Rialc
Rao 0.91

            Poesie anonime






    1      No ’s cos huma qui bastas a compendre
    2      vostre virtut ab molt gran gentilesa;
    3      quant so present, ma persona s’offesa;
    4      absentada, prest vol a vos attendre.
    5      No se ’n qual part remey pugua trobar
    6      per desliurar los turments de ma vida;
    7      he preposat aquell’esser finida,
    8      pus que millor no la puch asmerçar.

    9      Deu, fent a vos, volc si adelitar
    10     e feu vos tal, sense competidora,
    11     qu’en aquell temps Galiana la mora,
    12     ne Blanxaflor ne la linda Tamar,
    13     ne Ysolda ne la reyna Alena,
    14     ne quantes son de Levant en Ponent,
    15     vos valeu mes, no·n siau different,
    16     e ’ncara mes e mes que Pulicena.

    17     Com en lo cant engana la serena
    18     los navegants, volent la ’scoltar,
    19     axi ’nganau en lo vostre mirar
    20     tots los presents, si no us giren l’asquena.
    21     Dotada sou de tots bens de natura,
    22     sino de hu, de qual me vull clamar,
    23     que per tostemps vos feu molt desitjar:
    24     e, si no u creu, mirau a ma tristura.

    25     Lo Creador vos feu ab tal figura,
    26     que causa ’n mi no hagues a pensar
    27     en ell james, qui m’a volgut formar,
    28     pus era sert que sou tal criatura;
    29     com la luna, qui·s mostr’axi luent,
    30     les steles de continent derrota,
    31     axi sou vos com entrau a la flota,
    32     que anullau tota beldat vivent.

    33     Per vos se fan, discreta reverend,
    34     cobles, cansons, torneigs, juntes e gales;
    35     les mes galants veig jus les vostres ales,
    36     dient Venus may fou ten excellent.
    37     Per concluir, ten singular senyora,
    38     les llurs virtuts axi les refoneu
    39     com lo clar sol fa a la blancha neu:
    40     apres de dos, vos sou superiora.

    41     Mon be, mon be, mon cor a vos adora,
    42     e los restants tots dihen una veu:
    43     «Coronem la, que coronar se deu:
    44     de tal honor ella ’s merexedora».

 

 

 

Ed. Ramon Aramon i Serra, Cançoner de l’Ateneu, Barcelona, I.E.C., bozze di stampa [1953], p. 124.

 

Incipitario degli anonimi
Indice degli autori

   Rialc