Rialc
Rao 0.34, 0.34a

            Poesie anonime






    1      D’aquell poch espay que tristor consent
    2      als atribulats per dar los mes vida,
    3      a pres una part mon trist pensament;
    4      per que de rafrans a fet un present
    5      y a vos los endreça, senyora grahyda,
    6      que no sens gran causa se deu fer estima
    7      de cosa tant noble com vostra merce,
    8      que sou de saber la mes dolsa lima,
    9      que sou entra damas la mes alta sima;
    10     donchs, pus tant valeu, deman vos per que

    11     Amor de donzella
    12     es aygua ’n sistella.
    13     Y d’on aso ve,
    14     qu’a mal hy a be,
    15     totom hi afig.
    16     Y mes val desig
    17     que no fastigar.
    18     Y bo es misar,
    19     y bo guardar casa.
    20     Beneyta la casa
    21     ont corona y ha.
    22     E lo qui be sta,
    23     consell que no·s mogua,
    24     que plogua o no plogua
    25     ffallir no li deu.
    26     En mal punt lo veu
    27     pages lo mercat.
    28     E qui es abat
    29     apres de ser coch
    30     dara sus pel roch
    31     a tots en cuynar.
    32     Tu loha la mar
    33     e ten t’ab la terra.
    34     Be n’aja la guerra
    35     que fa rey cortes.
    36     E qui te dines
    37     vuy tota res fa.
    38     E qui lengua ha
    39     a Roma va hi ve.
    40     E ha qui Deu vol be
    41     a casa so sent.
    42     E qui del lop a sment
    43     lo te prop de si.
    44     Qui te bon vey
    45     molt bon mati ha.
    46     A l’home qu’es sa
    47     dexa la cullera.
    48     Y com la figuera
    49     fa peu de gallina,
    50     deus fer bona mina
    51     per los teus veynats.
    52     Qui entra ’b cunyats
    53     a misa, sol n’ix.
    54     E tostemps fum n’ix
    55     de hon se fa foch.
    56     Ofici e joch
    57     diu qu’es de toch pedra.
    58     E may ningu medra
    59     servint dos senyors.
    60     De sopes y amors,
    61     millos las primeras.
    62     E may partir peras
    63     ab millor de tu.
    64     Sias inportu
    65     si no est venturos.
    66     Metge piados,
    67     sol enfistolar.
    68     E qui·s beu la mar,
    69     que·s begua l’astany.
    70     La boca de bany,
    71     de riu lo secret.
    72     E mals de molts met
    73     conort ha la hu.
    74     Ni tot lo que lu
    75     penseu qu’es or fi.
    76     E a bon bosi
    77     bon crit es de dar.
    78     Remey lo plorar
    79     soleva de cor.
    80     De mals per gran por
    81     a molts veig morir.
    82     Qui mal vol hoir
    83     lo deu aver dit.
    84     Tant sopam anit,
    85     que vuy nos fretura.
    86     E vens qui la dura
    87     segons bons consells.
    88     E tal fa crespells,
    89     que n’ixen resoles.
    90     Mes val fer a soles
    91     que mal esmerçat.
    92     Y guat escaldat
    93     se tem d’aygua teba.
    94     Tan be l’aygua reba
    95     en tant es pasada.
    96     La barba mullada
    97     sol pendra l’axuta.
    98     Y tot fill de puta
    99     desculpa sa mare.
    100    Del pa del compare
    101    bon tros al filol.
    102    Los ostes ab sol,
    103    aquells son honrats.
    104    Per dir veritats
    105    pert hom ses amors.
    106    E longues pudors
    107    de grans amos venen.
    108    Las sopes sostenan
    109    cavaller en sella.
    110    E cuyta fa vella:
    111    prou bo hes trotar.
    112    E no·s pot tornar
    113    may aygua la sanch.
    114    Tal es bell en banch
    115    qu’es mal en sa casa.
    116    E ha pa de casa
    117    cascu torna ’pres.
    118    Tan grasa no es
    119    ninguna guallina
    120    que a sa veyna
    121    no aja mester.
    122    Dinar de plaer
    123    en l’aygua·s desfa.
    124    Y be li esta
    125    la sebr’al leo.
    126    Ffruyt sech y sermo
    127    a Pascha no s’usa.
    128    Qui masa s’escusa
    129    menys lo deu creure.
    130    Ni·s pot fer molt beure
    131    apres anar just.
    132    Anyell de mal just
    133    lo lop lo se·n porta.
    134    E qui present porta
    135    segur pot tocar.
    136    E diu lo vulgar:
    137    «Germa vol germana,
    138    marit muller sana,
    139    mas no de bondat».
    140    Caval flastomat,
    141    lo pel mes li lu.
    142    Servir a comu,
    143    servir es debadas.
    144    Les malas anyadas
    145    desfan lo pages.
    146    Qui primer hi es,
    147    aquell primer mol.
    148    Qui no dona·l que vol,
    149    lo que vol no ha.
    150    E bon tenir fa
    151    amichs en la cort.
    152    E no y a[. . .] sort
    153    qui no [. . .]ol hoir.
    154    Ni fa lo vestir
    155    devot mes al monge;
    156    tanpoch lo canonge
    157    la capa de ceda.
    158    E de aygua queda,
    159    tenir li deus por.
    160    Dolor ans al cor
            . .  .

 

 

 

Ed. Francesc Gómez, Rialc 2000. In corso di stampa in microfiches per Els Cançoners catalans medievals, Fundació La Caixa - Seminari de Filologia i Informàtica, Universitat Autònoma de Barcelona.

Ms.: N. || 14 qu’a] que. — 52 entra ’b] entrap — 142 Servir] Seuir; p. c. Seguir.

Nel Rao le due parti (vv. 1-10 e 11-160) sono registrate separatamente perché discontinue dal punto di vista strofico.

 

Incipitario degli anonimi
Indice degli autori

Rialc