Rialc
Rao 37.1

            Lluís Català






    1      En tantes parts vostra bondat destilla,
    2      mare del Fill en Trinitat unit,
    3      que mon saber es menys d’una centilla
    4      a declarar aquella gran postilla
    5      hon se conte vostre preu infinit.
    6      Com pore, donchs, ab despoblat entendre,
    7      donar lahors a vostra dignitat,
    8      si de virtuts haveu pogut estendre
    9      tan alta lum, que ha bastat compendre
    10     los grans secrets de la Divinitat?

    11     Ab plenitut eternalment creada
    12     sots lo govern del Pare divinal,
    13     per son valer dignament preservada,
    14     la vostra carn, tostemps sanctifficada,
    15     may importa peccat original.
    16     Del Creador tan agradable sposa,
    17     y ab son voler axi fos de concord,
    18     que, desijant una matexa cosa
    19     degudament, hoy·s veniu formosa,
    20     quant a regnar vos fon lo cel ubert.

    21     Per ser homil, la gloria infinida
    22     havent actes de l’increat Senyor,
    23     virginitat vos ha tant ennoblida,
    24     que mare fos sanctament elegida
    25     hi us consigna tota sa gran amor.
    26     L’infinit Deu, prenent en vos factura,
    27     lo vostre cors volgue deifficar.
    28     Sou en los cels tremuntana segura,
    29     per als devots delitosa pastura,
    30     y als peccadors reffugi singular.

    31     Ceptre portant en lo sagrat imperi,
    32     dels grans tresors, reyna dispensau.
    33     Sacrari fet per a tan alt misteri.
    34     De gran dolor sofferis l’improperi,
    35     plena d’Aquell qui·ns ha portada pau.
    36     D’eterna mort per esser deffensora,
    37     angels e sancts vos miren excellent,
    38     y en tot lo mon vos conexen, senyora,
    39     pux l’Incompres en tal grau vos honora,
    40     qual a son grat merexeu dignament.

    41     Sola sens par, dels cels la mes insigne,
    42     de puritat teniu ornat vestir,
    43     al que valeu la corona condigne,
    44     lo loch pus alt, la cadira mes digne,
    45     que maternal se pogues elegir.
    46     De castedat teniu blanca divisa,
    47     daurat cinyel de luminosa fe,
    48     y de set goigs brodada cortapisa.
    49     Si, poch sabent, vos lohe de tal guisa,
    50     humil devot, vos demane merce.

    51     Espill molt clar per hon s’ateny la visa
    52     d’aquell tresor que·l primer hom perde.
    53     Puix que Jhesus per ell paga la sisa,
    54     Mare de tots, vestiu nos tal camisa
    55     que mereixcam fruir lo major be.

 

 

 

Ed. Antoni Ferrando, Els certàmens poètics valencians del segle XIV al XIX, València, Institució Alfons el Magnànim, 1983, p. 308.

È una risposta al cartell ordinato da Bernat Fenollar (cfr. 60.9).

 

Incipitario di Lluís Català
Indice degli autori

Rialc