Rialc
Rao 51.1
Bertomeu Dimas
1 Hon Deu esta localment se nomena
2 ver parahis de gloria superna.
3 Donchs, aquell jorn que·ll tingues en la squena
4 vos, beneyt sant, tingues delit sens pena;
5 divina lum mostrant, fos la lanterna,
6 senblant al cel, de resplandor eterna.
7 Al cel tan clar com vos, esteles foren
8 les grans virtuts, y Deu, sol de justicia;
9 angels entorn, los peixos que adoren
10 son Creador, y·ls sants, que molt l’onoren;
11 los peregrins, que passas ab cobdicia,
12 foren ab vos en trihunfant malicia.
13 Lo vostre nom, Cristofol, nos designa
14 lo que portas portant a Qui us portava.
15 Portar a Deu vostra presona digna
16 es un deport que l’etern delit consigna,
17 que ’n port segur, dexant al Qui us guiava,
18 porta y cami del cel vos designava.
19 Donchs, per portar inextimable bala,
20 port mereixques de sobirana gloria.
21 Portes obris en la divina sala
22 quant barca us fes, donant franca la scala
23 als pasatges de molt digne memoria,
24 puix per aquels hagues del mon victoria.
25 Del flum Jorda prenent lo sant batisme,
26 ciri fos vos ençes de lum divina.
27 Corona us fon lo Fill de Deu altisme,
28 qui us defene del Princep de l’abisme,
29 vist que, cremant, lo vostre cor s’inclina
30 desestimar la trista carn mesquina.
31 Y reguala la vostra pura çera,
32 quant, molt homil, de mort prengues sentencia.
33 Y ara molt mes cremau sobre la spera
34 de caritat, mostrant nos la carrera,
35 creixent pel mon vostra gran excellencia
36 des que fruhiu la divinal essencia.
Ed. Antoni Ferrando, Els certàmens poètics valencians del segle XIV al XIX, València, Institució Alfons el Magnànim, 1983, p. 656, 657.
Poesia del ciclo per San Cristoforo (vedi nota a 74.14).