Rialc
Rao 103.103

            Joan Berenguer de Masdovelles






    1      Mossen Ffrancesch: lo nohibbl’egullo
    2      d’Emor, qui nou a tot hom desamat,
    3      m’a tant nougut, que james he trobat
    4      nengun remey a ma ffort passio;
    5      mas, ssi llunyar bastava ’n ffer parir
    6      mos mals, ni tal remey podi’aver,
    7      creheu en çert c’Amor en son poder
    8      hun jorn ni gens no·m poria tenir?

    9      Mas, com sabeu, lo mal no·s pot partir
    10     del desestruch c’Amor port’a sson port;
    11     de mi us dich, çert, qu’emara mes la mort,
    12     que no, penant, tan ssoberch mal payhir;
    13     mas, pus no·m pusch de mon dan apertar,
    14     ffere que·l seny, ssi be conech reprem,
    15     seguesque prest lo voler, c’ab flach rem
    16     vol que navech tostemps en la gran mar.

    17     En çert puix dir que m’a costat be car
    18     l’esguart que·m ffeu Alianor no ferm,
    19     car per ell sol lo seny veig desafferm
    20     de la raho qui·m soli’ajudar;
    21     mas es fforçat, pus tinch d’enuigs cubert
    22     mon catiu cor, qui·m te ffortment destret,
    23     pel voler gran qui ssovint lo remet
    24     en lloch hon es de ben aver inçert.

    25     Insesantment, adormit hi despert,
    26     invoch un sant c’ab devossio colch,
    27     mas gens mos mals james un jorn absolch,
    28     ne, si·l reclam, de be no·m vol ffer çert.
    29     Son li sotsmes, ab tot de pler a part
    30     tots jorns me te, he l’ull pensant no·n moch;
    31     a·m ssopguguat he te·m a l’enderroch
    32     mes que si fos algun rebelle sart.

    33     Ja·s pogues ffer me llexas a depart
    34     so que fins huy un punt no m’a jequit,
    35     ho que del tot jo mates en obblit
    36     la que pore axublidar a tart,
    37     car be sse com, molt prest, enpes Amor
    38     mon voler ffoll, qui ffort greument me ffig,
    39     e·m don’anuigs, he plers may no y remig,
    40     ans conech çert son regit ab ffuror.

    41     Donchs, pus no·m vol llexar ma greu dolor
    42     ne·m pot valer, per molt que·m met’entorn,
    43     res en jequir lo gentil cors adorn
    44     de la que sse insesantment anyor;
    45     servir la vull, ab tot un brot de llor,
    46     ne lo valent, no·n pogui ver james.
    47     e ton concell, bell cavaller cortes,
    48     vull tenir mils que si·l me das ma ssor.

    49     Mil voltes pena lo jorn, he be decor
    50     dins mi, l’anuig qui mos delits conffon,
    51     mas, com fforçat, a l’anuig m’ebandon,
    52     ebendonant de plers mon cors desflor.
    53     Remey no sse, ssi no, cuytant lo pas,
    54     en breu tornar al lloch d’on me parti,
    55     mas, ssi no y trop aquella que y jequi,
    56     morre de dol, e·m portaran al vas.

    57     Tornem, tornem, he no guordem lo cas
    58     qui·ns te llunyats d’equell brando tan ffi,
    59     hon cadescu de nosaltres senti
    60     com dolçament Amor nos mes son llas.

 

 

 

Ed. Ramon Aramon i Serra, Cançoner dels Masdovelles, Barcelona, I.E.C., 1938, p. 143.

Risposta a Francesc Martí Gralla (cfr. 76.2), che a sua volta rispondeva a Masdovelles (cfr. 103.32).

 

Incipitario di Joan Berenguer de Masdovelles
Indice degli autori

Rialc