfeta.
35 Volgue tant voler vos, que us ha fet conjuncta
36 ab Ell per a semper y egual d’Ell vos munta.
37 La Sgleya prihunpha de vos un offici
38 que porta miracles salvant la part nostra.
39 No·s fa, donchs, la festa del crim ni de vici,
40 ma fa·s per exemple d’un tal benefici,
41 que fon procreada sens crim la carn vostra.
42 Aquell qui us exalça hi mes vos honora
43 al Fill magnificha, qui us feu la mes alta.
44 Donchs qui us fa culpable, al Fill qui us adora
45 sens dubte desloa hi molt desonora,
46 que sou d’Aquell filla hi mare sens falta.
47 Aquell araceli hon Deu se reserva
48 sou vos, hi la hurna hon Ell se conserva.
49 Per be de tants pobles pogue Deu crear vos,
50 essent mare sua, sens vostres demerits.
51 Tenint la potencia, volgue decorar vos,
52 donchs fer vos devia, volent exalçar vos,
53 de tots la pus munda per vostres tants merits.
54 Per ço us ha pintada humil sens defecte,
55 donant vos en pagua virtuts infinides.
56 Donchs, qual finit basta, de vicis infecte,
57 sullar la noblea del vostre subjecte,
58 lo qual ha rebudes gracies complides?
59 Del vostre merexer no salva la ralla
60 sino Deu, Fill vostre, del qual sou medalla.
61 A vos, verge dea, l’archangel insigne
62 dix: «Ave Maria de gracia plena,
63 puix Dominus tecum vençra lo maligne,
64 tu in mulieribus seras la mes digne,
65 semper benedicta sens ve absque pena,
66 Jesus benedictus creant vos beneyta,
67 Fructus ventris tui se feu per nosaltres».
68 Desment, donchs, l’archangel, qui us vol dir maleyta,
69 car vostra carn sacra james pagua peyta
70 ni fon del crim presa com son tots los altres.
71 Tan ver testimoni y noves tan certes
72 devem tots mes creure, que no les incertes.
73 Si l’anima fora en res denigrada
74 mostrara·s la taqua del crim per la scorza.
75 La virginal tanqua, donchs, fora trenquada
76 aquell temps que foren dins vostra posada,
77 de culpa les ombres, entrades per força.
78 Mas Deu, del principi de l’hom, les petjades
79 volgue no seguisseu, tenint vos prevista,
80 per ço que·s mostrassen lo quant son estades
81 les obres solemnes en vos preservades
82 del crim hi gran erra que·l mon tot contrista.
83 Teniu per estrado les tres cherarchies,
84 y en vos se compliren les grans profecies.
85 Les dignitats moltes en vos prosperades
86 ab sancts versos prova l’egregi psalmista.
87 Les grans escotilles ab proves fundades
88 les han sobre·ls nuvols axi sublimades,
89 que resta per terra l’inich tomatista.
90 Les grans laors vostres dels angels loades
91 no basta loar les la mia veu trista;
92 per ço si mes cobles hiran mal tramades,
93 per vos, vera smena, seran esmenades,
94 que sou lo refugi hi goig de ma vista.
95 Y a vos, venerable senyor mossen Dieç,
96 vos dol que desige per a coses mies.
Ed. Antoni Ferrando, Els certàmens poètics valencians del segle XIV al XIX, València, Institució Alfons el Magnànim, 1983, p. 511.
È la risposta al libell IV cominciato da Ferran Díeç (cfr. 49.1).
Incipitario
di Pere d’Anyó
Indice
degli autori
