Rialc 0.29

Rialc
Rao 0.29

    Poesie anonime

    1          2          3          4          5          6          7          8          9          10         11         12         13         14         15         16         17     qu’a Vich
    18     ’brich
    19         20         21         22     l’any les tres parts
    23         24         25         26         27         28         29         30     l’arme infernar
    31         32         33         34         35         36         37         38         39         40   & que’lquant diner no poc
    41     l’intares
    42         43         44         45     l’ivern e l’estiu
    46     l’ombra, qu’ell vos fiu
    47         48         49   & qu’aytal com cel fasats,
    50         51         52         53         54     l’art
    55         56         57         58         59         60         61         62         63         64     n’avets mester,
    65     .i. rest ho tach
    66         67         68         69         70         71         72         73         74         75         76         77         78         79         80         81         82         83         84         85         86         87         88         89         90         91         92     d’un plaser
    93         94         95         96   & (qu’es apelat noixer)
    97         98         99         100        101        102        103        104        105        106        107    qu’emperades avets
    108        109        110        111        112        113        114        115        116        117        118        119        120        121        122        123    «Mercader de lavant!»
    124        125        126        127    qu’en la mar carnsalade
    128        129        130        131        132        133    qu’en mar aver tant mal.

    134        135        136        137        138    m’enave
    139        140    m’era esmerçats
    141        142    m’enave reculir
    143        144        145    qu’esperave.
    146        147        148        149        150        151        152        153        154        155        156        157    l’orla tal que l’arme
    158        159        160        161        162        163        164        165        166        167        168    «Plus plasens
    169        170        171    d’aygueros e d’andivia
    172    setmane».
    173        174        175        176        177        178        179    d’ell aver,
    180        181        182        183        184        185    qu’en terra los veurets
    186        187        188        189        190    d’un es creade.
    191        192        193        194        195        196        197    Par’e Fil.
    198        199        200        201        202    d’axugar nos la cara
    203        204        205        206    l’esgotar,
    207        208        209        210        211        212        213        214        215        216        217        218    ’lcun cap qui l’isar
    219        220    afare m’a .i. tros
    221        222    .i. cordo pudrit
    223    ’pelen promesol,
    224        225        226        227    d’eferar me a res;
    228        229    l’espurgidore forts,
    230        231        232        233        234        235    ’n tal trapig,
    236        237        238        239    m’ayda
    240        241    m’afare al govern,
    242    l’agula pren
    243        244        245        246        247        248        249        250        251        252        253        254        255        256        257    m’era lo tanir
    258        259    m’ausia
    260        261        262        263        264        265        266        267    c’ach menyade ab cols
    268    l’ols,
    269    t’aura pas odor
    270    d’elmesch ne d’elbofor):
    271    m’ayda la corrent,
    272        273        274        275    n’ages en aquell punt,
    276        277        278        279        280    «Senescal, per ta fe,
    281    ajudar!»
    282        283    l’amenti,
    284    m’eferri,
    285        286        287        288    ’ll no se·n trach gab,
    289        290        291    m’agren dins en nau,
    292        293        294    l’art
    295        296        297        298    d’on ratxa
    299        300        301        302    d’on ell crida e suha,
    303        304        305        306        307    l’endema,
    308    s’espetxa.
    309        310        311        312        313        314        315        316    d’altre bande
    317        318        319        320        321    l’aber duat†.
    322        323        324        325    l’escota,
    326        327        328        329    n’i d’alcuns,
    330        331        332        333    d’una vela,
    334        335        336        337        338        339        340        341        342        343        344        345        346        347        348        349        350        351    .i. brut pareros,
    352        353        354        355        356        357        358        359        360        361        362        363        364        365        366    qu’en brou cort
    367        368        369        370    l’arts
    371        372    n’agen, e del formatge,
    373        374        375        376        377        378        379        380        381        382    l’an lexat;
    383        384    s’acapdela
    385        386        387        388    s’amen mes a lur faula
    389        390        391        392        393        394        395        396        397        398    s’aseen a menyar
    399        400        401        402        403        404        405        406        407        408    .i.: «No puch
    409        410    escur».
    411        412        413        414        415        416        417    «Crey que altre liso
    418        419    cruel»,
    420        421        422        423    .i. bat lo cornal,
    424    l’altre senal,
    425        426        427        428        429        430    d’on ells volgren a viles
    431        432        433        434        435        436    de la cara e del fron
    437    l’amurade
    438        439        440        441        442        443        444    «Lo peu», diu la .i., «trencats
    445    m’e», e l’altre, «la came»;
    446        447        448        449        450    l’abre, perque sentir
    451        452        453        454        455        456        457        458        459    s’an a lexar,
    460    ’penar’
    461        462        463        464        465        466        467        468        469        470        471        472        473        474        475        476        477        478        479        480    qu’es lur pro;
    481        482    l’amurade,
    483        484        485        486        487        488        489    d’on lo patro riura
    490        491    .i. parel d’ous).

    492        493        494        495    ’n mar s’aviden?
    496        497    .i. dia ho dos
    498        499        500        501        502        503    d’als avets ussat
    504        505    d’un patit d’almesch,
    506        507    ’n que avets los vestits
    508        509        510        511        512        513        514    d’on perdudes
    515        516    ’nquere les honors.
    517        518        519        520        521        522        523    ’nquer avets als:
    524        525        526    l’ets en la sela
    527        528        529        530    qu’en lo comensament
    531        532        533    d’altre squivar usas.
    534        535        536        537        538    qu’en vos es encarnat,
    539        540        541        542    «com pendria
    543        544    casa?», e que dur
    545        546        547        548        549        550    ’n servici
    551        552        553        554        555        556        557        558    l’anima e al cors.
    559        560        561        562        563        564        565        566        567    d’om pobr’e leyal.
    568    >        Car say que caminant
per terra e navegant
avets sercat lo mon,
vivent ab gran sejorn
e a les vets desayre,
per que podets retrayre
e respondre al pertit
melor dejus escrit,
donchs, no·m vulats mentir,
amich Vilaruhir,
ans vos prech que·m digats
qual vida may vos plats:
de la terra ho la mar?
Car moltes veus lausar
vos he hoida la terra,
e mayorment si guerra
ere: deyets ffariets vostre tostemps de vostra vida;
mas vey que be us otblida,
car vos ets si girats
que de ffets vostro domisili
en la mar, que navili
no guardats, al ne bo,
ab que ayats diners pro,
nuyl peril esquivant,
sol que vostron infant
pugats be aretar
e ffaent bonba e bebany.
Vuyles que perda o guany
lo las comendatari
qui·l seu, per violari
conprar, vos a fiat;
mas, com ab luy comtat
aurets, aura plaser
que cabal puxa aver,
car lo guany es ten poch
nbsp; bastar a que hom fa ades ades.
Donchs, quo·s cuyde·l vila,
qui·l foch estar aura
tot a e no us en milorets?
Sert, be u meraxets,
nbsp; pus tant afayn passats
per so de luy e vostre.
Pero del patrenostre
nous en vuyl part ne quart,
ne enqueres de astranye que tenits
nits e jorn ab grans crits,
car vestits e calsats
vos colgats e us levats,
e no us cal la cortina
tirar, mas la borina,
qui pus prop vos esta;
matalaf del taba
vos fets e travesser;
coxi, no car sobre avets tenir lo cap,
e enquer es bon dia
qui ferm durmir podia
gordant los grans parils.
E pux es los serviis
a que us avets lavar
con dauriets pausar.
Si volets dir de vide,
que fets salse bulide,
e pus soven alade,
ab frede aygue temprade
per fretura de foch;
entravens hi tal joch
que la barba ho le ma
ans que vos ne beura.
Est menyar apelat
es per faldades dat
soven a marines,
hoc a mercaders
com ve en aquel cas;
e vos en terra pars,
ne altre, can hi ets,
si la taula no vets
fferma e be piyade
e la casa regade,
no us hi volets aser:
notats, dons, a altre can hi a.
Puys comendar vos a
un pages carboner
nbsp; nit e jorn abre trets,
que mariner prets
sots, e brom de cuberta,
e vos nula raverta
no li gosarets fer:
volets dir mercader
sots e no fets servey.
Ja avets menys remey
e vivits ab dolors
si guardats les honors
per dar recapta bo
a tota la raho
que comenade us han,
per so que milor guany
puxats a cascu retre,
car no avets altre rende.
Si·ls volets escamnar,
no us hi cal may tornar
que us coman diner:
tant no·ls hirets derer
lavant busques ne payles
dels tabarts e gramayles,
ne per gran raverense
que·ls fasats, ans hofense
vos feran, e cridant
Vos, si avets vergonya,
volrets abans ronya
en terra aver menyade
ne altre lecaria.
Donchs, asats ver paria
que qui sap fer hofici
en terra, ho servici,
deu viure, que mes val
On per so que melor
puxats, e sens favor,
pus just prenunciar
del fet, vos vuyl comtar
de mi e com en lo temps que nevegave:
que, com e puys era espetxats,
ab ten agra suspir
pels visis que lexave,
pensant sels E com era a le mar
comensave a cridar
un barquer que·m laves,
car veye la nau pres
de caregar fer lou,
e jo, qui·m veya sol
en terre e darer,
volent puyar leuger
en barcha, e trempats,
dels pits e dels costats
dave, ho de la came,
a cuydave axir del cors:
sertes, ja no respos
aquest pler als pasats.
E estant encalats,
mentre que enpenyia
lo barquer, mar gubia
nos ach tots revestits,
e jo, qui gint vestits
era e pentinats,
tentost fuy recordats
e dixi: eren sels levamens
que midons mi fasia
cascun jorn la E, donchs, pech es qui·s vane
de la vida marina,
car veig que la gavina,
cant mal temps es, hi fug,
hoc e li pex son fuyt,
que no·n porets veser:
camiats si van sercant lo fon
en lo loch pus preyon
hon puyen aver port
de terra ho de roch;
anquera mantes vets
que·s seran enquelats
per mils esser salvats,
so que es contra natura
quando la creatura
ffug so Per què la ley vedade
diu que li marines
no deuen creer en res
e sser en nagun fayt,
pus per diners atrayt
se son en tal peril,
no gordant E puys vogam avant
la via del levant
tro fom fore del roch,
que anch no agem loch
que altre mar nos enpara,
e agre·ns mes a fons
sino que fom adorns
e prests de avent por de negar,
tots afes oblidats,
antro que fom a lats
de nostre nau venguts.
E jo, com persabuts
(com sell qui coraguts
es per sos anemichs,
perque dan ne destrichs
no prenes, met en forsa,
cuytat, perque estorsa),
cuydant me aferar
a ages, fos ferm e bos,
de rest qui era cusit
ab que e veus me sus al sol
vengut, ab el ensemps,
que anch no fuy a temps
e si no que·m defes
crey que jo fora morts
entre barcha e nau.
Per que no crey que en pau
hi estes can hi caech
sel qui·l proverbi·n fech
de caure que·n menys que no us ho dich
ffuy de pope romas.
E si no que fo cas
que la corent tan fortment que ab la ma
lay hon bala per servar just,
jo fora en tabust
e greu condesio.
Mas no us pensets, paro,
ffos al tots deliurats,
que a les quatre parts
agren les mans mes mal
que la came cabal
no pres al reculir,
car be us poria dir
no y ach dit no·m sentis,
que·ls hossos e als nirvis
tan fort los espurgave
lo govern com jugave.
Dur e pus greu lo jaquir,
car nagu no (ten grans crits no matia!),
entro que, per ventura,
vench sell qui no endura
cant li altres an fam,
que senescal clamam,
cuytat en la latrina
per lansar la toyina
(mas, verament, si no si si fach aquel corent
en gir de me pausar.
Mas no us pensets desgrat
car ja fore defunt
si no per sa vengude.
Donchs, no us pensets que·m pude,
ans tentost lo cride:
vuyles mi E ell tentost va·m lensar
lo cap de al qual jo protestant que ages volta
bona, car sella volta
sofria mal lo cap.
E ans totora crida
tro la barque ferma
e hon jo estich suau
tot sol en un depart,
car lo traul de era tant que·s movia
que la nuyt ne lo dia
no pugi aver la caxa
per mudar me, menave del curar,
ne·l barber atrobar
no poch tenpoch la sua,
que·ls anguens son vesats
e·ls enpastres guastats.
Axi que jo estich
con ha porsel fersich
entro vench que la nau A cascu so del seu
de trobar li fo leu,
hon eu me vi mudat
he de mos mals curat,
cuydant aver purgats
aquells no comensats:
que oy tentost comande
lo noixer sia camiat lo lou.
E nos tuyt, com a bou
ho mul qui vol arar,
comensam a tirar
entro†a E puys †aber duat†,
los uns a la borina,
altres a la sentina,
altres a cascu corre e trota
ffer lo servey enpres
a lay hon master es.
Pero a que en honor plus
entenen e peril,
de que hom deu pendre espil,
que a levar si cremade fos ela,
se perden dos ho tres
dels marines cortes,
per so que pus valens
sien dits per les gens.
Mas aytal valentia
baldament lur se sia,
car savi mariner
dintre la nau deu fer
ab seyn lo seu lavor,
guardant se de folor
e de dan son ventrey,
qui es ple de rovey
e de lim de canades
e de pels de flaçades
cuits en lo caldero
ab del masamoro
per servesial mornos,
de que auran fet coch
(per so com molt ne poch
servey no·n poden trer,
li han dat aquel master).
E puys, com molt maldat
auran, aperelat
los es aquel menyar;
e enqueres que·m par
que age esser dia
†demeras tant sagia†.
E en nau esta viande,
car cascu la demande
volenter, per confort,
car molt mes hi han devocio,
ab contradichsio
gran que fan en les parts
de la carn, e que es perque aventage
hon les se fan camyar
e depuys tornar;
puys fiquen hi les dents
ten enforcidamens
que devuyt jorns los dura
al moro la huntura.
Pero si dich falcia,
lo vernigat diria
dins e defos vertat,
con ve que mas no es meravela,
car cascu de cortasia gran,
que, les tovales que han
axi blanques en taula,
torcar que no a elles.
Quals dones e donzelles
son pus ne tant cortes,
ne enquer ten gint apres
de perles enfilar,
con ells son de triar
del pa pus bel e bo
denant lur compenyo?
Car sens nul convidar
con ramat de cucales,
qui per fam baten ales
sercant alcun sirer
madur ho huliver.
E puys, com son sadols,
enpepats com a pols
donen lo ventre al sol,
car dien que axi·s cou
aquel menyar faxuch.
Mas diu la creure que molt nos dur,
que·l temps veig que es Hon lo notxer acort
ha que fase dar fort
e enqueres mudar
lo lou, e camiar
los cove axi tost.
E puys tuyt an respost
ffarem e professo
esta nit ten guardant cascu lo sel,
axarcia entre mans,
reclamant tots lo sants.
La lo cap los uns moguen la bruxe
e·ls altres fan luy puye
que·s garden del bruyol,
e puys raye·ls lo lou
com jugedor les biles,
molt agrestes estar,
sens boure e sens menyar;
altres van a la trossa
cridant Deus los estorsa
del paril en que son,
donant per con be la an intrade;
altres, serveys sercans,
ab de grans escrebans
entre aquells brandals,
que direts que perdals
son cauts en filats:
e, donchs, bo es qui ama
en terra lo diner
e no·l cal est maltrer.
Altres monten senyir
no·s puxe, e son criats,
mas si vi estibats
ho figue, son hi tots;
ja no seran ten glots
de fusta estibar
ne de la nau sorrar.
Dels paneses vos dich
que per res en otblic
ells no car lur nom de aporten ja ab lor,
si be·s fan gran senyor:
car pena, per ma fe,
nit e jorn los cove
aver ab la miyane,
guardant la tremuntane
sia en son polagar,
e apres caregar
brases e escotines,
qui son lurs disciplines.
Sels qui a proa estan,
per so que nagun dan
la vela puxe pendre,
Deus sap co·ls fa estendre
ades ades lo treu,
que molt ne poch a peu
nagu no y pot durar;
puys a la guayte anar
los cove, del timo
cuydant, mas, com la merayade
los pren ab prem los axi als costats
que no y volgren estats
e ser per nagun fos,
car moltes vets al cos
los trenque les costeles,
de les pus forts e beles,
(mas depuys pleyara
que·l do Amich, donchs, com no ous
que jo dich gran vertat,
e que aytal loger dat
es als qui Mas baste us que us conviden
sol con sarets venguts vos,
de noves demendant
dels avers de lavant,
dels quals sabrets raho
retre com qui no y ffo,
car (segons avem comtat),
sal que us cuydats tanir fresch
e enbolcats, que sentits
e fiats, mas mes dura
lay hon la fexadura
esta de vostro mal,
car ragules asau
de rates vos an venudes
per almesch, aveu tost sels hodors
e Si als no sabets far,
e si ets a letar
ho avets altre master,
vendra us hom honor fer
tots jorns a vostra rende
per comprar e per vendre.
E si avets muller tals
que us am, e vos ella,
mirar nit e dia, e als pits,
que us daran apatits
de fer lo manament
del mon fech Deus a Adam,
que ab fembre per fam
E, dons, ples e solas
avent, conpley hom leu
lo manement de Deu
e no viu ab peccat,
tant vos forsa natura:
tant, que a gran ventura
vos ne gitats tot dia.
Mas ja deyts: jo muller qui no atur
en vos es que ella manuch
pa fresch e vos bescuych,
ne vage per deports
ab capelans per horts,
hon, pel vostro mal visi,
blasmats sells qui viuen de Jhesucrist,
de que us devets per trist
tenir, que be desa
no ayats ne dela.
Donchs, ques asats provat
vos age que·l vostro art
es mal e parilos
a Suma: volets conort,
tot axi com de mort?
Con dix en Servari
de male fembre qui
en destret vol tener,
ne castel defender
hon no age viande,
ne forsar aygue grande,
ne Per que jo me·n cayl.

Ed. Gemma Navarro, Lluís Cabré i Miriam Cabré, Rialc 2001.

Ms. f². || 9 vulats] ulats. — 16 guerra] gerra. — 17 qu’a] que. — 22 l’any] luy. — 32 guany] guay. — 82 faldades] faldes. — 86 terra] tera. — 89 piyade] piyades. — 114 escamnar] escammar. — 125 ronya] roya. — 128 lecaria] letaria. — 132 deu viure] don uiue. — 136 prenunciar] prenuciar. — 140 esmerçava] esmercava. — 177 son fuyt] soin tuyt. — 179 camiats] tamiats. — 185 los veurets] mantes vets. — 195 atrayt] a trayr. — 198 vogam] vogan. — 255 espurgave] espugave. — 273 en] an. — 287 mal lo cap] mal cap. — 290 ferma] serma. — 300 ne·l] Ne al. — 315 oy] ey. — 344 se] sa. — 348 pels de flaçades] ples de flacades. — 352 mornos] normos. — 374 tornar] torar. — 426 e·ls] E als. — 431 agrestes] agestes. — 440 escrebans] estrebans. — 456 sorrar] sorar. — 459 s’an] fan. — 483 axi als] axals. — 495 als qui ’n] els quim. — 496 que us] ques. — 504 segons] sogens. — 510 fiats] siats. — 527 mirar l’ets] Mirats lets. — 532 a Adam] adam. — 550 qui ’n] qui. — 552 devets] davets.

Incipitario degli anonimi
Indice degli autori