Poesie anonime
1 E·l diable tench son cami,
2 iradament parti·s d’aqui.
3 Are auyats del malestruch,
4 del fals diable decasut,
5 en pauch de temps que esdevendra
6 e ’n qual gisa·l baratara.
7 Pres del moster don ay perlat
8 ac .i. bell burch jus al costat:
9 al tot pus luny trayt d’un arquer
10 fo ayçel burch pres del moster;
11 entran be dut d’aygua corrent
12 que trespasset regesament.
13 Lo burch fo rich e abundos
14 de grans richs homens poderos,
15 entre los quals n’ach .i. melor,
16 molt gran rich hom e de valor,
17 qui ach muler molt covinent
18 e gent perlant e avinent:
19 bela dona de gran beutat
20 ab gentil cors ben fayçonat.
21 No me·n carla alre parlar
22 que ’n tot lo burch no n’ach sa par
23 de linatges tan paratgiu
24 ne fors son cors tan agradiu
25 en ves Deus que era leyals;
26 mas lo diable mox e fals
27 li mes el cor lo sagrista,
28 si que tant vench en l’endema,
29 anch non o poch mays sofertar,
30 dix que s’iria confessar
31 d’aycel bon hom e dreturer,
32 del sagristan del dit moster.
33 Con dit su fayt acabat fo,
34 tot en axi com li sab bo
35 anet se·n lay al confessor
36 ab d’altres dones de valor.
37 Al segrista vos dich que vench
38 per confessar devotament,
39 e trasch lo lay denant l’altar
40 per ço que mils pogues ab ell perlar.
41 Axi, quax per confessio,
42 ab ell perlant, dix sa rayso:
43 «Senyer, dix ela, si a vos platz,
44 dreyt en vas mi vul qu’entendatz;
45 escoltatz ben ço que us diray:
46 per confessar no vingui say,
47 mas que eu ab vos pogues perlar
48 e descobrir tot mon afar.
49 E donchs auyats ma volentat:
50 tot mon cor dich que ay pausat
51 en vostra amor que mi destreny,
52 si qu’en perdi trestot mon seny;
53 menyar ne perdi e dormir
54 e nuyt e jorn plor e sospir.
55 Si·l vostro cor no mi secor,
56 lo meu morra per vostra amor».
57 Lo sagrista, quant ach ausit
58 ço que la dona li ach dit,
59 sos uls vas ela enclinet;
60 aqui matex tot aflamet.
61 Lo foch dich que fo encendutz
62 del enamich que y fo vegutz,
63 qui·ls ha amdos pres e liatz
64 del yoy d’amor e afflamatz;
65 lo foch d’amor dich que los puny,
66 per que me·n vul passar de luny,
67 car dir vos vul tot belament
68 de lur amor en que esdevench.
69 Mentre amduy estant aqui,
70 cant lo perlar vench a la fi,
71 lo sagrista det est conseyll:
72 «Sempres que·s colguas lo soleyl,
73 que·l jorn pendra declinaso,
74 e vos pendrets ço que us es bo
75 e yeu faray tot atretal,
76 puyes vendrem al cominal:
77 aqui dich que er nostre stanch,
78 apres del pont, en l’escur banch.
79 Fuyam nos com enans puscam,
80 enans que coneguts siam».
81 E quant l’estanch fo assignatz,
82 lo sagrista es sus levatz,
83 e la dompna passet de lay
84 e·l sagrista romas de say.
85 La dona vench en son alberch,
86 e aqui hix, tot en apert,
87 trenquet la caxa del marit
88 e pres tot ço que li abelich:
89 enaps d’argent e bels [pitgers]
90 e dels carlins e dels dines
91 e de tot ço, tant cant li plach,
92 trestot revolch be en .i. sach
93 El sagrista tot exament
94 trenquet les crotz qu’eren d’argent,
95 apres la calis e ençensers
96 e anels d’aur e candelers;
97 e quant trestuyt foren colgatz,
98 exit se del moster en patz
99 e anet se·n en vers l’estanch.
100 Trobet la dona sus el banch.
101 Mas lo diable enveyos,
102 cant los ach lay guisats abdos,
103 intret se·n tost dins el moster
104 e puget se·n sus al cloquer
105 molt fort cridan en alta votz,
106 si que del burch ho ausiren tots:
107 «Via fora, via fora!
108 que·l sagrista se·n fug ades
109 e ab crotz e ab ensensers
110 ab la muler d’aytal burgues.
111 Via fora, que axi es!»
112 Los monges, quant ausiren lo crit
113 del diable que fou brugit,
114 e çels del burch tot exament
115 vengueren lay on lo crit tench
116 el diable, qui·ls mostret tost
117 lay on estaven en recost,
118 si que·l burgues pres sa muler,
119 e·l sagristan çeyls del moster.
120 Lo burgues sa muler retench
121 ab lo sach on era l’argent
122 e tornet se·n vas sa mayso
123 molt contristat, ab cor felo;
124 e cant ach vist aytal barat
125 tondet a sa muler lo cap
126 aqui matech e ell l’anclaus
127 en una casa jus tres claus,
128 e depuys tornet se colgar
129 dins en son lit e repausar.
130 «Mas eu non ay repausament,
131 dix lo diable malvolent,
132 ni pux aver mon cor yausent,
133 ne soferir est cauçament,
134 tro que eu sia al sagrista,
135 que veg star al mig del pla
136 entre·ls monges molt vil tengut,
137 en axi dic, per mal vengut».
138 Quant viu l’abat los ensensers,
139 qu’eren d’argent e·ls candalers,
140 les crotz e·lls calis trenquats,
141 molt dich qu’en fo trist e iratz,
142 per que ell tost demantinent,
143 que plus no yach d’alongament,
144 lo sagrista feu enferrar
145 si que anch no·s poch sol clocar,
146 e an lo dins el carçre mes,
147 en tal loch on claredat no ha gens.
148 E aqui dix en .i. vots:
149 «Senyors, perdonats me tots».
150 Li mongues si colgueren tots.
151 Fo aytant leu aqui venguts,
152 sobre lo carçre asseguts,
153 en axi dix, molt fort yoyos,
154 e dix al sagrista leios:
155 «E est aqui nostre sabater?
156 Hanc mala vist aytal mester,
157 car are dich qu’en son venyats
158 de tu qui·m fas anar caurats».
159 «Atrax, dix lo sagrista,
160 leg ma primer la tua ma;
161 no m’o pogra nul temps pensar
162 que axi·m pogueses enderoquar».
163 «Digues me, so dix l’anemich,
164 si eu ades, sens tot destrich,
165 te retornava en ton loch
166 e tot lo mal tornes en joch,
167 e tot [aixo] qui as trenquat
168 retornava en son estat,
169 e la dona ab son marit
170 si que no·n fos may nul brogit,
171 faries mon comendament
172 que·m tolgueses gest cauçament?»
173 Cant lo sagrista entes ho ach
174 so que·l diable dit li ach,
175 vas l’enemich axi perlet:
176 «Be·t tench, dix el, per fol bavech,
177 e ayço, com pories tu far?
178 Mas si ho pots tu acabar
179 ieu te tolray ayçel cauçat;
180 e ayço er per mi jurat».
181 «No·t calra, dix l’enemich
182 mas fay ayço que eu te dich:
183 tu juras que per nul temps,
184 aytant com tu sies vivents,
185 no·m façes çabates calçar.
186 E [si] ayço me vols jurar,
187 eu te tendray ton covinent,
188 e aco tost deliurament.»
189 «Jeu, dix lo sagrista, ho jur;
190 per ço qu’en sies [mes] segur,
191 car axi com as dit faça jeu,
192 jur ho per lo sant fill de Deu.»
193 Aqui matech, que no y ac plus,
194 lo diable lo tiret sus;
195 els grilons don era ferrats,
196 tant sempre ne fo deshurats,
197 fes en lo carpre retornar.
198 Aqui matech pres a obrar
199 tots los calis e els ensensers,
200 e les grans crotz e·ls candelers,
201 tot ço trenquat tornet en loch,
202 en axi dich lay on se moch;
203 puys fo lo sagrista colguer
204 e det li les claus del moster.
205 E ayço fayt entegrament,
206 passet al burch demantinent;
207 e la dona trasch de presso,
208 de la archa on enclausa fo.
209 E aqui ix deliurament
210 la caxa d’on fo trayt l’argent,
211 que la dona l’aig detranquet;
212 la teyra la, dich, que y tornetch,
213 e·ls carlins ab los diners
214 e los anaps ab los cuylers:
215 tot axi, que mils no poch,
216 feu retornar tot en son loch.
217 E a la dona tot exament
218 feu despular son vestiment,
219 e mes la la pres del marit?
220 si qu’el d’aço res no·n sentit.
221 Aqui enlex, que no·s tardet,
222 dich que·l burgues se dexondet;
223 trobet la dona en son braç,
224 don el fo fort merevelats,
225 e gardet li lo front e lo cap
226 e viu lo gent entronyelat
227 de les floces que li tosquiret;
228 marevelos dich qu’en estech.
229 E levech se gent e susau,
230 anech a l’archa ab la clau,
231 obrit la, no y trobet res
232 d’aquo que y cuidet aver mes.
233 De la caxa tot exament,
234 dic que anec tot exament
235 e ço que avia vist trenquat,
236 el o trobet tot redreçat;
237 puys tornet se·n . . .
238 car als no sap qu’es . . .
239 e aço fayt . . .
240 el sagrista . . .
241 e pres les . . .
242 e ca . . .
243 . . .
244 Tolre de mi mal sperit
245 car no m’agrat del teu barat
246 vendut m’avies e lyurat
247 . . . de perdicio
248 . . . son ves tu felo
249 . . . lanosament
250 . . . avilament
251 . . .
252 E stant li monges totz garnitz
253 cels qui valens son e ardytz
254 per pendre colps e per ferir
255 vos dich que stan em . . .
256 car lay son los . . .
257 e su lay na . . .
258 lay on ha . . .
259 marab . . .
260 un . . .
261 . . .
Ed. Gabriel Oliver, «El diable, el Sagristà i la Burguesa. Fragmento de un texto catalán del siglo XIV», Miscellanea Barcinonensia, 36, 1973, pp. 41-62.
Incipitario degli anonimi
Indice
degli autori
