Rialc
Rao 203.4
Narcís Vinyoles
1 Lespill inmens hon vos morau, senyora,
2 de Jesucrist, ab claus guarnit en fusta,
3 nos mostra clar que·n fos merexedora
4 com la virtut del que·ns enamora
5 pot en aquells que veramor ajusta.
6 En ell miras, beneyta, la ymatge
7 quEll, Deu, obra ab tan secret misteri;
8 y ves tanbe aquell perfet obratge
9 que revela langelical misatge,
10 de tot lo mon salut y refrigeri.
11 Y com lamant en lamat se transforma
12 y com roman en ell la sua forma.
13 Luna de foch tenia, y luna clara,
14 on veramor y caritat miraveu:
15 la caritat la del foch vos declara,
16 y en laltra ves lamor daquella cara
17 de Qui vos tant ennamorada staveu.
18 Y, apres, mirant devotament la mostra
19 del cors plaguat de tant cruels ferides,
20 se imprimi axi n lanima vostra
21 fervent ardor tal, que della n la nostra
22 se impremex seguint la nostres vides
23 Un voler sant, un grat, unamor neta,
24 unabtitut de fer vida perfeta.
25 Efectes tals en estes dues lunes
26 especula lo vostre viu entendre,
27 que pogue fer les dos voluntats unes;
28 unes en hu, y en dos axi comunes,
29 que per lobrar axi u podem compendre.
30 Vostre sperit, clavat en la creu nua,
31 fon, ab la carn del Just, immaculada:
32 sentis lo com los de los desnua
33 pels lochs dels claus, anant ab la sanch sua
34 la vostra sanch en lesperit mesclada.
35 Los seus açots prenent per diciplines,
36 ses passions, la corona despines.
37 Jesus, espill tot enramat de liris,
38 portau, mostrant lodor dels sacrificis
39 que vos li fes ab foguejants cautiris,
40 al cor donant martiri pels martiris,
41 que·l Just rebe per nostres maleficis.
42 Tanbe prengues per lamarch gust de suja,
43 laygua bevent denpostemades benes
44 contra·l ventrell, que n ben obrar senuja,
45 donant en vos de caritat la pluja
46 que·l seu costat decorren vostres venes.
47 Esperit nou tenint perfet y recte
48 y en lo cor, fix, del crucifix lobjecte.
49 Ab tan fervent devocio encesa
50 rebent lo cors de Jesus per miracle,
51 lOstia on rebem la gran promesa,
52 levant se de les mans on era mesa,
53 en vos se mes per digne tabernacle
54 Tal dignitat, efecte tan amable,
55 no·s diu ni·s sap ni·s lig dalgu ni·s canta:
56 Jesus, plaguat, fer se comunicable
57 ab tals senyals damor inextimable
58 comunicat no·s diu a sant ni santa
59 Ni·s lig tanpoch ni·s troba n la hystoria
60 de sent Franceh, sant de tanta memoria.
61 Viure y morir volgues religiosa,
62 significats seguint del blanch y negre:
63 per lo del blanch fos casta, virtuosa;
64 la passio de Jesus dolorosa,
65 lo negre, feu us lesperit trist alegre.
66 Allegre dich, esent ab Ell unida
67 per unio de veramor que junta
68 y ensemps fa star unides mort y vida,
69 y ensemps ferir a dos duna ferida,
70 y en un instant nafrar dos duna punta.
71 De Jesus, donchs, les plagues si us pintaven
72 era mostrar lo com en vos estaven.
73 Morint tots jorns vixques ab Aquell morta,
74 que n creu mori per vos y per nosaltres,
75 ab Ell sentint lo quEll per tots comporta;
76 y en lo comport vostranima·s deporta
77 dun deport dolç que pasa tots los altres.
78 Tota n Aquell, que de tots vida era,
79 en vos axi fon tota sa fixura,
80 com del sagell roman fixa la cera
81 ni mes ni menys, y daquella manera
82 que·l figurat dexa de sa figura.
83 Tan gran honor, merits tan grans merexen,
84 que n processo les vergens vos seguexen.
Ed. Antoni Ferrando, Els certàmens poètics valencians del segle XIV al XIX, València, Institució Alfons el Magnànim, 1983, p. 697.
Poesia del libell per Santa Caterina da Siena (cfr. 69.1).