Poesie anonime
1 E!, quant m’es greu quant no remir
2 vostre bel cors, qui·m fa lenguir
3 soven penssan el la beutat,
4 d’on mantes vetz m’en ve desir
5 que m’en pogues un pauch plavir
6 per far enoy e tot desgrat
7 al descortes
8 qui m’ha repres
9 de vos amar,
10 qui etz la res
11 a qui am mes,
12 e dey presar
13 e far plaser
14 ab cor enter
15 e vertader,
16 pus qu’ab voler
17 me suy tostemps a vos sotmes
18 e luny e pres,
19 lo jorn, la nuyt e l’alba.
20 No m’ha retret de vos veser
21 l’envegos falç e lausenger
22 ab son saber mal e ginyos;
23 mas, pus en elh no ha poder
24 de fer me perdre lo voler
25 ne l’esperança que en vos
26 . . .,
27 amar vos ay
28 a son despit,
29 e viure gay,
30 aysi com say,
31 de gran delit
32 e be conten;
33 sitot soven
34 no suy presen,
35 haver l’enten,
36 bella, presan, prous e valen,
37 que manta gen
38 disir’aver un’alba.
Ed. Isabel de Riquer, «Alba trobadoresca inédita», in Studia in honorem prof. M. de Riquer, II, Barcelona, Quaderns Crema, 1987, pp. 595-601, a p. 596.
Incipitario degli anonimi
Indice
degli autori
