Rialc
Rao 115.5
Joan Moreno
1 La gran voluntat y amor magnifica
2 de vos, tan sabut hi bell dehidor,
3 ab molt gran desig de fer vos honor,
4 yo la us regracie ab veu tan publica;
5 car no·s deu cullar semblant ajutori,
6 per vos a mi fet en aquest nou cas,
7 que ja fuy en punt, y a tots es notori,
8 de no saber com dels colps m’adargas.
9 A cas acordat pensant me offendre
10 aquell dolç Fenoll y amich Fenollar,
11 puix te bona vena hi bell ordenar,
12 ab dolçes paraules volgut ma reprendre,
13 y ab colps tan soptats venint a combatre
14 me ha encontrat, burlant sens escarn;
15 fins m’a fet venir a fer me abatre,
16 per que no·m costas la pell ni la carn.
17 Pot ser cosa vera, hi no u vull descreure,
18 que l’haia mogut virtut hi bondat,
19 car se que·m vol be de lonch temps passat,
20 hi, per ser tal home, aço se·n pot creure;
21 mas si·l seu juhi als dos nos engana,
22 de mi yo crehent lo que·ll veu de si,
23 fogir me fara l’esforç hi la gana,
24 pensant quel poder feneix ja en mi.
25 Mas he hoyt dir, les belles olives,
26 amich y senyor, que vos les menjau:
27 aço, podeu creure, a mi no desplau
28 per ser cavaller de forces molt vives;
29 hi mes, que mostrau robusta la talla
30 pera fort combatre hi ser combatut,
31 armat, en lo camp d’estreta batalla,
32 y ab ferro de lana, tant rom com agut.
33 D’aquestes olives ni·n taste, ni·n menge,
34 ni·n vull, ni·n demane, com si fos de fust;
35 e puix no perçep sabor lo meu gust,
36 parlar per deport me·n plau lo diumenge.
37 Mas si ab la dama correu fer mes puntes,
38 yo crech vostres colpe no li sou amarchs:
39 los curts hi refets, en fer les tals iuntes,
40 minor hi mes correa que no fan los larchs.
41 Mas, contradient a llengues tan males
42 que tenen offici de donar peçichs,
43 y ab cara molt dolça son vils enemichs,
44 ni son mes que galls quant baten les ales;
45 y es prou manifest que tostemps amaren,
46 seguint les amors de dones molt vils,
47 e, mal judicant, a ells m’acomparen,
48 qui viure no saben sino en tals stils.
49 Mas, gens no penseu yo cerque baralles
50 per parlar axi, ni sia tan llech:
51 lo que per donayre diu l’ome no pech
52 yo no u puch hoir sens moltes rialles.
53 Mas, puix en amors yo pus ja no balle,
54 perque·m voleu metre per força en lo ball?
55 Si alt specule d’amor, hi no calle,
56 per ço lo voler no surt en avall.
57 No·m plau per la carn les dones me vullen,
58 ni·ls vull demostrar si y vinch ni revinch:
59 en l’anima es, si res de bo tinch;
60 no·m toquen lo cors ni pus lo·m despullen;
61 pera mi la vull la virtut que·m resta,
62 partir no la deich ab dones de art;
63 si puch o no puch armar la ballesta,
64 la tal questio deixem a depart.
65 Proteste per ço que les mies noves
66 entendre no·s puixen de mi sols un punt:
67 d’amor lo meu cor vull siau defunt,
68 ni·m plau pus combat ni venir a proves.
69 Pero, satisfent als vells qui me·n preguen,
70 d’aquells sia entes tot quant yo dire:
71 ni cregau que dones a mi alleneguen,
72 en dar me a entendre que·m vullen ja be.
73 Deixem aquest fet de compte y bescompte,
74 hi parlem, senyor, del vostre sermo,
75 un dieu que tenen malalta raho
76 les dones, al vell si·l meten en compte.
77 Ab la raho sana hi molt agradable
78 lo deuen amar, amar hi voler,
79 y a tots fare veure aquell ser amable,
80 per molts bons respectes fundats en saber.
81 Lo primer Factor de totes factures
82 als homens vellarts molt los favoreix,
83 donant los en temps que·l cap los floreix,
84 lo bon natural a ses criatures,
85 per que dones jovens als vells marits amen,
86 hi·ls vullen, ab cor d’amor no gens buyt,
87 per dents ni cabells no vol qu’els desamen,
88 puix fa que d’ells culguen lo pus millor fruyt.
89 Car los jovenets ab la lavor crua
90 engendren sos fills, ab uns tals extrems,
91 que naixen, sovent mas no dich tostemps,
92 homens defallits ab cervells de grua:
93 car diu lo doctor egregi de Roma,
94 en Libre de Princeps, qu’els casen madurs
95 hi·ls fills naxedors ab ceptre hi ploma
96 seran de bon cap, servants leys hi furs.
97 Es, donchs, privilegi que ve per natura
98 al home tot sol, entrels animals,
99 hi Deu ha causat los vells homens tals
100 que sien amats per sa genitura.
101 Aço haver fet no es marevella,
102 car Deu volgue l’ome en tot provehir;
103 donchs, no deu voler, la jove que es bella;
104 los molts actes leigs, mas que·n deu exir.
105 Raho natural si tendra la dona,
106 veura lo que dich venir de bon seny,
107 ni nunqua fara del vell hom desdeny,
108 hi sens tals meynspreu sera dita bona;
109 mas la com penell, li plau ser mudada
110 seguint cascun vent, ni may te repos,
111 delit bestial la fa variada,
112 y espleta la fama ensemps ab lo cos.
113 Donchs qui pora dir raho te malalta
114 la dama gentil si ama lo vell?
115 No es de reprendre si lo seu cors bell
116 per amor li dona, la boca y la galta.
117 Los vells be les tracten, tant, que les s’affillen
118 dins la voluntat; calor tenen mes
119 que no fan los jovens, hi mes les abillen,
120 ab lo pensament d’antor tot ençes.
121 Per lo que dir he, hi mes dir poria
122 deurien comprar los dones sement
123 d’aquell vell tant viu que no els impotent,
124 puix tant bon esplet d’aquell se trauma;
125 y, en loch de pagar, gran paga demanen
126 les dones als vells, si·ls vehen torbats,
127 y ab molt gran menyspreu los tracten, hi·ls manen
128 ab la voluntat, no menys de barats.
129 La carn hi lo cos en aço les porta:
130 que volen seguir les animals bruts,
131 y axi, demostrant sos juhins perduts,
132 a tot bon consell ferm tanquen la porta;
133 y en lo elegir raho tenen flaqua
134 aquelles, seguint delit sensitiu
135 que sta en la carn hi porta gran taqua,
136 cegant l’esperit en qui raho viu.
137 Als convits d’amor, si·ls jovens serveixen,
138 cuytadament venen a dar aygua mans,
139 hi aquells mullant sos dits en los guants,
140 aquell breu servir forçat es que·l deixen;
141 mas los vells merexen gran paga y berena,
142 car, sols per la llet que d’amor se muny,
143 treballen hi suen y ab longa fahena
144 la fan venir dolça, de prop hi de luny.
145 Tostemps hohi dir que una carrera
146 mes val que no quatre, si·s fa com se deu:
147 com a cavaller, senyor, be u sabeu,
148 crech l’aveu passada ab llança y bavera;
149 donchs qui ha mesclat los vells ab les dones
150 que tinguen d’aquells vils openions?
151 Les proves de molts seran mes que bones,
152 si donen los loures a sos vells falquons.
153 Dels jovens puch dir, pasada la sgrima,
154 crehent se honrrar, se·n van molt gabant;
155 dels fets amagats fan publich encant;
156 o, trista d’aquella que y pert la estima!
157 Dels vells se afferma esser lo contrari,
158 car tostemps amaguen los dons tan secrets
159 dedins en lo cor, qu’es hun clos armari,
160 salvant la honor, la dama y los fets.
161 Mas, posat qu’els vells canssat poder tenen,
162 molt gran amor porten dedins l’esperit,
163 e, si han desig d’aquell gran delit,
164 per sos pochs plahers lo molt hi despenen.
165 Es cosa injusta en la conciencia
166 y a tot bon parer, hun fet desegual,
167 car deuen pagar segons la potencia,
168 y·ls actes d’aquells medir per egual.
169 Perque m’ha plagut la experiencia,
170 dels fets de l’amor lo cap me·n fa mal;
171 d’aquells renegant vull fer penitencia;
172 molt tart me penit; confesse mon mal.
Ed. Ramon Miquel i Planas, Cançoner satírich valencià, Barcelona, Giró, 1911, p. 36.
È la replica a Jaume Gassull (cfr. 74.11) e fa parte del Procés de les olives (cfr. 60.5)