Rialc
Rao 0h.26, 0h.26a

            Cançoner sagrat de vides de sants






            Cobles fetes en laor de la gloriosa verge senta Juliana

    1      Mirant que vences la fort gent pagana,
    2      y aço per la gracia qu’en vos digna fon,
    3      de vos yo vull dir, humil Juliana,
    4      la vida y los actes que fes en lo mon.

    5      Segons que legim, fos vos esposada
    6      ab hun gran perfet enfel y paga;
    7      mas vos li digues, ans d’esser casada:
    8      «No us vull si no us feu, primer, crestia».
    9      Y vent vostre pare aquestes paraules,
    10     les quals li digues ab gran fermetat,
    11     per ell ser infel, tenint les per faules,
    12     posa us en poder del vostre sposat.

    13     Estant en poder d’aquell espos vostre,
    14     y aquell ab gran honra volent vos tractar,
    15     vos dix: «O senyora! Mirau l’estat nostre
    16     y no us vullau vos axi menysprear;
    17     car dich vos de cert volent me complaure
    18     honrar vos fare molt mes que no dich,
    19     y, si·m voleu vos del tot descomplaure,
    20     de vos yo fare terrible castich».

    21     Digues li vos, sancta, del Deu fel serventa,
    22     que ell no podia haver part en vos
    23     si ja de aço no us feya contenta
    24     que ell adoras Jhesus glorios;
    25     lo qual vos respos que fer no u podia,
    26     y aço per temença de l’emperador,
    27     crehent que aquell matar lo faria
    28     si ell confessava tal rey y senyor.

    29     Vos, santa benigna, prudent y perfeta,
    30     hoynt lo parlar del vostre sposat,
    31     li fes la resposta molt alta y discreta,
    32     per que conegues vivia errat,
    33     dient li: «Yo stich de tu admirada:
    34     si tu has temor al rey qu’es mortal,
    35     com no vols yo terna al qui m’a creada
    36     lo qual es Senyor y rey inmortal?

    37     Per ço yo·t suplique no vulles pregar me
    38     de ço que tu vols, car may ho hauras,
    39     ni·t penses que pugues james enganarme
    40     ab dolces paraules, car no y bastaras;
    41     ni menys poras fer en mi violencia,
    42     ni tu ni·l teu rey ni princep algu,
    43     per quant major es de Deu la potencia,
    44     la qual me fara delliure de tu».

    45     Tenint lo prefet de vos tal noticia,
    46     y vent la resposta la qual vos li fes,
    47     aquell vos feu dar, mogut de malicia,
    48     açots y ferides ab molt gran exces;
    49     y, quant vos hague cruelment ferida,
    50     mana que us posassen dins una preso,
    51     y, estant en aquella, tantost fos guarida
    52     com si may haguesseu tengut lesio.

    53     Lo gran Satanas, volent apartar vos
    54     d’aquell Deu etern lo qual amas tant,
    55     dedins la preso vingue per temptar vos
    56     dient vos que era de Deu l’angel sant;
    57     y vos, conexent molt be los seus laços,
    58     no sols vos, humil, de ffet lo sobras,
    59     mas fes que aquell les mans y los braços
    60     ab vostres cadenes molt fort lo ligas.

    61     Per quant ell passava cruels y greus penes
    62     les quals li havieu vos, sancta, donat,
    63     prega us li levasseu aquelles cadenes
    64     ab que vos l’avieu compres y ligat;
    65     y vos, vent que ell posava ruyna
    66     y mal entre·ls pobles d’aquells trists pagans,
    67     aquell fes entrar dins una latrina
    68     per que no·ls temptas ni·ls fes majors dans.

    69     Apres lo perfet mana que us portassen
    70     ab gran desonor davant totes gents,
    71     y en mig d’una roda volgue que us posassen
    72     per ço que sentisseu terribles turments;
    73     y l’angel de Deu lo qual vos guiava
    74     en mil parts la roda desfeu y trenqua,
    75     y, vent lo miracle la gent que us guiava,
    76     molt poble d’aquell se feu crestia.

    77     Seguint lo perfet la mala querella,
    78     y estant entre si molt trist y pensos
    79     mirant se vençut per una donzella,
    80     lavors se torna com hun rabios;
    81     y axi ell mana que prest y sens triga
    82     vos dassen la mort sens fer lo perque,
    83     y axi la gent sua, que us fon enemiga,
    84     lo cap vos levaren, de ffet, sens merce.

    85     Apres que·ls infels lo cap vos levaren,
    86     y en mar navegant aquell gran perfet,
    87     aquell y sa genten mar s’offegaren,
    88     hon foren punits del mal per ells fet:
    89     volgue lo Senyor que fossen los cossos
    90     portats a la vora d’aquella gran mar,
    91     hon besties feres la carn y los ossos
    92     anaven, cuytant, tots jorns a menjar.

    93     Ja pres lo martiri per vos, gloriosa,
    94     ab molta victoria del cel Satanas,
    95     la paga tingues als cels copiosa,
    96     puix vos de Jhesus la fe deffensas,
    97     y fos coronada de dos aureoles
    98     de martir y verge humil y prudent,
    99     estant circuhida de flors y violes,
    100    ab Deu infinit regnant dignament.

 

            Oracio

    1      O verge prudent, humil Juliana,
    2      serventa benigna molt fel y leal
    3      d’aquell etern rey qui·l mon y·l cel mana,
    4      de qui per tostemps lo be tot emana
    5      y dona la gloria ab goig eternal!
    6      martir insigne per Deu estimada!
    7      Puix sou insignida de tantes virtuts,
    8      suplich vos, puix tant regnau exalçada,
    9      que vos de nosaltres siau advocada
    10     davant aquell rey per qui som remuts,
    11     per tots suplicant lo que vulla salvar nos
    12     y nostres peccats per vos perdonar nos.
             Amen.

 

 

 

Ed. Jaume Massó Torrents, in Raymond Foulché-Delbosc e Jaume Massó Torrents, Cançoner sagrat de vides de sants, Barcelona, Societat Catalana de Bibliòfils, 1912, p. 289.

 

Incipitario del Cançoner sagrat de vides de sants
Indice degli autori

Rialc