Rialc
Rao 0.61
Poesie anonime
1 [Gen]til dompna sens erguyl,
2 si vostr’amor no m’acuyl,
3 ay las, que·m faray?
4 Morray!
5 [Ca]r no us podi mon cor dir,
6 trop greu e cruel martir,
7 las, sofir;
8 vos m’en pogrets leu [gu]arir
9 solament ab consentir
10 e cobrir.
11 E donchs, pus res als no vuyl,
12 girats vas me lo vostr’uyl
13 disen: «Merce t’ay,
14 ça vay».
15 Ay las, ben fora joios
16 si·l vostre cos precios,
17 amoros,
18 ab un dolç ris gracios,
19 conogues volentoros
20 vas me fos!
21 E donchs, dompna, per qui·m tuyl
22 d’aymar tot quant amar suyl,
23 gitats me d’esmay,
24 si us play.
25 Vos tenits, dompna plasen,
26 mon cor e l’entendimen
27 e le sen,
28 xi que, vetlan e durmen
29 e stan parlan ab la gen,
30 no enten
31 res mas vos, en qui·s recuyl
32 prets, valor, per que no·m duyl
33 sitot sofert n’ay
34 gran glay.
35 Dolç Mirayl, le vostr’escuyl
36 e le vostre plasent huyl
37 me fan estar jay
38 d’uymay.
Ed. Lola Badia, Poesia catalana del s. XIV. Edició i estudi del Cançoneret de Ripoll, Barcelona, Quaderns Crema, 1983, p. 213.