Rialc
Rao 101.13
Guillem de Masdovelles
1 Pus mavets ffayt a tan gran fallimen,
2 rompen, trencan los mandamens damor,
3 poblicar vull la vostra desonor,
4 per tal que·s lluyn de vos tota la gen;
5 car, esguardant vas me, qui·s vol que sia,
6 poran vazer com saubets enguanar,
7 e dich vos, çert, que pens larma selvar,
8 mostran los mals que ges hom no sabia.
9 Vos saubets ffer trop bell acullimen,
10 dizen a tuyt peraules ab dolçor,
11 mas pus donats un tal past demerguor,
12 que·n fayts morir tothom qui·n tast, llenguen;
13 eu suy quaix mortz, qaltrement no diria,
14 bella, de vos, null mal, si deus me guar!,
15 mas cascun jorn, sabjatz, cuyt escanar
16 dun mal boçi que·m des ab mehestria.
17 Qui vol ausir lo vostre parlamen,
18 dopna del mon no·l sap ges dir millor,
19 car vos perlats ab tan dolça saubor,
20 que us jutgen ffort per donzella saben;
21 mas yeu, qui say vostra barataria,
22 dich que mentits can volets mils perlar,
23 car no curau, mas que fassau rodar
24 a mans lo cap, ab bella perlaria.
25 Car çert trenquat mavets lo segremen
26 que·m fes entany, don visch ab gran dolor,
27 quant me prengues per marit he senyor,
28 jurant su·ls sans he baysan dolçamen,
29 de co us promet quez yeu me·n combatria,
30 si hom per vos ho volie scusar,
31 mas pus que us platz altre spos comportar,
32 de vos me part ab granda fallonia.
33 A Dieu coman vostre comportamen,
34 guays, amoros, pero plens de follor;
35 a Dieu coman, de vos, la gran baudor,
36 quez abte us vey en tot fals tractamen;
37 a Dieu coman la vostra companyia:
38 age us duymay qui us vullats, al colguar;
39 a Dieu coman can saubets dir ne ffar,
40 quez yeu me·n vau sercar unaltreymia.
41 Per vos ssospir, Na Mondina, tot dia,
42 pensant lo temps que us solia baysar
43 los pits tots nutz e les cuxes palpar:
44 planch com no ffiu tot sso que far podia.
Ed. Ramon Aramon i Serra, Cançoner dels Masdovelles, Barcelona, I.E.C., 1938, p. 126.