Rialc
Rao 103.103
Joan Berenguer de Masdovelles
1 Mossen Ffrancesch: lo nohibbl’egullo
2 d’Emor, qui nou a tot hom desamat,
3 m’a tant nougut, que james he trobat
4 nengun remey a ma ffort passio;
5 mas, ssi llunyar bastava ’n ffer parir
6 mos mals, ni tal remey podi’aver,
7 creheu en çert c’Amor en son poder
8 hun jorn ni gens no·m poria tenir?
9 Mas, com sabeu, lo mal no·s pot partir
10 del desestruch c’Amor port’a sson port;
11 de mi us dich, çert, qu’emara mes la mort,
12 que no, penant, tan ssoberch mal payhir;
13 mas, pus no·m pusch de mon dan apertar,
14 ffere que·l seny, ssi be conech reprem,
15 seguesque prest lo voler, c’ab flach rem
16 vol que navech tostemps en la gran mar.
17 En çert puix dir que m’a costat be car
18 l’esguart que·m ffeu Alianor no ferm,
19 car per ell sol lo seny veig desafferm
20 de la raho qui·m soli’ajudar;
21 mas es fforçat, pus tinch d’enuigs cubert
22 mon catiu cor, qui·m te ffortment destret,
23 pel voler gran qui ssovint lo remet
24 en lloch hon es de ben aver inçert.
25 Insesantment, adormit hi despert,
26 invoch un sant c’ab devossio colch,
27 mas gens mos mals james un jorn absolch,
28 ne, si·l reclam, de be no·m vol ffer çert.
29 Son li sotsmes, ab tot de pler a part
30 tots jorns me te, he l’ull pensant no·n moch;
31 a·m ssopguguat he te·m a l’enderroch
32 mes que si fos algun rebelle sart.
33 Ja·s pogues ffer me llexas a depart
34 so que fins huy un punt no m’a jequit,
35 ho que del tot jo mates en obblit
36 la que pore axublidar a tart,
37 car be sse com, molt prest, enpes Amor
38 mon voler ffoll, qui ffort greument me ffig,
39 e·m don’anuigs, he plers may no y remig,
40 ans conech çert son regit ab ffuror.
41 Donchs, pus no·m vol llexar ma greu dolor
42 ne·m pot valer, per molt que·m met’entorn,
43 res en jequir lo gentil cors adorn
44 de la que sse insesantment anyor;
45 servir la vull, ab tot un brot de llor,
46 ne lo valent, no·n pogui ver james.
47 e ton concell, bell cavaller cortes,
48 vull tenir mils que si·l me das ma ssor.
49 Mil voltes pena lo jorn, he be decor
50 dins mi, l’anuig qui mos delits conffon,
51 mas, com fforçat, a l’anuig m’ebandon,
52 ebendonant de plers mon cors desflor.
53 Remey no sse, ssi no, cuytant lo pas,
54 en breu tornar al lloch d’on me parti,
55 mas, ssi no y trop aquella que y jequi,
56 morre de dol, e·m portaran al vas.
57 Tornem, tornem, he no guordem lo cas
58 qui·ns te llunyats d’equell brando tan ffi,
59 hon cadescu de nosaltres senti
60 com dolçament Amor nos mes son llas.
Ed. Ramon Aramon i Serra, Cançoner dels Masdovelles, Barcelona, I.E.C., 1938, p. 143.
Risposta a Francesc Martí Gralla (cfr. 76.2), che a sua volta rispondeva a Masdovelles (cfr. 103.32).
Incipitario di Joan Berenguer de Masdovelles
Indice degli autori